30 de desembre, 2008

Un nou blog: Avui menjarem...

Diuen que "Qui no te feina el gat pentina" i deu ser veritat, avui he estrenat un nou blog que sota el nom d'Avui menjarem... preten descriure els meus tràfecs entre cassoles a pesar de la meva poca destressa en estos afers.

Aquest serà el tercer blog públic que porto entre mans, ja vorem si dura.

28 de desembre, 2008

Caldereta de sèpia



Arreu, les barques sempre han disposat d'una petita cuina o fogó on es preparava el menjar dels pescadors, fins i tot els llaguts de l'Ebre disposaven d'un petit fogó, a vora la sama, on es preparaven els àpats dels llaguters.

Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.

Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...

Les calderetes no tenen cap misteri:

A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:

Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:

aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix

Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...

Bon profit

Murs freds



Pedres fredes, arrenglerades filera a filera, des de la roca del basament fins al cel. Parets fredes, gruixudes i sense a penes obertures que no permeten el pas dels raigs de sol, però incapaces d'ofegar un lament. Murs freds, inexpugnables per obstaculitzar l'entrada o impedir la sortida?

Les torres dels castells, investides amb la majestuosa honorabilitat del seu rimbombant cognom de "l'homenatge" m'han semblat sempre qualsevol cosa menys honorables.

Què ocorria realment a l'interior d'aquelles quatre parets gruixudes, fosques i humides ? No crec que d’un escenari com aquest pogués sortir res de bo.

Estalvi energètic


Com a mesura anticrisi, amb l'objectiu de reduir la factura del petroli, augmentar l'efectiu en mans dels consumidors i fomentar el reciclatge entre la ciutadania, el Govern es planteja fer arribar a cada llar catalana un llumener inalàmbric.

L'aparell va acompanyat d'un rigorós manual d'instruccions perquè tothom en pugui fer un ús assenyat i responsable.

27 de desembre, 2008

Per Sant Esteve, canelons !!!



Semblava que no arribaria mai, i ja som a Sant Esteve. Per no perdre la costum nadalenca, ens aixequem de taula per tornar a seure-hi. I avui per no perdre la costum toquen canelons, que enguany he fet jo i ningú s'ha queixat.

Pel farcit he emprat:
ceba
pit de pavo
magre de porc
fetge de pollastre
paté

A la cassola es prepara un sofregit de ceba, on s'anirà afegint la carn de pavo, porc, el fetge, el paté i un gotet de brandy.

Quan estigui tot cuit es posa a la trituradora. L'ideal es utilitzar un d'aquells estris a manivela per picar la carn, però una picadora elèctrica també va bé sempre que no ens passem, la textura NO ha de ser fina com el paté.

Les plaques per embolcallar la carn es posen a remulla durant vint minuts si són precuites, o el mateix temps en aigua bullent si són de les altres. S'estenen sobre un drap net i es procedeix a farcir.

Els canelons es van col·locant en un safata per a forn on prèviament s'ha escampat mantega per les parets interiors.

En un cassó es posa una porció de mantega a dissoldre, quan ja hi sigui es treu del foc i es van abocant tantes cullerades soperes de farina de blat com quarts de llet hi posem (així per a un litre de llet hi posem quatre cullerades de farina), es remena fins fer una massa homogènia sense grumolls i es torna al foc afegint llavors la llet tèbia d'un sol cop i es va remenant fins espessir. Quan estigui tot ben cuit posar una mica de nou moscada i sal.

S'aboca la bechamel sobre els canelons i es col·loca la safata al forn.

De variants n'hi ha moltes, però la millor és aquella que s'ajusta més fidelment a la elaboració que sempre hem vist i tastat a casa.

25 de desembre, 2008

Borraines


Ara ja pràcticament desaparegudes de moltes taules ebrenques, les borraines eren un dels nostres dolços habituals als àpats nadalencs.

Com feia uns quants d'anys que no les tastava, d'enguany no podia passar i no vaig parar fins aconseguir un parell de dotzenes de fulles de borraina.

Amb una preparació molt fàcil es pot aconseguir posar a taula un postre que si bé no és de l'agrat de tothom al menys a mi em porta vells i grats records.

Per a una dotzena de fulles, es necessiten:

dos gots de llet.
dos ous
un sobret de llevat en pols (royal) o sifó
i la farina que hi entre
també es pot afegir un got petit d'infusió de matafaluga i la ratlladura d'una llimona.

Es renten les fulles de borraina i s'eixuguen bé.

Es posa a un bol la llet i els ous i es va baten mentre s'afegeix la farina evitant els grumolls. Quan al sucar una fulla la pasta s'enganxi, serà el moment de sucar-les totes i anar fregint-les banda i banda en oli abundant.

Quan estiguin fregides, col·locar-les en un plat i abocar per sobre un bon raig de mel tèbia, i ... a menjar

Bon profit !!!

23 de desembre, 2008

Que xaleu de valent


Sembla mentida però és així. Ja ha passat tot un any, estem a un dia de Nadal i a una setmana de l'Any nou, i jo sense afaitar !!!

Passaré per alt, perquè sí, els missatges de bona voluntat, tot allò de que Nadal haurien de ser tots els dies de l'any, tampoc diré res de la Loteria, ni de la salut, em callaré els consells de moderació en el menjar i en el beure, però no oblidaré de dir-vos que l'any vinent us espero aquí de nou. Passaré llista.

Que xaleu de valent !!!

22 de desembre, 2008

Les fonts (10)


De les poques fonts que queden algunes encara ragen, entre aquestes darreres es troba la font de la Pujada al Castell de la Suda.

Aquesta està datada al 1976, però jo diria que hi havia una font anterior de pedra blanca uns deu metres més avall.

Igual vaig errat. Segur que algú m'ho podrà confirmar o rebatre.

21 de desembre, 2008

Avui cuino jo: Tartiflette

Avui com tenia tota la tropa per sopar he volgut provar una recepta que em va passar un company de feina.

La Tartiflette és un plat de la Savoia francesa, que té com ingredient estrella el formatge reblochon. El reblochon és el resultat de la segona munyida. Munyida que es feia de nit i a les fosques per escapolir-se de pagar, a nobles i monjos, la totalitat de les rendes per la producció de les vaques.

Per elaborar la Tartiflette, s'utilitza una cassola de fang on es sofregeix ceba, patates i bacon fumat tallat a tires.

Quan tot estigui llest, es retira l'excés d'oli i es cobreix amb formatge reblochon tallat per la meitat (la crosta ha d'estar cap a dalt), es posa al forn prèviament escalfat a 200 graus i es manté durant uns deu minuts, suficients per que el formatge es fongui i es mescle amb les patates.

Es treu del forn i es retiren les crostes del formatge amb molta cura.

Es serveix acompanyat d'una amanida variada.

Per a l'amanida hi ha que preparar una vinagreta:

Tres parts d'oli.
Una part de vinagre de Mòdena.
Dues culleretes de mel
Una cullereta de mostassa
i pebre al gust

Bon profit!!!

19 de desembre, 2008

L'amistat invisible

Diuen los restauradors que la crisi ha fet minvar les comandes per celebrar menjars d'empresa en ocasió de les festes de Nadal. Potser sí. No tinc elements de judici per afirmar o negar aquest extrem.

Sols puc constatar que com tots els Nadals l'amic invisible es va manifestar i, coincidint amb la meva sobrevinguda afecció pels fogons, em va oferir un pràctic davantal, que prometo no vendre a l’Ebay.

Ara a vore com surten los canelons (que l'hàbit no fa al monjo...)

02 de desembre, 2008

La pilastra del riu


De petit recordo que al mig del riu, hi havia una pilastra, i segons dien els qui ho havien vist la pilastra suportava un pont que van volar al 39. De tant en tant es deia que a la pilastra li posarien una passarel·la i fins i tot que en farien un altre de pont, perquè arribaria el dia que amb el pont de l'Estat no en hi hauria prou.

De pont no en van fer, però la pilastra del riu la van fer més alta i a sobre li van posar una estructura metàl·lica amb tot el acompanyament, llums incloses. A les nits quan l'encenien semblava un arbre de Nadal, feia patxoca.

De tant en tant la pilastra i el seu monument, desfermaven els més acalorats comentaris: que si les llums no funcionaven i no es podien reparar, que no es reparaven perquè no hi havia electricista que hi vulgues pujar, que la instal·lació estava espatllada, que si s’estava rovellant i qualsevol dia cauria, que si blanc, que si negre...

Es va retirar el víctor i les lletres de la pilastra i la tinta també va córrer. I ara de cap i volta la pilastra i allò que suporta tornen a estar en boca de tots.

Independentment d’allò que representa, i que més valdria que no representes, sempre m'ha semblat que la pilastra i el seu acompanyament són el melic de Tortosa, i ens el mirem i parlem d'ell per no vore ni parlar dels seriosos problemes que ens envolten i amenacen. Disculpeu però ara per ara em preocupa més la crisi i allò que ens pot venir de riu amunt.

I si decidiu treure la ferralla, jo poso un euro o dos si m’apreteu, però la pilastra no me la toqueu, de que parlaríem llavors?