27 de novembre, 2009
"Una sortida digna", presentada a Roquetes
Passaven uns minuts de dos quarts de vuit quan Francesc Ollé, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes ha iniciat l'acte de presentació del llibre "Una sortida digna" de Jesús M. Tibau.
Jesús com sempre ens a delectat amb les seves paraules que semblen relats que s'escapoleixen dels seus llibres i que són capaces d'arrancar com a mínim un somriure.
Alguns dels assistents s'han atrevit (bajoqueta entre ells) a llegir al públic alguns del contes de Tibau, i com a colofó l'escriptor Vicent Pellicer i el director de teatre Xavier Aragó, ens han regalat amb la lectura a duo del relat "Una gàvia nova al mirador".
En acabar i abans de marxar de la Biblioteca Municipal de Roquetes uns deliciosos dolços i una copeta de mistela...
...i a l’hora del comiat, Xavier Aragó deia: "Hem vist als amics, hem xerrat, hem llegit, hem rigut, hem menjat i hem begut. Ho hem passat bé!!"
Totalment d'acord.
26 de novembre, 2009
LA DIGNITAT DE CATALUNYA
Es pot dir més alt, però no pas més clar. Avui els dotze diaris publicats a Catalunya han dit la seva amb una sola veu:
LA DIGNITAT DE CATALUNYA
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L’expectació és alta
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Publiquen aquest text El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
22 de novembre, 2009
Roquetes: Una sortida digna
15 de novembre, 2009
El virus del doble accent
Que els virus tenen molt mala bava és del tot conegut, darrerament el de la grip A està de moda per la seva frenètica incidència. De moment en soc lliure d'aquest mal, però aquesta setmana un "bitxo" d'una altra mena ha afectat al meu estimat ordinador. A saber com, el virus del doble accent s'ha colat en el meu sistema, burlant a l'antivirus, una aplicació que m'ha demostrat ser del tot inútil, al temps que excessivament cara. Per fer-vos una idea, a l'escriure una paraula amb accent, el bitxo ho feia d’aquesta manera: incid``encia, en lloc de incidència.
Després de diversos anàlisis a fons amb l'antivirus tradicional, el malalt seguia sense recuperar-se. Han hagut de ser dos petits programes de descàrrega lliure: un antimalware i un netejador els encarregats de deixar-me el sistema una altra vegada net com una patena.
Aneu en compte amb allò que rebeu...
Després de diversos anàlisis a fons amb l'antivirus tradicional, el malalt seguia sense recuperar-se. Han hagut de ser dos petits programes de descàrrega lliure: un antimalware i un netejador els encarregats de deixar-me el sistema una altra vegada net com una patena.
Aneu en compte amb allò que rebeu...
08 de novembre, 2009
Un altre aniversari
Cinc-cents quaranta-cinc apunts enrera, ara fa tres anys, va néixer en el ciberespai dels blogs: De Roquetes vinc, ...a Tortosa baixo.
L’any 2006 aquest blog era fill únic, avui l’acompanyen quatre germans petits, Lo calaix i Avui menjarem..., per donar cabuda a les meves afeccions: el modelisme naval i la cuina, i altres dos blogs d’accés limitat, d’àmbit personal i familiar.
De vegades molt apressa, altres massa poc a poc, i amb encerts o sense he arribat fins aquí i espero seguir endavant.
Salut i una forta abraçada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)