28 de setembre, 2009

Carretera Tortosa-Roquetes


Després de molts d'anys de patir una carretera, que en realitat era una pista americana on els peatons es jugaven el físic cada vegada que havien d'anar caminant d'una a l'altra població.

Per fi l'obra está acabada, sols manquen detallets sense importància, però que ja permet que conductors, ciclistes i peatons puguin circular sense risc de deixar-se la pell.

Ara quan vulguin que la inauguren, i si no volen tan hi fa...

26 de setembre, 2009

Avui menjarem...: Flam d'ametlles


El meu bloc de cuina Avui menjarem..., l'actualitzo alguns dissabtes amb una recepta nova, darrerament he fet moltes campanes... Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Flam d'ametlles

25 de setembre, 2009

Vagarejant (5): Ell


Cafè. Una tassa de cafè, plena a vessar de cafè descafeïnat, s’avorreix escoltant el colpejar d’uns dits sobre l’atrotinat teclat de l’ordinador.

Fora, els crits i el córrer desbocat escales amunt dels xiquets del veïnat emmudeixen al mateix Roy Orbison que acaricia l’aire amb Pretty Woman. De l’altra banda del barandat venen veus de l’enèsima discussió, a crit pelat, del programa televisiu de torn. Al carrer un petard i un culé matiner esclaten amb alegria per una victòria que encara no s’ha produït, mentre els cotxes en doble fila s’amunteguen esperant als alumnes de l’acadèmia del davant de casa. Al taller mecànic de la cantonada, intenten redreçar la ferralla a cop de mall. Una dona escridassa al fill per una caçadora estripada, mentre per la finestra es veu a Venus brillant al mig d’un cel blau que ja enfosqueix.

Es beu el darrer glop de cafè, que ja és fred i Roy Orbison no desespera, i insisteix amb Devil doll. L’escala ja és en silenci, i al carrer els cotxes han desaparegut carregats d’alumnes. De més enllà del barandat sols arriba el silenci, i a la cantonada, es disposen a baixar la persiana metàl·lica del taller. Venus que segueix brillant al mig d’un cel enfosquit, espera a la Lluna per anar-se’n de gresca.

Cafè. Una tassa de cafè, buida de cafè descafeïnat, espera impacient un raig d’aigua que la netege, al damunt de tot d’una pila de plats que omplen la pica, mentre unes tecles atrotinades s’esmeleguen a cada embranzida d’uns dits nerviosos que no sembla que vulguin aturar-se mai.

El terrabastall amb que havia conviscut tota la tarda s’ha transmutat en silenci total, i la claredat del dia ha donat pas a una foscor immensa únicament trencada per la lluminositat de la pantalla de l’ordinador. Fins i tot Roy Orbison ha callat.

Mira al seu voltant, i sols troba la casa buida i bruta. No hi ha ningú. Solament ell i una pantalla que el connecta a un món virtual...

24 de setembre, 2009

Vagarejant (4): El sospir



He creuat la porta inexistent, que dona al pati de les vostres vides, amb por de trencar el silenci amb el lleu xasquit dels peus sobre la sorra. Descalç,i de puntetes he anat caminant lentament per no pertorbar el suau remor del riu de les vostres paraules. M’he assegut a un racó, i recolzant-me sobre la paret de la vostra hospitalitat, he tancat els ulls.

Al meu cor, on han retronat els càlids poemes d'Ebnu, càlids com les sorres del vostre món, li he amagat les mentides i falsedats, i he continuat l’amarga espera compartint les vostres soledats.

En silenci, he anat alimentant-me de les paraules que volen, paraules que han anat passant, com passen les aigües d’un riu que mai heu conegut, i sense gosar trencar la plàcida tranquil·litat on viviu, únicament he estat capaç de llençar a l’aire un lament disfressat de sospir.

19 de setembre, 2009

Avui menjarem: Amanida de pasta



El meu bloc de cuina Avui menjarem..., l'actualitzo alguns dissabtes amb una recepta nova, darrerament he fet moltes campanes... Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Amanida de pasta

18 de setembre, 2009

Remenant contenidors




Fa uns dies Gustau a la Marfanta ja en parlava, i no era un fet aïllat, malauradament és més normal del volem creure. Podem pensar que és un dels efectes directes de la crisi, potser sí que darrerament el nombre de persones que es dediquen a remenar la brossa s'ha incrementat, però n'hi han que tenen molta antiguitat en aquesta mena de subsistència.

Vagarejant (3)


El meu hort, aquest estiu, ha estat molt pobre en lletres, han arribat les primeres pluges, potser que les úniques en molt de temps, i pocs apunts a la vista. Els plançons, la terra, l'aigua molla, o el pagès poc traçut, qualsevol cosa o tot plegat ha permès que el cabàs dels fulls d'horta sigui buit. Deu ser la crisi!!

Em consola pensar que l'hivern va ser generós i al rebost jauen complaents les cabories de la tardor passada per anar mastegant quan van mal dades...