31 de març, 2009

Estela funerària de Porcia Euphrosy


Emil Hübner (1834-1901) va inventariar amb el número 4065 una làpida funerària que formava part dels murs del Castell de la Suda de Tortosa. Sembla que a l’any 1986 la làpida de la muralla va ser substituïda per una còpia per preservar l’original.

La làpida coneguda com l’Estela funerària de Porcia Euphrosy, representa al seu terç superior una navis cladivata i a la resta de la làpida hi ha la inscripció: D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICVLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORCIA EVPH[R]OSY / NE MARITO / OPTIMO / POSVIT

Des de que es coneix l'existència de l'estela, el relleu del vaixell ha estat objecte d’anàlisi per experts en arqueologia naval per tal de millorar el coneixement de la mena d’embarcacions que empraven els romans en el seu intens tràfec marítim.

"La representació més rica és la d'un vaixell situat sobre una estela funerària erigida per Pontia Euphorosyne, en memòria de seu difunt marit, potser un navegant. Actualment l'estela forma part del mur del Castell de la Suda de Tortosa. La degradació de la pedra, pel fet d'estar a l'intemperie tant de temps ha esborrat part del detall que probablement devia dur esculpits. Aquesta peça datable sobre el s. I dC, presenta una nau del primer tipus, és a dir de popa sobreelevada..." (*)Paràgraf extret del llibre La Navegació a Catalunya (Editat el 1987 per la Diputació de Barcelona)

30 de març, 2009

Puges o baixes? (2)


Foto: Parc del Països Catalans (Tortosa)

La veus i no la vols pujar, no tens clar on et du, o potser sí que ho saps. Jo tampoc voldria. Hi han escales que no paga la pena pujar-les i millor tenir-les ben lluny. Sí, no te'n riguis. Tots tenim, al menys una escala que no volem pujar, o al menys retardar-ne el seu ús, el màxim possible.

29 de març, 2009

Hanami



A l'hora que es publiqui aquest apunt, si el temps no ho espatlla, a Paüls es celebrarà el primer hanami ebrenc, coincidirà amb el moment àlgid de la floració dels cirerers quan una suau pluja de pètals anirà transformant el terra en una catifa floral.

Els japonesos ja fa segles que a la tradició de la contemplació de la floració li van posar el nom d'hanami, jo sense saber-ho ja en fa de temps que també celebro el hanami, però amb els ametllers.

Siguin benvingudes totes aquells iniciatives que suposin enteniment, respecte, tolerància, diàleg, cultura, llibertat, pau, amistat, comprensió, seny, solidaritat, ...



fotos: Kirai

Combregar amb rodes de molí



No havia nascut ahir, ni abans ahir, i de totes maneres els missatges que li arribaven des de les cúpules de tots els estaments no havien canviat gens ni mica, seguien la mateixa metodologia. El volien convèncer que tot allò que ells feien era lo millor. Els rivals, però, deien tot el contrari.
Els gurus de la política, de l'economia, de la religió i de l'oci s'havien capficat en convèncer a X2546SM que les postures que ells defensaven eren les més assenyades. Emprenyat va apagar el telecomunicador hologràfic i es va ajaure al diminut sofà/catre/banyera de l’esquifit cau que li havien assignat des de que enderrocaren casa seva per construir els accessos al grataterres Talp, el major edifici soterrat que mai abans s’havia construït a la ciutat.

X2546SM, es a dir Pepe de tota la vida, que havia patit la crisi de la Gran Mentida a la llunyana primera dècada del segle 21, podia constatar fefaentment que a pesar de tots els avenços, en les formes res no havia canviat, el poder estava en mans de la mateixa mena de poca vergonyes, que seguien capficats en fer-nos combregar en rodes de molí, mentre la seva ambició creixia a nivells estratosfèrics.

Rodes de molí, rodes de molí, ... ja no en queden de rodes de molí, però de mentides cada dia més grosses.

28 de març, 2009

Avui menjarem llibrets de llom amb beixamel


El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i he participat en la seva degustació.

Avui us porto: Llibrets de llom amb beixamel.

27 de març, 2009

Canvi d'hora


Dues vegades a l'any ens toca trafegar amb els rellotges de casa per adequar-los a l'hora que volen els senyors que tot ho maneguen. I el dia de paupar rellotges ha arribat, el diumenge a les dues de la matinada caldrà posar les tres.

No cal matinar per canviar l'hora, es pot fer abans d'anar a dormir, o en llevar-se al matí següent.

26 de març, 2009

Les fonts (15)



A la plaça de la raval Nova de Roquetes, hi ha una font amb quatre aixetes en molt bon estat i en perfecte funcionament (creuem els dits).

Sembla que l'Ajuntament té en cartera la reforma de la plaça de la Raval Nova, benvingudes siguin totes les obres de millora, però què s'ha previst fer amb la font?

25 de març, 2009

Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte


A la meva darrera estada a Vall-de-roures em vaig endur un grat record en forma de llibre, Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte. El relat de trenta poques pàgines escrit amb el lèxic i la morfologia pròpia del parlar de Pena-roja, m’ha transportat quaranta anys enrera quan vaig tenir la sort de viure durant uns mesos al masos que conreaven els parents de la meva mare. Llavors vaig poder saber què era viure sense aigua corrent, sense llum elèctrica, amb el bestiar a la planta baixa de la casa, vaig veure a primera fila com s’aparellaven les mules, vaig dur del ramal la rècula de mules carregades de garbes de blat, dels bancals a l’era per trillar, vaig fer tantes coses que ignorava, que em va semblar una bonica forma de viure, sempre que fóra per unes poques setmanes.

Gràcies a la mula vella, he refrescat els vells records que tenia arraconats als fons de la memòria.

24 de març, 2009

L'amillarament de Tortosa (1868)


"El 27 de abril de 1868 el geómetra Medín Sabater y Palet entregaba al ayuntamiento de Tortosa los planos geométricos, el amillaramiento, las libretas de apeo y los planos detallados del casco de la ciudad, después de obtener la aprobación de las autoridades provinciales de hacienda. Finalizaban entonces unas labores de medición y evaluación de dimensiones colosales, con objeto de actualizar los datos de la contribución Territorial del municipio de Tortosa"

Així comença un interessant article titulat La estadística territorial del distrito de Tortosa de Medín Sabater y Palet (1868) del professor José Ignacio Muro Morales (Unitat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili) i publicat a la revista CT/Catastro d'agost de 2008.

A la primera part de l'article, el professor Muro fa una radigrafia provincial de la riquesa territorial de la època, "La contribución de inmuebles, cultivo y ganadería y su reparto en la provincia de Tarragona (1845-1895)", i aprofitant la gran quantitat de documentació cadastral dels darrers 150 anys que encara es conserva a Tortosa redacta una interessant segona part titulada, "La estadística territorial y geométrica de Tortosa"

23 de març, 2009

Ja ha arribat la primavera



Enguany ens ha costat, ha estat un hivern humit, fred i ventós, ja semblava un hivern d'aquells de quaranta anys enrera. Però com després de l'hivern sempre ve la primavera, ja la tenim aquí. Les frígoles florides esperant el Divendres Sant, els camps verdejant, els fruiters florint i la feina al tros amuntegant-se.

-Ja ha arribat la primavera !!!
-Que sigui benvinguda. Però aviat hi haurà que anar pensant en segar l'herba abans que sigui massa tard.

22 de març, 2009

Puges o baixes? (1)

Foto: Parc del Països Catalans (Tortosa)

El fet de viure al pis de dalt de tot sense ascensor, i al cap damunt d’un carrer tot d’escales, de la part més alta del seu poble potser li van gravar a foc alguna mena de xip del seu cervell. Des de llavors, una escala suposa quelcom màgic que l’atrau i el distrau d’altres quefers.

Embadalit, sense remei, amb la visió de l’escala sempre es fa les mateixes preguntes:
-On se va per aquesta escala? -i es troba amb la contundent resposta del sentit comú-
-A la banda dalt, - si està pal plantat a la banda de baix, o potser obtingui la resposta oposada si es troba a la banda de dalt-

Em moltes ocasions desperta dels seus somnis d’escalons al bell mig d’una escala cap enlloc, i es pregunta a ell mateix si puja o si baixa.

20 de març, 2009

Homenatge al nus a Roquetes


El Divendres 27 de març a dos quarts de vuit, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal de Roquetes, es presenta el llibre Homenatge al nus: Un missatge des de la Nova Cultura de l'Aigua, de Francisco Javier Martínez Gil.

19 de març, 2009

Les fonts (14)


Al raval de la Mercè de Roquetes, a l'inici del carrer Sant Carles, hi ha una fonteta ja d'una certa edat que funciona a la perfecció i sembla ser que encara se'n fa un ús quasi be diari.

Ja m'agradaria que no fos l'excepció.

18 de març, 2009

Más allá, a la derecha de Fred Vargas


Feia molt de temps que no devorava una novel·la policíaca, i mira per on, pel fet de col·laborar i quedar finalista al concurs nadalenc de bajoqueta el premi va ser aquest: Más allá, a la derecha de Fred Vargas.

Un ex policia, coix, obstinat i addicte a la investigació, mentre fa un seguiment rutinari descobreix una falange, d'un dit d'un peu d'una dona, embolcallada a una tifa de gos.

S'hi abocarà de ple, i seguint el fil que el portarà a tot un seguit de situacions truculentes no exemptes d'ironia i originalitat arribarà a un final inesperat.

No havia llegit fins ara cap obra de Fred Vargas i potser això ha fet que em sobtes la manera diferent desenvolupar l'acció, potser té raó l'autora, quan afirma que ella no escriu novel·la negra, sinó novel·la d'enigmes. Després d'haver acabat de llegir aquesta novel·la estic doblement satisfet, per un costat haver passat el temps de lectura pràcticament enganxat a les planes del llibre i per l'altre haver descobert una autora força interessant d'un gènere apassionant.

17 de març, 2009

El 100è joc literari de Jesús M. Tibau


Jesús Maria Tibau, al seu bloc ens ofereix cada setmana un joc literari, i avui ha fet els 100. Per celebrar-ho, i col·laborant amb l’esdeveniment, us presento el fragment inicial d’una novel·la insuperable d’un escriptor excepcional.

L’autor, compta en el seu palmarès, haver aconseguit dues vegades el màxim guardó literari amb llengua anglesa a més d’ostentar el més important de tots els premis literaris que es donen sota la capa del cel.

Heu d'encertar el títol del llibre i l'autor. Al bloc d'en Tibau trobareu tota la informació que us calgui.

"Hi ha un tros de jardí al costat del garatge, potser ho recordes, els teus amics i tu anàveu a jugar de vegades. Ara és un lloc mort, superflu, sense ús, on s'apilen fulles en descomposició transportades pel vent.

Ahir, al fons d'aquest carreró, em vaig trobar una casa feta de caixes de cartró i plàstic per sobre i un home arraulit a dins, un home que vaig reconèixer d'haver-lo vist pels carrers: alt, prim, amb la pell colrada i uns ullals llargs i corcats, que portava un vestit gris folgat i un barret amb la vora donada. El vaig trobar amb el barret posat, amb la vora plegada sota l'orella. Una desferra, un d'aquells que romancegen pels pàrquings del carrer Mill, que viuen pidolant als botiguers, es dediquen a beure sota el pas superior i mengen el que troben a les escombraries. Un dels sense sostre per als quals el mes d'agost, mes de pluges, és el pitjor. Adormit dins la seva caixa, amb les cames estirades com un titella, les barres obertes. Una olor desagradable: orina, vi dolç, roba florida, i alguna cosa més. Brutícia.”



Editat: La solució la trobareu clicant aquí

14 de març, 2009

A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau a Tortosa




El proper divendres dia 20 a la Sala polivalent de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa, Jesús M. Tibau presenta el seu darrer llibre: A la barana dels teus dits, en aquest cas un llibre de poemes d'amor.

13 de març, 2009

Aigües fondes de Francesca Aliern, a Roquetes


El divendres 20 de març a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, de la mà d’Emigdi Subirats es presenta Aigües fondes el darrer llibre de Francesca Aliern.

“La vida mai no es correspon amb la idea que ens n’hem format, les aigüesfondes sovint amaguen molts perills insospitats. Una dona obre els ulls i s’adona que comparteix l’existència amb un desconegut; la caiguda en picat del seu món fa que ho veja tot des d’un prisma diferent i ple d’angoixa.
Al costat de la transformació d’un barri pròsper i bulliciós en un reducte marginal que de mica en mica es mor, la protagonista d’aquesta història intenta alliberar-se de la foscor de les aigües fondes que l’oprimeixen interiorment i, a poc a poc, percep que hi ha claror més enllà de les tenebres”

12 de març, 2009

La meva familia i altres animals


Gerald Durrell, germà petit de l’afamat escriptor britànic Lawrence Durrell autor del Quartet d’Alexandria, va viure des de ben menut una arrabatadora passió pels animals, fins i tot reconeixia que la primera paraula que va aprendre a pronunciar era "zoo".

Gerald va invertir tot el seu temps i diners en la preparació d’expedicions a la captura d’animals salvatges per nodrir els zoològics europeus, i va crear i dirigir el Zoo de Jersei on va impulsar un nou model d’aprovisionament dels zoos: la cria en captivitat.

Per poder finançar les seves expedicions i els seus projectes conservacionistes, el seu germà Lawrence va animar-lo a escriure relats autobiogràfics. Un dels més coneguts i que més fama i recursos li van reportar, va ser La meva família i altres animals, un relat carregat d’humor i tendresa, que narra les peripècies a l'Illa de Corfú, d’un jove Gerald Durrell convertit en aprenent de científic naturalista.

Les fonts (13)


Al pati dels plataners del Centre Cívic de Roquetes, hi ha aquesta fonteta, potser molt pràctica i funcional però molt freda pel lloc on és.

Què no en hi havia una de pedra al mig del pati? Potser vaig errat, però algu segur que m'ho pot aclarir...

11 de març, 2009

99è joc literari: Lo nas del Jesús


Va matinar com tots els dies. Encara lleganyós va entrar al bany per dutxar-s’hi, però abans no estaria de més un lleuger retoc a la barba. L’espill en quant el va veure el va avisar. Com dus el nas? Va obrir els ulls com a plats: Duia el nas inflat i ple de faves. Les mosques negres s’havien rabejat amb el seu apèndix olfactiu. El Jesús estava horrorosament desfigurat.
Com havia de sortir de casa amb aquell nas? Els xiquets i les dones canviarien de vorera per no mirar-li la cara i els homes es compadirien d’ell. Què era pitjor? L’horror o la compassió. Tot era prou dolent.
De cap de les maneres podia sortir així al carrer, semblava un pallasso. Pallasso? Això mateix, va pensar, -si he de causar parladuries, que sigui fent riure -i va rebuscar pel bagul de les disfresses fins que va trobar el seu entranyable nas de pallasso. Ara sí ¡! I tot cofoi va anar, com tots els dies, a la feina...

10 de març, 2009

Animals solts


Mobbing a la feina, a les escoles, pares que agredeixen mestres, alumnes que agredeixen alumnes, jugadors que colpegen arbitres, polítics que insulten polítics i ciutadans que són menyspreats, homes que maltracten dones, pares que abandonen fills, fills que abandonen pares, policies que s’extralimiten amb ciutadans, ciutadans que linxen policies, joves que s'esbatussen en cap de setmana...

Sempre ha estat així? Diria que no. Alguna cosa no rutlla. I el problema no es soluciona posant més senyals d'animals solts per tot arreu. Tan de bo.

Les baranes d'en Tibau


L'amic Jesús M. Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món ens anuncia la sortida al carrer del seu nou llibre, en aquesta ocasió de poemes, A la barana dels teus dits.
Ja feia dies que als lectors ens anava preparant el terreny amb una antologia fotogràfica de baranes de diferents indrets. Però he comprovat que tot i la quantitat de fotos que ha publicat apareixen trams curts de grans baranes o balconades d'unes mides força discretes, modest que és el noi. N'he trobat una que s'ajusta molt millor a la seva mestria, i encara es queda curta...

06 de març, 2009

I Cursa de Muntanya Ciutat de Roquetes


El proper 4 d'abril de 2009 es celebrarà la I Cursa de Muntanya Ciutat de Roquetes, els que hi estigueu interessats teniu tota la informació al bloc de la cursa

05 de març, 2009

Les fonts (12)



A la plaça de les Moreres de la Torre d'en Gil, tenim aquesta font en molt bon estat, que desitjo continuï igual o millor per molts anys.

04 de març, 2009

El Gran Avet

Des de que la dona li va regalar la càmera digital, un nou món s’ha obert davant dels seus ulls. Ara veu les coses de diferent manera, fins i tot les tifes de gos tenen per ell un dallonses d’artístic.
La dona se’n penedeix, no pot anar enlloc amb ell. En quant s’encanta ja té la camera a la mà fent fotos d’allò més inesperat: al conductor del costat burxant-se el nas al semàfor, als leds fusos del semàfor, a l’avi alleujant-se la coïssor de l’entrecuix al banc del parc, al cargol rovellat incapaç d’aguantar la fusta querada del mateix banc, a la mare histèrica clavant-li un mastegot al fill entremaliat, al xupa xups del fill que ha caigut al terra de la clatellada, al borratxo que discuteix amb la bústia de correus, a la bústia que vessa cartes per la boca, a la meuca que ofereix els seus serveis a un municipal, al municipal que l’amenaça si no para de tirar fotos.

Tot és suportable per la dona, fins que el dia menys pensat es presenta a casa amb un gran embalum, que pretén penjar en un joc preferent del menjador.

- Si Nadal ha de ser cada dia de l’any què millor que aquesta foto perquè ens ho recordi dia si, i dia també –diu, mentre esgarra amb compte el paper que cobreix una gran foto que per ell representa el Gran Avet: l’esperit de Nadal que arrossega els nostres mals i ens neteja per dins.

...la dona tanca la finestra. Al mig del carrer una càmera digital feta miques i una gran foto estripada, de la xarxa d’aigües residuals d’un edifici comunitari...

03 de març, 2009

...i el manteniment de la Via verda?


No en tinc ni idea, però em sembla que correspon al Consell Comarcal del Baix Ebre la conservació de la Via verda. És una llàstima que darrerament aquesta conservació vagi un pél ronsera, exemple del manteniment el trobem a les senyals i indicadors, que gràcies a l'acció de brètols i pocsucs, passa per hores baixes.

Un bloc menys

El dia 10 de febrer vaig obrir un nou bloc "Si no fos per tu", de moment semblava que tot rutllava bé, però va començar a donar-me problemes tècnics que mai havia tingut amb els altres blocs, i com no estic per sòries ni romanços he tirat pel dret tot seguint la dita de: Mort el gos s'ha acabat la ràbia. He traspassat els apunts (hem dol haver perdut els comentaris) i he finiquitat el bloc.

02 de març, 2009

Ctra. de Roquetes: Ja han posat el rètol !!!


Del tot cert, avui han col·locat el rètol d'obra del desdoblament de la tan esperada carretera de Tortosa a Roquetes, on per cert posa que les obres van començar ahir dia 1 de març i acabaran el 30 de juny. Em sembla molt de córrer, a veure si ara amb les presses ho fan tot a mitges...

Per cert, segons el projecte, just a la cruïlla amb la carretera de la Nova Estació i els accessos a la zona lúdica de Roquetes s’ha de construir una rotonda que just passa per sobre de la fita de pedra que assenyala el límit de terme entre les dues poblacions. Direu que és un tros de pedra i au. Pot ser sí que és un tros de pedra, però que assenyala des del primer dia, on acaba lo d’uns i comença lo d’altres. A veure si com tantes altres coses d’arreu del país: es perd, i no se sap com va a parar al jardí de no sé on, propietat de no sé qui.