30 de juliol, 2007

País "number one"

España és el país “number one” de Europa al menys en dos qüestions: en l’ADSL més cara del continent, i en l’abús de publicitat a la televisió. Talls de fins a 19 minuts per a publicitat o tandes de 50 o més, spots publicitaris.

Aquest motiu ha portat a la Comissió Europea a expedientar a Espanya per permetre a les cadenes incomplir la normativa que regula els topes d’exhibició publicitària.
Segons la normativa cap cadena pot dedicar més del 20% del seu temps a publicitat. De gener a juny, el 30% de la emissió diària de Tele5 van ser anuncis, al darrera va Cuatro amb un 28.2 % i Antena 3 amb 22.7 %

Jo ho sento però estic radicalment en contra d’aquest expedient de la Comissió europea, prefereixo seguir veient anuncis, m’encanten els anuncis, soc un amant dels anuncis, exigeixo el meu dret a embafar-me d'anuncis fins l'extenuació. Hi ha anuncis que són vertaderes obres d’art. Amb molta més qualitat, que molts dels programes que infesten les programacions televisives d’aquestes cadenes, on per activa i per passiva estan empenyats en que coneguéssim la vida i misteris de personatges de cabdal importància per al desenvolupament personal del televident com poden ser el xicot d’Ubrique, el Dioni, el Julian de Marbella i la seva estimada Isabel.

Jo ja tremolo, una cadena privada ja ha amenaçat en rodar una mini sèrie sobre “El Solitario” recentment detingut a Portugal. Molt em temo que aquest individu, prompte el tindrem assegut a les tertúlies "vomitives" de totes les cadenes de televisió donant-mos ànims per atracar bancs igual que fins fa poc ha estat fent el Dioni.