Les tribulacions d'una caixera

Una clienta va assenyar-la amb el dit i va dir-li a la seva filla petita: Si no treballes a escola acabaras de caixera com aquesta senyora !!

Aquesta frase, com tantes altres abans, va impactar a Anna Sam, llicenciada en Literatura de 28 anys i que treballava de caixera a una gran superficie francesa. Aquell dia es va decidir a obrir un blog i contar les seves històries laborals. Estava farta de ser una caixera transparent, ignorada i insultada en moltes ocasions pels clients. Les tribulations d'une caissière va treure a Anne de l'anonimat, li va permetre publicar un llibre amb les seves entrades al blog i compartir entrevista televisiva amb la Ségolène Royal.

Tan de bó, també faci canviar les actituts de molts clients davant d'aquestes treballadores, ja prou maltractades per les precaries condicions dels seus llocs de treball...

Amb Sant Joan comença el "sarao"...

Encara que no en la intensitat que ho feien en darrers anys, ja fa uns dies que els petards van trencant la monotonia, i ens anuncien l'arribada de la revetlla de Sant Joan i la xafogor. Ja era hora.

Amb Sant Joan, els cargols, la coca i el cava, començarà tot un seguit de festes a poble si i a poble també, que tot plegat suposa anar de taula en taula omplint el pap.

Feu bondat, i sobre tot molt de compte...

Passeu-ho bé !!!

Les fonts (5): Escorxador

A la Rambla Felip Pedrell, encastada a la paret del restaurat Escorxador, encara es pot veure una antiga font de foneria, aquesta no raja li falta l'aixeta, i a més es evident l'estat d'abandonament en que es troba.

Però si la font clama al cel pel seu estat d'abandó, la "nyapa" que es pot veure al costat ja es de "nota". (On va el tub negre?)

Qüestió de grues

Un parell d'anys enrera un amic em comentava, lamentant-se, de la proliferació de grues que hi havia arreu, excepte a Tortosa. El desenvolupament, -em deia tot convençut- es medeix pel nombre de grues que hi ha en un indret determinat.

M'he tornat a retrobar amb ell i continua lamentant-se, però ara per la quantitat de grues aturades que hi troba en els seus viatges.

Jo com sols volto en dies festius no puc dur el control de grues actives i grues en atur forçós, però des de la meva petita finestra al món, entenc que deixar únicament en mans de la construcció el desenvolupament del país es jugar diariament al cara o creu. Com deien los iaios: Arrancada de matxo, parada de burro...

Les fonts (4): Cèlio

A deu passes del Portal de Remolins, tot just quan comença la Costa del Cèlio, a la cruïlla amb el carrer de la Granja, hi ha una font de pedra que encara raja, idèntica a la font de Sant Francesc al barri de Santa Clara.

Les vorades estan malmeses i la plataforma de formigó sobre la que es sustenta està enlaire. Llàstima que a les fonts no se'ls hi face un mínim manteniment, elles també formen part del mobiliari urbà, i demanen a crits un xic d'atenció.

Posa un arbre a la teua vida

Una curiosa noticia de més enllà de l’Atlàntic ens assabenta que els parlamentaris brasilers estan estudiant una proposta per imposar als ciutadans l'obligació de plantar arbres com a compensació davant de qualsevol tràmit amb l'administració. Així per exemple, plantar vint arbres per comprar un vehicle, un parell pel naixement d'un fill, deu per casar-se o seixanta per l'adquisició d'un habitatge. La mesura té per objectiu repoblar extenses zones del país, devastades per les accions inconscients de plantadors i especuladors.

Aquí a casa nostra, també hi ha la costum de plantar un arbre en adquirir un habitatge, d'aquesta manera els boscos també avancen, sobre tot per les teulades amb arbres esquelètics sense fulles i sense arrels...

Les fonts (3): Santa Clara

Després de superar l'empinada costa de la Pujada de Santa Clara o les escaletes de Nou Cirera, els carrers s'ajunten en un replanell abans d'enfilar tots dos junts cap el Convent de Santa Clara, i com endevinant la necessitat de refrescar-se encara raja l'aigua de la fonteta de Santa Clara.

Les fonts (2): Sant Lluís

Al carrer Sant Lluís, a pocs metres de la Casa d'acollida, recolzada contra la tàpia del Convent de la Purísima, rau una vella font de les moltes que hi havien a Tortosa. Malauradament l'aixeta ja ha desaparegut i únicament ragen els records de quan era una veritable font.

La font està guarnida amb unes rajoles decoratives, d'aquelles que es solien vore a la part de sota dels balcons del casc antic, amb la representació del sant que dona nom al carrer.

El rebost ple

La crisi del petroli ens ha portat, de la mà de l'increment dels combustibles, una vaga de transports que ha col·lapsat el país. No recordo, o potser ho he oblidat, que es donés el cas com en aquesta ocasió que al tercer dia les prestatgeries dels supermercats estiguessin en situació lamentable, que perillés la vida dels ramats o que els productes frescos es malmetessin en origen per no poder ser distribuïts.

Tot plegat, ha impulsat a molts ciutadans a acumular quantitats sorprenents de queviures. D'altres, davant afirmacions com la de Mariano Marzo expert en recursos energètics, que pronostica molts problemes energètics pels volts de 2011 o sigui demà passat, ja pensen en establir reserves particulars de combustible i queviures de subsistència per suportar possibles talls en el subministrament.

Els nostres avantpassats de la partida de Xies, ja ens van ensenyar el camí construint sitges pel gra, esculpint la roca, potser els haurem d'imitar i ens haurem de plantejar la possibilitat d'acondicionar un rebost com déu mana, per si les mosques...

Les fonts (1): Sant Francesc

Les fonts públiques resten únicament com un vestigi del passat més llunyà i pràcticament ignorat per aquelles generacions que sempre han conegut l'aigua rajant de l'aixeta de la cuina i de la cambra de bany, i no han necessitat mai de fer viatges fins la font pública per omplir el càntir o l'amajuana.


Passejant per la Tortosa de la meva infantesa encara es poden trobar alguna d'aquelles antigues fonts, que si bé ja no tenen la funció d'abastir a la població, donen als barris un aire d'abans ahir.

La font de la imatge, es troba al cap damunt de la costa de la Pujada de Sant Francesc, quan aquest carrer es bifurca en els carrers Santa Clara i Sant Francesc.

Col·laborant amb el 60è joc literari

Un cop més col·laborem en els jocs literatis del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com). Aquest cop, el 60è joc literari està dedicat a l'obra Benissanet, d'un dels grans escriptors de les Terres de l'Ebre: Artur Bladé i Desumvila.
Us mostrem un fragment incomplet d'aquesta obra i heu d'encertar les paraules que manquen entre tres opcions. Podeu trobar les instruccions al blog Tens un racó dalt del món. Si participeu tindreu opcions a obtenir els premis del mes: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-vos en personatges del proper llibre del Tibau.

4) Els ... van desfent, pertot arreu on passen, llur cinta mètrica argentada.



a) dies de pluja

b) anys

c) cargols

CV Roquetes, endavant !!!

L'equip infantil masculí del Club Voleibol Roquetes ha culminat el Campionat d'Espanya de Voleibol celebrat a Cangas d'Onis, en clasificar-se en desena posició. Les meves felicitacions per la fita aconseguida i encoratjar-los a seguir endavant.