31 de desembre, 2010

Benvingut sigui l'any nou


A l'any 2010 li queden poques hores. Per molts ha estat un any dramàtic. Per altres, un any per oblidar. I com sempre passa, per uns pocs ha estat l'any perfecte.

Per mi ha estat un any gris, amb esclats lluminosos que m'han permès millorar l'autoestima. Si bé els meus blogs semblen ensopits, jo no he parat. La meua maqueta del Vaporet Anita està força avançada, no l'he poguda acabar per aquestes festes com volia, però molt aviat l'avararé. A més he participat en quatre llibres col·lectius: 365 contes que encara no ha vist la llum; l'Arbreda ebrenca que va ser presentada a Fondespatlla al juliol; la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb presentacions a Jesús, Barcelona, Valderoures i Mora i properament a Blanes; i Rius de crims que veurà la llum el proper febrer. I continuo treballant en un parell de projectes, que potser mai vegin la llum...

L'any que ja truca a la porta, ens el presenten negre del tot. Ens ho haurem de prendre amb calma i amb paciència.

Companys/es, que ho passeu d'allò més bé durant el trànsit, ens veiem l'any vinent...

25 de desembre, 2010

Per Nadal, un pas de pardal...


És migdia, el fort vent de mestral ens ha portat el Nadal. Les campanes de l'església toquen a rebat anunciant el naixement del nen Jesús i la megafonia del carrer Major hi competeix oferint, als escassos i arrupits vianants, nadales sense descans.

Per Nadal un pas de pardal, però encara ens calen molts de passos de pardal per sortir de l'atzucac on ens ha instal·lat la tan maleïda crisi. Encara que ahir, la més esperada de totes les vespres de l'any, queia un record històric: les compres amb diner de plàstic havia superat tots els indicadors, superant en prop d'un milió les transaccions realitzades amb targeta, respecte les realitzades l'any passat.

Amb crisi o sense, que tingueu un bon Nadal i que l'any vinent sigui molt millor en tots els aspectes.

10 de desembre, 2010

Vagarejant: Llums de Nadal

Post publicat, al blog "Sols un moment", el dijous 10 de desembre de 2009


Al carrers principals ja han encès els llums de Nadal, la seva llum esgrogueïda, a joc amb les dels fanals de l’enllumenat públic, dona a l'ambient un aire malaltís de tristor. Al Nadal, que ja porta per si mateix una carrega emocional d'enyorança pels que ja no hi són, sols li mancava una decoració monocromàtica que es clava al cervell com una xinxeta que fa desitjar que tot hagi passat ràpidament.

Acabo la feina i sols desitjo tornar al meu carrer, els escamots de Pares Noël a l'assalt de balcons i terrasses i les girlandes lluminoses "Made in Xina" que el guarneixen el converteixen en un dels llocs més “frikis” dels voltants. Algú pensarà que és hortera, però l'esclat de colors aixeca l'ànim a un mort.

02 de novembre, 2010

Il·lusions i incerteses: A la 2 de Viladrich



Pot semblar una cosa estranya, complexa i fora de lloc, però ha estat una experiència d'allò més gratificant. Va valdre la pena participar-hi, pels resultats i per l'amistat forjada entre els autors que fins llavors no ens coneixiem.

Vuit personatges, nascuts de vuit plomes, que es belluguen pel seu petit món sense adonar-se que de mica en mica estan entrant en l’òrbita d’altres personatges, i que sense arribar a engolir-los els faran còmplices de la seva existència. D'altres, sense ni tan sols haver interactuat, hauran estat caminant molt pròxims, casi refregant-se, sense haver-se'n adonat.

Una novel·la, en la que he participat, que no deixa indiferent i que ja es pot trobar a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa




01 de novembre, 2010

Ahí está...




Ahí está viendo pasar el tiempo... Això cantava l'Ana Belen referint-se a la madrilenya Puerta de Alcalá, els ebrencs no en tenim de Puerta de Alcalá, però tenim al mig del riu una pilastra, de l'antic pont que creuava l'Ebre, i a sobre el monument que l'any 1966 va inaugurar l’incombustible general Franco (un fotimé d'anys mort i la seva allargassada ombra encara viu entre tots natros).

Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.

Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.

Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..

Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...

Fins i tot en els dies de boira espessa, es manifesta la seva fantasmagòrica figura.

18 d’octubre, 2010

Il·lusions i incerteses: Estic més content que un ginjol !

Foto de l'Arare o d'algun dels seus amics.

Enguany per primera vegada en trenta anys he fet les vacances atomitzades. Per una cosa o per l'altra he anat deixant bocins del meu descans anual escampat pel galimaties numèric del calendari. Jo reservant-me uns dies per la presentació de la nostra novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona i per poc em quedo sense poder anar-hi.

Però el dijous passat vaig ser d'hora, em va atabalar una mica la quantitat de gent, jo esperava algo més recollidet així com en família, però no. Tot plegat va resultar agradable i va servir per carregar-me les piles, que darrerament les duc una mica descarregades.

El divendres, més literatura. A la Llibreria "La 2 de Viladrich" de Tortosa vaig assistir a la presentació del recull Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan-López. Era present el Jordi i fent els honors el Jesús Maria Tibau. Un acte força agradable, adobat per la fina ironia del Jordi i el Jesús.

El dissabte, seguim amb la literatura. A la llibreria Serret de Vall-de-roures, el David Monteagudo signava la seva novel·la "Fi" de la que recentment, l'Amenabar ha adquirit els drets pel cinema. El David, és un home senzill, d'aquells que et cauen bé a la primera. Em va signar la seva novel·la i jo vaig fer el mateix amb un exemplar d'Il·lusions i incerteses i l'Octavi Serret, com és habitual va immortalitzar el moment.

15 d’octubre, 2010

Un luxe de presentació a la Bertrand de Barcelona



Ahir al vespre, ens vam aplegar set dels nou autors d'Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona per presentar la nostra novel·la col·lectiva. Va resultar un luxe de presentació.

El saló de presentacions, ampli, còmode i lluminós amb vistes a la llibreria i a un jardí paradisíac ubicat a l'interior de l'illa de cases. Un lloc únic.
El públic assistent, que va omplir la sala, va ser agraït i participatiu, formant-ne part els escriptors Roser Amills, David Martí, Víctor Amela i Jordi Pijoan López.

L'acte va començar als volts de tres quarts de vuit, amb les paraules de Francesc Sánchez en nom de March Editor, a continuació i per rigorós ordre alfabètic vam participar els set autors presents: Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabet Martí, Montse Medalla, Carme Serret, Jaume Silvestre, i tancant la roda l'escriptor barceloní i resident ja fa molts anys a Beseit, Silvestre Hernández.

Després d'anar desgranant el procés d'elaboració de la novel·la, i d'explicar com haviem viscut l'experiència el diversos autors presents, es va donar pas a la participació del públic assistent, que va acabar amb un al·legat en defensa de la supervivència i l'ensenyament del català a la Franja i molt especialment a la comarca germana del Matarranya.

A la presentació, a pesar de no ser-hi present físicament, no van faltar els referits, records i agraïments a l’infatigable llibreter de Vallderoures, l’amic Octavi Serret.

Gràcies al públic per assitir-hi i per llegir-nos; als escriptors presents per recolçar-nos; a la Llibreria Bertrand per acollir-nos; a March Editor per dur-nos al paper; a Joan Carles Gil per la idea i la coordinació del projecte; als companys d'aventura, per la seva amistad i els bons moments passats i esperem que futurs. I a l'Octavi Serret per haver-la liat una vegada més, i que no sigui la darrera.

08 d’octubre, 2010

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona


Per Sant Jordi vam viatjar cap a Barcelona, amb les nostres Il·lusions i incerteses, en aquella ocasió va ser el local Margarita Blue qui ens va acollir.
Han passat sis mesos i la nostra novel·la s'ha passejat: per la Fira literària de Jesús; per la Fira del llibre ebrenc de Mora; va tenir la seua presentació al Trull de les raboses de Valderoures, lloc on Octavi Serret i J. Carles Gil van gestar la idea del llibre; i va envaïr l'espai radioelèctric de la mà de Jesús Maria Tibau al seu programa televisiu: Tens un racó dalt del món del Canal 21.
Ara la nostra novel·la col·lectiva torna a Barcelona, i el proper dijous 14 d'octubre a les 19.30 hores, la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya acollirà una nova presentació de la mà de David Martí, de Victor Amela, de l'Editor Francesc March i dels coautors: Montse Medalla, Elisabet Martí, Ma Lluïsa Gascón, Carme Serret, Jaume Silvestre i jo mateix.

Com no pot ser d'altra manera, esteu tots convidats. Us hi esperem.

08 de setembre, 2010

Votem o els botem?

I tot comença, els sindicalistes anuncien oficialment la convocatòria de vaga general pel proper 29 de setembre, i el Montilla, a bombo i platerets, assenyala el 28 de novembre com a data per les eleccions al Parlament. I els ciutadans que no cobrem 58.000 euros a l'any, i per tant som uns infeliços (Universitat de Princetown, dixit), què farem aquestos dies? Anar a votar el 29S, fer vaga el 28N, anar a caçar bolets tots dos dies, o botar-los a tots?

Cada dia n'estic més fart...


25 d’agost, 2010

Somnis impossibles


Aladí es va trobar un llumener a la sorra, devia ser al desert. Jo a la sorra de la platja no he sentit mai que algú s'hagi trobat un llumener amb un geni fart d'esperar que algun vailet curiós l'alliberi.

Encara que de trobar-me, a la platja m'he trobat de tot i res de bo, sempre m'agrada mirar encuriosit per si descobreixo una ampolla amb un missatge. Però tampoc.

Com a molt, alguna ampolla de plàstic que no du cap missatge, ni tan sols cap geni "made in Xina".

18 d’agost, 2010

L'Hort de la Música a Roquetes


Els propers 27, 28 i 29 d'agost es celebra a Roquetes una nova edició de l'Hort de la Música, el Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, un cap de setmana complert de música popular i tradicional, a un preu immillorable.

Podeu consultar la Programació a la web de l'Ajuntament de Roquetes.

13 d’agost, 2010

La Noria de Plata ja sols és història


Ara sí.

Fins avui, els que ja tenim uns quants d'anys, podíem dir: això era la Noria de Plata. En un plis plas, entre ahir i avui, la vella edificació que havia contingut la sala de ball la Noria de plata ha anat a terra. Potser feia 30 anys que va tancar, però el lloc havia estat prou emblemàtic, per mantenir el record en la memòria col·lectiva dels joves, d'una altra època, de Tortosa i rodalies.

Ara, ja sols és història, que descanse en pau, i benvinguda sigui la nova urbanització.

02 d’agost, 2010

Castelvispal: A la cerca dels orígens



Castelvispal, és un petit poble de la comarca de Gúdar Javalambre, on van néixer els meus avis paterns, és un poble del que tenia referències per ser l'escenari d'algunes de les històries que havia escoltat de ben petit, però que mai havia tingut ocasió de visitar.

Castelvispal en els seus bons temps havia arribat a tenir censats 34 focs, actualment no arriben a la desena les persones que hi viuen permanentment. Per arribar-hi cal anar des de Puertomingalvo(Terol) per una pista forestal, o des de la capçalera del municipi Linares de Mora(Terol) per una antiga pista forestal transformada, un parell d'anys enrera, en carretera asfaltada per la Diputació de Terol.

Al poble, situat al fons d'un barranc a 1080 metres d'alçada sobre el nivell del mar, hi han poques coses que visitar com no siguin les seues dues fonts més emblemàtiques: la Font dels borratxos a una de les corbes de la carretera d'accés al poble, la Fuentica, i l’església.

Al cap davall del poble, hi ha una placeta on es troba la petita església romànica d'aspecte auster i seriós com es d'esperar, que contrasta amb el seu interior, petit i acollidor on el visitant es sorpren al contemplar un inesperat esclat de colors.

Una visita programada molts mesos enrera i que ha valgut la pena: he pogut posar escenari a alguns dels meus avantpassats, posar orde en el trencaclosques que vaig construint des de fa un bon grapat de mesos i he afegit algunes peces més que em mancaven.

Al Vispal, com se l'anomena popularment, es pot gaudir sobre tot, de pau i tranquilitat i qui vulgui escoltar el silenci, ja sap on ha d'anar.


26 de juliol, 2010

La C-12 pel Canalet


La Generalitat ha adjudicat, aquest mes de juliol, el projecte constructiu de la variant desdoblada de Tortosa per 1.2 MEUR

El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop (terme municipal de Tortosa), que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.
A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover.
Quatre enllaços
La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:
· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades
· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)
· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)
· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

24 de juliol, 2010

Les Bruixes d'Arnes a la Biblioteca de Tortosa

Foto: Jesús Tibau, David Martí i Irene Prades a l' inici de la presentació

Ahir divendres tal com estava previst, es va celebrar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la presentació de la segona edició de la novel·la Les Bruixes d'Arnes. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Tibau i del propi autor David Martí.

David ens va parlar, de la mà d'en Tibau, de la seva obra; ens va fer un avanç de per on pot anar el seu proper treball; i ens va donar, una vegada més, mostres del seu caràcter afable i senzill en desgranar la seva (r)evolució interior.
Per acabar la presentació Irene Prades va llegir un fragment de “Les bruixes d'Arnes”, tot just quan la Lluna i en Salvador es troben a Tortosa amb l'insigne cavaller i escriptor tortosí Cristòfor Despuig, del que justament enguany es celebra el cinc-cents aniversari del seu naixement.

Enhorabona a tots plegats, a un per l'èxit i als altres per poder gaudir-ne.

Foto: Jesús Tibau, Irene Prades, David Martí i Xavier Aragó, petant la xerrada moments abans d'iniciar-se l'acte

22 de juliol, 2010

L'any de Cristòfor Despuig

Foto: Palau dels Despuig, antiga seu de la Biblioteca Popular de Tortosa





Enguany a les festes del Renaixement el personatge clau és en Cristòfor Despuig (1510-1575?) en commemoració del cinc-cents aniversari del seu naixement, i per aquesta raó l'amic Jesús Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món proposa fer-li un petit homenatge al singular cavaller i escriptor tortosí del Renaixement.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma de diàlegs, l'autor va repassant la història de Tortosa i aprofitant l’avinentesa posa el dit a la nafra en assumptes de Catalunya, -sembla mentida que hagin passat cinc segles-.

Per il·lustrar el seu tarannà us deixo un fragment de la introducció dels Col·loquis on ves per on ja se'n parla de la problemàtica de la llengua:


No he volgut escríurela en llengua castellana, per no mostrar tenir en poc la catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball: ni tampoc la he volguda escriure en la llatina perque no pareguera ser tant generalment tractada i entesa per los de la nostra nació com yo vulguera, per honra y contentament dels quals se es escrita ...

21 de juliol, 2010

Tortosa, XV Festa del Renaixement.

Demà 22 de juliol s'inicia la XV Festa del renaixement, durant quatre dies una ciutat sencera viatja fins al segle XVI, amb els seus habitants i tots aquells que la vulguin visitar. Aquí us en deixo un tast i si en voleu saber més, passeu i assabenteu-vos-hi :







La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
A recer del ric llegat patrimonial, artístic i cultural del segle XVI, cada any ens podem traslladar a un món d'olors, sabors i costums ja desaparegut. El nucli antic es transforma, nobles edificis i centenàries muralles s'engalanen de forma exuberant mentre els ciutadans acaben de bastir les seves tavernes, preparen els obradors i enllustren els seus vestits d'època; els procuradors -el govern local- i les famílies nobles, es mostren ufanosos i passegen amb senyoriu pels carrers de la ciutat que governen a l'hora que es succeeixen multitud d'actuacions de comediants i músics vinguts d'arreu.


Text i videos: web de la Festa




17 de juliol, 2010

La festivitat del Carme a l'Ampolla



La popularitat de la festivitat del Carme entre mariners i gent de la mar, queda reflectida en les festes que cada any li dedica la vil·la marinera de l'Ampolla a la Mare de Déu del Carme.

Ahir era la diada, al sons de la Salve marinera, la Banda de música acompanyà a la imatge de la Mare de Déu, fins al moll on la va pujar a bord d'una barca que escortada de tota mena de embarcacions, va navegar en processó per la badia.

En acabar un castell de focs, que des de la platja de l'Arenal, es veia d'allò més bé i on hi havien congregats gran quantitat d'espectadors armats de repel·lent pels mosquits, qui no en portava ja s'ho va notar.

Ara a esperar l’any vinent per a tornar-hi.


16 de juliol, 2010

La nit fosca



La nit era molt fosca, el cel ple d’estrelles pipellejava com un immens arbre de Nadal a l’estiu. Es va aixecar, descalç i a les fosques va caminar per la casa, i les seves diminutes passes el van dur al balcó, allí assegut al terra va distingir la silueta immòbil del pare que li va allargar la mà i un amorós:

-Vine.

Va arrupir-se contra el seu cos, i amb els seus dits menuts va anar acariciant aquelles mans grans, dures, i aspres del treball, però plenes de tendresa.
Al cel, el pare, li va assenyalar les estrelles que parpellejaven, i va xiuxiuejar-li estranys noms que ell era incapaç de recordar. D’entre els milions que hi havia en va escollir unes poques, que dibuixaven al cel curioses formes, la que mes va agradar-li era un senzill carro, com els que encara omplien els carrers i els camins dels voltants.

Es va preguntar, com ho faria aquell carro per mantenir-se allà dalt al cel, sense cap cavall alat que l’arrossegués, i llavors escoltava del pare fantàstiques històries de moixons estel·lars, d’éssers invisibles i d’estranyes forces que mantenien suspès, del sostre del món, aquell preciós maremàgnum de llums.

En despertar, els raigs del sol es colaven per l’escletxa del porticó de la finestra. Refregant-se les lleganyes va sortir al balcó i va mirar al cel, no hi havia estrelles, sols el sol i el cel blau. El llavis li van dibuixar un morret de desconsol, la nit s’havia fet curta, hauria d’esperar tot el dia per contemplar-la de nou. Anava a marxar del balcó, però un dels geranis de la mare el van aturar, li va acariciar les fulles verdes i va jugar amb els pètals vermells.

-Si sempre fora de nit, no podries contemplar la bellesa de les flors, ni la varietat dels colors, ni la intensitat del cel blau, -mentre la escoltava, els seus ulls es van perdre en la profunda tendresa del ulls de la mare, li va donar un petó i va sortir corrent: Se’n va anar a viure el dia i a esperar la nit.




08 de juliol, 2010

Puges o baixes (10)


Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...

07 de juliol, 2010

Il·lusions i incerteces a la "tele" amb Jesús Tibau

Foto: Tens un racó dalt del món



Aquesta tarda la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses, ha estat al programa Tens un racó dalt del món, que presenta Jesús Tibau i que emet aquesta nit el nou Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i per Internet Teveon.

Això de la tele imposa, però una vegada estàs al ball, balles. La presentació de la mà de Jesús Tibau i amb companyia de la Maria Lluïsa Gascón i de l'Elisabeth Martí ha passat d'una volada, ha estat una xerrada distreta i distesa, haguéssim pogut estar molta estona parlat del llibre, de projectes, d'idees i de fer volar coloms. Una experiència interessant que tinc que agrair a Jesús Tibau haver-la pogut fer realitat.

Gràcies company !!



També se'n parla aTens un racó dalt del món

05 de juliol, 2010

Carrers engalanats?


Abans era costum celebrar concursos d'engalanat de carrers. Els veïns es passaven mesos preparant els elements que servirien per convertir el carrer on es vivia en el carrer més decorat de la població. Era costum, com és costum que l'Ajuntament pengi als carrers principals, senyeres i escuts de la ciutat, cal rentar-li la cara a carrers i voreres per fer atractiu el poble de cara a propis i forasters.

Enguany, l'Ajuntament ha penjat com sempre senyeres i banderoles. Que jo sàpiga ja no hi cap carrer de la població que s'engalani com abans es feia, massa temps i diners invertits, ara bé hi han indrets de la ciutat on l'incivisme d'alguns veïns i l’escassa diligència del concessionari municipal de neteja permet casos "d'engalanat ciutadà" com en el cas de la foto.

Fa una setmana ja hi era així, i avui són les 17:50 del dilluns cinc de juliol. Fins quan?

04 de juliol, 2010

Carrosses i confetti


Com tots els primers diumenges de festes, aquesta tarda al carrer Major i a l'Avinguda Ports de Caro, les boles de confetti anaven que volaven. A primera hora no hi havia gaire gent, el sol i la xafogor ha fet retardar la sortida del personal, però fins passades les nou del vespre ha hagut temps de tot.

Aquesta nit ball, i demà més...

02 de juliol, 2010

Festes de Roquetes 2010


I ja hi tornem a ser!!!


Ha passat un any com si no res, i les festes en honor a Sant Gregori són a punt de començar fins el proper dia 11 de juliol.

Com sempre, dinades, bous, balls, confetti, soroll, rialles, coets, i a oblidar-se per uns dies de crisis i mals rotllos.

Si sou de Roquetes que xaleu. Si sou forasters, no us hi sentireu pas, teniu les portes del poble obertes de bat a bat.

30 de juny, 2010

Paper mullat



Cabia esperar un resultat com aquest? Veien com eren els cuiners, el potatge estava assegurat que seria indigest.

Després que Guerra i els seus sequaços li passessin el ribot, el PP de Mariano i el Defensor del Pueblo del PSOE, van tirar el text a l'aigüera del TC, i aquestos molt manats dels seus amos han tingut l'Estatut quatre anys a remulla, convertint la Llei catalana en un manyoc de paper mullat.

I ara què volen, que fem palmes amb les orelles...?

08 de juny, 2010

La vaga !!



I ha arribat el dia de la vaga, el seguiment ha estat desigual i la guerra de les xifres ha esclatat. Tan hi fa. Aquí sols servia guanyar per golejada i no ha estat així.



El seguiment no ha estat contundent i el Govern ja té la coartada per tirar endavant les mesures d'ajust. Abans d'una setmana veurem el proper capítol d'aquest culebron que promet ser molt dolorós.

Ajustar-se el cinturó serà poc...



Que Déu ens agafi confessats i amb els calçotets posats!!!

06 de juny, 2010

Il·lusions i incerteses a Móra






Sota un cel ennuvolat que constantment amenaçava pluja, Elísabeth Martí, en nom dels nou autors, s'ha encarregat aquest matí, en el marc de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre, de presentar la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses.

La novel·la que ha estat editada per March Editor, va néixer com idea al caliu de la Llibreria de Val-de-roures, on Octavi Serret no para de fer bullir l'olla, encomanant a tothom el seu entusiasme.

Regina Bladé, Juanma Garcia , Maria Lluïsa Gascón, Elísabeth Martí, Montserrat Medalla, Carles Mongio, Carmen Serret i Jaume Silvestre, caiem en el parany i donem vida a vuit personatges, teixim quatre històries, i Silvestre Hernàndez remata l’obra en una única situació final.

La Mercè: Una història en imatges


Ahir dissabte 5 de juny, a la Biblioteca Municipal de Roquetes "Mercè Lleixà", es va celebrar la clausura de l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". L'acte de clausura va estar presidit per Francesc Ollè, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes; per Cinta March, Presidenta de "l'Associació d'Exalumnes de la Mercè de Tortosa" i per Toni Gallardo, periodista i exalumne, que ens va oferir una xerrada sobre la història de la fotografia, a traves de les fotos sobre l'escola que els exalumnes van aportar al blog Som de la Mercè en ocasió del 160è aniversari de la creació del col·legi.

Avui puc afirmar que haver passat per les aules del Col·legi públic "La Mercè" no és qualsevol cosa, és per sentir-se orgullós. Jo al menys m'hi sento.

03 de juny, 2010

Il·lusions i incerteses a la Fira de Móra



El proper cap de setmana a Móra d'Ebre es celebrarà la 7à Fira del Llibre Ebrenc, i dins dels actes programats el diumenge 6 de juny, a les 11 hores, es presentarà la novel·la col·lectiva en la que vaig participar: “Il·lusions i incerteses”, a càrrec de Joan Carles Gil, coordinador de l'obra, al que acompanyarem alguns dels autors.


31 de maig, 2010

365 contes



Avui dilluns 31 de maig de 2010, el blog 365 contes ha publicat el darrer conte, el que fa 365, tot just titulat "365 contes", no podia ser d'altra manera.

El blog 365 contes, de la mà de la infatigable bajoqueta ha estat publicant un conte diari, on la única condició era que cada conte contingués 365 paraules. Més de cent autors han aportat el seu granet de sorra col·laborant en el projecte d'aquesta roquetera amant dels llibres.

bajoqueta, i ara què?

27 de maig, 2010

La primera gran tisorada


Avui, amb la ratificació, per un vot, del Decret de reducció de salaris als empleats públics i la congelació de les pensions entre altres mesures, s'ha consumat la primera gran tisorada al "sistema espanyol", una manera de viure, enveja de forasters, que té els mesos comptats.

Amb la pressió, d’aquelles instàncies polítiques i econòmiques que manen de veritat al món, el Zapatero s'ha vist abocat a prendre les mesures que tan es resistia a reconèixer com a necessàries. El temps que ha trigat ha estat determinant per tenir que seguir el camí més dolent de tots els que podia emprendre si hagués fet els deures quan calia.

Ara, el malalt és greu i no es cura amb cataplasmes, cal actuar ràpida i contundentment, i com sempre aquestes actuacions es corresponen en aplicar la tisora allí on fa més mal.

La primera tisorada, diuen, és no res comparat amb allò que ens ve a sobre. D'aquí a fi d'any veurem mesures, com la flexibilització salvatge del mercat de treball, acomiadaments al sector públic conseqüència de la privatització de serveis (socials, educatius i sanitaris, entre altres), reduccions en la cobertura del subsidi d'atur i retalls substancials a l'estat del benestar. A part d’altres ocurrències que puguin il·luminar a ses senyories.

Tan de bo que els oracles vagin errats, i tot sigui el malson d'un grapat d'analistes amb insomni. Ens estalviaríem molts maldecaps.

22 de maig, 2010

Ranxet de popet amb carxofes



Hi ha dies que tenim desigs, i avui toca popet.

Mirem al rebost o sortim volant a buscar el que ens fa falta.

Mig quilo de popet
Un grapat generós de pèsols
Dues tomates
Una ceba
Mitja dotzena de carxofes
Mig got de brou de peix

Escaldem les carxofes, netes i esquarterades, i el grapat de pèsols. Màxim vuit minuts. Ho reservem.
Fregim el popet amb oli roent, un instant vist i no vist, i ho reservem.
Sofregim la ceba trinxada i quan sigui rossa afegim la tomata trossejada. Quan la tomata estigui al punt, afegim les carxofes i els pèsols, el brou i el popet.

Uns minutets que faci xup xup i al plat.

Bon profit...i moderació.

21 de maig, 2010

Puges o baixes (9)


Les escales, per alguns, sempre són problemàtiques. Tenen dificultat per pujar o baixar, altres tenen vertigen, i alguns altres les dificultats els sobrevenen quan es tracta d'arranjar-les, fer-les o desfer-les.

Aquestes que pugen al Fort d'Orleans a Tortosa, estan força castigades pel pas del temps, ara ja ningú les utilitza, i qui vol pujar-hi sempre pot fer el cabra o fer-ho molt més còmodament per les, molt properes, escales d’accés a l'Edifici Betania de la URV

Pubilla i pubilleta majors 2010

Foto: Ciutat de Roquetes

Com tots els anys, durant la primera setmana del mes de juliol, Roquetes celebra les seves Festes majors en honor de Sant Gregori, patró de la ciutat.

Enguany, el Patronat municipal de festes ha estrenat blog i compte al facebook, on se suposa s'anirà informant de les novetats i de tot allò que pugue ser d'interés.

I per anar fent boca, com sol ser habitual, ja han estat escollides la Pubilla i pubilleta majors 2010, honor que ha recaigut en Georgina Lleixà i Joana Palanques.

Enhorabona a totes dues.



...i que enguany arribin els Programes de Festes i el panoli a totes les llars de Roquetes...

19 de maig, 2010

Una mirada freda



Amb l'obertura del tram remodelat de carretera entre Horta de Sant Joan i la C-12, molt han millorat les comunicacions entre el Baix Ebre, i la Terra Alta i el Matarranya, ara bé no us en refiéssiu, als marges del nou tram algú ens vigila permanentment, la seva mirada freda i buida, és esglaiadora.

Qualsevol s'atura a estirar les cames, amb uns ulls clucs que no perden detall d'allò que fem, o deixem de fer...


12 de maig, 2010

Clasificar fotos digitals...


El passat divendres 7 de maig, va tenir lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal "Mercè Lleixa" de Roquetes la xerrada "Idees i consells per organitzar les nostres fotografies digitals".

La xerrada va a estar a càrrec d'Emili Vilaró, autor de l'aplicació informàtica Evilfoto, que va anar descobrint les utilitats de la seva aplicació i donant valuosos consells de com organitzar les nostres fototeques.

Molt bé pel senyor Vilaró, i enhorabona a la "Biblio" per la diversitat d'actes que acull i ofereix.

10 de maig, 2010

Codi Forestal

Publicat avui al Blog 365 Contes

El professor Malasang des de la seva talaia amollava el feixuc discurs filosòfic pel que li pagaven, dirigint-se a un auditori quasi absent, o així ho semblava. Dos minuts abans d’acabar la classe va recollir les seves coses, es va plantar al centre de l’entarimat, i desafiant als seus oients va exclamar,
-La setmana vinent, em faran a mans un treball referent al tema d’avui, de setanta planes a doble espai, amb Arial 12, i enquadernat en espiral. No oblidin la bibliografia emprada en el treball -, i sense més explicacions va sortir de l’aula.
Marc va començar d’immediat. Entre la feina, el cap de setmana al poble, la resta d’assignatures, el carnet de conduir i les xicueles amb les que havia quedat pel dijous la nit, li aniria més just que un pany de cop per tenir-ho enllestit.
Aquella nit Marc va fer les quatre donant-li voltes al treball, quan es va posar al llit, esgotat va agafar el son a l’instant. Com totes les nits, va somiar amb la cambrera del bar de la universitat, amb la prenyada de l’autobús, amb les companyes de classe, amb les xicueles del dijous i amb la mare d’en Lluís. Al bell mig d’aquell paradís de trempera onírica, va aparèixer l’ombra del professor Malasang. Marc es va esverar, sense cap dubte aquella ombra mig difosa era el professor. L’ombra, va insistir en assenyalar que a l’apartat de la bibliografia no oblides ressenyar el Codi forestal.
Marc, esverat, es va despertar de sobte, no entenia que volia dir tot allò, però ell no era dels que deixen serrells. Va encendre el portàtil i va fer la consulta al Google: Codi forestal, el més semblant que va trobar va ser la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
No entenia res. En els dies següents va enllestir un treball justet com pocs, però no va oblidar-se de la referència bibliogràfica a la Llei forestal catalana, i va donar-li al professor.
Dies després, quan les notes es van penjar al tauler, farcides de suspesos i d’aprovats pels pèls, destacava l’excel·lent d’en Marc, que va deixar a tothom bocabadat i a ell que seguia sense entendre res de res.

07 de maig, 2010

Vagarejant: Res a dir

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el diumenge 21 de març de 2010

La sala era plena de gom a gom, fins i tot els passadissos eren plens de gent. Els parlaments es succeïen sense descans: hores i hores de paraules buides, semblava que tothom havia perdut la noció del temps i de la realitat.

Del fons de la sala algú va aixecar el braç, el President li va fer un gest convidant-lo a prendre la paraula. Ell, amb les mans a les butxaques de l'americana i segur de si mateix es va obrir pas entre la gentada, fins que va aconseguir arribar al faristol. Els assistents van emmudir, semblava que per fi algú diria allò que tots necessitaven escoltar.

Es va treure les mans de las butxaques, va separar els avantbraços del cos mostrant els palmells de les mans al cel, mentre movia el cap de costat a costat al temps que encongia les espatlles.

I sense dir paraula va tornar al seu seient. L'auditori va esclatar en aplaudiments i visques al darrer participant, per fi algú havia estat del tot sincer: No tenia res a dir i no va dir res...

06 de maig, 2010

Vagarejant: El dia de demà

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el diumenge 21 de febrer de 2010

El currículum delictiu d’en Julià era complert, havia passat per tots els esglaons de la professió: La seva primera acció va ser prendre-li l'entrepà a en Jaume als bacinets, després els diners del cine als fills de l'alcalde, més endavant va buidar el calaix del quiosc de llaminadures de la cantonada, no es va estar d'estirar la bossa a les velletes del barri, va netejar les caixes registradores de les gasolineres de les afores, ja es tutejava amb els joiers i els empleats de banca de les rodalies, i els policies de barri i ell eren vells coneguts...

De tots era esperat que algun dia abandonés el barri i donés el salt al centre de la ciutat i fins i tot viatgés a altres ciutats del país, i quan va passar a ningú va estranyar. Com tampoc va estranyar el dia que van veure la seva foto a tots els noticiaris amb la noticia de la seva detenció. No va trigar gaire, però, a escapolir-se de la vigilància de la policia i tornar a les seves activitats "econòmiques". Semblava que res no l'aturava, però la noticia de la premsa el va deixar glaçat. Ell que s'havia dedicat amb cos i ànima a la seva professió, ell que havia guanyat molts calers, però que quasibé els havia gastat tots, ell que havia facilitat la circulació d'efectiu, ell que s'havia comportat com un consumidor compulsiu facilitant el perfecte funcionament del sistema capitalista, ell... no havia cotitzat mai a la Seguretat Social, i es sentia desprotegit.

Va tancar el diari i va baixar al carrer, havia de prendre mesures al més aviat possible, va entrar a la sucursal de la caixa que hi havia a la plaça. L’empleat en veure'l es va posar tens, però va obrir el calaix dels diners i li va posar amb naturalitat dos feixos de bitllets de cent euros a sobre la taula.
Com si no res, Julià es va asseure, va agafar els dos feixos de bitllets i se'ls va posar a la butxaca, mentre amb molt d'entusiasme s'interessava per un pla de pensions adequat a les seves circumstàncies. Havia d'assegurar-se el dia de demà...

05 de maig, 2010

Vagarejant: Faig veure

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 8 de gener de 2010


Faig veure que ja no et recordo, i estàs sempre amb mi. El temps passa i els dies s’amunteguen a la meva porta, mentre amago els records al soterrani del meu cor. T'he oblidat? Vaig oblidar el so de la teva veu. Vaig oblidar la fesomia del teu rostre. Vaig oblidar..., vaig oblidar el tacte de la teva pell, però et sento i et veig.

Faig veure que no et recordo i estàs sempre amb mi, dia a dia enrajolant el temps, i lluint-lo d’oblit, però els records amagats al fons del meu cor bramen, criden, s’esvaloten i manifesten la seva presència.

El temps s’aixeca com un mur infranquejable, no hi ha tornada, no hi ha retorn.
Sento, sentia, però ja no ho sé, si el que sento és allò que sentia.

Passa el temps i cada dia pesa com una pedra al meu morrió, però no sento la càrrega. Faig veure que no et recordo. Quan l’oblit s’esvaeix i el teu record es fa present, sento la càrrega, sento les pedres del temps, i sento com els peus s’esfondren al profunds llots del camí. Segueixes amb mi.

Et veig, t’escolto, et sento. Però per seguir vivint en pau, faig veure que no et recordo encara que estiguis sempre amb mi, i segueixo enrajolant el temps lluint-lo d’oblit.

04 de maig, 2010

Vagarejant: L'amenaça del pernil

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dimarts 22 de desembre de 2009


Va ser la setmana passada, el noi va venir de la fàbrica carregat com altres nadals. Una caixa de cartró 59x38x11 amb un contingut típic, que si vi, que si cava, que si torró, que si polvorons. Tot normal.

Com per fer-me enveja, donades les meves minses perspectives, i per poder-lo mostrar als seus amics, va tenir la delicadesa de d'aparcar la caixa en un racó de la petita habitació on sovint passo gran part del meu temps lliure, be llegint, navegant per Internet o dedicant-me als meus hobies. Però no hi ha problema, fins ara no n'hi ha cap de problema. Enguany, com deia, la seva caixa era, si fa no fa com sempre, però no venia sola. Un pernil l'acompanyava i va col·locar-lo a sobre la caixa.

Suposo que pel pla inclinat que feia la caixa i pel fet que la disposició de pesos del pernil es força irregular, aquest va anar girant poc a poc, fins a col·locar-se en una posició poc còmoda per mi. El pernil m'assenyalava amb els dits. Quan vaig adonar-me'n, el vaig girar, vaig falcar-lo, i vaig seure. Al poc ja hi érem, el pernil havia basculat i la pota tornava a assenyalar-me amenaçadorament.

Això no podia ser, la situació es va repetir. Jo em mirava el pernil amb desconfiança, ell m'apuntava amenaçador. No em podia concentrar en allò que feia, mirava de reüll per preveure quan es mouria, no podia permetre que un simple pernil de porc m’amenacés a la meva pròpia casa.

Aquella nit vaig decidir lligar el pernil a la prestatgeria, no estava disposat, a que aprofitant la nit, pugues fer de les seves per la casa. Amb la seguretat de que no podria moure's, vaig anar al llit, en son demà prendria una decisió. Però la nit no va ser tranquil·la. El pernil em va perseguir en somnis, va ser un turment, no podia descansar.

A trenc d'alba, i fugint del pernil que em perseguia per onírics carrerons estrets, d’un bot vaig sortir del llit. Ullerós i emprenyat les cames em van dur fins la cuina. Jo posaria remei a tot aquest enrenou.
A un armari dormia plàcidament el més terrorífic estri de tortura de pernils que mai s'ha inventat, en retirar-lo de l'embalum que el protegia, vaig comprovar que el cargol funcionava correctament. Era l’hora. Vaig anar en busca del pernil, subjectant-lo fortament en el moment d’alliberar-lo de la bossa que el protegia, amb ràpida destresa vaig clavar la cuixa al clau de l'aparell i abans que es pugués esmunyir de les meves mans el cargol ja el retenia per la pota. Ara els dits del porc ja no em miraven tan amenaçadorament, ara em pregaven compassió. Vaig ser dur i insensible, el ganivet més esmolat de tots els que hi havia al calaix dels ganivets em va ajudar a omplir un platet amb unes fines i saboroses tallades d'aquella peça, que em vaig cruspir amb un parell de llesques de pa amb tomata.

Realment saborós!!!

03 de maig, 2010

XVII Fira de la terrissa de La Galera


El passat cap de setmana s'ha celebrat a La Galera la XVII Fira de la terrissa. Enguany l'he visitada per primera vegada i he quedat sorprès per la gran varietat de peces que rivalitzen en originalitat, factura i qualitat.

Amant com sóc de maquetes em van sorprendre, per la seva perfecció i detall, els llaüts mallorquins, bots de llum i sardinals de ceràmica que hi havien exposats. No vaig poder resistir la temptació i un d'ells va fer el viatge de tornada a casa amb mi, per convertir-se en la primera peça de ceràmica de la meva particular col·lecció de vaixells i barques.

02 de maig, 2010

Vagarejant: Fred al cor

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el dissabte 19 de desembre de 2009

La darrera vegada que et vaig veure, potser no feia tant de fred, però la teva mirada de comiat em va glaçar el cor. Els nostres llavis s’acomiadaven fins la setmana vinent, però els teus ulls ho feien per sempre.
Ja han passat uns quants Nadals, el termòmetre assenyala mínims al carrer, dins de casa el Barça escalfa els ànims, la estufa caldeja l’ambient, però el meu cor segueix sent un glaç.

I tu ?

Tu continues desapareguda de la meva vida.

01 de maig, 2010

Il·lusions i incerteses al Matarranya



Ahir, 30 d'abril es va inaugurar a Val-de-roures, el local "Lo trull de les raboses", un local que pretén conjugar gastronomia i literatura i per anar fent boca va acollir la presentació al Matarranya de la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses. Érem presents els editors (Francesc i Oscar), l'impulsor (Octavi) i els autors (Silvestre, Lluïsa i jo mateix)

Avui, 1 de maig a la Llibreria Serret de Val-de-roures hem signat exemplars de la novel·la, aquesta vegada ens hem aplegat: Silvestre Hernández, Elisabeth Martí, Jaume Silvestre, Lluïsa Gascón i altra vegada jo. Per recuperar forces hem dinat a "Lo trull de les raboses". Ha estat un dinar fantàstic, no sols pels plats que ens han servit, sinó pels comensals que hi han participat, pels projectes que s'han plantejat i per les problemàtiques que s'han anat desgranant.

Compartir taula amb l'Artur Quintana, el David Martí, el Ramon Mur, l'Octavi Serret, la Elisabeth Martí, la Lluïsa Gascón, el Jaume Silvestre, i les parelles d'alguns d'ells ha estat tot un luxe, per la meua dona i per mi seure amb tots ells ha estat un regal del cel.

30 d’abril, 2010

Vagarejant: Demà

Post publicat, al desaparegut blog "Sols per un moment", el divendres 18 de desembre de 2009

Demà, quan el sol s’espolsi les lleganyes, quan sacsegi els núvols per fer-se veure, demà dic, em trauré de sobre els llençols i mantes que em cobreixen i vindré corrents al teu encontre. Sé que no m'esperes, sé que fa temps vas perdre l'esperança de tornar-me a veure, però vindré.

Potser ja no seràs tu, potser jo no sigui qui vaig ser, però vull veure en els teus ulls les darreres paraules que vas pronunciar. Sempre podràs negar allò que vas dir-me o afirmar que vaig entendre allò que no vas prometre, però vindré.

Quan sigui al teu davant, igual dius que no saps qui soc. Quan siguis al meu davant igual prefereixo dir que no sé qui ets. Quan siguem l'un al davant de l'altre igual preferim passar de llarg fent veure que no sabem qui som, però vindré.

Demà quan el sol s’amagui esbufegant i esgotat al darrera les muntanyes, quan busqui el refugi càlid dels núvols de cotó, demà dic, em cobriré d'abrigalls amb el record d'haver tornat a veure't i potser desitgi no tornar a viure un altre demà...

29 d’abril, 2010

Sant Jaume: Un barri en transformació


Doncs si, el barri de Sant Jaume de Tortosa està canviant la seva fesomia. El barri de carrers estrets i costeruts, de cases ombrívoles i amuntegades està desapareixent. El barri havia arribat ja fa temps a una situació de no retorn, ja no s'hi valia rehabilitar, el seu nivell de degradació sols permetia l'entrada de la picola.

Poc a poc la llum del sol va ocupant l'espai on eren les cases. El carrer Llarg de Sant Jaume ha quedat mutilat a la meitat, el carrer Travessera de la Ratlla de Sant Jaume ja ha desaparegut, com ho ha fet part del carrer Aldea, i encara queda feina per fer.

Amb les màquines no sols van desapareixent els carrers i les cases, ho estan fent també les petjades, els records i les històries de tots aquells que alguna vegada van passar per aquell indret.

28 d’abril, 2010

Il·lusions i incerteses al Trull de les raboses




Aquest divendres 30 d'abril a les 19.30 hores, a Val-de-roures, s'inaugura el local Lo Trull de les raboses, un local on literatura i gastronomia comparteixen espai i que acollirà la presentació de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses en ocasió de la Fira de maig de Vall-de-roures. La novel·la es va gestar a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on el dissabte dia 1 de maig, es signaran ejemplars de la novel·la.