29 d’agost, 2008

XV Tradicionàrius a Roquetes


Avui, demà i passat es celebra a Roquetes la XVena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre.
A part dels ebrencs Quico el Celio, el mut i el noi de Ferreries, i les rondalles de Juanito Aragones i de Joseret, actuarà el valencià Pep Gimeno "Botifarra", Sants &fot, Amanida folk, Pont d'Arcalis i les Violines i el grup basc Oskorri.



PROGRAMA

L'HORT DE LA MÚSICA
Roquetes, 29, 30 i 31 d'agost de 2008

DIVENDRES 29: HORTET DEL CANT I LA DANSA
18h. Cloenda Esplai 2008 amb danses tradicionals
19h. Espectacle tradicional infantil
20h. Inauguració de l’exposició “Per punyetes, a Roquetes!”.
22h. Lliçó col·lectiva de jota amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Invitat especial: Pep Gimeno Botifarra
Ball folk amb El Quartet del Bar

DISSABTE 30: MARATÓ DE MÚSICA POPULAR
17h. Trobada de puntaires i lliurament de premis del I Concurs de punyetes Ciutat de Roquetes.
18h. Inauguració de la V Fira Artesanal, amb la presència del Sr. Xavier Vega Castellví, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i de l’alcalde de Roquetes l’Il·lm. Sr. Francesc A. Gas Ferré.
Actuació de Juanito Aragonés i Rondalla i els Grallers de Roquetes.
20.30h. Inauguració de les piscines municipals cobertes.
22h. XV Marató de Música Popular i Tradicional
· Grallers de Roquetes
· Joseret i Rondalla
· El Pont d’Arcalís + les Violines
· Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
· Oskorri + Banda de Música la Lira de Roquetes
· Amanida Folk

DIUMENGE 31: ELS TALLERS EN PRÀCTICA
18.30h. I Concurs Nacional de Jota Pepe García Lo Canalero. Comptarà amb la Rondalla de Joseret
19.30h. Balls i danses tradicionals amb Pas a Pas 4 + 1 i Ramon Cardona i Sants&Fot.
21.30h. Tancament de la V Fira d’artesania.

Entrada gratuïta a totes les activitats
Servei d’entrepans i begudes

ACTIVITATS PARAL·LELES

Taller de Jota Cantada impartit per Artur Gaya, dies 30 de juliol i 13,20 i 26 d’agost de 19h a 22h. al Casal de Joves. Concurs: diumenge 31 d’agost.

Curs de danses Tradicionals a càrrec del Grup Pas a Pas 4 + 1, dies del 25 al 28 d’agost de 20.30h. a 22h. al Casal de Joves. Balls: diumenge 31 d’agost.

Va. Fira d’artesania i mostra d’oficis dies 30 i 31, a partir de les 18h. a l’Hort de Cruells.

Exposició “Per punyetes, a Roquetes!”, dies 30 i 31 d’agost de 17h a 22h. i del 2 al 7 de setembre de 18h a 20h. a l’Hort de Cruells.

Més informació www.roquetes.cat

28 d’agost, 2008

Un de macarrons


Us agraden els macarrons? A mi massa i tot, i avui tocaven. Al seure a taula ja m'esperaven amuntegats al plat fen força cap endins per no caure, tenien el color vermellós característic d'haver-se banyat en tomata, per tot arreu es veien bocins de picolat i per acabar-ho d'adobar eren coronats d'un polsim de formatge ratllat gratinat al forn.

He tingut la temptació de comptar-los de cinc en cinc, cosa que mai he fet i he preferit deixar els exercicis mentals i cruspir-me'ls tal com la forquilla era capaç d'enxampar-los.

Però al fil del post anterior, us agraeixo els comentaris que heu fet, ignorava si el llindar per d'identificar un conjunt d'objectes sense haver-los de comptar està en quatre o en cinc, però el que sí coneixia són les investigacions en nadons de pocs mesos que demostren que els humans tenim la capacitat innata de percebre visualment conjunts de dos i tres objectes i d'identificar-los sense haver de comptar les unitats que els composen.

Cavil·lant, cavil·lant m'he menjat els macarrons, he escurat el plat i com he oblidat fer-li una foto abans, li faig al final.

Oi que ha quedat net?

Bona tarde i ens veiem...!!!

27 d’agost, 2008

Comptant de cinc en cinc


Sempre que veia un grup nombrós d'allò que fóra, li agradava saber-ne el nombre d'unitats que el composaven. Potser era la conseqüència d'haver-se acostumat de ben menut a comptar les ovelles que pasturava.

Comptava el nombre de músics que composaven les bandes de música de la Festa major, la quantitat de feligresos que desfilaven a la processó del Corpus, o les rajoles arrenglerades al terra d'una habitació.

Influenciat pel seu costum, una nit xafogosa, vaig intentar comptar de cinc en cinc les estrelles que emplenaven el cel, ... i no me'n vaig sortir

Avui, al anar a la feina ho he tornat a fer, tenia la curiositat per saber quants xiclets empastifats a la vorera separen casa meua de la feina. Duia 3870 quan m'he trobat un conegut i m’he vist obligat a posposar el meu repte per una altra ocasió.

26 d’agost, 2008

La rosa sobre l'asfalt


Veure una creu de pedra a la vora d'una carretera és la senyal inequívoca que ens trobem en el punt negre d'un accident mortal, però abans que les creus de pedra, sempre apareix un pom de flors en el lloc fatídic. Veure-ho sempre encongeix l'esperit i fa pensar en el tràgic final.

El dissabte passat venint de Vinaròs, vaig veure una rosa vermella solitària a la mitjana de la carretera, els vehicles circulaven en tots dos sentits i ella descansava fràgilment sobre la pintura blanca de la línia contínua.

Vaig preguntar-me què hi feia aquella rosa roja sobre l'asfalt. Vaig pensar que algú l'havia dipositat expressament en aquell punt per senyalitzar una desgracia recent, vaig pensar que li havia caigut a un enamorat quan circulava en ciclomotor a l'encontre de la seva promesa, vaig pensar...

Vaig pensar: Si tothom fa el que cal, ningú la trepitjarà, però així i tot, la seva existència penja d'un fil insignificant.

El diumenge, em vaig assabentar per la premsa del darrer "incident nuclear". Aquesta vegada Vandellòs II ha tingut un altre "ensurt sense importància".

I a hores d'ara qui se'ls creu? Jo ja fa temps que no, i vaig pensar que el nostre destí penja d'un fil tan insignificant com el de la rosa vermella al mig de l'asfalt...




foto: dragonfly.blogia.com

19 d’agost, 2008

Em fa por...


Darrerament he passat molt de temps al teu costat, però allunyat de tu, vivint pendent d'altres històries, gaudint d'altres instants.

Podria prometre que serà la darrera vegada, que no tornarà a passar, però no ho puc fer. Em fan por els silencis que em dediques, em fa por la indiferència amb que em tractes, em fa por la nuesa de la teva pantalla. Els meus dits acaronen les teves tecles, però segueixen, irremeiablement, orfes de paraules...

09 d’agost, 2008

Vuit del vuit de dos mil vuit


Vuit del vuit de dos mil vuit, els xinesos molt primmirats en aquestes qüestions han filat prim a l'hora de triar la data de començament dels Jocs Olímpics, i amb la típica cerimònia d'inauguració, els focs xinesos han assenyalat el punt de sortida a la competició, que per molts esportistes significa el reconeixement dels seus esforços i es disposen a competir netament, encara que són conscients que per alguns altres sols significa un trampolí cap al buit...

I mentre esportistes i aprofitats suen la samarreta, per molts altres als que se'ls hi fot l'esport es refreguen les mans amb aquest conte xinès que per ells és tan sols un negoci més, el negoci del quatrienni. Diners i política agafats de la mà, i tothom mirant les pistes d'esports mentre de portes enfora segueix passant allò de sempre...

08 d’agost, 2008

La caserna provisional dels Mossos, en marxa.

El proper 1 de novembre arriba a les Terres de l'Ebre el desplegament dels Mossos d'Esquadra, i a Tortosa ja s'han endegat els treballs d'acondicionament del solar municipal ubicat a les proximitats de l'actual caserna de trànsit per acollir provisionalment els nous efectius.

Ahir van llaurar els terrenys i avui les banyeres s'encarregaven de portar des de les graveres de Roquetes fins el solar materials per compactar el terreny, això si, per a no perdre's pel camí els camions han anat deixant un rastre de terra, pedres i pedrots per a "alegria i distracció" dels usuaris de la mateixa via...

07 d’agost, 2008

Estiu passat per l'aigua...

Enguany no et queixaràs de l'estiu que ens ha tocat. Caloreta de la bona per donar i per vendre. Sempre lamentaves que a l'agost, quan fas vacances, el temps estarrufava el morro i t'amenaçava amb unes vacances passades per aigua.

Jo també les voldria passades per l'aigua, per l'aigua d'una caleta tranquil·la o d'un racó idíl·lic a un riu perdut. I com de somniar encara no fan pagar, jo ja m'hi trobo...