Sis planxes de metacrilat dormen, inútils, oblidades en un racó de qualsevol magatzem municipal omplint-se de pols, fins que els ressorts de la democràcia s'activen i els operaris amb rutinària habilitat les preparen per ser les estrelles de la jornada. Durant dotze hores les urnes són el melic del món. Els ciutadans diuen la seua: la il·lusió, l'esperança, el rebuig, el desencís, la desesperació o la rabia es colen per la reixeta per omplir la panxa transparent de l'andròmina, i quan aquesta, en acabar la jornada digui la seua, el resultat ja és inapel·lable.
Parlen paperetes i callen barbes, hauria de ser el resum de la jornada d'ahir. Però com sempre, no es així. Després d'un procés electoral les llengües es desfermen i cadascú parla de la fira segons li ha anat.
A guanyadors i perdedors, enhorabona. El joc democràtic és justament això.
Parlen paperetes i callen barbes, hauria de ser el resum de la jornada d'ahir. Però com sempre, no es així. Després d'un procés electoral les llengües es desfermen i cadascú parla de la fira segons li ha anat.
A guanyadors i perdedors, enhorabona. El joc democràtic és justament això.