He acabat de llegir el llibre de Dani Closas, Blocs de ciència, un recull de 76 entrades del seu bloc Centpeus, que tracta temes científics, de manera planera entenedora i amena. El dia de la presentació, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, Jordi Abad presentador de l'acte va remarcar una pregunta que li havien fet a Dani en una entrevista temps enrera:
Què fa un científic del CSIC amb un bloc?
La resposta va ser clara: Ensenyar ciència d'una manera senzilla i entenedora, i que fins la meva mare ho entengui.
Després d'haver llegit el llibre, ho tinc clar, agregaré el seu bloc als meus favorits per seguir al dia les seves reflexions.
03 de setembre, 2007
02 de setembre, 2007
Un nou bloc a Roquetes
El divendres a l'acte de presentació del llibre Blocs de ciència, el regidor de Hisenda, Societat del coneixement, Participació i comunicació de l'Ajuntament de Roquetes, Jordi Baucells va comentar que ell també tenia un bloc. Doncs bé acabo de trobar-lo: Bloc de Roquetes, apunts d'un regidor de Roquetes.
El dia 29 d'agost l'obria amb una salutació. Aprofito aquesta entrada per felicitar-lo per la iniciativa, espero que s'encomani i ben aviat augmente el nombre de blocaires a Roquetes.
El dia 29 d'agost l'obria amb una salutació. Aprofito aquesta entrada per felicitar-lo per la iniciativa, espero que s'encomani i ben aviat augmente el nombre de blocaires a Roquetes.
El pesquer-patruller de les Canàries
A la Base Naval de les Palmes s'ha fet entrega al Servei marítim de la Guardia Civil del seu vaixell estrella, es tracta del Rio Miño un vell palangrer japonès construït al 1984 i de 51 metres d'eslora. El nou patruller tindrà la missió de controlar la immigració i el narcotràfic amb base a les Illes Canàries.Tot estaria molt bé si no fos, per què el flamant patruller ja te vora vint-i-cinc anys, es passa de vell. La seva velocitat és de 10 nusos, pot navegar a 11 saltant-li les soldadures i els reblons, mentre que la velocitat dels patrullers actuals és de 30-35 nusos.
Els cayucos carregats fins les bordes naveguen a 8-9 nusos de mitjana. Ja no en parléssim de les velocitats dels vaixells dels narcos...
La broma de condicionar el pesquer-patruller ha costat la minúcia de 7 milions d'euros. Sense paraules...
Estris d'abans ahir (I)
Fa un grapat d'anys pagar el rebut de la llum era estrictament això, pagar la llum. A la xarxa elèctrica tan sols s'endollaven les bombetes que ens procuraven l'enllumenat nocturn. De mica en mica el ventall d’aparells per endollar es va anar obrint i es van afegir les planxes elèctriques, els calefactors, les ràdios i com no els primers televisors.A casa meva, sent jo un marrec, el primer aparell que va ser endollat, que jo recordi, va ser una planxa elèctrica. Fins llavors la meva mare planxava la roba amb una pesada planxa de carbó molt semblant a n'esta que encara conservo, res a veure amb les actuals de vapor...
01 de setembre, 2007
Presentació de "Blocs de ciència"
Tal com estava programat, ahir a la tarda va tenir lloc la presentació del llibre Blocs de ciència de Daniel Closa a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb la presència de l'alcalde de la Ciutat, Francesc Gas. L'acte es va iniciar amb el parlament del Regidor Jordi Baucells que va destacar l’interès del consistori per tirar endavant la societat del coneixement a Roquetes. La presentació va anar a càrrec del blocaire Jordi Abad i de l'autor Daniel Closa amb una xerrada distesa i amena. L'acte es va cloure amb un pica-pica que va ser la oportunitat per xerrar una mica en viu i en directe, per dur a la pràctica la teoria que en una societat en línia també són importants els actes presencials.Entre els assistents, una bona representació dels blocs ebrencs, a part del meu, es trobaven representats, que jo recordi i conegui: Som los que som, el bloc de Toni Gallardo, El bloc d'Emma Gallardo,
El bloc de Carme Pla, el basar de les espècies, Bauen blog i per suposat el bloc dels amfitrions la
Biblioteca Municipal de Roquetes, amb la seva directora al cap davant Begonya Ferré (disculpeu si em deixo algú)
Enhorabona al personal de la Biblioteca de Roquetes per anar ampliant el ventall d’activitats culturals a la nostra ciutat, i desitjo que de mica en mica aquest tipus d'actes vagin proliferant, amb l’esperança de despertar, encara més, l'esperit participatiu de la gent.
Ens veiem, a la propera...
Altres blocs que també parlen de la presentació d'ahir:
Toni Gallardo
Bauen Blog
31 d’agost, 2007
Diada dels blocaires
Apa nois! Avui es la Diada dels blocaires. Sembla que avui toca recomanar cinc blocs que ens agradin. Bé jo començaré recomanant, fora de concurs,Ebresfera on es poden trobar tots els blocs registrats de les Terres de l'Ebre i es poden visualitzar les darreres entrades, cosa que personalment faig casi a diari.
Com què la meitat i escaig de les coses comestibles les tinc vedades, per castigar-me la fel m'agrada visitar blocs de cuina per assaborir "virtualment" les viandes i queviures exposats, el darrer bloc (en angles) d'aquesta mena que he descobert 24 boxes
Fent bona la dita que una imatge val més que mil paraules, al bloc Stromvarx lots de fotos per mirar en silenci o amb música al gust, i admirar-les o fugir tot depèn de l'estat d'ànim del visitant.
Des de Múrcia s'edita (en castellà) un interessant bloc discordant amb l'opinió majoritària d'aquelles terres la sombra de Aznar.
En cinquè lloc vull destacar dos blocs el Centpeus de Daniel Closa i Un blog más de Jordi Abad, no sols perquè són de lo més interessant, sinó perquè tots dos aquesta tarda seran presents a la Biblioteca Municipal de Roquetes per a la presentació del llibre Blocs de ciència.
Ens veiem.
28 d’agost, 2007
Ametllers
Fa uns mesos escrivia unes poques línies, que van quedar oblidades com tantes altres en un fitxer Word del meu ordinador:La natura a pesar de les animalades que els éssers “intel·ligents” fem contínuament, segueix la seva pròpia programació, intentant adaptar-se al canvis que es van produint. Estem tenint un hivern atípic, però a pesar de tot els meus ametllers del Canalet, fidels al mes de febrer, han florit, si després perdran la flor, o no tindran prou aigua per farcir un bon fruit, els propers mesos ho veurem.
De moment, les abelles ja fan la seva feina, després la pluja haurà de fer la seva i amb una mica de sort enguany si que podrem fer panellets.
Aquesta tarda he omplert el primer cabàs amb les primeres ametlles que han caigut al terra, n’he provat unes quantes: Grosses i saboroses com no podia ser d’altra manera. Al menys enguany, els panellets ja estan assegurats.
27 d’agost, 2007
El raïm de la vida
El raïm és gran, sembla que hi ha molts de grans, gairebé per atipar-se. Es comencen a menjar amb deliri, un darrera a l’altre, sense parar-se a pensar en res que no sigui empassar-se’n un més.
Però de mica en mica, el plat es buida i tan sols queda un esquelet esquifit i un grapat de pinyols, que són a dures penes un record dels carnosos i gustosos grans de raïm que ens hem engolit.
Quan s’acabin sempre podrem posar-ne un altre. Lo fumut arriba quan ja no queden raïms que posar a sobre el plat, i les nostres pobres despulles i els nostres minsos records van a parar al poal de les escombraries, per ser reciclats o incinerats...
26 d’agost, 2007
La bollonera
Ja fa temps que a diferents indrets de Tortosa es van fer les obres necessàries per tal que la xarxa de clavegueram, en lloc d’abocar directament al riu Ebre fos reconduïda cap a la depuradora ubicada a l’Horta del Temple. D’aquesta manera les antigues bolloneres del riu, romanen únicament actives per a les aigües pluvials.Una d’aquests bolloneres, està situada al final de la Rambla de Catalunya. Al meu poc saber en aquestes materies, penso que la sortida d’aquest col·lector hauria d’estar permanentment sec a excepció dels dies de pluja, darrerament però, és fàcil veure a l’illeta de Ferreries, des del col·lector fins el riu, un rierol d’aigües brutes que no sols contamina encara més el riu, sinó que també perfuma, depèn d’on ve l’aire, l’ambient amb la seva olor pútrida i repulsiva.
Algú, espero que sense voler, ha connectat les aigües residuals d’algun immoble a la xarxa que no toca...
Memòries íntimes i confessions d'un pecador justificat
James Hogg, conegut com el pastor de la vall d’Ettick, havia nascut a aquesta vall escocesa al 1770, va treballar de pastor la major part de la seva vida. Els seus reculls de cançons, balades, contes populars i els seus propis poemes van atreure l’atenció d’autors romàntics com Burns, Byron, Scott, Irving o Browning...A Memòries íntimes i confessions d’un pecador justificat, que va ser publicada al 1824, aborda el drama del desdoblament de personalitat. Un cas d’esquizofrènia documentada per un autor que era, diuen, un simple pastor d’ovelles. Hogg ens narra “la tragèdia gòtica” d’un personatge de naturalesa perversa, animat al crim per la “justificació per la Gràcia” ( una aberració de la doctrina luterana de la predestinació que afirma que l’elegit per Déu no pot pecar, faci el que faci, té garantida la Salvació, Déu mai el castigarà) , l’homicidi és un pecat del malvat i no pas del fill de la gràcia. L’heroi de Hogg projecta els assassinats amb plena consciència i els executa amb satisfacció. No és foll però està posés, sotmès a l’amic poderós, en qui reconeix a Satanàs quan és massa tard.
Una obra, narrada des de dos perspectives, la del assassí i la d’una de les víctimes, en alguns moments es fa feixuga i estopenca, però et força a seguir llegint fins a la darrera línia
23 d’agost, 2007
Google Sky
La darrera actualització de Google Earth, du incorporada una nova eina: Google Sky, per poder contemplar el cel des de qualsevol lloc del món i navegar entre 100 milions d'estrelles i 200 milions de galàxies.
Per poder accedir a aquest nou servei, només cal actualitzar el Google Earth i triar l'opció de Sky a la barra d'eines. La interfície i la navegació són similars a la del programa estàndard.
Els aficionats poden aprendre sobre les constel·lacions, investigar les diferents estrelles que les conformen, observar l'espai a través de 120 imatges del telescopi Hubble, admirar el moviment i les fases de la Lluna, localitzar els set planetes oficials, efectuar una visita virtual per diferents tipus de galàxies o fer un recorregut per les etapes del cicle vital d'una estrella.
Per poder accedir a aquest nou servei, només cal actualitzar el Google Earth i triar l'opció de Sky a la barra d'eines. La interfície i la navegació són similars a la del programa estàndard.
Els aficionats poden aprendre sobre les constel·lacions, investigar les diferents estrelles que les conformen, observar l'espai a través de 120 imatges del telescopi Hubble, admirar el moviment i les fases de la Lluna, localitzar els set planetes oficials, efectuar una visita virtual per diferents tipus de galàxies o fer un recorregut per les etapes del cicle vital d'una estrella.
XIV Tradicionàrius a Roquetes
Aquest cap de setmana, és celebra a Roquetes la catorzena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, no hi falteu a la cita de cada any i passeu bé.
24/08/07 Inauguració del XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre
Els xiquets i xiquetes de l'esplai de Roquetes inauguraran aquesta nova edició del tradicionàrius amb un festival de danses tradicionals.
Tot seguit amenitzarà la festa el grup d'animació JORDI TONIETTI.
Hi esteu tots convidats
Col·labora: Esplai de Roquetes
Lloc: Hort de Cruells a les 18:00
24/08/2007 Sopar musical - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre
Gaudint de l'espai de l'Hort de la Música, aquest any hem organitzat aquest sopar musical amenitzat per MARSUPIALIS i el COR DE L'AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR DE CATALUNYA
Si vols venir al sopar, t'has de posar en contacte am el Bar del Casal (telf. 977 50 36 16)
Preu del sopar: 15 €
Lloc: Hort de Cruells a les 21:30
24/08/2007 La Portatil - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre
Ball popular
Entrada gratuïta
Lloc: Hort de Cruells a les 23:30
25/08/2007 Fira d’artesania
Dins de la programació del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre aquesta tarde de dissabte s'inaugurarà la tradicional Fira d'artesania on podrem descobrir curiositats pròpies de la nostra terra.
Lloc Hort de Cruells a les 18:00
25/08/2007 Marató de Música tradicional - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre
21.00 h Grallers de Roquetes i Teixidor i Rondalla
22.00 h Eliseo Parra ( concert )
23:30 h Teixidor i Rondalla
24:00 h Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, Terrer Roig i Pepet i Marieta
02:00 h Baeturia (ball)
03:00 h Disco Folc ( DI MUSOL)
Entrada gratuïta
Lloc: Hort de Cruells a les 21:00
26/08/2007 Cloenda del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre
18:30 h. Cloenda de la Fira d'Artesania i del Tradicionàrius i Jota a la Plaça amb la participació de Teixidor i Rondalla, Los Pàndols i grups de Jota de les Terres de l'Ebre.
21:30 h Tancament de la IV Fira d'Artesania.
Lloc: Hort de Cruells
22 d’agost, 2007
Una llàgrima pels gegants
L'onze de març penjava l'entrada Adéu als gegants. Ho feia en ocasió de la marxa dels vuit gegants de Tortosa que eren permanentment exposats al pati interior de l'ajuntament cap a un magatzem municipal, per fer lloc a les oficines municipals.
Fins llavors, sobre tot els nens solien visitar l'Ajuntament per admirar-los, com bé va recollir Jesús M. Tibau en el seu conte La vida i el riu del recull El brogit de l'Ebre. Aquest estiu, molts nens, s'han dut una profunda decepció al comprovar que els vuit majestuosos gegants ja no hi són per poder-los saludar.
Avui una nena agafada de la mà del seu iaio, radiant, amb un somriure d'orella a orella ha creuat la porta de vidre de la Casa Gran amb la il·lusió de poder contemplar, una vegada més, els gegants de la Ciutat. Quan ha arribat al pati interior, on esperava retrovar-se amb ells, ha esclatat un,
—Iaio, on són? —que ha retronat com un lament.
L'alegria de la nena s'ha transmutat en tristesa, una petita i brillant perla humida ha vessat de l'ull i ha rodolat per la galta. Se m'ha encongit el cor. Cap reforma val la llàgrima d'un nen.
Blocs de ciència
El proper dia 31 d’agost es celebra el Dia del Bloc 2007, aprofitant la jornada Publicacions URV i l’Ebresfera organitzen la presentació del darrer llibre de Daniel Closa.
Blocs de ciència és un llibre nascut a rel del bloc de l’autor i hi trobem interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció, petits fragments de ciència que, com en un trencaclosques, van conformant el món que ens envolta.
La presentació es durà a terme a la Biblioteca Municipal de Roquetes a les 7 de la tarda. L’acte estarà presidit per la directora de la biblioteca, Begonya Ferré, i la presentació anirà a càrrec del blocaire Jordi Abad.
Visca la diversitat
Sota el titol genèric de Tots iguals, tots diferents: visca la diversitat!, la Biblioteca Municipal de Roquetes, organitza cada dimecres a les 6.30 de la tarda, les següents activitats:Dimecres 22 d’agost: “EL NEN GRIS”
Descobrirem la història d’en Martí, un nen gris de naixement que no tenia sentiments, o potser els tenis amagats?
Veniu a donar-li una mica de color a la seva avorrida vida.
Dimecres 29 d’agost: “UNA ALTRA COSA”
Voleu saber perquè el petit “Una altra cosa” es sentia sol, sense amics? Un conte que ens farà adonar del valor de l’amistat.
Dimecres 5 de setembre: “HOME DE COLOR”
Hi ha homes de color, i homes sense color??
Aquest conte i l’activitat que farem a continuació ens farà adonar que podem canviar les idees preconcebudes sobre el color de la pell.
Dimecres 12 de setembre: “ESTÀ BÉ SER DIFERENT”
La importància de ser un mateix, és el que realment ens fa únics i especials. Descobrirem les nostres diferències a través de les nostres pròpies cares.
Dimecres 19 de setembre: “EL REI AMB ORELLES DE CAVALL”
Coneixeu la història del rei Marc que tenia orelles de cavall?
Si veniu escoltarem la seva història i ens fabricarem les nostres orelles de cavall.
19 d’agost, 2007
En defensa pròpia
Tenim a la memòria el Katrina o el tsunami d’Indonesia, i abans de recuperar-nos, el terratrèmol del Perú causa la desolació i la misèria; casi a un temps el tifó Sepat obliga a evacuar vora un milió de xinesos i sembra el caos; a Texas el tornado Erin, fa pocs dies, escombrava aquest estat USA; al Carib l'huracà Dean augmenta de força i comença a arrasar els llocs per on passa.Fa un parell de setmanes l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), feia públic una recopilació de fenòmens climàtics mes extrems, que al temps era la previsió del que ocorreria aquest 2007: Onades de calor, tronades destructives i huracans cada vegada més freqüents. La causa el calentament global, un fenomen que du tan canvis atmosfèrics com d’humitat.
Sempre han hagut tifons i huracans, però segons els experts cada vegada la temporada comença abans i són més virulents. Abans en tenien prou amb les lletres de l’abecedari, ara els hi fan falta lletres. Els humans hem canviat el planeta, i el planeta es defensa virulentament. Vivim submergits en el consum, i estem acabant amb el planeta tal com l'hem conegut. La Terra no desapareixerà, ella és transformarà i seguirà el seu camí a traves del temps, som els humans qui hem de canviar o pagar les conseqüències.
Felicitats !!!
Ahir va complir divuit anys. Mentre tornàvem a casa, li vaig preguntar:
—Jo fa molts d'any que vaig complir divuit i no ho recordo, però tu que ho tens recent has notat alguna cosa? A penes fa vint-i-quatre hores encara eres menor d'edat i ara de cop i volta ja ets major d'edat. Has notat el traspàs d'un estat a l'altre.
Jo estava pendent de la carretera i no vaig poder veure-li la cara, però coneixent-la segur que va dibuixar una ganyota pensarosa, mentre amollava
—Què vols dir en un canvi? Si sóc més responsable? Si sóc més madura?, si he adquirit més seny?
—Això mateix...
—Doncs bé, jo ja tenia seny, ja era responsable i madura abans de complir els divuit, què no te n'havies adonat?
I vam riure plegats...
Felicitats filla !!!
—Jo fa molts d'any que vaig complir divuit i no ho recordo, però tu que ho tens recent has notat alguna cosa? A penes fa vint-i-quatre hores encara eres menor d'edat i ara de cop i volta ja ets major d'edat. Has notat el traspàs d'un estat a l'altre.
Jo estava pendent de la carretera i no vaig poder veure-li la cara, però coneixent-la segur que va dibuixar una ganyota pensarosa, mentre amollava
—Què vols dir en un canvi? Si sóc més responsable? Si sóc més madura?, si he adquirit més seny?
—Això mateix...
—Doncs bé, jo ja tenia seny, ja era responsable i madura abans de complir els divuit, què no te n'havies adonat?
I vam riure plegats...
Felicitats filla !!!
17 d’agost, 2007
Oleguer cau de la foto
Segons informa elplural.com, el diari esportiu SPORT ha eliminat a Oleguer d'una foto amb els cracks del Barça, mentre altres diaris com MARCA han publicat la foto amb els cinc jugadors.
Des de l'ultraconservador LibertadDigital no s'ha deixat passar per alt el detall, i han remarcat l'independentisme declarat del futboliste català i recordat, una vegada més, les seves declaracions sobre De Juana Chaos
16 d’agost, 2007
Les veus de l'aigua
Sota el títol genèric de Les veus de l’aigua, s’inaugura al Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan, l’exposició de fotografies L’aigua de la terra de Manel Armengol que romandrà oberta des del 17 d’agost fins el 16 de setembre i un cicle de concerts.
El primer, Aigua i Pedra a càrrec del pianista Manel Camp tindrà lloc el mateix 17 d’agost a les 22 hores.
El segon, Aigües clares/ aigües profundes, pel pianista Denis Pascual, el divendres 24 d’agost a les 22 hores
I el tercer i darrer, L’inexorable pas del temps, a càrrec de la mezzosoprano Marie-Paule Milone i la pianista Carme Martínez, el diumenge 26 d’agost a les 22 hores.
Els arbres de carretera
La carretera Tortosa-Roquetes, ja fa anys que està en un estat deplorable, sembla mentida que sigui un dels accessos a la "capital" de les Terres de l'Ebre més transitats i la seva situació sigui patètica, sense voreres, on circular a peu es un acte d’heroisme, i quan plou es imprescindible saber nedar per no ofegar-se en qualsevol dels seus immensos bassals.Des de què vaig obrir aquest bloc, he anat denunciant de manera repetida l'estat d'abandó d'aquesta via. El motiu no importa al ciutadà, el fet és que és intransitable. Doncs bé, avui una vegada més, m'arriba el rumor referent a què l'arranjament de la via serà imminent. Quan ho vegi m'ho creuré.
Avui també, fullejant l'exemplar d'agost del National Geographic, he pogut llegir un petit article sobre l'arbre més gran fins ara conegut, una secuoya de 115,50 metres del Parc Nacional de Redwood als USA. Vàtua l'olla!! m'han vingut al cap.
Què hi faran de les dues fileres d'arbres adults que flanquegen la carretera?
No fa falta que m’ho digueu, m'imagino la resposta...
13 d’agost, 2007
Hi havia una vegada un mur
Al meu poble, a Roquetes, tenim un mur. Un mur que no separa res. Es va aixecar per commemorar la victòria sobre l’estupidesa humana. Grafiat per l'artista roquetero Ignasi Blanch, commemora l’enderrocament d’un mur, aixecat per separar a un poble. Avui tretze d’agost, fa 46 anys que es van iniciar les obres de construcció del mur que va separar Alemanya durant 28 anys. Els afeccionats a construir murs físics o virtuals haurien de prendre nota. No hi ha mur, ni frontera, que separi un poble, si aquest vol romandre unit.
On vas?
-Saps on vas? -No pas. Però de ben segur que el meu camí acaba en algun lloc. No importa on. Sols sé que seguiré caminant i abans de trepitjar l'horitzó hauré arribat al meu destí.
-Què vols?
-Res que no es pugui trobar a les vores del meu camí, res que no pugui admirar sense allunyar-me de la finita línia del meu destí.
-Què escoltes?
-No vull escoltar res més que les meves passes al caminar, el piular dels pardals o el xiuxiueig de les paraules arrenglerant-se per ser dites en silenci.
-Què veus?
-Res que no siguin les parets de la trinxera, a una banda la decepció, a l'altra l'esperança
-No penses aturar-te?
-No hi ha motiu per fer-ho. A cada passa que dono, estic més a prop del meu final
-Desitges descobrir el teu final?
-No, sols confio en assaborir cada instant del meu camí, ja sigui fosc, ja sigui ple de llum.
-Llavors?
-No et sàpiga greu, seguiré endavant com sempre he fet. Sento que no t'agradi, perquè és diferent al teu camí. He arribat fins aquí, amb errades i triomfs, amb encerts i fracassos, penso seguir fent camí a cada passa.
-I quan hagis arribat al teu destí?
-No t'amoïnis per mi, però tot haurà acabat.
12 d’agost, 2007
El vigilant en el camp de sègol
El 26 de novembre d’enguany, el Club de lectura de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa té previst comentar la novel·la de Jerome David Salinger: “El vigilant en el camp de sègol”, tal com es pot llegir al bloc: Tens un racó dalt del món, de l’amic Jesús M. Tibau.
Em vaig adonar que tenia aquesta novel·la per casa, fruit de les lectures obligades dels meus fills, i avui he acabat de llegir-la.
Holden Caulfield, un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu, està plena de gent hipòcrita i sense valors. El jove, que és expulsat de l’escola per rendiment acadèmic insuficient, passa tres dies visitant Nova York, abans de tornar a casa. Les experiències que viu el faran reflexionar sobre el sentit de les coses.
Sembla que Holden sigui tan sols l’ombra del mateix Salinger: Un individu barallat amb el món i amb ell mateix, que després de publicar aquesta novel·la es va retirar del món a un lloc aïllat amb la seva filla, de la mateixa manera que descriu Holden quan li proposa a la Sally fugir de tot i anar-se’n a viure al bosc. La novel·la no s’ha dut mai al cinema, per la obsessió que té l’autor amb Hol·lywood, a la novel·la el protagonista acusa al seu germà D.B., escriptor de contes, de prostituir-se escrivint guions per al cinema.
L’obra de J.D. Salinger, que a pesar de no haver publicat res més segueix escrivint, segurament ens sorprendrà amb la seva mort, quan és previsible que els seus hereus es venguin tots els escrits i els drets del Vigilant en el camp de sègol, per al cinema. Ara ja fan cola esperant que arribi el dia.
Aquesta novel·la, de lectura obligada al sistema educatiu nord-americà i a gran nombre de països del món occidental, té un puntet d’intriga que ha fet que sigui analitzada pel dret i per l’inrevés per gran nombre d’estudiosos del comportament humà. És el fet de ser la lectura preferida d’assassins famosos. Entre altres, Marck David Chapman, que va matar a John Lennon, (duia un exemplar del llibre en el mateix moment de cometre el crim); John Hinckley, Jr. que va disparar a Ronald Reagan era un lector obsessiu de la novel·la; o Lee Harvey Oswald assassí de John F Kennedy.
Però no és únicament la lectura preferida d’assassins, sinó també de personatges com Winona Ryder, Bill Gates, Pete Sampras o Billy Joe, cantant de Green Day.
En fi un llibre interessant, de lectura entretinguda i ràpida, que desperta passions i rebuig a un cinquanta per cent, però no per això s’ha de deixar de llegir.
11 d’agost, 2007
Catalans retinguts a Mèxic
Hi han noticies que sembla que no siguin noticia, són dificils de trobar: La Jornada, diari digital mexicà.
Carta dels i les detingudes
Som quatre catalans, Ariadna Nieto, periodista i antropóloga, Nuria Morelló, antropóloga i historiadora, Ramón Sesén, professor d'informàtica i Laia Serra, advocada. A les 9:30 de la nit del dia 5 d'agost de 2007 vam ser assaltats per elements parapolicials mentre passejàvem pel centre històric de la ciutat de Oaxaca, Méxic. Aquests ens van carregar en un vehicle i ens van traslladar ajupits i tapats amb una lona fins un quartell, allí ens van encaputxar i ens van tenir tancats durant una hora en una habitació a les fosques, on vam rebre insults, cops, amenaces, i es va produir una agressió sexual a una companya. Ens van obligar a estar amb les mans al cap o agenollats, a més ens van robar les nostres pertinences, els diners i la documentació. De seguida ens van traslladar a les instàncies migratòries al·legant la nostra situación d'estrangers indocumentats.
Ens tenen empresonats en un centre d'internament d'estrangers de la Ciutat de Méxic, malgrat la nostra manifesta i acreditada instància penal.
Des del dia 7 d'agost el cònsul espanyol va expedir uns passaports nous i encara no els en han entregat. Hem estat privats de tota la informació sobre els fets dels que hem estat víctimes i de tot assessorament extern.
Exigim la nostra immediata posada en llibertat i que se'ns retornin les nostres pertinences, així com que es depurin les responsabilitats de les autoritats pertinents.
Us demanem el vostre suport, la difusió i la denúncia del nostre cas.
El vostre suport és la nostra força.
Ariadna Nieto, Laia Serra, Nuria Morelló i Ramón Sesén
Carta dels i les detingudes
Som quatre catalans, Ariadna Nieto, periodista i antropóloga, Nuria Morelló, antropóloga i historiadora, Ramón Sesén, professor d'informàtica i Laia Serra, advocada. A les 9:30 de la nit del dia 5 d'agost de 2007 vam ser assaltats per elements parapolicials mentre passejàvem pel centre històric de la ciutat de Oaxaca, Méxic. Aquests ens van carregar en un vehicle i ens van traslladar ajupits i tapats amb una lona fins un quartell, allí ens van encaputxar i ens van tenir tancats durant una hora en una habitació a les fosques, on vam rebre insults, cops, amenaces, i es va produir una agressió sexual a una companya. Ens van obligar a estar amb les mans al cap o agenollats, a més ens van robar les nostres pertinences, els diners i la documentació. De seguida ens van traslladar a les instàncies migratòries al·legant la nostra situación d'estrangers indocumentats.
Ens tenen empresonats en un centre d'internament d'estrangers de la Ciutat de Méxic, malgrat la nostra manifesta i acreditada instància penal.
Des del dia 7 d'agost el cònsul espanyol va expedir uns passaports nous i encara no els en han entregat. Hem estat privats de tota la informació sobre els fets dels que hem estat víctimes i de tot assessorament extern.
Exigim la nostra immediata posada en llibertat i que se'ns retornin les nostres pertinences, així com que es depurin les responsabilitats de les autoritats pertinents.
Us demanem el vostre suport, la difusió i la denúncia del nostre cas.
El vostre suport és la nostra força.
Ariadna Nieto, Laia Serra, Nuria Morelló i Ramón Sesén
Qui és l'amo de l'Àrtic ?
Fa pocs dies comentava en un dels meus post, La conquesta submarina del Pol Nord, la recient expedició russa a l’Àrtic. Els russos van deixar la seva bandera en un recipient de titani a vora 4000 metres de profunditat sota el Pol Nord. Els científics de l’expedició van aprofitar el viatge per fer aixecaments topogràfics dels fons per poder reforçar els drets de Rússia sobre aquells paratges, davant la possibilitat que a sota hi hagin grans reserves d’hidrocarburs.Els canadencs no s’han fet esperar i davant la possibilitat que el desgel de l’Àrtic permeti anar més enllà, han decidit ampliar el desplegament dels Rangers, força para-militar formada per nadius inuït, i establir un base militar d’aprovisionament de la Patrulla Àrtica, a Nanisivik, a la badia de Resolute, la sobirania de la qual no li reconeixen ni Rússia, ni USA, ni la UE.
Els danesos també s’han espavilat i han enviat un trencagels amb científics per demostrar que la cadena muntanyosa submarina de Lomonosov de 1500 metres d’alçada és una continuació de la plataforma de Groenlàndia, reivindicant així la seva sobirania sobre l’Àrtic.
Per suposat, els USA ja estan aixecant un plànol del fons àrtic que reafirmi les seves pretensions territorials sobre l’Àrtic.
Ja en són quatre, algú més s’hi apunta?
10 d’agost, 2007
Sacatunn que pen...
La publicitat dels productes Calvo, després d'haver explotat a l'home-tonyina durant molt de temps i d’haver popularitzat la frase: "tu tienes estudios, piltrafilla?", trenca amb la tradició i ens bombardeja amb el : "Sacatunn que pen que summum que tun".
El nou “aserejé...” del 2007, que de moment ja sona i ressona com a sintonia de mòbils, ens amenaça en convertir-se en una lletania de tot ús.
La frase pertanyent a una llengua inexistent, no vol dir absolutament res, però incita a cruspir-se un bocata, com el que m’empassaré en acabar aquest post...
09 d’agost, 2007
Bush i la paparra
Diuen els responsables de la salut del president Bush, que gaudeix d’una salut de ferro, igual que la seva política exterior, a excepció d’una erupció que va tenir ara fa just un any, que va ser descrita com a coherent amb la malaltia de Lyme: detectada, localitzada i tractada fins la completa curació.La malaltia de Lyme és un infecció, que habitualment es transmet als humans per mossegada de paparra.
Tenint en compte que la paparra, mossega, introdueix el cap sota la pell del pacient s’ho passa bomba xuclant-li la sang, i no deixa la pressa així com així. Seria bo saber com va reaccionar el Servei Secret responsable de la seguretat del president, davant aquesta agressió.
Van matxucar a la paparra, fins la mort? La van detenir, interrogar i confinar a Guantánamo? Què se n’ha fet de la paparra? Ha estat declarada membre de Al Qaeda? Els països que hostatgen paparres seran bombardejats, com a mesura preventiva en una acció antiterrorista internacional?
No soc gaire amant de les paparres, però he de reconèixer que ni han algunes que tenen pebrots, gosar xuclar-li la sang a l’amo, és total...
El robo de l'euro
Per saber que el foc és calent i la neu es freda, no necessitem termòmetre, ho sabem i prou.Com sabíem que amb el canvi de la pesseta a l’euro ens deixaríem la pell. Tots els portaveus de la política i la economia, repetien que res, que no hi havia problema, inclòs la UE amb els seus fabulosos estudis, que ens costen als ciutadans europeus un colló i part de l’altre, van afirmar que la desviació de l’IPC per l’entrada de l’euro, oscil·laria entre el 0,12 i el 0,29 per any.... I es van quedar tan amples i aplaudint-se a ells mateixos.
Ha passat el temps, i els resultats són evidents, de 0.12/0,29 res de res, ara s’adonen que els preus a l’hostaleria l’increment en estos anys de l’euro ha estat d’un 40 %. Natros ja fa temps que ho sabíem, i no solament amb l’hostaleria.
L’Euro va ser el robo del segle per als ciutadans, que trepitgem dia a dia el carrer, i fem virgueries per omplir el cistell i que els nostres contes estiguin sense números vermells. Per si fóra poc, ara han constatat que la renta dels europeus recula i sobre tot la d’alemanys i espanyols.
Sempre les bones noticies les amollen en plenes vacances, per què serà?
08 d’agost, 2007
Cornut i pagar el beure...
Els senyors de negre, atrinxerats a la Conferència Episcopal Espanyola, no paren de marejar la perdiu. Darrerament no en tenen prou en encarregar-se de les qüestions de l’Esperit Sant, sinó que ara han decidit ocupar-se també de altres qüestions terrenals.
A part de les polèmiques amb els divorcis, matrimonis de persones del mateix sexe, i l’ensenyament de l’assignatura de religió, entre altres, amb que ens tenen acostumats. Van donar un salt qualitatiu i ens van sorprendre amb la defensa aferrissada de la indisoluble unitat de la pàtria, cosa que fa dubtar si qui parlava era un cardenal o un general carca retirat. Ara l’afable i neutral cardenal Rouco, s’ha transmutat en un expert constitucionalista i ha declarat que la nova assignatura Educació per a la ciutadania, es inconstitucional.
El PP, s’hauria de replantejar la seva agenda, no els hi fan falta, Rajoy, Acebes ni Zaplana, tots tres poden anar-se’n de vacances tranquil·lament. Rouco, Cañizares i els nois de la COPE ja els hi fan la feina, els guarden la paradeta, a molt bon preu i cobrant de les arques públiques, via Concordat.
Ara que als de la Conferència episcopal els hi ha agafat la venada constitucionalista, seria hora de revisar el ranci, i al temps, esplèndid Concordat entre l’Estat i la Santa Seu, que precisament és un text pre-constitucional, i adequar-lo als nous temps. Un Estat laic, on els ciutadans del carrer estan cada vegada més lluny dels postulats de la jerarquia eclesiàstica, i no ho dic basant-me en cap estadística, sinó en la constatació del nombre d’usuaris als serveis que oficien en els seus llocs de culte, un Estat laic, dic, precisa d’un nou marc de relació amb l’Església catòlica, on quedi perfectament establert quin és el paper de cadascú, i sobre tot, reduir els privilegis fiscals que fins ara han gaudit a costelles dels contribuents. Com diu la dita castellana: Que cada palo aguante su vela. O el que és el mateix: Qui vulgui futbol que pagui l’entrada.
A part de les polèmiques amb els divorcis, matrimonis de persones del mateix sexe, i l’ensenyament de l’assignatura de religió, entre altres, amb que ens tenen acostumats. Van donar un salt qualitatiu i ens van sorprendre amb la defensa aferrissada de la indisoluble unitat de la pàtria, cosa que fa dubtar si qui parlava era un cardenal o un general carca retirat. Ara l’afable i neutral cardenal Rouco, s’ha transmutat en un expert constitucionalista i ha declarat que la nova assignatura Educació per a la ciutadania, es inconstitucional.
El PP, s’hauria de replantejar la seva agenda, no els hi fan falta, Rajoy, Acebes ni Zaplana, tots tres poden anar-se’n de vacances tranquil·lament. Rouco, Cañizares i els nois de la COPE ja els hi fan la feina, els guarden la paradeta, a molt bon preu i cobrant de les arques públiques, via Concordat.
Ara que als de la Conferència episcopal els hi ha agafat la venada constitucionalista, seria hora de revisar el ranci, i al temps, esplèndid Concordat entre l’Estat i la Santa Seu, que precisament és un text pre-constitucional, i adequar-lo als nous temps. Un Estat laic, on els ciutadans del carrer estan cada vegada més lluny dels postulats de la jerarquia eclesiàstica, i no ho dic basant-me en cap estadística, sinó en la constatació del nombre d’usuaris als serveis que oficien en els seus llocs de culte, un Estat laic, dic, precisa d’un nou marc de relació amb l’Església catòlica, on quedi perfectament establert quin és el paper de cadascú, i sobre tot, reduir els privilegis fiscals que fins ara han gaudit a costelles dels contribuents. Com diu la dita castellana: Que cada palo aguante su vela. O el que és el mateix: Qui vulgui futbol que pagui l’entrada.
06 d’agost, 2007
La lliçó navarresa
Fernando Puras, el candidat pel PSN-PSOE a la presidència del govern navarrès ha dimitit com parlamentari i portaveu del grup del PSN.
Després que la executiva Federal del PSOE des de Madrid desautoritzes l’acord dels socialistes navarresos que amb un 99 % havien acordat recolzar el tripartit entre Nafarroa Bai, Eu i el PSN, desbancant del govern a la pepera UPN
El candidat socialista ha donat una lliçó, com a militant disciplinat d’un partit ha acatat els acords de l’executiva federal, però sent conseqüent amb ell mateix ha dimitit.
Fernando Puras, s’erigeix així en un “avis raris” de la política. Acostumats com estem a què no dimiteix ni deu, facin el que facin, que algú ho faci, és com un bri d’aire pur que ve a redreçar els ànims.
Molts de polítics i polítiques, dels de més amunt i dels de més avall s’haurien de mirar en l’espill del senyor Puras i ser conseqüents. Si el seu partit els hi porta la contraria, el que han de fer és plegar, però dimitir de tots els seus càrrecs i sobre tots d’aquells emanats dels vots dels ciutadans. Però els hi agrada tan i tan la mamella...
Els coloms menjen pedra?
El colom amb una branca d’olivera al bec, és símbol universal de la Pau. El seu aspecte i caràcter sociable sempre ens ha atret. Qui no s’ha fet, alguna vegada, una foto donant de menjar a una bandada de coloms?Però el pacífic animaló, acostumat a viure a les nostres ciutats, busca refugi al caliu de cornises i àtics dels nostres edificis, guarnint les voreres properes, amb la inconfusible empremta de les seves deposicions. Qui no ha rebut, en alguna ocasió, l’impacte càlid de la defecació d’un colom?
A Venècia, però, els coloms se’ls hi han entravessat. Han constatat que la voracitat dels coloms, va més enllà del que fins ara es creia com a raonable. Els coloms estan cruspint-se la ciutat. No solament embruten i destrossen els monuments amb les seves dejeccions corrosives, sinó que també es dediquen a malmetre estàtues i baix relleus a cop de bec. Destacats monuments com la Basílica, el Palau Ducal o la Biblioteca Marciana son l’objectiu de desenes de milers de coloms. Els lloc preferits dels coloms són el nas de les estàtues on llimen el bec, i aquells llocs on creixen molsa i algues amb els que nodreixen.
Com a mesura d’urgència, les autoritats venecianes han decidit allunyar de la plaça de Sant Marc als venedors de gra, als qui els turistes els hi compren bosses, a 1€ la unitat, i que atrau a tots els coloms de la ciutat.
05 d’agost, 2007
Tubarro de matinada
Quan a menys de cent metres a la rodona, hi tens un multicinema, una discoteca, una cafeteria de moda, dos pubs i mitja dotzena de barets , o be t'acostumes als sorolls o bé et converteixis en un insomne penitent. Jo sóc dels primers, dormo com els angelets, de vegades el soroll mig em desperta, i ensopit capto de què va la moguda.
Les relacions amor odi entre els joves usuaris de la nit, son força interessants. Amb origen al cor i induïdes per fortes dosis de begudes espirituoses o qualsevol altra substància al ús. Hi han crits que trenquen la nit i el somni, que van des de.
-T'estimoooo, t'estimoooo molttt, t'estimaré sempre... -diuen uns
-Imbècil, idiota, hipòcrita, malparit...-com a molt tou diuen altres...
Siguin dels primers o dels segons, no importa, el somni torna prompte. Com torna quan hi han discussions per mil bajanades, o una desmesurada eufòria que sol acabar amb crits al club de futbol més estimat. No m'importa que em trenquen el son, sempre dona peu a anècdotes molt interessants.
Ara bé el que no puc suportar de cap de les maneres, perquè em fot la nit enlaire, i no m'aporta cap compensació, són les accelerades d'alguna moto amb el tubarro fet malbé, o les demostracions de matinada d'algun quad desbocat
Les relacions amor odi entre els joves usuaris de la nit, son força interessants. Amb origen al cor i induïdes per fortes dosis de begudes espirituoses o qualsevol altra substància al ús. Hi han crits que trenquen la nit i el somni, que van des de.
-T'estimoooo, t'estimoooo molttt, t'estimaré sempre... -diuen uns
-Imbècil, idiota, hipòcrita, malparit...-com a molt tou diuen altres...
Siguin dels primers o dels segons, no importa, el somni torna prompte. Com torna quan hi han discussions per mil bajanades, o una desmesurada eufòria que sol acabar amb crits al club de futbol més estimat. No m'importa que em trenquen el son, sempre dona peu a anècdotes molt interessants.
Ara bé el que no puc suportar de cap de les maneres, perquè em fot la nit enlaire, i no m'aporta cap compensació, són les accelerades d'alguna moto amb el tubarro fet malbé, o les demostracions de matinada d'algun quad desbocat
04 d’agost, 2007
La moneda del carro
Anem al supermercat, i omplim el carro, ens deixem la setmanada a la caixa i quan arribem a la porta de sortida, ens adonem que ens hem deixat la llet. Mentre carrego tot al cotxe, la Montse entra de nou al súper per buscar allò que ens hem oblidat.
Torno el carro al seu lloc, al introduir el passador el cadenat em torna la moneda d'euro i el carro queda travat a la resta de carros del seu aparcament.
A la fila de carros del costat, un home es baralla amb la cadena, amb el cadenat i amb el carro per tal de recuperar la seva moneda. Estira amb força del carro, el rebat, pressiona la moneda l'estira, un senyor que té el cotxe aparcat a la vora, treu la seva caixa d'eines i li allarga unes alicates. Atenalla la moneda, però no hi ha manera que la maleïda surti.
L'amo de l'euro, renega en arameu i maleeix al fabricant de cadenats per a carro de supermercat. Li dona un cop amb les alicates al cadenat, i la moneda passa d'ell i es manté ferma en el seu lloc. L'home ja resignat a perdre el seu euro, torna les alicates a l'amable senyor que li ha deixat i li agraeix el detall, agafa el carro per la barra i el rebat cap els altres carros. Tota la filera trontolla. Sense saber ben bé perquè i com, la moneda surt disparada de la ranura on estava allotjada còmodament, i tintineja al caure sobre l'asfalt. Al bon home se li il·lumina la cara, s'ajup per recollir la moneda resistent, però aquesta rodola per l'asfalt, i és més ràpida que el seu propietari.
La moneda rebel, ja perfectament identificada. és de mig euro, és cola per l'imbornal de la claveguera i desapareix. L'home trasbalsat, marxa parlant sol cap el seu vehicle. La dona que l'espera vora el cotxe, mou el braços esbroncant-lo per la pèrdua de la moneda i la tardança. En la distància la veu de la dona arriba clara i nítida: Però mira que n'arribes a ser de tonto !!!
Jo i l'home de les alicates ens creuem unes mirades, mig burletes. Si per cinquanta cèntims li fot una bronquina així, no voldria estar jo a la seva pell...
Torno el carro al seu lloc, al introduir el passador el cadenat em torna la moneda d'euro i el carro queda travat a la resta de carros del seu aparcament.
A la fila de carros del costat, un home es baralla amb la cadena, amb el cadenat i amb el carro per tal de recuperar la seva moneda. Estira amb força del carro, el rebat, pressiona la moneda l'estira, un senyor que té el cotxe aparcat a la vora, treu la seva caixa d'eines i li allarga unes alicates. Atenalla la moneda, però no hi ha manera que la maleïda surti.
L'amo de l'euro, renega en arameu i maleeix al fabricant de cadenats per a carro de supermercat. Li dona un cop amb les alicates al cadenat, i la moneda passa d'ell i es manté ferma en el seu lloc. L'home ja resignat a perdre el seu euro, torna les alicates a l'amable senyor que li ha deixat i li agraeix el detall, agafa el carro per la barra i el rebat cap els altres carros. Tota la filera trontolla. Sense saber ben bé perquè i com, la moneda surt disparada de la ranura on estava allotjada còmodament, i tintineja al caure sobre l'asfalt. Al bon home se li il·lumina la cara, s'ajup per recollir la moneda resistent, però aquesta rodola per l'asfalt, i és més ràpida que el seu propietari.
La moneda rebel, ja perfectament identificada. és de mig euro, és cola per l'imbornal de la claveguera i desapareix. L'home trasbalsat, marxa parlant sol cap el seu vehicle. La dona que l'espera vora el cotxe, mou el braços esbroncant-lo per la pèrdua de la moneda i la tardança. En la distància la veu de la dona arriba clara i nítida: Però mira que n'arribes a ser de tonto !!!
Jo i l'home de les alicates ens creuem unes mirades, mig burletes. Si per cinquanta cèntims li fot una bronquina així, no voldria estar jo a la seva pell...
Papa no vinguis en tren.
RENFE, es cobreix de glòria dia si i dia també. Avui una altra vegada ha deixat a quatre-centes persones dins un comboi de rodalies durant més de dos hores, en un lloc de difícil accés.
Això ha passat als pocs dies que la "ministra" (en minuscules, no és mereix res més) hagi dit que dins de no res Barcelona serà l'enveja de tot quisqui. Li deu semblar que ens xumem el dit?
Avui també el Pizarro, aquest que presideix la cosa aquesta d'Endesa, ha informat que demanarà comparèixer davant el Parlament de Catalunya per aclarir l'assumpte de l'apagada. Potser enlloc d'aclarir res, hauria d'informar quines inversions durà a terme perquè aquestes coses no passin.
I si totes estes coses passen a Barcelona, cap i casal del país, i se'ls hi fot a uns i a altres. Natros que estem al cul del sac...
Això ha passat als pocs dies que la "ministra" (en minuscules, no és mereix res més) hagi dit que dins de no res Barcelona serà l'enveja de tot quisqui. Li deu semblar que ens xumem el dit?
Avui també el Pizarro, aquest que presideix la cosa aquesta d'Endesa, ha informat que demanarà comparèixer davant el Parlament de Catalunya per aclarir l'assumpte de l'apagada. Potser enlloc d'aclarir res, hauria d'informar quines inversions durà a terme perquè aquestes coses no passin.
I si totes estes coses passen a Barcelona, cap i casal del país, i se'ls hi fot a uns i a altres. Natros que estem al cul del sac...
03 d’agost, 2007
Retalls de la memòria
Vaig créixer en un temps molt diferent del que avui vivim, on els aparells de ràdio, tenien un joc limitat; on els televisors no eren presents a totes les cases; on les joguines no eren ni de bon tros res semblant a lo que avui tenen els nostres xiquets
Tot plegat ens empenyia a sortir i trafegar pels carrers a cercar jocs d’aventura que ens apropessin a les històries, que com a continuació d’una tradició oral mil·lenària, trobàvem al caliu de l’estufa o el braser a l’hivern, o a la xerrameca de les nits d’estiu a la fresca, de boca dels nostres majors. Històries o contes que animaven la nostra imaginació, que duien un missatge moral implícit o que simplement ampliaven els nostres limitats horitzons a tot un món desconegut i moltes vegades tenebrós.
La tradició oral, ha anat quedant arraconada. Hem deixat d’escoltar als nostres major. Passem d’escoltar, ni a ells ni a ningú..
Per aquest motiu m’agrada la iniciativa de les biblioteques, com la Municipal de Roquetes, que ha obert una tanda de sessions de conta contes: els xiquets asseguts al terra i algú que els conta una història.
Tan de bo, pogués retrobar-me amb un conta contes, que em refresqués la memòria de totes les històries, contes i contalles que em van contar ara fa una pila d’anys i que s’han anat difuminant al llarg del temps, per poder anar ajuntant tots els Retalls de la memòria en un sol llençol.
Tot plegat ens empenyia a sortir i trafegar pels carrers a cercar jocs d’aventura que ens apropessin a les històries, que com a continuació d’una tradició oral mil·lenària, trobàvem al caliu de l’estufa o el braser a l’hivern, o a la xerrameca de les nits d’estiu a la fresca, de boca dels nostres majors. Històries o contes que animaven la nostra imaginació, que duien un missatge moral implícit o que simplement ampliaven els nostres limitats horitzons a tot un món desconegut i moltes vegades tenebrós.
La tradició oral, ha anat quedant arraconada. Hem deixat d’escoltar als nostres major. Passem d’escoltar, ni a ells ni a ningú..
Per aquest motiu m’agrada la iniciativa de les biblioteques, com la Municipal de Roquetes, que ha obert una tanda de sessions de conta contes: els xiquets asseguts al terra i algú que els conta una història.
Tan de bo, pogués retrobar-me amb un conta contes, que em refresqués la memòria de totes les històries, contes i contalles que em van contar ara fa una pila d’anys i que s’han anat difuminant al llarg del temps, per poder anar ajuntant tots els Retalls de la memòria en un sol llençol.
Prometeus
Fa tan sols quinze anys, a la feina parlar d’ordinadors i fer cara de tonto era tot un. El primer PC que vam tenir el compartíem entre sis empleats, amb el MSDOS per sistema operatiu i el WordPerfect com a tractament de textos. Per fer qualsevol cosa, havies d’anar sempre amb la xuleta dels comandos, que no hi havia manera de memoritzar-los. Des de llavors, em va despertar el cuquet i sempre m’ha atret la cosa aquesta dels ordinadors, i no em parléssim quan va aterrar Internet. En fi, en quinze anys el món ha canviat un ou. I en quinze més no vull ni pensar-hi.
Avui he vist a YouTube, un petit vídeo-ficció, o potser no, anomenat Prometeus. El coi de vídeo de moment m’ha semblat interessant, però he de reconèixer que al final m’ha deprimit. Sembla, tot plegat, que estiguin ensinistrant-nos per viure en un futur no molt llunyà reclosos i feliços en un cau patètic amb una pantalla de plàstic. Per muntar-nos la nostra vida virtual, la nostra vida paral·lela, perquè la real serà una merda en majúscules. El canvi climàtic dels trons, el Prometeus dels pebrots i el capitostos del món mundial emigrats a alguna estació espacial o a mig quilòmetre sota terra, tot plegat si sembla massa a Matrix i al món d’Orwell a 1984. En fi una metamerda.
31 de juliol, 2007
El paraigües a piles
A la pel·lícula “El senyor dels Anells”, el protagonista Frodo Bolsom, du una petita espasa que li regala el seu oncle Bilbo Bolsom, l’espasa, te la virtut d’enlluernar-se quan detecta a les rodalies la presència, dels malvats i feos en ganes orcos.Doncs bé, els americans que sempre estan a la que salta en això dels negocis, s’han tret de la manega un paraigües amb la virtut de pronosticar la pluja. Tan sols hi ha que aparcar el paraigües a un paraigüer (triar-lo amb una mica de bon gust els horteres igual valen però fan mal a la vista) i cada vegada que surts de casa donar-li una ullada. Si el mànec del paraigües llança destells ràpids i intensos com el pirulo d’un tractor, ho tens clar tronada imminent. Si la freqüència es lleu e intermitent, la pluja serà dèbil. Si el mànec està apagat: no plourà o la pila s’ha esgotat.
El paraigües previsor, mitjançant una connexió inalàmbrica rep les dades del temps del territori des de una web metereològica i la previsió cobreix les immediates 12 hores. El paraigües il·luminat, funciona a piles, requereix l’activació mitjançant la línia de telèfon del usuari i es comercialitzarà aquesta setmana als USA al voltant dels 140 dòlars.
No estalvies perquè no vols...
El superministre Solbes, ha afirmat que no hi ha de què preocupar-se, a pesar de la pujada de l’Euribor, la construcció seguirà endavant. Això si, les empreses i les famílies es poden sentir menys còmodes, però els preus dels habitatges s’estan desaccelerant: han passat de créixer un 18 % al 2003, a fer-ho ara a un 8%. Els crèdits hipotecaris segueixen augmentat però a menor ritme. El que si és una mala noticia ha dit: és que els espanyols no considerin raonable estalviar, quan l’estalvi és sempre positiu, al temps va reconèixer que les famílies dediquen gran part de la renda a la compra de l’habitatge i per això els resulta difícil estalviar...
Ara resulta que jo, que ja estic alliberat de crèdits hipotecaris, segons diu aquest bon senyor, no estalvio perquè no ho considero raonable, es a dir no em surt dels pebrots estalviar, no em dona la gana estalviar...Si aquests son els anàlisis de la situació econòmica del país que fa el senyor Solbes, anem llestos.
Per estalviar, podria donar-me de baixa de la línia telefònica, i quan hagi de parlar amb algú fer-ho personalment. Podria cancel·lar el subministrament elèctric i recuperar el vell llumanè per fer llum a les nits, podria recuperar la fresquera en lloc del frigorífic, i substituir la rentadora per un safareig. Podria vendre’m el cotxe i anar sempre caminant i en bici, o comprar-me un carro i un matxo, la bèstia podria menjar herba de l’hort i amb les seves deposicions podria abonar la terra, no em caldria comprar guano. Podríem deixar de dutxar-nos tots els dies i el rebut de l’aigua baixaria quantitat. Podria donar-me de baixa del gas i cuinar amb llenya de la muntanya. Podria deixar de pagar els impostos, que em reclama cada any el senyor aquest tan llest, i de ben segur que estalviaria.
30 de juliol, 2007
País "number one"
España és el país “number one” de Europa al menys en dos qüestions: en l’ADSL més cara del continent, i en l’abús de publicitat a la televisió. Talls de fins a 19 minuts per a publicitat o tandes de 50 o més, spots publicitaris.
Aquest motiu ha portat a la Comissió Europea a expedientar a Espanya per permetre a les cadenes incomplir la normativa que regula els topes d’exhibició publicitària.
Segons la normativa cap cadena pot dedicar més del 20% del seu temps a publicitat. De gener a juny, el 30% de la emissió diària de Tele5 van ser anuncis, al darrera va Cuatro amb un 28.2 % i Antena 3 amb 22.7 %
Jo ho sento però estic radicalment en contra d’aquest expedient de la Comissió europea, prefereixo seguir veient anuncis, m’encanten els anuncis, soc un amant dels anuncis, exigeixo el meu dret a embafar-me d'anuncis fins l'extenuació. Hi ha anuncis que són vertaderes obres d’art. Amb molta més qualitat, que molts dels programes que infesten les programacions televisives d’aquestes cadenes, on per activa i per passiva estan empenyats en que coneguéssim la vida i misteris de personatges de cabdal importància per al desenvolupament personal del televident com poden ser el xicot d’Ubrique, el Dioni, el Julian de Marbella i la seva estimada Isabel.
Jo ja tremolo, una cadena privada ja ha amenaçat en rodar una mini sèrie sobre “El Solitario” recentment detingut a Portugal. Molt em temo que aquest individu, prompte el tindrem assegut a les tertúlies "vomitives" de totes les cadenes de televisió donant-mos ànims per atracar bancs igual que fins fa poc ha estat fent el Dioni.
Aquest motiu ha portat a la Comissió Europea a expedientar a Espanya per permetre a les cadenes incomplir la normativa que regula els topes d’exhibició publicitària.
Segons la normativa cap cadena pot dedicar més del 20% del seu temps a publicitat. De gener a juny, el 30% de la emissió diària de Tele5 van ser anuncis, al darrera va Cuatro amb un 28.2 % i Antena 3 amb 22.7 %
Jo ho sento però estic radicalment en contra d’aquest expedient de la Comissió europea, prefereixo seguir veient anuncis, m’encanten els anuncis, soc un amant dels anuncis, exigeixo el meu dret a embafar-me d'anuncis fins l'extenuació. Hi ha anuncis que són vertaderes obres d’art. Amb molta més qualitat, que molts dels programes que infesten les programacions televisives d’aquestes cadenes, on per activa i per passiva estan empenyats en que coneguéssim la vida i misteris de personatges de cabdal importància per al desenvolupament personal del televident com poden ser el xicot d’Ubrique, el Dioni, el Julian de Marbella i la seva estimada Isabel.
Jo ja tremolo, una cadena privada ja ha amenaçat en rodar una mini sèrie sobre “El Solitario” recentment detingut a Portugal. Molt em temo que aquest individu, prompte el tindrem assegut a les tertúlies "vomitives" de totes les cadenes de televisió donant-mos ànims per atracar bancs igual que fins fa poc ha estat fent el Dioni.
29 de juliol, 2007
A la conquesta submarina del Pol Nord
L’home sempre s’ha destacat per fixar-se reptes a ell mateix, arribar a la muntanya més alta, anar a la Lluna abans que ningú, sortir a l’espai,. Els reptes han estat molts i molt variats, al primer quart del XX, la cursa per arribar als pols va moure als millor i més arriscats expedicionaris de la època.El noruec Admunsen i el britànic Scott (1912) es van enfrontat amb una cursa on les condicions del continent Antàrtic posaven un obstacle al darrera l’altre, i que acabaria amb la vida del membres de l’expedició d’Scott.
Anys més tard Ernest Shackleton va emprendre la que es pensava seria la darrera expedició polar possible: fer la travessia amb vaixell del Pol Sud, des del Mar de Weddell fins el Mar de Ross. Un canvi inesperat en les condicions meteorològiques van atrapar al vaixell Endurance al Mar de Weddell. Amb el vaixell destruit per la pressió de les plaques de gel, Shackleton va aconseguir salvar a tota la tripulació.
El temps va contradir als arriscats aventurers, als Pols hi ha altres curses possibles, ens ho ve a demostrar el trencagels nuclear Rossía, que durà fins al Pol Nord a un grup de científics, que a bord de dos batiscafs tripulats els Mir-1 i Mir-2 efectuaran immersions a 4.300 metres de profunditat.
Els mateixos aparells tripulats que van servir per filmar l’any 1995 “Titànic” de James Cameron, i els mateixos que van fracassar en l’intent de rescatar el submarí nuclear rus “Kursk” a l’agost de 2000. Si aconsegueixen la fita, dipositaran al fons marí una càpsula de titani amb la bandera russa i un missatge commemoratiu. (És d’esperar que no facin trampa i la deixen caure...)
27 de juliol, 2007
Radioteràpia a Jesús
El Ple extraordinari d’aquest dijous de l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat la cessió d’una finca propietat municipal per a la construcció d’un hospital per al tractament de radioteràpia a Jesús. El nou centre que es construirà en uns terrenys de 2100 metres quadrats, ubicats a la vora dels actuals aparcaments de l'Hospital de Jesús, constarà de tres plantes amb la planta soterrani habilitada com a aparcament. El pressupost del nou centre puja a 5.57 milions d’euros, dels quals 3.1 milions pertanyen a l’obra i 2.56 milions als equipaments, entre els que destaca la incorporació d’un accelerador lineal.
26 de juliol, 2007
Oscar, el gat
La revista mèdica The New England Journal of Medicine, ha revelat que a un geriàtric de Rhode Island, un gat que havia estat recollit del carrer pel personal i que fa la seva vida a la tercera planta de la institució es capaç de predir la mort dels pacients.Oscar visita als malalts i els acompanya en les seves dues darreres hores de vida. El personal mèdic del centre ha optat per seguir els passos del felí en les seves visites als malalts terminals com a senyal inequívoca d’una mort imminent.
Els metges creuen que la clau es troba en alguna feromona que l’animal és capaç de percebre. Si la clau és o no química, no n’estan segurs, el fet és que el gat ha percebut la mort en el darrer any i mig de 25 interns.
L'ombra d'El Jueves, cavalca en dimecres.
La setmana passada, era el Jueves amb una portada qui va capitalitzar durant dies l'atenció dels mitjans de comunicació. Avui i al voltant del mateix tema, José Blanco obre la caixa dels trons i arremet contra Iñaki Anasagasti, per una entrada al seu bloc, del passat diumenge 22 de juliol.Segons informa Europa Press, el "secretario de Organización y Coordinación del PSOE", José Blanco, ha calificat avui de "despropósito" les afirmacions del senador del PNV Iñaki Anasagasti sobre la familia reial en relació a 'El Jueves' secrestat la setmana passada. "Son unes paraules desmedides, sense sentit i espero que rectifiqui", va afirmar el número 2 del PSOE al Congrés dels Diputats.
La polémica está servida, qui havia dit que l'estiu, després de les eleccions, seria sosot?. L'ombra d'El Jueves, cavalca en dimecres, i la polseguera que va aixecar, sembla que haurà de passar molt de temps abans que es difumini.
25 de juliol, 2007
Beds are Burning
Les vacances són un bon moment per remenar una mica per casa, per retrobar aquell llibre que fa mesos se li havia perdut la pista, reordenar papers i paladejar algun bocinet de la música preferida.
Aquí us deixo aparcat un vídeo youtube dels Midnight Oil, uns xicots australians que van destacar a la dècada dels vuitanta. Compromesos amb l'entorn on vivien, a part de la bona música que feien, les seves lletres duien impregnat un fort component d'anti-belicisme, d'ecologisme, de reivindicació social i sobre tot de defensa dels drets dels nadius australians.
Aquest compromís, va dur al cantant calb de la banda Peter Garret a deixar el grup i dedicar-se a la política activa, aconseguint un escó al Parlament australià.
24 de juliol, 2007
Una d'espies
Com en els millors anys de la guerra freda, o com sortits d’una pel·lícula d’espies, avui s’ha produït la primera roda de premsa del Cap dels serveis d’informació espanyols a la seva història. El fet, la detenció a Tenerife, ahir nit, d’un sots-oficial que entre els anys 2001 i 2004 va actuar com agent doble, passant informació sensible als serveis secrets russos.Sembla ser que entre la informació filtrada hi havia dades per identificar a un bon grapat d’agents de l’agència espanyola, i entre ells es podrien trobar dades dels agents morts en un atemptat a l’Iraq. Segons les paraules del cap del CNI, l’agent doble va rebre grans quantitats de diners per la seva informació, que fins i tot va poder tenir com a destinataris els serveis secrets de Saddam.
Les Crocs
Fa poc les vaig descobrir a una gran superfície dels voltants, de colors llampants em van semblar força horteres, per un moment em van recordar aquelles sandàlies de goma de tiretes, i de gust dubtós, que es lligaven amb una petita sivella metàl·lica i que eren ideals per anar a la platja sense tenir que suportar les punxades dels eriçons.Les crocs, vingudes com tantes altres coses, des de les ameriques es van dissenyar per afeccionats a la navegació que cercaven un calcer ideal per a navegar i per a baixar a terra. Les crocs originals fetes de resina i amb qualitats antibacterianes i antifongs es venen a un preu no inferior als 30 €. I com en tot hi han imitacions, aquestes són de plàstic i es poden trobar a menys de 10 €.
De gust dubtós, com les seves predecessores, han captivat el cor de molts joves, que no dubten en combinar-les i dur-les a tot arreu, fins al teatre si convé.
23 de juliol, 2007
La pluja del cap de setmana
Avui tocava regar el tarongers, però la pluja del cap de setmana m'ha estalviat una feina, l'hort era prou tou i ben saonat i he deixat passar la tanda. Semblava que havia plogut a bots i barrals i mira per on que segons dels dades de l'Observatori van caure quatre gotes: 12 litres per metre quadrat el dissabte i 4.1 el diumenge, però tot s'ha de dir, mai més ben aprofitades.
Però com estes arremullades d'estiu tenen coses rares, aquí no plou i a casa el veí diluvia, dons se donen casos curiosos. A l'observatori pluja moderada i a la Carretera Tortosa a Roquetes el Diluvi Universal.
Lo curiós del cas, és que un del xapalls reparats la setmana passada pel personal de carreteres, queda tot just, a sota d’un immens bassal, no podent-se comprovar la seva eficàcia en tot el cap de setmana.
Coses de la natura i coses de la tecnologia, per a la primera: paraigües, per a la segona: me la callo que jo no en dic de paraulotes...
Però com estes arremullades d'estiu tenen coses rares, aquí no plou i a casa el veí diluvia, dons se donen casos curiosos. A l'observatori pluja moderada i a la Carretera Tortosa a Roquetes el Diluvi Universal.
Lo curiós del cas, és que un del xapalls reparats la setmana passada pel personal de carreteres, queda tot just, a sota d’un immens bassal, no podent-se comprovar la seva eficàcia en tot el cap de setmana.
Coses de la natura i coses de la tecnologia, per a la primera: paraigües, per a la segona: me la callo que jo no en dic de paraulotes...
21 de juliol, 2007
Tornen los grisos
Avui de cop m'he tret trenta anys de sobre, ha estat al llegir el secrest del setmanari El Jueves "La revista que sale los miercoles" ja no recordava què era això de secrestar una publicació. De sobte tornen los grisos dies i les fredes matinades de secrest de la llibertat d'expresió, que sols confirmen lo que tots ja sabem i que no és pot tolerar: que tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres...
A sota teniu la nota de la redacció d'El Jueves a la seua web, abans que la ...secresten?
A sota teniu la nota de la redacció d'El Jueves a la seua web, abans que la ...secresten?
20 de juliol, 2007
V Concentració motera del Renaixement
El Moto Club Poc a poc, de Tortosa, organitza per aquest cap de setmana la V Concentració del Renaixement, amb el següent programa:
Divendres, 20 de juliol
19:30 Inscripcions
21:00 Sopar al recinte de la concentració, pernilet del bo, “pa amb tomaca” y altres vitualles.
23:00 Música al recinte o sortida guiada a la Festa del Renaixement.
Dissabte, 21 de juliol
09:00 Esmorzar al recinte i inscripcions.
10:30 Ruta per les Terres de l’Ebre.
14:00 Arribada al recinte per dinar una monumental paella.
18:00 Sortida en moto i pujada en barcassa per l’Ebre.
21:00 Carn a la brasa a las barbacoes del recinte.
23:00 Repartiment de premis i sorteig de regals
24:00 Música i festa motera al recinte de la concentració.
00:30 Actuació del “Duende Eleztrico”
Diumenge, 22 de juliol
9:00 Inscripcions i esmorzar al recinte.
10:30 Ruta per la zona.
11:30 Piscolabis pel grup
13:00 Tornada al recinte i comiat.
La organització podrà canviar els horaris i qualsevol activitat per alguna altra sempre que ho consideri oportú.
Carretera Tortosa - Roquetes
Avui al matí la carretera Tortosa a Roquetes ha aparegut tallada per obres, per un moment he pensat que per fi anaven a enllestir l'estat deplorable de la via. Però sols era un miratge, en quan m'he espolsat les lleganyes del cervell, m'he adonat que de solucionar res de res, seria massa bonic.Els obrers amb la seva maquinària s'han limitat a sostovar uns quants centenars de metres quadrats de paviment al davant del semàfor de la plaça Corona d'Aragó, i a reposar-lo. Això si, per maquinaria i mitjans que no sigui, semblava que anaven a reposar-la tota.
Una vegada més, tot ha quedat en una reparació, que ens demostra que els ciutadans automobilistes tenen prioritat al davant dels ciutadans vianants. Reposar el paviment permet que els automobilistes circulen sense entrebancs, més apressa, diguin el que diguin les senyals de trànsit, posant en perill constant al vianants, que en aquest cas, circulen per on poden. Per una vegada haguessin pogut prioritzar als vianants i decidir-se a fer unes voreres dignes. Però no ha anat així...
Aquesta mena d’actuacions em demostren que la solució integral i definitiva del vial va per llarg.
Hi ha moltes maneres de fer les coses, i la que s’ha triat segueix deixant aquesta via d'entrada, a la ciutat bimil·lenària de Tortosa, en un estat deplorablement llastimós.
Aquesta mena d’actuacions em demostren que la solució integral i definitiva del vial va per llarg.
Hi ha moltes maneres de fer les coses, i la que s’ha triat segueix deixant aquesta via d'entrada, a la ciutat bimil·lenària de Tortosa, en un estat deplorablement llastimós.
I parlant de vials, a veure quan algú es posa les piles i es decideixen a pavimentar el tram roquetero del camí del Llorón que bona falta li fa, això si, quan ho facin, no estarien de més, unes quantes aigüeres per evitar les carreres...
19 de juliol, 2007
Freaks: Una pel·lícula per pensar
L’any 1923 Todd Robbins escrigué un conte anomenat SPURS. Adquirits els drets per al cinema, es va rodar entre octubre i desembre de 1931 una adaptació dirigida per Tod Browning, que va rebre el títol de FREAKS.
Freaks, ens conta l’historia de Hans un nan que treballa al circ, compromès amb Frida una nana que munta un poni. Hans s’enamora de Cleopatra la trapecista. Ella ridiculitza a Hans, però en quan aquest hereta una gran fortuna, accepta la seva proposta de matrimoni, tot esperant desempallegar-se’n i fugir amb Hèrcules, el forçut del circ. Hans es casa amb Cleopatra i al banquet de noces els fenòmens del circ voten acceptar a Cleopatra com una mes d’ells.
Els congregats es passen una gran copa de vi (en mans d’Angelo Rossito, un dels actors de la pel·lícula més conegut i més prolífic amb treballs al costat dels grans del cinema de terror: Boris Karloff, Bela Lugosi, Lon Chaney Jr. o Vincent Price.) de la que tots beuen, al temps que canten: "Gooble, gobble, we accept her, one of us..." (Copa, copa, l’acceptem com una de natros).
Però Cleopatra els rebutja enèrgicament:
-Bruts i repugnants fenòmens ¡¡ Em doneu ganes de vomitar !!
mentre els llança el contingut de la copa. Cleopatra humilia Hans una vegada més duent-lo a coll-i-be.
Hans després del convit es troba malament i Cleopatra li va administrant verí a petites dosis, Els altres fenòmens ho descobreixen i una nit de tronada, mentre es preparen per traslladar-se a una altra ciutat, els fenòmens ataquen a Hercules i a Cleopatra, als que mutilen, a ell el castren, a ella la deixen com una criatura cega, sense cames i que sols parla amb cuclejos
Per al casting, Browning va recórrer a vertaders fenòmens. Entre milers de fotos de mig món van triar als protagonistes, i aquest va ser el gran problema de la filmació, ells no actuaven eren ells mateixos.
La pel·lícula que va tenir una critica molt freda, va estar prohibida en gran nombre de paisos, i apartada dels grans canals de distribució, es va convertir en un film d’exhibició, per fires i autocines, per a Browning va suposar la mort professional.
No és fins a 1957, quan Willy Werby que prepara una retrospectiva del cinema macabre, a base de clips de velles pel·lícules del gènere, aconsegueix una copia, que es projectarà l’any 1961 al New Yorker Film Society; al 1962 el Festival de Venècia programa la pel·lícula a la seva secció de terror; al 1963 es projecta per primera vegada a la Gran Bretanya i el 1967 es projecta al Museu d’Art Modern de Nova York.
I qui ho havia de dir, una pel·lícula que va ser concebuda pel cine mut, va obtenir el recolzament del públic quan al 1986 la línia de vídeo de MGM la va llençar per al mercat domèstic
Freaks de la que, els seus protagonistes, mai no van voler saber res, va aconseguir convertir-se en una llegenda. Us pot agradar, us pot desagradar, però no us deixarà indiferents...
(Podeu visualitzar l'escena del convit de noces, clicant l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=pQkYGhmdMig )
Freaks, ens conta l’historia de Hans un nan que treballa al circ, compromès amb Frida una nana que munta un poni. Hans s’enamora de Cleopatra la trapecista. Ella ridiculitza a Hans, però en quan aquest hereta una gran fortuna, accepta la seva proposta de matrimoni, tot esperant desempallegar-se’n i fugir amb Hèrcules, el forçut del circ. Hans es casa amb Cleopatra i al banquet de noces els fenòmens del circ voten acceptar a Cleopatra com una mes d’ells.
Els congregats es passen una gran copa de vi (en mans d’Angelo Rossito, un dels actors de la pel·lícula més conegut i més prolífic amb treballs al costat dels grans del cinema de terror: Boris Karloff, Bela Lugosi, Lon Chaney Jr. o Vincent Price.) de la que tots beuen, al temps que canten: "Gooble, gobble, we accept her, one of us..." (Copa, copa, l’acceptem com una de natros).
Però Cleopatra els rebutja enèrgicament:
-Bruts i repugnants fenòmens ¡¡ Em doneu ganes de vomitar !!
mentre els llança el contingut de la copa. Cleopatra humilia Hans una vegada més duent-lo a coll-i-be.
Hans després del convit es troba malament i Cleopatra li va administrant verí a petites dosis, Els altres fenòmens ho descobreixen i una nit de tronada, mentre es preparen per traslladar-se a una altra ciutat, els fenòmens ataquen a Hercules i a Cleopatra, als que mutilen, a ell el castren, a ella la deixen com una criatura cega, sense cames i que sols parla amb cuclejos
Per al casting, Browning va recórrer a vertaders fenòmens. Entre milers de fotos de mig món van triar als protagonistes, i aquest va ser el gran problema de la filmació, ells no actuaven eren ells mateixos.
La pel·lícula que va tenir una critica molt freda, va estar prohibida en gran nombre de paisos, i apartada dels grans canals de distribució, es va convertir en un film d’exhibició, per fires i autocines, per a Browning va suposar la mort professional.
No és fins a 1957, quan Willy Werby que prepara una retrospectiva del cinema macabre, a base de clips de velles pel·lícules del gènere, aconsegueix una copia, que es projectarà l’any 1961 al New Yorker Film Society; al 1962 el Festival de Venècia programa la pel·lícula a la seva secció de terror; al 1963 es projecta per primera vegada a la Gran Bretanya i el 1967 es projecta al Museu d’Art Modern de Nova York.
I qui ho havia de dir, una pel·lícula que va ser concebuda pel cine mut, va obtenir el recolzament del públic quan al 1986 la línia de vídeo de MGM la va llençar per al mercat domèstic
Freaks de la que, els seus protagonistes, mai no van voler saber res, va aconseguir convertir-se en una llegenda. Us pot agradar, us pot desagradar, però no us deixarà indiferents...
(Podeu visualitzar l'escena del convit de noces, clicant l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=pQkYGhmdMig )
18 de juliol, 2007
XII Festa del Renaixement
Un any més ja hi som.La XII Festa del Renaixement truca a la porta, i el Portal del Romeu s’obri de bat a bat, per transportar-nos al segle XVI. Espectacles de carrer, fires, tavernes, desfilades,...
Un programa atapeït d’actes per mostrant-nos, en quatre dies, com podia haver estat l’esplendor de la Tortosa del Renaixement. Quatre dies per recular cinc segles, per gaudir dels espectacles de carrer, i per gaudir del menjar i el beure de la festa.
Bon profit i que ho passeu bé.
16 de juliol, 2007
Carbasses
Si no en tenia prou amb els ametllers i els garrofers del tros del Canalet, ara m'he diversificat i m'he fet càrrec, de moment, d'un petit hort de la parentela.Esta tarde, mentre netejava l'herbassar en que darrerament s'havia convertit, han aparegut unes carbasses de quan lo tio Paco tocava el pito.
Estan en molt bon estat, encara que una mica terroses, amb una rentada de cara quedaran força aparents, com a noves. Les he copejat lleugerament, tenen la closca dura i buides de dins, com alguns caps que circulen pel territori. Hauré de posar una parada de venda de carbasses seques, igual em guanyo la primera pesseta...
15 de juliol, 2007
Què més es pot demanar?
Demà és la Mare de Déu del Carme, festivitat celebrada des de sempre, a Roquetes, a la capella del Carme, a part és la patrona d'infinitat de pobles de costa, de mariners i oficis relacionats amb la mar, amb permís de Sant Pere patró dels pescadors.
He volgut començar una nova lectura, però el llit m’ha cridat i li he fet cas una bona estona. Un bon dinar, una bona lectura i una bona siesta, què més es pot demanar?
Com si, com no, avui ho he celebrat amb un àpat extraordinari i per reposar el dinar, he sortit a la terrassa, assegut a l'ombra fresca, encara no he notat l'aire africà càlid i asfixiant que ens han estat anunciant tota la setmana.
A la terrassa i de postres he acabat de paladejar “Les mil cases del somni i del terror” de Atiq Rahimi, un llibre de capítols breus i frases curtes. Una novel·la, que sembla un poema, ubicada a l'Afganistan pro-soviétic, d'on els personatges proven de fugir del terror a través de l'embriaguesa, la bogeria, la mort, l'amor.
Farhad, el personatge, aconsegueix fugir al Pakistan, i una vegada allí sols pensa en tornar a Kabul.
-Aquí et maten el cos, allà et maten l'ànima!
-Aquí et maten el cos, allà et maten l'ànima!
He volgut començar una nova lectura, però el llit m’ha cridat i li he fet cas una bona estona. Un bon dinar, una bona lectura i una bona siesta, què més es pot demanar?
13 de juliol, 2007
La Punyeta digital
La Biblioteca Municipal de Roquetes, em va sorprendre la primera vegada que la vaig visitar per l’ambient, pel colorit, i sobre tot per la llum. Té alguna cosa que fa sentir-te còmode i et convida a repetir.
La segona vegada, vaig seguir amb les sorpreses, vaig descobrir que editaven una senzilla revista impresa a ordinador, amb les noticies i novetats de la Biblioteca, i que a més duia un nom molt roquetero “La punyeta”, aquell era el número 0.
Vaig tenir una tercera sorpresa el dia que vaig descobrir que havien obert un bloc, i la repera va ser el dia que vaig rebre, al meu ordinador, correus amb informació detallada de les diferents activitats, i els números 1 i 2 de La Punyeta amb format PDF.
Tant de bo, la bona feina que fan la gent de la Biblioteca, tingui una progressió ascendent i sobre tot que els usuaris i els responsables de la cosa pública els hi sàpiguen reconèixer.
Si encara no l’heu visitat, no sé què espereu.
Divendres 13
En algunes cultures el tretze va associat amb la mala sort, si l’ajuntem amb el dimarts, dia del deu Mart, responsable de la guerra, la violència i les desgracies, tenim una combinació per tenir-li yuyu en quantitats industrials. Però si no en teníem prou amb un dia, la tradició anglosaxona pel Divendres 13 va arribar fins natros adobada de pel·lícules de terror.Encara, que diuen els entesos en aquestes coses de la superstició, que el divendres 13 és patrimoni del francesos, donat que va ser el divendres 13 d'octubre de 1307, quan Felip IV, rei de França va ordenar la detenció de Jacques de Molay i de 140 dels seus templers, sota les acusacions d'heretgia, simonia, i una pila més de càrrecs, iniciant així el procés que va culminar amb l’eliminació física del templers i de la mateixa Orde.
La superstició no és una de les meves dèries, (ser supersticiós du malastrugança) i per això avui començo les vacances a la feina.
11 de juliol, 2007
12è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Des de fa setmanes, Jesús M. Tibau proposa jocs literaris al seu blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com), amb premis inclosos. Aquesta vegada, en el 12è joc literari, caldrà endevinar el títol d'un llibre i el seu autor, gràcies a un enigma i a unes pistes visuals repartides en uns altres set blogs. Per a més informació dirigiu-vos al seu blog. Aquí podreu trobar una de les imatges i el quart dels fragments de l'enigma que cal completar:
...I, AL FINAL,...
El següent fragment de l'enigma el trobareu al blog Filant prim
http://cat.bloctum.com/josepmanel/
Animeu-vos a participar.
09 de juliol, 2007
Els jocs literaris de Jesús M. Tibau
Des de què Jesús va començar en la cosa esta dels blocs, m’ha sorprès per l’activitat frenètica que du, no es conforma en comentar llibres, en penjar fragments dels seus treballs, en jugar amb les paraules amb les seues desdifinicions, ni promocionar la seva ciutat d’acollida amb les imatges del Renaixement, a més a més ens empeny a tots plegats, a participar setmanalment, de bon grat això si, en els seus jocs literaris. I com no es conforma en mantenir sempre el mateix format: Tibau, tiba la corda, i aquesta setmana anirà una mica més lluny. El 12è joc literari consistirà en un enigma, que és trobarà fragmentat en vuit blocs diferents, i per completar-lo caldrà visitar-los tots vuit.A partir del dimecres, dia 11 de juliol, a les 20.00 hores, els fragments de l’enigma es trobaran als blocs següents:
Tens un racó dalt del món
Llibreria Serret
La Marfanta
Emigdi Subirats
De Roquetes vinc...
Filant prim
El vertigen del trapezista
Bloc al circ
Bon joc i que ho passeu bé.
08 de juliol, 2007
Anem a tocar el cel
L’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, en el marc dels Cursos d’estiu 2007 organitza un curs d’iniciació a l’Astronomia, en dues tandes els dies 17,18 i 19 de juliol i 23,24 i 25 del mateix mes, l’horari, preu i inscripció on-line a la web de l’Observatori.El programa consisteix en una introducció teòrica: Aparells d'observació astronòmica; estels i planetes; satèl·lits, asteroides, meteorits i cometes; nebuloses i galàxies. Origen de l'univers.
I amb l'anàlisi del mapa estel·lar del dia i observació
Roquetes: Final de festes
Tararit tararit tararat, les festes s’han acabat. Després de deu dies de festa, Roquetes torna a l’activitat quotidiana. Ahir, amb la trobada de gegants, el correfoc i els focs, casi va donar per acabades les festes d'enguany, que acabaran avui definitivament amb una ballada de sardanes al Passeig del Canal, a partir de les 18.30 hores, i la representació de l’obra "Entre tu i jo" de Manolita Nadal a l’Hort Cruells, a partir de les 20.30 hores. En acabar un traca final de festes i a esperar tot un any fins les Festes Majors de Roquetes 2008, que mirant-ho bé ja estan aquí a la vora...I ara cap a Jesús, que van iniciar les seves Festes, aquest divendres, i tenen gresca fins el cap de setmana que ve...
Paper vs. CD
Intento recordar quan va ser la primera vegada que vaig omplir un paper blanc amb signes i garramanxos intentant estructurar un missatge. Deu fer massa temps per què no ho recordo. Tot allò que escrivia ho guardava en una llibreta d’anelles de tapes negres o ho introduïa en una botella que llançava al mar. De les meves lletres marineres no en vaig saber mai més res, i la llibreta d’anelles negres es va extraviar en algun dels meus trasllats. Amb l’aparició d’Internet la meva afecció per emborronar fulls en blanc va renàixer, i vaig seguir amb la meva tradició de llençar missatges al oceà, aquesta vegada oceà cibernètic. Passat el temps m’he adonat que tots els meus pensaments, sentiments i sensacions plasmades en algun lloc, tot ha desaparegut i sols conservo allò que he escrit amb més o menys fortuna en aquest bloc.Com no acabo de fiar-me’n de la fiabilitat conservacionista dels mitjans informàtics, i encara li tinc certa addició al paper, he començat a imprimir totes les meves entrades per protegir-les d’una possible fallada del sistema, d’un refredat víric del meu ordinador o d’un defecte en el CD d’emmagatzemat. Ho sento molt, però el paper és el paper, i passar les fulles i veure els centenars de milers de lletres arrenglerades convenientment custodiant els meus pensaments, em reconforta molt més que veure un platet de plàstic brillant, que diuen que conté tot allò que és meu.
07 de juliol, 2007
La web de Roquetes
Hi ha un aforisme que afirma: "Allò que no és a Internet no existeix". Per aquesta causa administracions públiques, empreses privades, institucions, entitats de tota mena i fins i tot particulars, s’han abocat a la xarxa, per fer-se un lloc al sol. Els ajuntaments no en són aliens, no crec que hi hagi un poble que no tingui la seva web oficial o oficiosa, una altra cosa és l’estat de manteniment.Des de les passades eleccions on han hagut, tocs i retocs dels capitostos, no tots han estat diligents en actualitzar les seves pàgines digitals.
Un exemple és Roquetes, on el consistori ha sofert un canvi radical, i tota la feina que han fet a la seva web és substituir la salutació de l’anterior Alcalde i la foto de l'anterior Consistori, per sendes pàgines en blanc amb el típic: "Pàgina temporalment fora de servei".
Perdre uns minuts en fer-li una foto a l’Alcalde Francesc Gas i una altra a tot el Consistori i escriure quinze línies de salutació, no enrederirà cap Pla d’actuació municipal, ni posarà al municipi en perill d’ensorrament, per contra aquells que viuen fora del poble i volen saber alguna cosa de qui governa i què pensa, tindrien puntual informació.
Una web no és res més que una tarja de presentació, sembla que aquí no és volen presentar. Algú està oblidant que la web d'un poble diu molt de la seva gent i dels seus governants.
(Sé que encara no han passat els 100 primers dies de govern, però hi ha coses que no poden esperar.)
06 de juliol, 2007
Les meues lectures (1): Al sud de la frontera.
Era un perfecte desconegut per mi, però allí estava el seu nom exòtic, ressaltant sobre el títol del llibre: Haruki Murakami. El títol de la traducció catalana no em deia res: “L’amant perillosa”, però el subtítol (traducció del títol original) “Al sud de la frontera, a l’oest del sol”, tenia algo de misteriós que em va captivar, vaig decidir llegir-lo i no em va decebre, a pesar que no és la seva millor obra.La novel·la, que pàgina rera pàgina, va destil·lant misteri, delicadesa i sobre tot amor, em va atrapar i no vaig poder parar fins arribar a la darrera línia. El protagonista va fitant la seva vida amb els diferents episodis amorosos que es van succeint, des de la infantesa fins la maduresa, i tot és a punt d’ensorrar-se al veure’s abocat al passat en retrobar-se al seu primer amor.
Diuen d’Haruki Murakami, que és un geni, que algun dia serà Premi Nobel; diuen que si has llegit i t’agrada Kafka t’agradarà Murakami; diuen moltes coses al seu favor, encara que la critica literària japonesa digui tot el contrari. Al meu gust, que és meu i prou, l’Haruki Murakami i l’Arto Paasilinna han estat, per mi, el descobriment de l’any.
Conduir: Permís 1 € al dia.
Fa pocs dies s’anunciava la posada en marxa, per al proper mes de novembre, del programa “Permís de conduir per un euro al dia”, dirigit als joves d’entre 17 i 25 anys que encara no siguin titular d’un permís de conduir de la classe B. Segons el Ministre de la cosa del trànsit es pretén arribar als 100.000 joves a l’any.Sembla que sigui una mesura per estimular, a baix cost, l’accés dels joves al món de la conducció, millorant la seva formació viària.
Tinc dos fills amb edats compreses en el tram d’edat del programa anunciat. La petita espera amb candeletes la posada en marxa del programa, per veure si es pot acollir, el seu germà va invertir els seus estalvis en obtenir el permís l’hivern passat, i ara que disposa d’un sou estable que li ha permès endeutar-se en el seu primer cotxe, la il·lusió li ha caigut al peus: els menors de 25 anys són els empestats de la societat, la majoria de companyies d’assegurances no en volen sentir parlar d’ells i les poques disposades a assumir el risc ho fan amb primes prohibitives.
El Ministre del ram del trànsit, no deu saber on viu. En lloc d’estimular l’accés al món del cotxe, potser seria millor restringir-lo o regular el mercat de les assegurances, de manera que les asseguradores facin allò que és la seva funció principal: assumir riscos, ...però assumir riscos està barallat amb l’obtenció de beneficis astronòmics.
Facilitar l’obtenció del permís, i després impedir que puguin conduir, sols provoca l’augment de la picaresca o simplement la conducció sense assegurança. I així ens va...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)