30 d’abril, 2010

Vagarejant: Demà

Post publicat, al desaparegut blog "Sols per un moment", el divendres 18 de desembre de 2009

Demà, quan el sol s’espolsi les lleganyes, quan sacsegi els núvols per fer-se veure, demà dic, em trauré de sobre els llençols i mantes que em cobreixen i vindré corrents al teu encontre. Sé que no m'esperes, sé que fa temps vas perdre l'esperança de tornar-me a veure, però vindré.

Potser ja no seràs tu, potser jo no sigui qui vaig ser, però vull veure en els teus ulls les darreres paraules que vas pronunciar. Sempre podràs negar allò que vas dir-me o afirmar que vaig entendre allò que no vas prometre, però vindré.

Quan sigui al teu davant, igual dius que no saps qui soc. Quan siguis al meu davant igual prefereixo dir que no sé qui ets. Quan siguem l'un al davant de l'altre igual preferim passar de llarg fent veure que no sabem qui som, però vindré.

Demà quan el sol s’amagui esbufegant i esgotat al darrera les muntanyes, quan busqui el refugi càlid dels núvols de cotó, demà dic, em cobriré d'abrigalls amb el record d'haver tornat a veure't i potser desitgi no tornar a viure un altre demà...

29 d’abril, 2010

Sant Jaume: Un barri en transformació


Doncs si, el barri de Sant Jaume de Tortosa està canviant la seva fesomia. El barri de carrers estrets i costeruts, de cases ombrívoles i amuntegades està desapareixent. El barri havia arribat ja fa temps a una situació de no retorn, ja no s'hi valia rehabilitar, el seu nivell de degradació sols permetia l'entrada de la picola.

Poc a poc la llum del sol va ocupant l'espai on eren les cases. El carrer Llarg de Sant Jaume ha quedat mutilat a la meitat, el carrer Travessera de la Ratlla de Sant Jaume ja ha desaparegut, com ho ha fet part del carrer Aldea, i encara queda feina per fer.

Amb les màquines no sols van desapareixent els carrers i les cases, ho estan fent també les petjades, els records i les històries de tots aquells que alguna vegada van passar per aquell indret.

28 d’abril, 2010

Il·lusions i incerteses al Trull de les raboses




Aquest divendres 30 d'abril a les 19.30 hores, a Val-de-roures, s'inaugura el local Lo Trull de les raboses, un local on literatura i gastronomia comparteixen espai i que acollirà la presentació de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses en ocasió de la Fira de maig de Vall-de-roures. La novel·la es va gestar a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on el dissabte dia 1 de maig, es signaran ejemplars de la novel·la.

Vagarejant: No serà per llenya

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dijous 17 de desembre de 2009

Auster Estuvia viu sol. Les dents li peten refugiades dins la boca, el cos li tremola sota un considerable gruix de jerseis de llana i camises felpades, les mans prinyonoses li couen amagades dins uns guants ronyosos. El fred el cobreix com un llençol de glaç. però ell es resisteix a encendre l'estufa de llenya. Encara pot resistir una mica més. Si s'acaben les reserves haurà de demanar un altre viatge de llenya, i el llenyer no és gens barat.

El termòmetre a fora marca mínims anuals, a dins no molt menys, i sota una teulada foradada la llenya amuntegada al cobert es banya amb la pluja com tots els anys i es podreix de mica en mica.

-No serà per llenya. -Li diu el metge al conductor al marxar amb l’ambulància, després de certificar la mort per hipotèrmia del senyor Estuvia.

27 d’abril, 2010

Il·lusions i incerteses a Poesiaula



El blog Poesiaula, seguint el seu estil d'escriure un poema a cada entrada ens fa una molt bona crítica de la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses.

26 d’abril, 2010

Vagarejant: La nit

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 28 de novembre de 2009


La nit em cau a sobre, les llums del carrer queden reduïdes a la seva mínima expressió, i la foscor ho cobreix tot amb el seu vel negre. De tant en tant els cotxes al passar trenquen el monòton monòleg del silenci i esgarren el vel fosc que m'envolta.

Les parpelles volen baixar la persiana i deixar-se de romanços fins demà, però la nit em pesa massa quan s'adorna de les cabòries que em ronden permanentment. Tanco el ulls però de poc serveix. Segueixo veient la llum resplendent, de la darrera paraula teva que duc clavada al cor.

25 d’abril, 2010

Il·lusions i incerteses al Margarita Blue





Divendres a la tarda, Il·lusions i incerteses va ser present al Sant Jordi Blue organitzat per la Sala Margarita Blue de Barcelona. Allí ens vam trobar, juntament amb altres títols i altres autors, cinc dels autors "d'Il·lusions i incerteses": Carme Serret, Elisabeth Martí, Maria Lluïsa Gascón, Montse Medalla, i jo mateix. Vam signar llibres, vam xerrar dels nostres personatges dins la novel·la i ens vam conèixer una mica.

Per mi, ser a Barcelona un dia de Sant Jordi i signant llibres, era simplement inimaginable...



Vagarejant : Para-juga

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment· el diumenge 22 de novembre de 2009. Participant del blog "365 contes"

De vegades, quan marxava a treballar, la mare em deixava a ca la veïna. Si ella tampoc hi era, el seu pare, el vell Rafel, tenia cura de mi. Estenien una catifa verda amb dibuixos vermells, i em donaven un grapat de ninotets de plàstic: indis sense cap, vaquers mancs, soldats sense escopeta i algun cavall coix. Ah!! I un preciós carruatge sense rodes.

El meu petit món es veia reduït als límits de la catifa, que ni jo ni cap de les joguines gosaríem en ultrapassar. Durant aquelles estones jo era feliç, ningú em marejava, ningú em maldava, no existia per ningú.

El vell Rafel s’asseia vora el balcó amb la seva cadira de bova, d’on no es movia per res del món. Jo de la meva catifa tampoc. Ell podia passar-se hores sense dir res, jo no tenia cap intenció de dir res. Ell era feliç mirant el carrer i donant-li voltes a les seves cabòries, jo ho era embotit en el meu limitat i fascinant món del Far west de la catifa.

Sols a vegades abandonava el meu joc d’indis i vaquers esgarrats, sorprès per l’esglaiadora tos asmàtica del meu singular cangur o quan ell amb ganes de juguesca, des de la seva cadira em donava ordres:

-Manelet, para!!!, - i jo deixava totes les joguines i em quedava quiet com un estaquirot mirant-lo.
-Manelet, juga!! – i jo tornava al joc
-Manelet, para !!!
-Manelet, juga !!!

Quan ja havia satisfet la seva curiositat i havia comprovat que jo no tenia cap intenció de protestar ni esclatar a plorar, em deixava tranquil de nou, i jo podia tornar als meus silenciosos ninotets.

Una nit, els xiulits del vent de dalt es van confondre amb la tos del vell Rafel, fins anul·lar-la. Des de la meva habitació, dos pisos més amunt, vaig pensar: -Igual el vent s’endú la tos del senyo Rafel.

Vaig encertar. No vaig tornar a sentir la seva tos. Però tampoc el vaig veure més assegut a la seva cadira de bova. Ni tampoc ningú va jugar amb mi al divertit joc del “para-juga”

Mai vaig dirigir-li una paraula, el saludava amb un somriure i m’acomiadava obrint i tancant la mà, i sento que al menys vaig quedar a deure-li un: Gràcies !!

24 d’abril, 2010

Vagarejant: Berenar com cal

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el diumenge 22 de novembre de 2009

No ho pot evitar. El pa, és de molla tova i crosta cruixent. Com a ell li agrada. Sobrassada, pernil, formatge, fuet, salsitxa, llom. Podria sortir un bon entrepà. L'alternativa, torrada integral i iogurt desnatat, sense sucre.

Es resigna, torrada i iogurt desnatat.

Vint minuts després, mitja baguette i la sobrassada han desaparegut.

23 d’abril, 2010

Vagarejant: Llagrimots

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 21 de novembre de 2009

El ulls s’ennuvolen, em miro al vidre de la finestra, que oficia d'espill, i la imatge reflexada mostra uns ulls vermells , cansats i tristos. Els conec, són els meus. Em miro les mans, les línies que les creuen no em diuen absolutament res. Però sols de mirar-les em parlen. De les meues virtuts i dels meus pecats; dels meus esforços i del meus defalliments; dels meus triomfs i de les meues derrotes. De tu i de mi. I arranco a plorar desconsoladament.

Veritablement avui el sofregit és massa fort i el plor de ceba em banya les galtes de llagrimots.

22 d’abril, 2010

Vagarejant: Un dia tot acaba

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dissabte 21 de novembre de 2009

Un dia tot acaba, i el darrer ja ha arribat. Vint-i-dos anys junts i avui per fi, s'ha acabat la nostra relació. Has estat present en els moments més íntims dels meus darrers anys, però ja has perdut la brillantor dels primers temps, el color rosat que t'adornava ha mudat en un descolorit cosmètic. Veure't em repugna, no puc mantenir la teva presència a casa ni un dia més. Hauràs de dormir al traster, tenint cura de la bicicleta.

Quan et vaig comprar el botiguer ja me'n va fer cinc cèntims.

- Aquesta cortina de bany de poliester, és per tota la vida, potser que amb el temps descolori una mica, però la seva textura i impermeabilitat seran eternes.

21 d’abril, 2010

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona



La PRIMERA NOVEL·LA COL·LECTIVA EN CATALÀ, “Il·lusions i incerteses”, acaba de sortir a la llum i es presentarà en un marc immillorable: la diada de Sant Jordi a la sala Margarita Blue, un innovador espai barceloní que obre les seves portes a noves propostes literàries. La iniciativa, pionera en la nostra llengua, ha estat editada per March Editor i neix apadrinada per Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat 2009. A més, compta amb la col·laboració de Silvestre Hernàndez, un dels escriptor més destacats del català occidental.



Bona part dels autors (Regina Bladé, Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabeth Martí, Montserrat Medalla, Carles Monguió, Carmen Serret, Jaume Silvestre) també assistiran a la presentació de la NOVEL.LA COL.LECTIVA i, al mateix temps, compartiran espai amb altres escriptors, alguns de molt renom, que presenten les idees més originals en aquest Sant Jordi, tot just creant un espai on lectors i autors puguin interactuar i dedicar-se a l’art de la conversa, propiciant al mateix temps la dedicatòria de llibres en un ambient molt personalitzat i distés. La tarda estarà amenitzada per un ambient desenfadat i alegre per signar els llibres sense presses i amb el maridatge d’una cuina original i oberta fins tard, bona música de DJ’s i deliciosos còctels.


Us esperem el 23 d'abril a partir de les 17h!

DIA: 23 d’abril del 2010

AGENDA:

17h.- 21h. Presentació de llibres i dedicatòries per part dels escriptors.
A partir de les 21h. Tast literari. Degustació de delicatessen literàries per part del públic. Seran benvinguts els espontanis.
UBICACIÓ: Sala Margarita Blue.

C/ Josep Anselm Clavé, 6. metro Drassanes (L3).

Vagarejant : La carta

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 20 de novembre de 2009


La reixeta de la bústia m'avisa que al seu ventre m'espera una carta nova. Bé. He rebut una altra carta. M'apropo a la reixeta i miro amb deteniment forçant la vista. Efectivament, hi ha un sobre blanc. No veig d'on ve, ni quin segell la franqueja, l’únic que puc apreciar es que no du remitent. La carta em dona l'esquena.

Neguitejo, però amb ànsia busco el clauer per les butxaques de l'abric, les trobo i inicio la recerca de la clau de la bústia entre una munió de claus, la meitat de les quals ja no recordo què obrin. La trobo, és petita, potser la més petita de totes les claus del clauer.

Apunto al pany, però abans he de deixar a terra el diari, i la bossa del pa. Una vegada més, trafego buscant la funda de les ulleres, la trobo a la butxaca interior de l'abric. Per fi els meus ulls veuen clarament el pany i la clau. Obro.

Encara no s'ha obert del tot, la portella de la bústia, que la mà ja ha atrapat la carta desitjada, li dono la volta i desencisat comprovo que era una altra carta del banc.

20 d’abril, 2010

Vagarejant : La piloteta de paper

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment",el divendres 20 de novembre de 2009


A mesura que avancen les hores les ulleres es glacen, prens un sobre, l'estripes i estires la tovallola humida i refregues meticulosament els vidres. Emboliques amb cura el paper ja ressec amb les restes del sobre, li dones voltes fins fer una pilota dura i consistent. T'atanses a la paperera, però de sobte la lluentor de la calba que llueix el teu cap t'enlluerna.

Reconeix que moltes vegades t'has vist temptat de donar-li una bona calbotada, i ara per un instant has desitjat disparar-li un tret amb la piloteta de paper al centre mateix de la lluenta diana. No ho fas i la piloteta de paper vola fins el fons de la paperera.

Ha anat de poc, sols et mancava un poc de valor o un molt de pocsuc.

19 d’abril, 2010

Lo Passador



D'Amposta cap a vall, si es vol creuar l'Ebre s'han d'emprar els passos de barca, on persones, besties i vehicles fan el camí pel recte.

Dins de poc, les barques seràn sols un recurs turístic i hom anirà d'una riba a l'altra en un tres i no res, gràcies al Passador, que poc a poc des de Deltebre va agafant volada cap a Sant Jaume.

Vagarejant : Sols un moment

Post publicat al desaparegut blog "Sols un moment", el dijous 19 de novembre de 2009



Dorms, sento el teu cos nu al meu costat, però no goso acariciar-lo. Resto immòbil, mentre les hores passen en processó a traves de la foscor de la nit, fins que el cansament em segresta, i m'allunya de tu. No se on soc, miro al meu voltant i sols reconec l'aroma de la teva pell imprès al llençol que m'embolcalla.

Pregunto, amb paraules sense so, on has anat. I el silenci em colpeja la oïda per dir-me allò que no vull escoltar. La teva absència m'ofega, el silenci del buit que has deixat m'angoixa. I jo voldria tornar-te a veure encara que fos, sols un moment.

18 d’abril, 2010

Bassa de la Collada

Bassa de la Collada. Fullola. Tortosa



Ramats assedegats, abeuraven les teves aigües. Ara, unes poques cabres, els animalons feréstecs i algun despistat com jo encara et visiten per demanar-te que sobrevisquis en aquest món que et dona l'esquena i et condemna a desaparèixer.

17 d’abril, 2010

Vagarejant : L'Estel

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dimarts 24 de novembre de 2009

Anant enlloc. Les línies de telèfon corren paral·leles al camí, els postes es succeeixen l’un darrera l’altre. No s’acaben mai. La monotonia és a punt d’esmicolar-se. Al lluny apareix un estel atrapat als cables, l’embolic l’impedeix volar.

El sobrepassa i el deixa enrera fins perdre’l per l’espill retrovisor.

Després de sopar, al sofà, la programació televisiva l’ensopeix com és habitual, està a punt de tancar els ulls i els pals de telèfon apareixen, com apareixen els cables i l’estel embolicat. El torna a deixar enrera, com enrera el va deixar el nen que hi jugava.
On deu ser el nen? El podrà alliberar o s’estimarà més construir-ne un altre?

Que hi faríeu? Ell, de vegades intenta recuperar allò que és del tot irrecuperable, i malmet esforços que podria invertir en alguna altra cosa. Es deixa anar i mentre somia, compta pals de telèfon.

13 d’abril, 2010

Roquetes: 160 anys d'independència


Roquetes celebra demà el 160è aniversari de la seva independència de Tortosa, amb un programa d'actes que comença a les 12 del migdia al Cementiri de Roquetes, amb el descobriment d'una placa d'homenatge a Joan Castells Villalta, alcalde de Roquetes els anys 1936-1939 i mort a l'exili francés l'any 1944.

Felicitats roqueteros !!

05 d’abril, 2010

La Torre de Fullola






A quinze quilometres de Tortosa, més o menys, s’hi troba el nucli despoblat de Fullola, sembla que va ser creat allà pel 1216 i cedit per donació reial a Arnau de Figuerola amb l’encàrrec de repoblar el terme.

Fullola és d’aquells llocs, que semblen el pati del darrera, tothom sap que hi és, però molts ignoren on.

Deu o quinze anys feia que no hi anava, i enguany aprofitant el Divendres Sant m’hi vaig atansar, i hauria de felicitar a algú i no sé ben bé a qui. La darrera vegada, pels voltants de la Torre i de l’església era impossible fer-hi un tomb, ara a part de senyalització vertical, s’han netejat els voltants de malesa i restes vegetals i l’església és accessible i lliure d’esbarzers que abans la farcien.


Ja seria per a nota, si es prengués alguna mesura per consolidar la torre, el seu aspecte no presagia res de bo. Potser ja li toca una actuació com la que es va dur a terme a la Torre de Campredó.


01 d’abril, 2010

Processons





El diumenge passat va tenir lloc a Tortosa la processó del Diumenge de Rams, feia bastants anys que no la veia, i això que la tinc ben a prop. Va valer la pena.

Avui a la mitjanit, la Processó del Silenci i demà la de l'Enterrament completen el ventall de processons tortosines. A veure si els hi faig una ullada