03 d’agost, 2007

Retalls de la memòria

Vaig créixer en un temps molt diferent del que avui vivim, on els aparells de ràdio, tenien un joc limitat; on els televisors no eren presents a totes les cases; on les joguines no eren ni de bon tros res semblant a lo que avui tenen els nostres xiquets

Tot plegat ens empenyia a sortir i trafegar pels carrers a cercar jocs d’aventura que ens apropessin a les històries, que com a continuació d’una tradició oral mil·lenària, trobàvem al caliu de l’estufa o el braser a l’hivern, o a la xerrameca de les nits d’estiu a la fresca, de boca dels nostres majors. Històries o contes que animaven la nostra imaginació, que duien un missatge moral implícit o que simplement ampliaven els nostres limitats horitzons a tot un món desconegut i moltes vegades tenebrós.

La tradició oral, ha anat quedant arraconada. Hem deixat d’escoltar als nostres major. Passem d’escoltar, ni a ells ni a ningú..

Per aquest motiu m’agrada la iniciativa de les biblioteques, com la Municipal de Roquetes, que ha obert una tanda de sessions de conta contes: els xiquets asseguts al terra i algú que els conta una història.

Tan de bo, pogués retrobar-me amb un conta contes, que em refresqués la memòria de totes les històries, contes i contalles que em van contar ara fa una pila d’anys i que s’han anat difuminant al llarg del temps, per poder anar ajuntant tots els Retalls de la memòria en un sol llençol.