La carretera Tortosa-Roquetes, ja fa anys que està en un estat deplorable, sembla mentida que sigui un dels accessos a la "capital" de les Terres de l'Ebre més transitats i la seva situació sigui patètica, sense voreres, on circular a peu es un acte d’heroisme, i quan plou es imprescindible saber nedar per no ofegar-se en qualsevol dels seus immensos bassals.
Des de què vaig obrir aquest bloc, he anat denunciant de manera repetida l'estat d'abandó d'aquesta via. El motiu no importa al ciutadà, el fet és que és intransitable. Doncs bé, avui una vegada més, m'arriba el rumor referent a què l'arranjament de la via serà imminent. Quan ho vegi m'ho creuré.
Avui també, fullejant l'exemplar d'agost del National Geographic, he pogut llegir un petit article sobre l'arbre més gran fins ara conegut, una secuoya de 115,50 metres del Parc Nacional de Redwood als USA. Vàtua l'olla!! m'han vingut al cap.
Què hi faran de les dues fileres d'arbres adults que flanquegen la carretera?
No fa falta que m’ho digueu, m'imagino la resposta...
Des de què vaig obrir aquest bloc, he anat denunciant de manera repetida l'estat d'abandó d'aquesta via. El motiu no importa al ciutadà, el fet és que és intransitable. Doncs bé, avui una vegada més, m'arriba el rumor referent a què l'arranjament de la via serà imminent. Quan ho vegi m'ho creuré.
Avui també, fullejant l'exemplar d'agost del National Geographic, he pogut llegir un petit article sobre l'arbre més gran fins ara conegut, una secuoya de 115,50 metres del Parc Nacional de Redwood als USA. Vàtua l'olla!! m'han vingut al cap.
Què hi faran de les dues fileres d'arbres adults que flanquegen la carretera?
No fa falta que m’ho digueu, m'imagino la resposta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada