21 de març, 2010

Mirant com passa l'aigua...


El mati és molt fred, un de tants matins d'aquest hivern, on el coll s'encongeix i les orelles intenten amagar-se dins les solapes de l'abric. Vora el riu, a la platjola de Ferreries, els corbs marins alineats es miren com passa l'aigua. Alguns s'espolsen les ales, altres s'arreceren amb el veí. Els seus negres plomatges, em fan pensar en el seguici d'un enterrament.

A qui vetllen? Al peix que els servirà d’esmorzar, al riu o a tots dos plegats...

Com si un ressort intern es disparés, es capbussen en silenci l'un darrera l'altre i desapareixen sota les fredes aigües de l'Ebre. Sembla que aquesta vegada vetllaven l’esmorzar.