12 de gener, 2012

Viatge als records



Cada vegada que viatjo a la terra dels meus avis, m'adono que malgrat ser un arbre trasplantat, segueixo fortament arrelat a aquella terra dura i freda que va permetre sobreviure, durant generacions als meus avantpassats. Les meves arrels estan molt més enfonsades en aquella terra del que jo mateix podia pensar.
Aquesta vegada el viatge ha estat molt dolorós, però era necessari, calia acomiadar en el seu darrer viatge a un cosí, un home jove tot amabilitat i bonhomia. Cada vegada que hi vaig, i aquesta no ha estat una excepció, descobreixo trets nous de la família, que com tantes altres ha crescut en la diàspora forçosa a que l'ha sotmès el temps i la necessitat.
La diàspora familiar va començar a la segona dècada del segle XX, i ara a la segona dècada del segle XXI, m'assabento de l'existència d'una branca familiar perduda, una branca molt propera, massa propera per romandre perduda durant tants d'anys. On és? Aquesta és la pregunta que em faig des de que vaig ser conscient de la pèrdua.