Els coloms menjen pedra?

El colom amb una branca d’olivera al bec, és símbol universal de la Pau. El seu aspecte i caràcter sociable sempre ens ha atret. Qui no s’ha fet, alguna vegada, una foto donant de menjar a una bandada de coloms?

Però el pacífic animaló, acostumat a viure a les nostres ciutats, busca refugi al caliu de cornises i àtics dels nostres edificis, guarnint les voreres properes, amb la inconfusible empremta de les seves deposicions. Qui no ha rebut, en alguna ocasió, l’impacte càlid de la defecació d’un colom?

A Venècia, però, els coloms se’ls hi han entravessat. Han constatat que la voracitat dels coloms, va més enllà del que fins ara es creia com a raonable. Els coloms estan cruspint-se la ciutat. No solament embruten i destrossen els monuments amb les seves dejeccions corrosives, sinó que també es dediquen a malmetre estàtues i baix relleus a cop de bec. Destacats monuments com la Basílica, el Palau Ducal o la Biblioteca Marciana son l’objectiu de desenes de milers de coloms. Els lloc preferits dels coloms són el nas de les estàtues on llimen el bec, i aquells llocs on creixen molsa i algues amb els que nodreixen.

Com a mesura d’urgència, les autoritats venecianes han decidit allunyar de la plaça de Sant Marc als venedors de gra, als qui els turistes els hi compren bosses, a 1€ la unitat, i que atrau a tots els coloms de la ciutat.