Post publicat, al desaparegut blog "Sols per un moment", el divendres 18 de desembre de 2009
Demà, quan el sol s’espolsi les lleganyes, quan sacsegi els núvols per fer-se veure, demà dic, em trauré de sobre els llençols i mantes que em cobreixen i vindré corrents al teu encontre. Sé que no m'esperes, sé que fa temps vas perdre l'esperança de tornar-me a veure, però vindré.
Potser ja no seràs tu, potser jo no sigui qui vaig ser, però vull veure en els teus ulls les darreres paraules que vas pronunciar. Sempre podràs negar allò que vas dir-me o afirmar que vaig entendre allò que no vas prometre, però vindré.
Quan sigui al teu davant, igual dius que no saps qui soc. Quan siguis al meu davant igual prefereixo dir que no sé qui ets. Quan siguem l'un al davant de l'altre igual preferim passar de llarg fent veure que no sabem qui som, però vindré.
Demà quan el sol s’amagui esbufegant i esgotat al darrera les muntanyes, quan busqui el refugi càlid dels núvols de cotó, demà dic, em cobriré d'abrigalls amb el record d'haver tornat a veure't i potser desitgi no tornar a viure un altre demà...
Potser ja no seràs tu, potser jo no sigui qui vaig ser, però vull veure en els teus ulls les darreres paraules que vas pronunciar. Sempre podràs negar allò que vas dir-me o afirmar que vaig entendre allò que no vas prometre, però vindré.
Quan sigui al teu davant, igual dius que no saps qui soc. Quan siguis al meu davant igual prefereixo dir que no sé qui ets. Quan siguem l'un al davant de l'altre igual preferim passar de llarg fent veure que no sabem qui som, però vindré.
Demà quan el sol s’amagui esbufegant i esgotat al darrera les muntanyes, quan busqui el refugi càlid dels núvols de cotó, demà dic, em cobriré d'abrigalls amb el record d'haver tornat a veure't i potser desitgi no tornar a viure un altre demà...