26 de febrer, 2009

Los Monegros en venda


En plena crisis immobiliària, després de veure el fracàs de mega projectes com Marina d'Or, reapareix el Gran Scala de "Los Monegros", els propietaris dels terrenys d'Ontinyena que han rebut el 4% de l'import de les seves finques donen bots d'alegria.

Alguns dels inversors estan sota sospita, i de moment l’únic que s'està mostrant és una idea. Aigua, electricitat, una estació de l'Ave, el segon aeroport espanyol, la segona ciutat d'Aragó. Jo també sóc capaç de somniar un projecte semblant a Fullola, posem per cas...


Però no tot són aplaudiments, també hi han veus discordants i recollida de signatures contra el projecte, gent que veu que tot això és "l'Engany del rap: poca cua i molt de cap". Si voleu, feu una ullada a Los Monegros no se venden

La cadira buida




No hi ha res més depriment que una cadira buida. A un lloc on les cadires són buides, sembla que hi falti algú, mentre, elles esperen dispostes a que s’hi assegui qui sigui.
De vegades no li donem importància, ja es dóna per suposat que hi hauran moltes cadires buides a una conferència, a una presentació de treballs de papiroflexia o al passi d’una pel·lícula muda, posem per cas. D’altres vegades assenyalen clarament una absència: el polític absent al discurs del cap de files o l’actor absent el dia que li donen l'Oscar a l’actriu de moda.

A taula, una cadira buida, és el dit acusador que ens recorda contínuament l’absència de qui solia asseure’s en aquell lloc, i un dia farts de ser assenyalats injustament, ens espolsem la malastrugança desfent-nos de la cadira.

La cadira no es rendeix, i a l’ombra del contenidor de les deixalles, amb cara de víctima segueix esperant a fer llàstima i poder ser rescatada per la persona adequada, aquella que no se sentirà acusada de res encara que estigui buida.

24 de febrer, 2009

Un lloc agradable



Perquè no tot el que es fa està malament. Perquè també hi ha racons, llocs de les nostres ciutats que són agradables.
Aquest matí m’he trobat aquest tram del carrer Barcelona de Tortosa. Tan de bo, tot el carrer fos així.

Lo safareig


Vas ser el melic de la casa, al teu voltant s’aplegaven les dones per colpejar la roba contra les teus lloses, mentre donaven solta a les llengües. A la teua vora es donava consol i es maleïa. Es plorava i es reia: es xerrava pels descosits.

Ara ja no en fas de falta, fins i tot les teves aigües s’han plenat de llac, res a veure amb aquelles aigües blaves sabonoses.

Si en sabríem de coses si poguéssim extraure de les teves pedres totes les històries que van arribar a escoltar.

23 de febrer, 2009

Les fonts (11)




A Roquetes també n'hi han de fonts públiques, i com a tot arreu, la majoria de les fonts antigues han estat substituïdes per altres de manufacturades potser més pràctiques però que no tenen l'encant que tenien aquelles de tota la vida. Encara que de vegades l'encerten.

A la cantonada del carrer de la Parra amb el carrer de la Sèquia hi una d’aquests fonts "modernes" que acompanyada de dos seients, fa d'aquell racó un lloc ideal per petar la xerrada entre traguet i traguet d'aigua.

22 de febrer, 2009

En arribar febrer


En arribar febrer, com si ja hagués arribat la primavera, els ametllers, fins llavors eixuts i tristos, esclaten omplint de color els camps, sense pensar que un mal fred els pot despullar de la delicada i fràgil flor que els guarneix.

I després del Carnaval?


És Carnaval, unes bones dates per disfressar-se, per criticar i sobre tot per oblidar encara que sigui momentàniament tot el que està passant al nostre entorn. Tan lluny arriben les disfresses que dia sí i dia també, uns i altres ens volen disfressar tot allò que està passant, el Rajoy no reconeix la evidència que aquells que s'han untat, són dels d'ell i els diners que s'han embutxacat són de tots. On és la ma dura amb els corruptes? El Zp per altre costat s'obstina en mantenir al Govern a persones que no es mereixen ostentar cap càrrec. I tots dos ara mirant-se el melic, ara mirant-se la Lluna, però sense posar remei a la situació que està patint la resta de la ciutadania.

Les dades no són per saltar d'alegria, sembla que hi ha un desfase de mig milió d'aturats entre la EPO i el nombre d'aturats registrats, això donaria la raó a la UE que afirma que l'any 2010 Espanya superarà els cinc milions d'aturats, es a dir nivells del 1996 (21% de la població activa). Casi res.

Segons publicava el dijous passat el diari econòmic Expansión, al ràting que elabora l’agència de qualificació Fitch Rating, la Caixa Castella La Mancha, ja és el primer àngel caigut del sistema financer espanyol, al baixar de cop tres nivells del ràting d'entitats financeres al passar de la qualificació BBB+ a BB+. Continua entre els darrers Caixa Laitana que ha caigut de BBB+ a BBB , i altres set entitats , (Caja de Ávila, Caja Segovia, Caixa Penedès, Cajasur, Caixa Sabadell, Caixa Tarragona y Caja Círculo), es situen a BBB+.

Ja veurem que passa després del carnaval, quan tots es treguin les caretes, si se les treuen. Jo ja tremolo !!!

El nomenclàtor del ràting és el següent : Des de AAA (màxim possible), AA+, AA, AA-, A+, A, A-, BBB+, BBB, BBB-, BB+, BB, BB-...i fins a D.

20 de febrer, 2009

El contenidor


Ara estic desterrat a les afores, ja no sóc un contenidor de primera generació. La meva comesa és rebre les deixalles de l'extrarradi. Bé tampoc s’està tan malament. Una vegada t’han emmerdat una vegada el que ve al darrera tot s’hi sembla. Les situacions més dures però, les vaig viure a la porta del darrera dels supermercats i segons els meus companys la cosa no ha millorat.

Tots els vespres cap a les nou, les dependentes del supermercat recullen els articles de rebuig, les verdures passades, o els iogurts caducats, a l’hora en punt les portes del magatzem s’obrin i amb l’escorta del vigilant empenyen el carro cap el meu company que espera envoltat d’un xivarri provocat pels que esperen des de fa molta estona.

Quan la comitiva arriba , també ho fa el silenci, tothom emmudeix mentre el vigilant aixeca la tapa, però ningú perd detall dels moviments de les dependentes que buiden el carro abocant el seu contingut a la panxa grossa del contenidor.

En acabar la feina, les dependentes giren cua i el seu escorta deixa caure la tapa, és el tret de sortida. Tots es precipiten sobre el contenidor i un remolí de braços allibera les bosses acabades de dipositar, les aboquen a la vorera on les esgarren, i remenen el seu contingut esperant trobar qualsevol cosa aprofitable per menjar i retardar així el setge de la fam, al menys, fins les nou del vespre del dia següent.

19 de febrer, 2009

Mans enlaire: La factura de la llum



Sóc un consumidor de llum assenyat, i més bé garrepa. M'agradaria poder aconseguir la utopia de què ni un cèntim més del que es mereixen vagi a mans de les grans companyies que més que cobrar, fagociten les nostres carteres. Sóc conscient que és una lluita quasi bé inútil, les elèctriques ens imposen, per llei, unes tarifes amb la connivència de qui hauria de vetllar pels nostres interessos, que no són precisament els d'ells.

Tot això ve, perquè acabo de rebre el rebut de la llum del darrer bimestre i he doblat la quantitat a ingressar respecte el bimestre anterior. Ara com altres vegades comença el martiri: submergir-se en lo més profund del rebut per intentar esbrinar que vol dir cada un dels conceptes, i d'on surten. Trucar al servei d'atenció al client per queixar-me de l'abús. Trucar al telèfon que em donin. Tornar a trucar a un altre telèfon i així fins que per art de màgia em tornen a adreçar al primer número. Presentar una reclamació per escrit.

I mentre la mala baba va retroalimentant-se, estàs a punt de perdre els nervis amb algú perfectament ensinistrat per tirar pilotes fora i l'emprenyamenta està a punt de sobreeixir al comprovar que tot plegat no ha servit per res, les peles ja te les han fotut, i qui sap quantes hauràs de gastar-te'n, si vols intentar, sols intentar, treure'n l'aigua clara.

Eggsss quin fàstic...

Dijous Jarder


Avui és Dijous Jarder i fins Mig Camí és una caminada de no res, però paga la pena passar una tarde de festa amb els companys enlloc de seure a la classe amb el mestre encarcarat de bigoti fi i regle ample, així que l’elecció és fàcil o fer campana o anar a estudi.

Després de dinar, amb l’entrepà de truita a la bossa, la cantimplora d’aigua, i ganes de sobra per passar-ho bé, jugant, jugant anem fent via.

En arribar a l’ermita hi ha que prendre prompte possessió d’un espai per poder jugar a pilota, no sigui que una altra colla ens hi passe al davant i ens haguem de consolar jugant a les boles. Sense perdre temps que la tarde passa volant ens cruspim la truita i a donar-li a la pilota.

De vegades d’una bona pilotada o d’una mala caiguda algú ha de deixar el joc, bé llavors és el moment d’anar al rocallar a estirar-se al sol com els regandaixos i buscar estrelletes. Si teniu sort com jo la he tingut alguna vegada, abans de tornar a casa,podeu fer-vos amb un petit tresor, ni més ni menys que estrelletes i pilanets caiguts del mantó de la Mare de Déu.

18 de febrer, 2009

Perdona'm pare



El fill s'agafa al pare per no caure en els seves primeres passes, el pare s'agafa fort al fill en les darreres.

El fill corre als braços del pare buscant protecció, el pare ja no pot córrer però busca al fill amb la mirada, i molts de cops el fill no hi és...



Foto: Ad astra

17 de febrer, 2009

Inauguració a la vista...


Sembla que m’apassione el tema de les carreteres i res més allunyat de la realitat, el meu interès pel quitrà és purament circumstancial, i únicament influenciat per la necessitat de desplaçar-me, amb un mínim de garanties de seguretat. Segons la web de l'Ajuntament de Roquetes el proper 19 de febrer, amb la presència del President de la Diputació, s'inaugurarà la rotonda i les obres de millora del tram Roquetes Raval de Cristo, i jo que em pensava que això ja feia temps que s'havia inaugurat, en la de vegades que ja n’he fet ús d’aquest vial.(¿?¿?¿?¿?¿?)

Les obres de la carretera de Roquetes a Jesús, segueixen a pas de formiga, sembla ser i segons informa La Marfanta per retards de Fecsa Endesa en la retirada de les línies elèctriques velles,

...i també ens posa al dia La Marfanta de que les obres de la carretera de 400 metres, que ara separa (és d’esperar que en un futur uneixi) Tortosa de Roquetes, estan a punt de començar.
M'ho crec? No m'ho crec? M'ho crec? Teniu a mà alguna margarida?

Retrobada al Facebook


"Avui t'he trobat, aquí, al Facebook. Sense adonar-me'n he escrit el teu nom i has aparegut del no res, he volgut esbrinar qui amagaves entre els teus amics i no he conegut ningú, sols una nena amb la teva mirada i el teu cognom. M’hagués agradat veure com ets ara, però el teu perfil no tenia foto. M’hagués agradat veure si els teus ulls color de mel encara eren vius com llavors, o si era tristor el que reflectien. Millor així, prefereixo conservar amb mi la imatge que recordo de tu.

Hagués pogut demanar-te que de nou acceptessis la meva amistat. Però millor no. No ho he fet. Millor deixar-ho córrer com ja ho vam deixar córrer fa molt de temps.
Potser tu també m'has trobat i has descobert que estic cansat i fart de donar tombs. No sóc bona companyia...”


- Bon dia Inspector.
- Com va, Bernat?
- Ja ho veu, un sonat que retroba l’amor de la seva vida i per celebrar-ho es fot un tret al cap. –va comentar en Bernat mostrant la pantalla de l’ordinador amb un missatge sense enviar...

16 de febrer, 2009

XIV Fira de l'oli de Jesús


Per si anàveu errats de comptes o no recordàveu les dates, us faig memòria: el proper cap de setmana, del 20-02-2009 al 22-02-2009, es celebra a Jesús la XIV FIRA DE L'OLI DE LES TERRES DE L'EBRE


Amb els tradicionals:

Concurs de jotes Joan Prades "Joan de Figueretes"

Concurs d'Allioli

Bases del concurs de Llançadors, amb la boca, de pinyols d'oliva

Concurs de Mestres del Morter

Concurs de Plegadors manuals d'olives amb ungles i sense ungles

Concurs d'olives posades casolanes



Que ho passeu bé

Foto: web de l'EMD de Jesús

Llenguatge codificat





Quan anava a engegar l’ordinador va parar compte amb una nota que hi havia sobre el teclat. Va llegir:

Ppa, fs 1 anlsi davrs PC. Cnt ma 17 1 llps ple dvrs 47 prvano qudi cap.

Després d’una bona estona de trencar-se la closca va desxifrar la nota codificada del seu fill:

Papa, fes una anàlisi d’antivirus al PC. Cinta m’ha deixat un llapis ple de virus (47) prova que no en quedi cap.


Remugant i esbufegant va activar l’antivirus i va deixar que anés fent...

15 de febrer, 2009

Sant Valentí

Ella, com tots els dissabtes va matinar per endreçar la casa. A mig matí va sortir per fer la compra setmanal abans de preparar el dinar.

Ell, com tots els dissabtes no va matinar gaire. A mig matí va sortir per esmorzar amb els amics.

Ella, al migdia, abans de parar taula va treure del forn un bescuit en forma de cor, com tots els anys.

Ell, al migdia, camí de casa va comprar una caixa de bombons en forma de cor, com tots els anys.

Ella va menjar una amanida verda, pit de pollastre a la planxa i un tall del bescuit en forma de cor. Ell va menjar una ració de “callos” precuinats i un parell de bombons de la caixa en forma de cor.

Ella va trobar a faltar la caixa de bombons que ell sempre comprava. Ell va trobar a faltar el bescuit que ella sempre preparava per dinar...

13 de febrer, 2009

Un bloc nou: Si no fos per tu




En un intent de posar ordre al calaix de sastre que és aquest blog, he anat obrint blogs una mica especialitzats. A Lo calaix de modelisme naval, li va seguir Avui menjarem de cuina, i el passat dia 10 de febrer vaig inaugurar Si no fos per tu on aniré dipositant aquelles coses meues o de altres que en cada moment em semblin adequades.

Divendres tretze


No hi havia cap gènere de dubte, era la casa. Es va esmunyir per la finestra de la cuina amb tanta habilitat que ni es va despentinar. Va donar una ullada a l’estança, tot estava perfectament ordenat. Li va cridar l’atenció un calendari que compartia clau amb una llonganissa seca.

- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.

Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.

Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...

12 de febrer, 2009

La bàscula de bany



Va ser implacable. La bàscula de bany no va anar amb mitges tintes, li va mostrar la més crua de les realitats, la que ell no estava disposat a reconèixer així com així. El número de tres xifres era demolidor, el va deixar paralitzat al damunt de la plataforma de vidre d’aquella bàscula de bany tan maca que havia aconseguit gràcies als punts de la caixa d'estalvis. Maleïda sia l'hora.

El cap semblava una batedora, li donava voltes, suava i no podia entendre de cap de les maneres com havia pogut arribar fins tan amunt. Havia sobrepassat tots els límits.

- Un número de tres xifres –s’exclamava sense parar.

Els seus pensaments intentaven esbrinar on havia fallat, i els seus peus el van dur a la cuina. Hauria de reestructurar la dieta que feia tres anys que duia entre mans, pensava mentre subjectava el ganivet que obria de punta a punta una baguette de pa, cruixent de crosta i tova de molla.

- He de posar fre a la golafreria, això si alguna vegada n’he tingut – sentenciava decidit, mentre escampava una bona quantitat de maionesa a banda i banda del pa.

- Aquesta vegada sí – va pensar mentre farcia l’entrepà amb una doble capa de mortadel·la - va donar la primera mossegada i es va abandonar al plaer de cruspir-se el berenar sense cap mena de remordiment ni càrrec de consciència.


En acabar de mastegar el darrer mos, va fer un glop de vi negre de la Terra Alta, i va afirmar sense embuts i totalment convençut :

- A partir de demà faré bondat.

11 de febrer, 2009

Participació al 95 joc literari



L’estàtua és la millor flor del jardí, la peça més preuada de la casa que s’ha fet construir. Manel, cada matí l’ataulla des de la finestra. Amb qualsevol excusa s’atansa i la palpa buscant-li un defecte que no té. No es cansa de mirar-la, i cada vegada que ho fa troba un semblant nou que abans no havia percebut. N’està del tot segur que és ella. Tan hi fa que no tingue cap, ni peus, ni mans per saber que és la seua estimada. La coneix prou bé, perfectament, coneix cada plec de la seva pell, i l’estàtua és la prova del seu engany.

- Marta, has tingut la poca vergonya de despullar-te davant l’escultor. No et podré perdonar mai.
- Però què dius Manel? T’has begut l’enteniment?
-Com has pogut fer-me una cosa així?
-Manel asserenat, la gelosia t’ha fet embogir, tu ets l’escultor.

Remat final


Rebaixes. Tot rebaixat. Ara + rebaixes. Tot al 20 %. Ni al 10%, ni al 20%, ni al 30%, ni al 40%, aquí tot al 50%. Segones rebaixes. Les rebaixes de les rebaixes. Tot super rebaixat. Aquí, les millors rebaixes. Ara li fem les millors rebaixes, tot al 70%. Si no en tenia prou amb les segones rebaixes, li oferim les terceres rebaixes. Liquidació fi de temporada a preus regalats. Les rebaixes totals. Remat final.

Amb tanta rebaixa, l'únic que s'aixeca és la tensió arterial.

10 de febrer, 2009

Un 10 per la Biblioteca de Roquetes



La falta que feia la Biblioteca a Roquetes era algo evident. I de no tenir-ne hem passat a una instal·lació amb un capital humà que no té preu.

La Biblioteca de Roquetes i la seua gent no paren, a part de les activitats que setmanalment fan amb els nens, la setmana passada ens oferien la presentació del llibre Les besties de l'Hort de Xavier Blanch. El dissabte feien lloc per a la segona jornada de l'Ebre Bloc, i el proper divendres una nova presentació de llibres, en aquesta ocasió Històries del paradís de Xavi Sarrià del grup valencià Obrint pas i al mateix temps, que aquestes activitats, segueix en cartell l'exposició: Una literatura pròpia, dones escriptores.

Endavant i a no baixar la guardia.

Si no fos per tu




Si no fos per tu, què faria jo?. De vegades et conto històries, i de vegades me les contes tu. El fulls s'omplien de paraules i ara les paraules inunden les pantalles

- Els quaderns i els llibres han mort?.
- No, avui encara no, avui segueixen malalts, però vius.

08 de febrer, 2009

Carnaval a Roquetes



Com tots els anys l'Ajuntament organitza, amb la tradicional col·laboració de la Lira, el Carnaval 2009. El programa, que es portarà a terme el dissabte 21 de febrer, serà el següent:

18.45 Concentració a la Plaça de la Raval Nova
19.30 Desfilada de disfresses pel carrer Major, amb el Ball de diables Lucifers de Roquetes i Xarangues Filigrana i Xino Xano
24.00 Ball de disfresses a la Lira amb el Duet Elegance


A passar-ho bé que enguany la cuaresma es presenta molt llaaaaaaarga

07 de febrer, 2009

Ebrebloc 2009: El futur ja és aquí


Aquest matí i ahir a la tarde vaig poder assistir a la programació de l'Ebrebloc 2009, que com en les trobades precedents l'he trobat força interessant.
La jornada d'ahir, celebrada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, es va dedicar principalment a la Literatura i els blocs i va deixar obert un gran interrogant: L’e-book, el llibre digital ja és un fet, però acabarà amb el llibre de paper?

A la jornada d'avui, celebrada a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb el taller de videoblocs i la xerrada de Teveon s'ha obert un nou interrogant. La televisió per Internet ja és un fet, però acabarà amb les cadenes convencionals?

Les respostes no estan gaire lluny, les guarda zelosament el futur, però el futur ja és aquí, comença en acabar de llegir aquest post o una mica abans...

Ens veiem a l'Ebrebloc 2010 o abans si potser.

05 de febrer, 2009

Ebre bloc: I en van tres


Sembla lluny i va ser abans ahir, quan el 3 de febrer de 2007 s'encetava la taronja de l'Ebre Bloc: la I Trobada de blocs ebrencs.

El primer any el programa omplia el matí d'un dissabte, l'any passat ja va omplir la tarde d'un divendres i el matí d'un dissabte, i demà amb la tercera edició la programació s'estira una mica més, i ja omplirà la tarde del divendres, i el dissabte matí i tarde. Felicitats i ànims als que s'ho “curren” de veritat preparant i fent possible que tot estigui a punt i al seu lloc.

Ara ens toca a la resta fer acte de presència i gaudir de les xerrades, taules rodones i tallers. Ens veiem demà...

03 de febrer, 2009

Un món d' ombres

Sempre hem viscut en un món de clars i ombres, però sembla que darrerament proliferen les ombres per sobre dels clars. Lo Papa Benet (res a veure amb los anisets que tots coneixem) restitueix a uns bisbes dels de la crosta dura i aixeca ampolles a tota Europa. Els de Berlusconi donen una volta de cargol més i volen implicar als metges en la denuncia dels seus malalts per haver comès el delicte de ser sense papers. I a França la noticia del dia, és que el Nicolás s’ha empadronat a casa la Bruni.

El Montilla afirma que al nostre país no hi ha experiència en vent. A quin país viu? Al govern (alguns al menys) diuen que volen ser subseu de les olimpíades de Madrid, la resta del govern (no diuen ni fava) estan afònics. Les xifres de l’atur gelen a qualsevol, ja anem pels 3,3 milions, i el ZP promet que entre el març i l’abril es crearan 300.000 llocs de treball, es mereix un premi: Però quin? ( A l’optimista convençut o al Mentider compulsiu)

Els banquers diuen que la culpa de la crisi no és del cha cha cha sinó de les famílies i les Pymes, que som una colla de despilfarradors i mai en tenim prou. El Sebastián contraataca dient que vigilarà de prop la Banca. Els del PP no s’entenen entre ells, s’espien en plan barroer, es peguen punyalades “traperes” a tort i a dret i encara ens volen governar a tots, mentre l’ombra del bigoti de Jose Mari es percep cada vegada més a prop. Déu mos en guard!!

Una noia nord-americana es ven la virginitat per 3 milions de dòlars. Els de Google Earth se’n van de la bola (del món), es foten baix l’aigua i es perden per l’espai, definitivament el món se’ls ha fet menut. Google es torna boig per uns minuts i col·lapsa el món. Els de l’accelerador de partícules, que encara no han estrenat, en tenen per a uns quants de mesos per reparar avaries, i la Carretera de Tortosa a Roquetes continua com sempre, de pena. Definitivament ho tenim fotut.

Menys mal que en aquest món d’ombres hi ha una llum d’esperança: el Barça ho guanya tot ¡¡¡