27 de novembre, 2008

Les fonts (9)


A la Costa dels Capellans, a tocar l'Absis de la Catedral, encara es pot trobar aquesta font que com tantes altres ja no raja, roman muda i sense aixeta. Una més...

A pesar de l'estat d'abandonament en que es troben i del maltractament que reben, lamentaria que a algú se li pogués acudir la idea de fer-les retirar del lloc on se troben.

21 de novembre, 2008

Fent cantonades


Un de vatros va idear-me, i em va dibuixar en un paper. Algú altre em va construir. I altres d’aquí la vora, vau decidir on em col·locaríeu i em vau encomanar.

Se suposa que tots vatros havíeu de dipositar, a la meva panxa, tot allò que habitualment tiràveu al terra, i que seguiu tirant a pesar de la meva presència. He sentit dir que tinc germanes escampades per la ciutat. Deu ser veritat, però des de la meva cantonada no en veig cap.

Potser penseu que soc invisible, res més allunyat de la veritat, els brètols i bandarres sí que em veuen, i molt sovint m'utilitzen per alliberar les seves tensions esbatussant-me, abonyegant-me i de vegades inutilitzant-me durant molt temps, fins que el manyà aconsegueix guarir-me de l’ensurt.

15 de novembre, 2008

Les fonts (8)


De fonts n'hi han de les de tota la vida, de les d'abans ahir i de l'altre dia. D'aquestes darreres és aquesta de Jesús, vora el CEIP Daniel Mangrane, a tocar el Barranc de la Vallcervera.

Esta font es va instal·lar al 2004 per commemorar el desè aniversari de l'EMD de Jesús, tal com diu la inscripció que la presideix.

14 de novembre, 2008

De la figuera estant


Si ja ho se. Ja m'ho va dir el metge, que estar a la figuera no es pot considerar fer exercici. I encara que des de la figuera puga imaginar que corro, salto, ballo i volo, totes estes activitats no serveixen per a la finalitat que ell preten: desrovellar i desengrasar.

Aixó sí, em permet que les caminades siguin tot lo absurdes que jo vulgue, poden-me transmutar en formiga, elefant o pinguï, pujarme a la parra, estar-me a la figuera o volar com una mosca, sempre que no deixe de caminar.

Potser tenia raó bajoqueta quan en un comentari a una de les meues entrades, es preguntava si a les Terres de l'Ebre no podem caminar i prou, que sempre hem de fer alguna cosa més.

A les Terres de l'Ebre, no ho se. Però jo no puc caminar i prou, alguna cosa he de barrenar per passar-m'ho bé.

Fent una passejada


Vols fer exercici? Qualsevol carrer, parc o camí és adequat per posar-se a caminar, no calen grans equipaments. Roba i sabatilles còmodes i a moure les cames.

A Roquetes ho tenim fàcil, la via verda la tenim a tocar, en línies generals està prou neta si no fora per les freqüents "tifes" de gos, que no si val a badar. Ara bé per les rodalies la cosa ja no és tan satisfactoria. Hi ha qui precisa urgentment cursos accelerats de civisme.

13 de novembre, 2008

Cabories a ran de terra




Ja ha vingut el fred, els darrers raigs de sol a penes m’escalfen la cara, duc la cremallera del xandall fins a dalt, camino apresa i sols el frec a frec de les sabatilles amb l’asfalt esgarrapa el silenci del camí. Ni un vianant, ni un ciclista, ni un gos pistol amb puces, ni una puça sense gos pistol.

Jo sol, i el camí. Miro cap avall i fins les formigues han fugit amb el seu etern caminar a ran de terra.

Per un moment tanco els ulls, desitjo ser formiga i saber per quin motiu tots m’han abandonat en aquesta caminada freda i solitària.

A ran de terra el camí és fa inacabable, les muntanyes dels Ports s’han allunyat fins l’infinit, i el fred m’ha congelat les orelles. No sense esforços, torno al meu estat habitual d’absurd caminant, i penso que potser per això, les formigues no tenen orelles...

De Roquetes a Jesús



Quan una obra s'executa, ja poc importa si s'hagués hagut de fer abans, lo important és que s'acabe aviat i tothom en pugui gaudir.

La carretera Jesús Roquetes n'és un exemple, segur que s'hagués pogut fer abans, però ara l'important es que s'acabe sense interrupcions.

Tan de bó, ben aviat puguem dir lo mateix de la de Roquetes a Tortosa (demà es celebra l'obertura de pliques...)

09 de novembre, 2008

Les fonts (7)


A l'inici del Passeig de ronda del Castell de la Suda hi ha aquesta font de foneria, no és una font de les de sempre, sembla que es va afegir en ocasió de la restauració del passeig.

Segur que farts dels robatoris de l'aixeta, els serveis de manteniment van optar per col·locar un tap cec de 3/4 de polsada en lloc d'un broc, veure-la fa llàstima. Potser hauria de reconsiderar el títol de l'entrada i substituir "Les fonts" per "Les fonts forçades al silenci" després de comprovar que la major part de les fonts ja no poden rajar.

08 de novembre, 2008

I en van dos...


Fa dos anys i quatre-centes entrades que vaig aparèixer per primera vegada al món dels blogs, amb més o menys constància he anat obrint este finestró per dir la meua tal com a mi m'apeteix fer-ho.

Em complau constatar que hi ha una munió d'ulls que segueixen amb regularitat les files rectes de lletres i tortes d’ocurrències que vaig penjant amb irregular freqüència. A tots gràcies i al temps disculpeu, sempre penso que no tardaré gaire en tornar a escriure, però la meua passió per les maquetes de vaixells de vegades m’allunya de la passió per contar les poc sucades que em venen al cap.

De moment em proposo un repte que prometo complir: No penso plegar i callar, així que el proper any tornaré a penjar un post per celebrar el tercer aniversari d’aquest blog...

06 de novembre, 2008

Les fonts (6)


Si dones voltes i més voltes per la ciutat és fàcil trobar-te amb aquest element del mobiliari urbà imprescindible per als ciutadans bastants anys enrera.

Al passeig de Ronda del Castell de la Suda, hi ha un mirador que dona al carrer Ratlla de Sant Jaume i als accesos del Col·legi de Remolins, al mig d'una placeta rodejada de palmeres es troba aquesta font, a la dreta i fora de la foto a apenes deu metres de distància es troben els carrers Travessia de Sant Jaume i carrer l'Aldea un abocador d'escombraries al mig de la ciutat.