28 de febrer, 2008

Un nou bloc ebrenc

Estem en campanya electoral, i els blocs de polítics o d'opinió política s'han posat les piles i destaquen per sobre la resta, en mig d'aquesta febre apareix un nou bloc ebrenc que ens parla d'art.

El nou bloc Lo bloc de Setes després d'una primera entrada de presentació, va al grà i en el seu segon post ens fa un interessant apunt sobre els arbres de Mondrian (Pieter Mondrian 1872-1944).

Setes, benvinguda a l'Ebresfera i endavant, et llegim !!

26 de febrer, 2008

Un cafè sol...

Ja fa un parell d’anys que el metge em va recomanar que deixés de prendre cafè, però hi ha coses que són difícils de complir, i aquesta és una. I com totes les coses vedades ara més que mai l’aroma del cafè m’atrau amb desmesura.

Ja de petit, quan encara no en consumia, ja em captivava, sempre que anava o tornava del Col·legi de la Mercè passava prop del carrer Montcada, al “Colmado” que encara hi ha en aquell indret, el propietari solia moldre el cafè que acabava de vendre al detall, l’agradable olor del cafè acabat de moldre s’ensumava des de la plaça dels Farols fins el carrer de l’Àngel.

A casa m’agradava tafanejar i donar-li voltes a la manovella del molinet de cafè, obria la portella o el calaix on queia el cafè molt, i ensumava mentre tancava els ulls. Quina delicia.

Fa poc llegia el llibre d’Alfred Bosch, “Les set aromes del món”, crec que hagués estat una bona pensada, impregnar les fulles del llibre amb l’aroma del cafè, o al menys que amb el llibre es proporcionés una bosseta amb grans de cafè per ensumar mentre es llegeix i així submergir-se en l’argument i viure més intensament, si cal, la història que ens conta l’autor...

Ara als matins a l’hora del cafè, mentre veig que la resta de la gent l’assaboreix fent petar la xerrada, jo m’he de conformar amb xarrupar qualsevol infusió, això sí, aspirant intensament per capturar el seu aroma que tot ho envolta.

I com m’agradaria poder dir allò de: Un cafè sol, siusplau !!



Música: Moliendo café per Boules de feu (www.jamendo.com)

25 de febrer, 2008

Una d'espàrrecs

A la tardor ens aboquem a la dèria d'anar a buscar rovellons, doncs bé ara és l'hora dels espàrrecs. Qualsevol barranc, ribàs i finca erma on les esparregueres colonitzen el terreny és l'objectiu d'aquells a qui ens agraden les saboroses truites d'espàrrecs.

L'erm de vora el tros ja no té les esparregueres que solia tenir, i les poques que queden ja han perdut els espàrrecs, algú ha matinat més que jo. De totes maneres aconsegueixo reunir un petit manoll que embolico amb cura per que no es trenquen, per arrodonir el matí cullo uns pomets de frígola florida, de veure-la m'ha agafat desig de menjar sopes de frígola, un plat oblidat a pesar de tenir grans qualitats.

A mig dia, a taula, apareix una truita amb els espàrrecs que he trobat, tallada a quadrats per què tots els puguem assaborir.

Com és el temps, sembla que tothom s'hagi dedicat aquest cap de setmana a buscar-ne i al tard el gendre apareix per casa amb un voluminós manat d'espàrrecs llustrosos i penso: Ja se què soparé...!!

24 de febrer, 2008

El vertigen del trapezista

Bona tarda, avui anem de llibres. A Jesús amb ocasió de la Fira de l’oli es celebra la II Fira Literària Joan Cid i Mulet, i aquest ha estat el marc triat per alguns autors ebrencs per presentar els seus treballs.

Un d’ells, Jesús Maria Tibau, surt a la pista central del circ on vivim, i ho fa traient del barret el Vertigen del trapezista, el seu darrer recull de contes.

Abans ahir Jesús em signava el llibre amb una de les seves simpàtiques dedicatòries, encara no l’he llegit, però tan sols tenir-lo ja desitjo escomençar: Aquest recull, - diu a la contraportada- inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen.

Amb tendresa i sentit de l’humor Tibau ens presenta petits retalls d’històries que ens faran pensar o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis.

Aquest divendres el Diari més Ebre, publicava una entrevista amb Jesús Maria en ocasió de la presentació del seu tercer recull de contes, i ell afirmava: M’atrauen més les histories de perdedors perquè els victoriosos ja en tenen prou.

Estic, totalment d’acord i per si fora poc, a més, al final del llibre l’epíleg conté diverses participacions –entre elles la meva- al 8è joc literari del bloc de Jesús: Tens un racó dalt del món, i això el fa per mi encara més atractiu i especial.

Jesús, moltes gràcies company, moltes gràcies per regalar-nos els sentits amb les teves histories.

Bon diumenge a tothom, i no li doneu més voltes, llegiu un llibre i si és ebrenc millor que millor...

Video thumbnail. Clica per escoltar
Clica per escoltar



Música: J'ai deux amours per Boules de Feu ( www.jamendo.com)

14 de febrer, 2008

Obre la finestra

Gota a gota fa forat, i prova a prova vaig definint molt millor què voldria fer amb els podcasts, ja vorem si me'n surto, de moment aixó m'agrada.


Un podcast de Roquetes vinc, canal al que us podeu suscriure clicant aquí.

Música: Guitarre en nocturne de Colver

13 de febrer, 2008

Dos pams d'asfalt...

Dos pams d'asfalt és tot el que tenim els vianants que utilitzem la carretera de Tortosa a Roquetes per a desplaçar-nos d'una ciutat a l'altra els dies de pluja, i una ratlla blanca al terra com única protecció.

Després de la darrera reparació (una vegada més no han pensat amb els vianants) l'asfalt va quedar impecable, encara que a Tortosa a les proximitats de la plaça Corona d'Aragó, hi ha bassots monumentals a la via que t'asseguren un dutxat extra si no vas viu. Aquell asfaltat permet que els vehicles vagin encara més apressa i que els vianants ens la juguem els dies de pluja, en que la drecera que discorreix paral·lela a la carretera està totalment inundada i per tant impracticable.

Se que és un tema que ja es fa cansat, ja se que sóc un “llaga” amb aquest assumpte, però no hi ha res a fer. Aquí tots es passen la pilota, que si uns això i si els altres allò, que si els d'allà, que si els d'aquí, que si es farà ara ja, que si es deixarà de fer. Massa
anys sense fotre un brot, massa anys passant-se la pilota, massa anys ...per res, i dins de quatre dies eleccions, ja ens matxuquen amb promeses, que com sempre se les endurà el vent de dalt...

I mentre uns estan als núvols i de míting, arengant al convençuts, els altres seguim caminant per dos pams d'asfalt amb una ratlla blanca al terra com a única protecció.

11 de febrer, 2008

L'arca dels noruecs

Llegim a la Bíblia que Noé va rebre una comanda de Déu, i per tal de salvar a les bèsties que poblaven el món, del diluvi que s'atansava, va construir una arca.

Hem donat un bot en el temps, no se sap ben bé si ens ve un diluvi, o inundacions o guerres o qualsevol altra amenaça per a la humanitat, la qüestió és que els noruecs s'han rascat la butxaca i la passada primavera van començar a construir a Svalbard un refugi blindat a prova de conflicte nuclear, per protegir tres milions de les llavors dels cultius més importants del món, davant qualsevol contingència que pugue sobrevenir. La cambra, que ha estat excavada a la roca sota el permafrost àrtic, està previst que sigui inaugurada pel govern noruec, el proper 26 de febrer.

Jo ja tremolo i no de fred...

I va la segona

Doncs sí, aqui va la segona prova de podcast de Roquetes vinc, canal al que us podeu suscriure clicant aquí.

Ben mirat tot aixó no és gaire complicat, quan ho tens per mà, però amb paciència i els companys que sempre estan disposats a donar un copet, no hi ha cap problema.

Gràcies a un comentari de jacme, en aquest podcast, he pogut combinar registre de veu i música. Poc a poc anirem descobrint les posibilitats d'aquesta eina.

Ara que l'ordinador i jo ja ens em posat d'acord, i ens entenem. Ara qui es resisteix és el micro. Ja l'he amenaçat, si no respon li busco un substitut.




10 de febrer, 2008

Podcast de prova

Després de les explicacions de Jordi Abad, al Taller de podcast celebrat en ocasió de l'Ebrebloc 2008, i de barallarme amb el meu ordinador, aquest és el meu podcast de prova.

Espero que no sigui el darrer, ens escoltem!!

06 de febrer, 2008

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com/), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.
Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:

7. Des del terrat se sentien els trets que rebotaven a les parets de les cases, als balcons, a la roba estesa.

03 de febrer, 2008

Un Ebrebloc més.

La segona edició de l'Ebre bloc ha tingut lloc aquest cap de setmana en dos jornades i dos seus, el divendres tarde a la biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa, i el dissabte al matí a la Biblioteca Municipal de Roquetes.

El dissabte, va començar amb un interessant taller de podcast a càrrec de Jordi Abad, jo anava una mica lleganyós, però no vaig perdre fil, i ja he començat a fer proves. Ja veurem com sortiran...

Després de l’esmorzar, Dani Gil (Bauen Blog) com ja ens té acostumats va presentar la radiografia de l'Ebresfera, a Roquetes els blocs han crescut un 350% des del darrer Ebrebloc, passant de 2 a 9. A veure si al 3r Ebrebloc s’ha millorat.

De Marc Vidal, impulsor de la Catosfera, poc cal afegir si es visita el seu bloc cosa que recomano a qui no ho hagi fet. Ens va traçar unes pinzellades de com va anar la trobada del cap de setmana passat a Granollers i va instar als polítics presents a aprofitar els seus blocs per debatre entre ells.

A la taula rodona, que tancava el programa, Jaume Forcadell, Francesc Sancho, Joan Sabate i Pere Muñoz, ens van explicar com van arribar al món del blocs i el temps que li dediquen, encara que poc a poc tot va derivar a lo de sempre: els anònims, com si fora la cosa més important que hi ha sota la capa del cel.
De tot plegat se’m van quedar dos apunts per si encara no ho tenia clar: que al darrera La Gallina, hi era el Delegat Sancho i que per alguns polítics (sinó tots)convèncer i manipular són sinònims.

Ens veiem al proper Ebrebloc.