L’any 1923 Todd Robbins escrigué un conte anomenat SPURS. Adquirits els drets per al cinema, es va rodar entre octubre i desembre de 1931 una adaptació dirigida per Tod Browning, que va rebre el títol de FREAKS.
Freaks, ens conta l’historia de Hans un nan que treballa al circ, compromès amb Frida una nana que munta un poni. Hans s’enamora de Cleopatra la trapecista. Ella ridiculitza a Hans, però en quan aquest hereta una gran fortuna, accepta la seva proposta de matrimoni, tot esperant desempallegar-se’n i fugir amb Hèrcules, el forçut del circ. Hans es casa amb Cleopatra i al banquet de noces els fenòmens del circ voten acceptar a Cleopatra com una mes d’ells.
Els congregats es passen una gran copa de vi (en mans d’Angelo Rossito, un dels actors de la pel·lícula més conegut i més prolífic amb treballs al costat dels grans del cinema de terror: Boris Karloff, Bela Lugosi, Lon Chaney Jr. o Vincent Price.) de la que tots beuen, al temps que canten: "Gooble, gobble, we accept her, one of us..." (Copa, copa, l’acceptem com una de natros).
Però Cleopatra els rebutja enèrgicament:
-Bruts i repugnants fenòmens ¡¡ Em doneu ganes de vomitar !!
mentre els llança el contingut de la copa. Cleopatra humilia Hans una vegada més duent-lo a coll-i-be.
Hans després del convit es troba malament i Cleopatra li va administrant verí a petites dosis, Els altres fenòmens ho descobreixen i una nit de tronada, mentre es preparen per traslladar-se a una altra ciutat, els fenòmens ataquen a Hercules i a Cleopatra, als que mutilen, a ell el castren, a ella la deixen com una criatura cega, sense cames i que sols parla amb cuclejos
Per al casting, Browning va recórrer a vertaders fenòmens. Entre milers de fotos de mig món van triar als protagonistes, i aquest va ser el gran problema de la filmació, ells no actuaven eren ells mateixos.
La pel·lícula que va tenir una critica molt freda, va estar prohibida en gran nombre de paisos, i apartada dels grans canals de distribució, es va convertir en un film d’exhibició, per fires i autocines, per a Browning va suposar la mort professional.
No és fins a 1957, quan Willy Werby que prepara una retrospectiva del cinema macabre, a base de clips de velles pel·lícules del gènere, aconsegueix una copia, que es projectarà l’any 1961 al New Yorker Film Society; al 1962 el Festival de Venècia programa la pel·lícula a la seva secció de terror; al 1963 es projecta per primera vegada a la Gran Bretanya i el 1967 es projecta al Museu d’Art Modern de Nova York.
I qui ho havia de dir, una pel·lícula que va ser concebuda pel cine mut, va obtenir el recolzament del públic quan al 1986 la línia de vídeo de MGM la va llençar per al mercat domèstic
Freaks de la que, els seus protagonistes, mai no van voler saber res, va aconseguir convertir-se en una llegenda. Us pot agradar, us pot desagradar, però no us deixarà indiferents...
(Podeu visualitzar l'escena del convit de noces, clicant l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=pQkYGhmdMig )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada