30 d’abril, 2009

Les fonts (20)


A Roquetes, al tranquil carrer de Santa Anna, cantonada Sant Ruf, encara sobreviu aquesta font. És curiós com la font del carrer Balaguer en un estat impecable ha estat eliminada i substituida per de nova allí on no toca, i aquesta es veu privada de tot manteniment.

29 d’abril, 2009

"Torno deseguida"

Fa uns anys a Tortosa, prop del Parc municipal hi havia una botiga molt menuda, la propietaria va fixar un paper a l'aparador de la porta on posava: "Torno deseguida" i no va tornar fins sis mesos després.

Per poc em passa algo semblant, el dissabte es va publicar el darrer apunt que tenia programat i el bloc porta uns dies orfe, però ja sóc aquí per donar-li corda a l'invent.

25 d’abril, 2009

Avui menjarem: Coc d'ametlles i brossat


El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Coc d'ametlles i brossat

23 d’abril, 2009

Les fonts (19): Rèquiem per una font


Avui tocaba una font, una de les més conegudes de Roquetes ubicada a la cruilla dels carrers Balague i Major. Una font que jo he vist sempre. Quan els meus fills eren petits i els anava a buscar a escola, la font era parada obligatoria. Encara conservo alguna foto, pel bagul dels records, de la fonteta vella. L'hauré de buscar. La fonteta vella, enrajolada en escaquer, va desarèixer en enderrocar la casa on se sustentava. En contruir un nou edifici, es va haver de reconstruir la font, ja que sembla que la font era un bé de domini públic.

La nova font, no era la de sempre, però seguia fent el seu servei en el lloc de sempre, en el lloc que li pertocava, ni un pam més enllà.

Avui, com deia abans, anava a penjar la foto de la font "nova". Doncs bé, sembla que la font li feia nosa a algú. La font ja no existeix, ja és un record, i com en temps de crisi no saben en què gastar els diners unes passes més enllà d'on era la font, molt a prop d'una bateria de contenidors de les escombraries, han instal·lat una font de foneria.

Per rentar alguna mala conciència, per justificar-se, o per què els surt de los "cañetes"?

22 d’abril, 2009

El pont


El Pont que ja no hi era, tenia l'indesitjable costum d’aparèixer en matins de boira. La gent encara endormiscada pujava la seva rampa o les escales d'accés i es disposava a creuar-lo com tots els dies. Algun beneït es despertava a mig camí i es veia suspès en el no res, llavors tot eren cridòries i corredisses cap enlloc. El pont es despertava sobresaltat, desapareixia i els endormiscats transeünts queien al buit. Ofegant-se a les fredes aigües del riu, alguns. Amorrant-se fatalment contra les pedres dels basaments, altres. O salvant la pell els que sabien i podien nedar, els menys.

Aquell matí jo anava desvelat, vaig veure que la cosa no rutllava i em vaig esperar, recolzat a la barana del riu, a que el Pont que ja no hi era desaparegués i es fes visible el Pont de veres.

20 d’abril, 2009

2n aniversari de la Biblioteca de Roquetes



La Biblioteca Municipal de Roquetes celebra el seu Segon Aniversari amb un acte de reconeixement a la persona del professor Manel Pérez Bonfill el dia 24 d’abril, divendres, a les 19:30h. L'acte que tindrà lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Roquetes, comptarà amb una conferència a càrrec de l’antic professor de l’IES Joaquim Bau, Lluís Margarit i de l’actuació de la cantautora Montse Castellà.

19 d’abril, 2009

Puges o baixes? (4)


Quan puges, veus l'escala en la seva totalitat, pots analitzar el seu estat, i valorar si puges o cerques un camí alternatiu per anar on vols. El fumut és baixar, des de dalt sols et fas idea de l'alçada però no de les condicions en que es troba l'escala...

18 d’abril, 2009

Avui menjarem: Abadejo amb suc


El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i he participat en la seva degustació.

Avui us porto: Abadejo amb suc

16 d’abril, 2009

Les fonts (18)


Hi han fonts i fonts. Fonts de primera línia i fonts arraconades. Fonts per a beure i fonts per a veure. Avui en porto una de privilegiada, encara que ha estat en millors moments i de vegades en molt pitjors que ara. Jo sempre l'he vista en el mateix lloc i ja tinc un grapat d'anys, és el sortidor que hi ha a l'entrada del Parc Teodor Gonzalez de Tortosa.

Segur que al llarg del temps ha estat una de les més fotografiades de Tortosa, no debades tots els diumenges i festes de guardar, al seu voltants s'hi apostaven els retratistes dispostos a oferir els seus serveis a colles de joves i parelles de nuvis, amb algun duro cremant-los-hi la butxaca.

15 d’abril, 2009

El pont del jueus


El pont dels jueus, és una novel·la històrica, localitzada a Besalú, adobada amb alguns dels mites i llegendes locals que li donen frescor a l'argument. L'editor diu al definir l'obra: El pont dels jueus és una novel·la trepidant i evocadora, que transporta al Besalú medieval i enganxa de manera irresistible des de la primera pàgina.

Quinze edicions venudes fins ara li donen un aval que molts voldrien per a ells. Les tres-centes pàgines es llegeixen d'una tirada, tot passa molt apressa, massa apressa, a penes es té temps de conèixer algun dels personatges...,i encara que em tracteu de "poc sabut" si no ho dic rebento: És d'aquells llibres que no penso tornar a llegir...

14 d’abril, 2009

Un 14 d'abril qualsevol


El catorze d'abril del 1931 es proclamava la segona república espanyola, una commemoració que ha passat sense pena ni glòria. Tenen més ressò mediàtic les commemoracions dels 23-F o els 2O-N. En fí coses de la vida.

El catorze d'abril de 1850 es signava el Decret d’independència del Raval de les Roquetes de n'Ortiz del terme municipal de Tortosa, i com no podia ser d'altra manera avui és festa a Roquetes per celebrar el 159è aniversari de la independència de la ciutat.

I el 14 d'abril de 1912, el gegant dels mars, l'indestructible Titànic va fer aigües al col·lisionar amb un iceberg a la deriva. Com afeccionat al vaixells i a tot allò que sure, vaig construir ja fa uns anys una petita rèplica del Titànic, que vaig embotir en una ampolla per evitar-li col·lisions amb glaçons inesperats.

13 d’abril, 2009

Divendres de frígola


Els vents de la modernitat s'enduen a cada ràfega un bri de les nostres tradicions, i si n'hi alguna de les que he respectat any rera any, és la de collir frígoles el Divendres Sant al dematí.

A part de les seues propietats terapèutiques, suposo que força conegudes per tothom, la frígola és una de les herbes que amb el romaní i l’orenga són el pal de paller de l'herbolari de la meua cuina. Doncs bé, segons el parlar dels vells les frígoles collides en Divendres Sant potencien les seves propietat fins fer-les quasibé miraculoses. Cadascú que cregui el que vulgui, però aquest divendres a la matinada havia plogut amb escreix i com enguany no tinc previst fer cap miracle no pagava la pena mullar-se fins les entranyes a la cerca d'un manat de frígola.

I vaig aprofitar el temps fent-li una visita a l'Ermita del Coll de l'Alba, moltes vegades hi passo pel davant sense aturar-me, i comparant l'estat en què es trovaba en un passat no molt llunyà, ara fa goig visitar-la.

Fira Literària Joan Cid i Mulet


El proper cap de setmana, 17, 18 i 19 d'abril, es celebra a Jesús la III Fira Literària Joan Cid i Mulet, amb multitud d'actes:
-taules rodones
-macropresentacions de llibres d'autors ebrencs
-presentació de les obres completes de Joan Cid i Mulet
-el concert del fantàstic músic Jesús Fusté el dia 18 a les 23.00
-sorteig de lots de llibres
-activitats per als més petits
-sessió del Club de Lectura de Jesús per comentar el llibre Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill
-representació teatral de l'obra Blat d'Orió, a càrrec del Grup de Teatre Planer basada en textos d'Artur Bladé, el dia 17 a les 23.15
- i moltes altres coses

Podreu trobar més informació al blog de la Fira

09 d’abril, 2009

Dijous de boira



Darrera la pluja va arribar la boira grisa i trista. Els carrers ploraven la seva solitud i els homes quasi inexistents s'amagaven darrera les solapes pujades de les jaquetes. Sols el cruixir d'unes sabates perseguia la meva ombra, vaig accelerar el pas i el cruixit perseguidor em va imitar.

El cor es va accelerar, els batecs gairebé ensordien les petjades misterioses. Vaig aturar-me de sobte, em vaig girar i no hi havia ningú al meu voltant. Vaig mirar-me les sabates,

- No, això les meves sabates no m'ho farien mai...

Avui menjarem Mones de Pasqua



El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza tots els dissabtes amb una recepta nova, però avui Dijous Sant m'avanço un parell de dies. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Mones de Pasqua i fardellets de cabell d'àngel

08 d’abril, 2009

Les fonts (17)



Una de les fonts més noves que hi han a Roquetes és aquesta pileta col·locada al parc infantil que hi a la vora el Canal de la dreta de l'Ebre a tocar l'Ajuntament. El lloc és ideal per què els menuts es puguen refrescar quan juguen. Però no puc estar d'acord amb el disseny escollit molt modern si voleu, però amb unes formes i cantos vius massa perillosos pels moviments inquiets i inesperats de la mainada.

07 d’abril, 2009

Viatge d'hivern



A la contraportada podem llegir que Viatge d’Hivern és un homenatge a Schubert, a Bach i a la música. D’entrada és una bona tarja de presentació, sabent que Jaume Cabré és un melòman, violinista afeccionat que com ell reconeix, solia torturar als seus veïns amb el seu dur i llarg aprenentatge.

Viatge d’hivern, efectivament no és sols un homenatge a la música, és un regal pel lector que conte darrera conte no pot perdre el fil que uneix les catorze històries, i amb el que l’autor ha anat teixint un únic relat des de perspectives diferents.

Ha valgut la pena.

06 d’abril, 2009

Puges o baixes? (3)




No voldries però hi han circumstàncies que t'obliguen. Vols creuar a l'altra riba. El pont ja el tens, sols manca decidir-te a pujar un tram d'escales. Però no oblidis que a l'altra banda, unes altres t'esperen per ser baixades.

05 d’abril, 2009

Les desgracies mai venen soles



La desgràcia s’havia creuat amb el seu destí, el desfalc s’havia descobert el mateix dia de la mort d’Elisenda. A corre-cuita va decidir convertir el nínxol de la seva estimada amb la seva caixa de cabdals particular, no sabia quan de temps tardarien en engarjolar-lo.

Absent per dècades del seu poble, en recobrar la llibertat, va tornar per comprovar desolat que el cementiri ja no hi era, en el seu lloc un parc públic cobejava jocs i cridòria. Va pamejar-se el recinte amb l’esperança de trobar el nínxol de l’Elisenda. Dalt d’un talús sobresortia una tapia, el cor li va donar un tomb, bategava com un boig. Va comptar el cinquè a l’esquerra...

- Déu meu era just aquí. – i es va posar a plorar. Un grup d’avis que el van veure, van voler donar-li consol.
- Què li passa bon home?
- Res, recordava que just aquí era enterrada la meva dona.
- No s’amoïni, les restes les van traslladar al cementiri nou. - va informar-li un del grup.
- Sí, sí ja m’ho han dit, però aquest nínxol era quelcom més que el nínxol de la meva Elisenda- va murmurar sanglotant.

04 d’abril, 2009

Avui menjarem polp a la gallega


El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i he participat en la seva degustació.

Avui us porto: Polp a la gallega.

03 d’abril, 2009

159è any de la independència


Com tots els 14 d'abril des de 1850 Roquetes celebra la festa de la seua segregació de Tortosa, i enguany no podia ser menys.
Per commemorar el 159è aniversari de la independència de la ciutat, l'Ajuntament de Roquetes organitza un seguit d'actes que pots consultar fent clic al Programa d'actes

02 d’abril, 2009

Les fonts (16)


Al carrer Major de Roquetes, encara es conserva aquesta font, i com totes les altres per quan de temps?

01 d’abril, 2009

El noi del pijama de ratlles


Hi han llibres de lectura reposada, i llibres de lectura desesperada on desitges arribar ben aviat a la darrera plana per veure quina te n'ha reservat la recargolada imaginació de l'autor.

He hagut de fer hores extres de lectura nocturna per acabar aquest llibre que traspua innocència de la mà del Bruno i del Shmuel, els dos protagonistes. Innocència esgarrada pel drama que viuen i que l'autor de mica en mica deixa entreveure. No t'ho creus. No pot acabar d'aquesta manera, no és possible. Però no hi ha escapatòria, la història ens atrapa i el final ens cau a sobre com una llosa. No potser, amb el cor encongit i empassant saliva tanques el llibre, el guardes al prestatge, i la història encara et fa mal...

Solució del 100è joc literari

S’ha fet l’hora de treure’s la careta. Quan el Jesús em va enviar el correu proposant-me de participar en aquest joc, un bon grapat d’autors em van trucar al mòbil, altres fins i tot es van presentar a casa, tots volien participar, però jo sols en podia escollir un. La tria no va ser fàcil. Després de rondinar i de molt discutir, vaig aconseguir que la majoria tornessin als seus prestatges, però quatre es feien els pesats insistint que ells volien ser els escollits.

Així que després de sopar i amb la panxa plena ens vam asseure tots cinc. El nord-americà Salinger, va sortir del seu amagatall per venir a la meua taula a representar a l’Imperi. El japonès Murakami va deixar de tararejar als Beatles per manifestar el desig asiàtic de ser present al joc d’en Tibau. El finès Paasilinna que representava al Vell Món va deixar ben clar que un europeu era la millor tria que es podia fer, acabant a l’estil llenyataire amb un fort cop de taula. Per acabar en Coetzee, el sud-africà i australià adoptat, molt pausat va manifestar que sols un Nobel com ell i que a més representava a dos continents podia ser un digne participant al 100è joc del Jesús Maria.

Tots quatre van mirar al moderador de Roquetes, és a dir a mi, vaig empassar saliva i intentant no afavorir a cap d’ells més que als altres vaig dir:

- El vigilant en el camp de sègol, Tokio blues, El moliner udolaire, El bosc de les guineus, Al sud de la frontera, a l’oest del sol, i tants d’altres m’apassionen, però mireu l’Edat de Ferro, això és una altra cosa...

Els quatre es van mirar, van assentí amb el cap, es van treure un exemplar de l’Edat de ferro de la butxaca i es van posar a llegir, moment que vaig aprofitar per enviar-li un correu a Jesús amb la meva tria: L’edat de ferro de J.M. Coetzee.

PD: El llibre que vaig escollir, el teníeu davant dels nassos, justament a l’encapçalament del bloc, al bell mig del batibull de llibres.