Puges o baixes (6)

Les escaletes de Sant Francesc, al casc antic de Tortosa, les vaig baixar i pujar moltes vegades: per anar i tornar d'escola i sobre tot pujar-les per poder baixar per les baranes de pedra com si fossin tobogans. Un lloc entranyable que encara associo a l'olor d'estofat al migdia, i al sabor d'una llesca de pa amb xocolata de pedra a la tarde...

Llàstima de l'estat en que es troba l'entorn, com bé es pot apreciar a la façana de l’Església de Sant Francesc, al fons de la foto.

El nus nul

Fa pocs dies que la Plataforma en defensa de l'Ebre ha fet pública la recomanació de votar nul a les properes eleccions europees als ebrencs decepcionats amb els partits transvasistes. Si anem comptant partits transvasistes ho són tots, en més o menys mesura. I els que no ho són, és per que encara no han estat titulars de cap parcel•la de poder.

De totes maneres qui m’ha decebut, amb aquesta decisió, ha estat la pròpia PDE. No entenc les raons que els han portat a fer-ho, però no els hi feia falta posar-se en aquest ball per conèixer el suport social de la societat ebrenca, ben clar ha quedat al llarg del temps.

El secret dels Hoffmann

Els germans, la tieta i l’avi. Quatre personatges reunits al voltant de la tomba de l’avia, cadascun amb les seves pors, amb els seus secrets més íntims emmordassats per l’absorbent i angoixant personalitat de la difunta.

L’enterrament és el detonant i la ocasió per què un a un, transformats per l’autor en narradors, ens vagin descobrint allò que amaguen i, de mica en mica, a mesura que cauen els envans que els aïllen es vagin convertint en la família que mai abans havia estat.

Tres de tres

No sóc gaire futbolero, però he de reconèixer que enguany el Barça m’ha fet asseure moltes vegades per veure els seus partits, i he hagut de rescatar els auriculars per escoltar les retransmissions del Puyal.

Un dos de tres, és tot un somni, un tres de tres ho sabrem quan toqui...

Editat 31/05/09: Algú pensava que no tocaria? Pos ho sento per ell/a, el tres de tres és un fet, què més es pot demanar?

Repetir-ho l'any vinent !!! Tan de bó.

Avui menjarem...: Tiramisú

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Tiramisú

Viure sota un pont

Anar a viure sota un pont, era el destí final dels indigents, i l'amenaça que sempre planava sobre aquells amb qui es cebaba l'infortuni. Segur que tots coneixeu algú que visqui al carrer, a la raconada d'un carreró poc concorregut, a una casa o nau industrial ruinosa o abandonada, al caixer d'un banc, o en una caixa de cartro. Peró, a part del Carpanta del TBO no he conegut mai ningú que visqui sota un pont. Encara que de vegades n'he vist els rastres que hi deixen darrera seu.

Puges o baixes (5)

Puges o baixes depenent d’on vagis. Hi han escales, però, que han servit de lloc per jocs d'infants, per festeig d'adolescents i per turment de vells.

Avui menjarem: Pastís d'aniversari

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Pastís d'aniversari

Mor l'actriu Mercè Lleixà

La versió digital del diari Avui es fa ressó de la mort aquest divendres de l'actriu roquetera Mercè Lleixà, segons fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Mercè ha mort a causa d'un càncer.

Va protagonitzar Què t'hi jugues Mari Pili de Ventura Pons. S'havia popularitzat gràcies a treballs a "El cor de la ciutat i Nissaga de Poder deTv3 i Makinavaja a La 2.

Amb una llarga trajectòria teatral, el seu últim treball dalt dels escenaris va ser en el muntatge La Colometa, al Teatre Nacional.

Era llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre, on també va impartir-hi classes.

No hi han paraules per acomiadar als que ja no tornaran...

Foto de Marc Jornet / Biblioteca de Roquetes en ocassió de la presentació del llibre d'Ignasi Blanch i d'Àngel Burgas, Alícia i el país de meravelles

Se'n parla als blocs:
La Baldana: Mercè Lleixà
Emigdi Subirats i Sebastià: Mercè Lleixà en el record
Esquerra Tortosa: Dol a l'art escènic ebrenc

Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill

Carrer de només un de Manuel Pérez Bonfill, no és un recull de narracions qualsevol, és pura poesia. Vint-i-tres narracions insòlites desgranades amb un llenguatge ric, dens i molt proper, que et clava al seient com ens clavava al pupitre quan el vell professor, llavors no tan vell, començava les seves classes. Llegir-lo ha estat recordar el seu caminar solitari, les espatlles carregades i el cap cot vigilant el camí que havia de trepitjar, la seva inseparable cartera de cuiro marró, les seves anades i vingudes per la tarima de l'aula, els seus instructius silencis, i el seu parlar assossegat i profund.

Ell, que durant quaranta anys va ensenyar a estimar i a conrear la Literatura, en majúscules i sense cognoms, a un bon nombre de fornades d'ebrencs ha tingut enguany el seu any, va inaugurar la III Fira Literària de Jesús i va rebre un merescut homenatge amb ocasió del segon aniversari de la Biblioteca de Roquetes. Desitjo que tot plegat sigui un punt i seguit i no pas un punt i final.