James Hogg, conegut com el pastor de la vall d’Ettick, havia nascut a aquesta vall escocesa al 1770, va treballar de pastor la major part de la seva vida. Els seus reculls de cançons, balades, contes populars i els seus propis poemes van atreure l’atenció d’autors romàntics com Burns, Byron, Scott, Irving o Browning...A Memòries íntimes i confessions d’un pecador justificat, que va ser publicada al 1824, aborda el drama del desdoblament de personalitat. Un cas d’esquizofrènia documentada per un autor que era, diuen, un simple pastor d’ovelles. Hogg ens narra “la tragèdia gòtica” d’un personatge de naturalesa perversa, animat al crim per la “justificació per la Gràcia” ( una aberració de la doctrina luterana de la predestinació que afirma que l’elegit per Déu no pot pecar, faci el que faci, té garantida la Salvació, Déu mai el castigarà) , l’homicidi és un pecat del malvat i no pas del fill de la gràcia. L’heroi de Hogg projecta els assassinats amb plena consciència i els executa amb satisfacció. No és foll però està posés, sotmès a l’amic poderós, en qui reconeix a Satanàs quan és massa tard.
Una obra, narrada des de dos perspectives, la del assassí i la d’una de les víctimes, en alguns moments es fa feixuga i estopenca, però et força a seguir llegint fins a la darrera línia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada