Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

01 de maig, 2009

Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill



Carrer de només un de Manuel Pérez Bonfill, no és un recull de narracions qualsevol, és pura poesia. Vint-i-tres narracions insòlites desgranades amb un llenguatge ric, dens i molt proper, que et clava al seient com ens clavava al pupitre quan el vell professor, llavors no tan vell, començava les seves classes. Llegir-lo ha estat recordar el seu caminar solitari, les espatlles carregades i el cap cot vigilant el camí que havia de trepitjar, la seva inseparable cartera de cuiro marró, les seves anades i vingudes per la tarima de l'aula, els seus instructius silencis, i el seu parlar assossegat i profund.

Ell, que durant quaranta anys va ensenyar a estimar i a conrear la Literatura, en majúscules i sense cognoms, a un bon nombre de fornades d'ebrencs ha tingut enguany el seu any, va inaugurar la III Fira Literària de Jesús i va rebre un merescut homenatge amb ocasió del segon aniversari de la Biblioteca de Roquetes. Desitjo que tot plegat sigui un punt i seguit i no pas un punt i final.



15 d’abril, 2009

El pont del jueus


El pont dels jueus, és una novel·la històrica, localitzada a Besalú, adobada amb alguns dels mites i llegendes locals que li donen frescor a l'argument. L'editor diu al definir l'obra: El pont dels jueus és una novel·la trepidant i evocadora, que transporta al Besalú medieval i enganxa de manera irresistible des de la primera pàgina.

Quinze edicions venudes fins ara li donen un aval que molts voldrien per a ells. Les tres-centes pàgines es llegeixen d'una tirada, tot passa molt apressa, massa apressa, a penes es té temps de conèixer algun dels personatges...,i encara que em tracteu de "poc sabut" si no ho dic rebento: És d'aquells llibres que no penso tornar a llegir...

13 d’abril, 2009

Fira Literària Joan Cid i Mulet


El proper cap de setmana, 17, 18 i 19 d'abril, es celebra a Jesús la III Fira Literària Joan Cid i Mulet, amb multitud d'actes:
-taules rodones
-macropresentacions de llibres d'autors ebrencs
-presentació de les obres completes de Joan Cid i Mulet
-el concert del fantàstic músic Jesús Fusté el dia 18 a les 23.00
-sorteig de lots de llibres
-activitats per als més petits
-sessió del Club de Lectura de Jesús per comentar el llibre Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill
-representació teatral de l'obra Blat d'Orió, a càrrec del Grup de Teatre Planer basada en textos d'Artur Bladé, el dia 17 a les 23.15
- i moltes altres coses

Podreu trobar més informació al blog de la Fira

07 d’abril, 2009

Viatge d'hivern



A la contraportada podem llegir que Viatge d’Hivern és un homenatge a Schubert, a Bach i a la música. D’entrada és una bona tarja de presentació, sabent que Jaume Cabré és un melòman, violinista afeccionat que com ell reconeix, solia torturar als seus veïns amb el seu dur i llarg aprenentatge.

Viatge d’hivern, efectivament no és sols un homenatge a la música, és un regal pel lector que conte darrera conte no pot perdre el fil que uneix les catorze històries, i amb el que l’autor ha anat teixint un únic relat des de perspectives diferents.

Ha valgut la pena.

01 d’abril, 2009

El noi del pijama de ratlles


Hi han llibres de lectura reposada, i llibres de lectura desesperada on desitges arribar ben aviat a la darrera plana per veure quina te n'ha reservat la recargolada imaginació de l'autor.

He hagut de fer hores extres de lectura nocturna per acabar aquest llibre que traspua innocència de la mà del Bruno i del Shmuel, els dos protagonistes. Innocència esgarrada pel drama que viuen i que l'autor de mica en mica deixa entreveure. No t'ho creus. No pot acabar d'aquesta manera, no és possible. Però no hi ha escapatòria, la història ens atrapa i el final ens cau a sobre com una llosa. No potser, amb el cor encongit i empassant saliva tanques el llibre, el guardes al prestatge, i la història encara et fa mal...

25 de març, 2009

Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte


A la meva darrera estada a Vall-de-roures em vaig endur un grat record en forma de llibre, Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte. El relat de trenta poques pàgines escrit amb el lèxic i la morfologia pròpia del parlar de Pena-roja, m’ha transportat quaranta anys enrera quan vaig tenir la sort de viure durant uns mesos al masos que conreaven els parents de la meva mare. Llavors vaig poder saber què era viure sense aigua corrent, sense llum elèctrica, amb el bestiar a la planta baixa de la casa, vaig veure a primera fila com s’aparellaven les mules, vaig dur del ramal la rècula de mules carregades de garbes de blat, dels bancals a l’era per trillar, vaig fer tantes coses que ignorava, que em va semblar una bonica forma de viure, sempre que fóra per unes poques setmanes.

Gràcies a la mula vella, he refrescat els vells records que tenia arraconats als fons de la memòria.

20 de març, 2009

Homenatge al nus a Roquetes


El Divendres 27 de març a dos quarts de vuit, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal de Roquetes, es presenta el llibre Homenatge al nus: Un missatge des de la Nova Cultura de l'Aigua, de Francisco Javier Martínez Gil.

18 de març, 2009

Más allá, a la derecha de Fred Vargas


Feia molt de temps que no devorava una novel·la policíaca, i mira per on, pel fet de col·laborar i quedar finalista al concurs nadalenc de bajoqueta el premi va ser aquest: Más allá, a la derecha de Fred Vargas.

Un ex policia, coix, obstinat i addicte a la investigació, mentre fa un seguiment rutinari descobreix una falange, d'un dit d'un peu d'una dona, embolcallada a una tifa de gos.

S'hi abocarà de ple, i seguint el fil que el portarà a tot un seguit de situacions truculentes no exemptes d'ironia i originalitat arribarà a un final inesperat.

No havia llegit fins ara cap obra de Fred Vargas i potser això ha fet que em sobtes la manera diferent desenvolupar l'acció, potser té raó l'autora, quan afirma que ella no escriu novel·la negra, sinó novel·la d'enigmes. Després d'haver acabat de llegir aquesta novel·la estic doblement satisfet, per un costat haver passat el temps de lectura pràcticament enganxat a les planes del llibre i per l'altre haver descobert una autora força interessant d'un gènere apassionant.

14 de març, 2009

A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau a Tortosa




El proper divendres dia 20 a la Sala polivalent de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa, Jesús M. Tibau presenta el seu darrer llibre: A la barana dels teus dits, en aquest cas un llibre de poemes d'amor.

13 de març, 2009

Aigües fondes de Francesca Aliern, a Roquetes


El divendres 20 de març a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, de la mà d’Emigdi Subirats es presenta Aigües fondes el darrer llibre de Francesca Aliern.

“La vida mai no es correspon amb la idea que ens n’hem format, les aigüesfondes sovint amaguen molts perills insospitats. Una dona obre els ulls i s’adona que comparteix l’existència amb un desconegut; la caiguda en picat del seu món fa que ho veja tot des d’un prisma diferent i ple d’angoixa.
Al costat de la transformació d’un barri pròsper i bulliciós en un reducte marginal que de mica en mica es mor, la protagonista d’aquesta història intenta alliberar-se de la foscor de les aigües fondes que l’oprimeixen interiorment i, a poc a poc, percep que hi ha claror més enllà de les tenebres”

12 de març, 2009

La meva familia i altres animals


Gerald Durrell, germà petit de l’afamat escriptor britànic Lawrence Durrell autor del Quartet d’Alexandria, va viure des de ben menut una arrabatadora passió pels animals, fins i tot reconeixia que la primera paraula que va aprendre a pronunciar era "zoo".

Gerald va invertir tot el seu temps i diners en la preparació d’expedicions a la captura d’animals salvatges per nodrir els zoològics europeus, i va crear i dirigir el Zoo de Jersei on va impulsar un nou model d’aprovisionament dels zoos: la cria en captivitat.

Per poder finançar les seves expedicions i els seus projectes conservacionistes, el seu germà Lawrence va animar-lo a escriure relats autobiogràfics. Un dels més coneguts i que més fama i recursos li van reportar, va ser La meva família i altres animals, un relat carregat d’humor i tendresa, que narra les peripècies a l'Illa de Corfú, d’un jove Gerald Durrell convertit en aprenent de científic naturalista.

04 de novembre, 2007

El moliner udolaire


Vaig descobrir l'Arto Paasilinna, en llegir el Bosc de les guineus i em va captivar. Potser el seu ofici de guarda de boscos tingui molt a veure en la descripció que fa dels indrets per on es mouen els seus personatges, l'habilitat que tenen pels treballs amb fusta molt en línia amb la tradició finesa, però sobre tot el tractament que fa dels protagonistes. Éssers anormalment humans, excessivament humans, que els fa ser diferents als demés.

El moliner udolaire, és el retrat de la persecució despietada de la societat envers la diferència. Gunnar Huttunen és un home treballador, innocent, carismàtic i sobre tot sensible, que té el petit defecte d'udolar quan s'emociona o s'entristeix.
Aquest petit detall serà el detonant. Les forces vives: metge, predicador, mestre, comissari, comerciants, faran el possible per acabar amb ell i que el poble, el seu poble que per algo són els amos, sigui el de sempre, un poble d’ordre.



27 d’octubre, 2007

El complex de Di

Dai Sijie (1954) va abandonar la Xina per anar a estudiar a França on es va instal·lar definitivament. La seva primera novel·la Balzac i la petita modista xinesa s'ha traduït a vint-i-cinc idiomes.

El complex de Di narra les tribulacions de Muo, el primer psicoanalista xinès, en tornar al seu país. Muo intenta alliberar a la seva promesa i per aconseguir-ho haurà de satisfer les exigències del cruel jutge Di.

Quaranta-vuit paraules, havia llegit en algun lloc, ni més ni menys, amb quaranta-vuit paraules n'hi havia prou per viure a qualsevol caserna del món. Quantes paraules calien per viure en un presidi xinès? Cent? Mil? Fos com fos, aquells deu volums de llibres en francès i xinès sens dubte el situarien entre els presoners més rics i fins i tot aristocràtics.

02 d’octubre, 2007

Una llengua de plom

El segle XX és a punt d’expirar, i la Vall és l’escenari immòbil d’anònims personatges de diferents dècades que han gaudit i patit de les meravelles i les misèries que amaga aquest idíl·lic paradís. Un abocador serà el destí final d’una terra, per la qual els seus habitants han mort, han matat, i quasi han acabat abandonant.

Una llengua de plom, de Francesc Serés és la tercera part de la trilogia De fems i de marbres, com es llegeix a la contraportada, esdevé un àlbum fotogràfic brillant i torbador d’un món que es va desfent, com si fos fang, sota els peus i ofereix al lector un magnífic festí literari esclatant i enlluernador.

Et compro la memòria, paio, t’estic comprant la memòria, em deies somrient i irònic quan t’enduies qualsevol estri. Recordo fredament el dia que carregaves el s trills de pedra i te’n fumies dient que eren per un restaurant, que els posarien vidres gruixuts a sobre per tal de fer-los servir de taula; et compro la memòria, paio, deies des de dins de la camioneta ...

21 de setembre, 2007

Amanida d'animals

Induït d'una manera o altra pels suggeriments del bloc Tens un racó dalt del món de Jesús M. Tibau, he estat llegint Amanida d'animals de Marc Romera.

L’autor, conte a conte ens sorprèn amb una col·lecció de personatges inversemblants que transpiren frescura i originalitat, com a l'Impostor que sap de tot sense haver estat enlloc o a Xinès on el personatge es converteix en professor ocasional de portugués gràcies als seu domini del català.

A la carta, el meu exalumne em diu que li ha costat molt trobar l'adreça des de la qual li vaig trucar quan vaig respondre a l'anunci, que les coses li van molt bé, tot i l'ensurt que va tenir quan va arribar i va veure que el seu portuguès no tenia gairebé res a veure amb el portuguès que parlen els portuguesos. Que ara, després de sis mesos, ja ha après a parlar com ells i que ja els entén, però que li faria molta il·lusió, no em puc imaginar quanta, saber quin cony de llengua és la que li vaig ensenyar.

(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)

18 de setembre, 2007

Nació.cat

A les 12.00 hores del proper dissabte 22 de setembre a la Sala Polivalent de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa, tindrà lloc la presentació del llibre Nacio.cat (editorial Mina), amb la presència del seu autor Saül Gordillo. L’acte serà presentat pels blocaires ebrencs Gustau Moreno (La Marfanta) i Dani Gil (Bauen blog).

A la primera part de Nació.cat es relaten els detalls de com s’ho van fer, els qui van impulsar el domini punt cat, per coronar l’aventura amb èxit. A la segona part es repassa la internet catalana amb una secció especial dedicada als blocs. És un mapa amè, per a malalts d’internet i dels blocs. La política i internet són els fils conductors d’aquest llibre incloent-hi el pròleg de Ramon Tremosa o el decàleg final de Vicent Partal.

16 de setembre, 2007

L'edat de ferro

La senyora Curran, professora d'universitat jubilada, acaba de rebre la noticia: Un càncer l'està consumint. Sola, a la Sud-africa de les darreries de l'apartheid, s'enfronta a la mort. L'amor per la seva única filla, que fa anys va marxar a Amèrica, i l'estranya relació amb un rodamón que dorm al seu jardí, farà que afronti amb dignitat i valentia la lluita amb el càncer, mot del que fuig: no vol llegir-lo, escriure’l, ni pronunciar-lo. L'edat de ferro, és una llarga carta de comiat a la seva filla, on va desgranant els darrers moments de la seva existència, des del moment que el doctor Syfret, li comunica la malaltia, fins l'instant de la darrera alenada.

Era el dia que el doctor Syfret m'havia donat la noticia. No era una bona noticia, però era meva, per a mi, només meva, no la podia rebutjar. Era jo qui l'havia d'aplegar als braços, acostarme-la la pit i endurme-la a casa, sense perdre el cap, sense llàgrimes.

J.M.Coetzee (Ciutat del Cap 1940), premi Nobel de Literatura el 2003, va obtenir per la seva novel·la L'edat de ferro el premi Llibreter 2003.

12 de setembre, 2007

Assortiment d'animals


Assortiment d'animals de Hannah Tinti, ha estat el darrer llibre en passar per la meva tauleta de nit. Si qualsevol hora i qualsevol lloc són bons per llegir qualsevol llibre, en el cas del reculls de contes prefereixo les darreres hores de la jornada.

I Assortiment d'animals és un recull de contes imaginatiu i tendre, original i misteriós. Onze contes amb un fil que els uneix: els animals. Galls d'indi, gats, galls, gossos, serps, búfals, elefants, girafes, micos..., són alguns dels protagonistes ocasionals de les histories de Tinti.

A l'AL, l'amic d'en Joseph, el van destinar a Phonm Penh i tenia un cacatua que havia comprat al carrer per un dòlar. Se li posava a l'espatlla, cridava i feia onejar el plomat-ge però sobretot mirava al seu voltant i bellugava les potes endavant i endarrere. L'AL la va entrenar perquè cagués quan l'hi ordenava. La feia descarregar sobre els amics en to de broma, però també sobre gent que no li quia bé (en aquest cas es tractava d'una altra mena de broma)


(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)

08 de setembre, 2007

T'estimo si he begut

T’estimo si he begut d’Empar Moliner, un recull de tretze contes sobre situacions quotidianes, el seu estil àcid ens acompanya línia a línia per portar-nos a tretze finals sorprenents. És fàcil trobar-se reflectit en alguna de les diferents situacions que relata. Descriu a la perfecció diferents tòpics urbans de la societat actual. Empar ens passeja, per les vides de la dona insatisfeta, del sopar amb "amics" rics, de la gelosia, del viure en parella, de la idoneïtat per adoptar, de tantes i tan diverses situacions que de ben segur alguna d'elles l'hem viscut de ben a prop.

Els contes, escrits amb estil periodístic, de frases curtes, àgils, entenedores, i amb una bona dosi d’humor. Val la pena prendre’s el llibre amb calma i digerir-lo pausadament.





(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)

07 de setembre, 2007

Obaga

L'escriptor andorrà nascut a la Seu d'Urgell, Albert Villaró, premi Memorial Anna Dodas, 1994 amb La selva moral; premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2003, amb L'any dels francs i premi Carlemany, 2006 amb Blau de Prusia, va publicar Obaga al 2003
Obaga és una història policíaca situada als Pirineus, amb el contraban de rerafons. Als pobles pirinencs fronterers amb Somorra (Andorra) no hi ha més vida que el bestiar, el turisme rural i les partides de cartes al cafè
El Tomàs de cal Mostatxo viu submergit en la rutina i l’avorriment, amb el tiet que mai parla i el veí amb qui no es parla. Fins que sense voler es veu forçat per les circumstancies. Ha de deixar de banda les vaques, i ha de tractar amb traficants d’alçada, carrabiners corruptes i periodistes tafaners per tal d’alliberar la noia (Magalí) que s’estima –i que, malauradament, no és la seva noia (Rosa)– i aclarir, de passada, un cas que ha trencat la pau al poble.Obaga és una novel·la fresca, àgil i trepidant que mostra la banda fosca dels Pirineus i que es llegeix en dos ratets.
(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)