Benvingut sigui l'any nou

A l'any 2010 li queden poques hores. Per molts ha estat un any dramàtic. Per altres, un any per oblidar. I com sempre passa, per uns pocs ha estat l'any perfecte.

Per mi ha estat un any gris, amb esclats lluminosos que m'han permès millorar l'autoestima. Si bé els meus blogs semblen ensopits, jo no he parat. La meua maqueta del Vaporet Anita està força avançada, no l'he poguda acabar per aquestes festes com volia, però molt aviat l'avararé. A més he participat en quatre llibres col·lectius: 365 contes que encara no ha vist la llum; l'Arbreda ebrenca que va ser presentada a Fondespatlla al juliol; la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb presentacions a Jesús, Barcelona, Valderoures i Mora i properament a Blanes; i Rius de crims que veurà la llum el proper febrer. I continuo treballant en un parell de projectes, que potser mai vegin la llum...

L'any que ja truca a la porta, ens el presenten negre del tot. Ens ho haurem de prendre amb calma i amb paciència.

Companys/es, que ho passeu d'allò més bé durant el trànsit, ens veiem l'any vinent...

Per Nadal, un pas de pardal...

És migdia, el fort vent de mestral ens ha portat el Nadal. Les campanes de l'església toquen a rebat anunciant el naixement del nen Jesús i la megafonia del carrer Major hi competeix oferint, als escassos i arrupits vianants, nadales sense descans.

Per Nadal un pas de pardal, però encara ens calen molts de passos de pardal per sortir de l'atzucac on ens ha instal·lat la tan maleïda crisi. Encara que ahir, la més esperada de totes les vespres de l'any, queia un record històric: les compres amb diner de plàstic havia superat tots els indicadors, superant en prop d'un milió les transaccions realitzades amb targeta, respecte les realitzades l'any passat.

Amb crisi o sense, que tingueu un bon Nadal i que l'any vinent sigui molt millor en tots els aspectes.

Vagarejant: Llums de Nadal

Post publicat, al blog "Sols un moment", el dijous 10 de desembre de 2009

Al carrers principals ja han encès els llums de Nadal, la seva llum esgrogueïda, a joc amb les dels fanals de l’enllumenat públic, dona a l'ambient un aire malaltís de tristor. Al Nadal, que ja porta per si mateix una carrega emocional d'enyorança pels que ja no hi són, sols li mancava una decoració monocromàtica que es clava al cervell com una xinxeta que fa desitjar que tot hagi passat ràpidament.

Acabo la feina i sols desitjo tornar al meu carrer, els escamots de Pares Noël a l'assalt de balcons i terrasses i les girlandes lluminoses "Made in Xina" que el guarneixen el converteixen en un dels llocs més “frikis” dels voltants. Algú pensarà que és hortera, però l'esclat de colors aixeca l'ànim a un mort.