02 de febrer, 2014

Parlen, i jo camino

Parlen però no els entenc. Entenc la parla que ells parlen però les seues paraules sonen buides dins del meu cap. Res no té sentit, allò que diuen els seus llavis no es correspon amb el que mostren els seus ulls, plens d'odi i de rancúnia. Tanco els ulls cansats de les misèries que escupen a tothora. No vull veure els seus gestos irats, no vull sentir els seus discursos plens de falsedats, ni rebre el seu missatge de por i d'amenaces, i camino. Camino amb pas decidit deixant-me dur per la meva pròpia determinació i pel xiuxiueig dels ocells en llibertat,

19 de gener, 2014

De MTB a "single speed" (1)

Tenir una MTB amb el quadre trencat, amb impossibilitat de subjectar el canvi i la roda trassera, és com tenir una andròmina aspirant a ferro vell. Després de 15 anys acumulant pols i rovell i fent nosa per tot arreu he decidit donar-li una nova oportunitat, donar-li una nova vida.
En la seva nova vida, sobre un ventall de tres possibilitats: Reutilitzar-la com a MTB no em sedueix, convertir-la en una fixie és fàcil però acostumar-me a frenar amb els pedals no està entre les meves prioritats, així que l'opció amb més possibilitats és transformar-la en una single speed. Sense canvis, amb un sol plat, un pinyo lliure i amb un únic fre: el posterior. Ja veurem com va quedant.

La tercera via

Dijous passat el Parlament va prendre la decisió de demanar al Congres dels diputats "permís" per convocar un referèndum per consultar als catalans sobre el seu futur. CIU, ERC i IU van aportar els vots positius, com era previsible. PP I C's, com també era previsible van aportar els vots negatius. La CUP, com sempre a la seua bola, es va abstenir. I el PSC fidel al seu programa que garanteix el dret a decidir, va "decidir" que qui decideix és el PSOE i punt, provocant un terratrèmol intern de conseqüències imprevisibles. Sembla ser que per ells, els ciutadans no estem preparats per decidir res de res, ells saben bé el que ens convé, i el que ens convé ara per ara és ser fidels a la monarquia, al bipartidisme i a la lliga de futbol.
Aquestes escales, han estat abandonades per tothom, perquè ja no duen enlloc però hi ha qui s'encaparra en fer-nos passar per elles.