26 de novembre, 2016

Avui menjarem: ous durs farcits amb tonyina




Plat senzill? Nooo, supersenzill.

- Mitja dotzena d'ous durs
- Una llauna de tonyina (80 grams)
- Dues cullerades de maionesa

Qui no sap posar un ous a bullir? Pos això. Es posen els ous a bullir, quan ho estiguin es deixen refredar, es pelen i es tallen per la meitat, amb una cullera de postres es treuen els rovells. Es reserven dos o tres mitjos rovells i la resta s'aboca a un plat, es mescla amb el contingut d'una llauna petita de tonyina (abans escórrer l'oli) i s’afegeixen un parell de culleradetes de maionesa.

Amb la pasta resultant s'omplin els ous, i per acabar es ratllen els rovells reservats per sobre dels ous farcits.

Bon profit!!

20 de novembre, 2016

Vagarejant: 20N

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 18 de desembre de 2009

Des del Moll dels Fustos no es veu la Riera, però sembla que hi ha moguda, els furgons dels antiavalots fa estona que hi passen, i d’allà provenen els espetecs que alimenten un núvol blanc que es va aproximant al port. Les granotes blaves i els grisos s’estoven.

Carles està neguitós, poc li queda per tornar a casa i deixar enrera els vint-i-quatre mesos de serveis a l’Estat. Per l’ull de bou que dona a la cambra dels que manen els pot veure reunits mirant el televisor. Des de la pantalla un desullat Presidente, amb cara de circumstàncies, els mira de fit a fit:

El general de les monedes de deu rals ha traspassat!!

A boca de nit, la dotació gairebé està al complert, els pocs que manquen han estat informats del lloc de trobada, la caldera té la pressió precisa, el que més mana tira amb ràbia del cable de la sirena i el fumeral en lloc d’emetre un avís amenaçador llença a l’aire un lament esglaiador. La proa enfila la sortida del port posant rumb a Vilatrú i deixant enrera les batusses de la Riera on ja no es distingeixen les granotes blaves dels uniformes grisos.

Vilatrú descansa en silenci i la calma ha tornat al buc. Sols Carles segueix pal plantat atent al portaló del vaixell. Una cançó tavernera trenca el silenci, una ombra estranya s’atansa pel moll, Carles s’esvera, es posa el xiulet als llavis per alertar el caporal, però no fa falta, la veu de qui canta li sembla familiar.

El caporal Romiguera, amb un núvol de globus de colors va mesurant de banda a banda el moll, entrompessant per tot arreu. A dures penes enfila el portaló i embarca seguit per un manoll de fils blancs que subjecten el núvol de globus.

Romiguera i el Carles es creuen una mirada amistosa.

-Bona nit nano –farfolla Romiguera, que manté els globus amb una mà i un porro a l’altra.
-Bona nit Romiguera –li contesta afablement el sentinella.

Al mig del dormitori de la dotació, Romiguera seguit dels seus globus, busca a les palpentes l’escala de baixada al nivell inferior, on és troba la seva llitera. Baixa els primers esglaons, però és massa estret i el núvol de globus no hi passa.

Romiguera no s’ho pensa, fot una calada al porro l’aproxima als globus i comença a petar-ne uns quants per reduir el núvol que no vol passar per l’escotilla. L’esclat dels globus retrona entre les parets de ferralla del vaixell. Tothom es desperta, la dotació a les fosques salta de les lliteres, ningú sap què passa.

Carles esverat baixa tot apressa i encén les llums del dormitori. Tothom està en peus, al centre del dormitori, dins l’escotilla de baixada Romiguera amb una mà subjecta el núvol de globus, força minvat, i amb l’altra el porret. Al seu voltant els que manen, amb calçotets, l’encanonen amb les seves armes.

-Qué coño pasa, Romiguera? – diu el que més mana.
-Essto.....nada, nada....que los globitos no pasan, ...esssto... ¿ una caladita?

19 de novembre, 2016

Avui menjarem: Ranxet de popet amb carxofes




Hi ha dies que tenim desigs, i avui toca popet.

Mirem al rebost o sortim volant a buscar el que ens fa falta.

Mig quilo de popet
Un grapat generós de pèsols
Dues tomates
Una ceba
Mitja dotzena de carxofes
Mig got de brou de peix

Escaldem les carxofes, netes i esquarterades, i el grapat de pèsols. Màxim vuit minuts. Ho reservem.
Fregim el popet amb oli roent, un instant vist i no vist, i ho reservem.
Sofregim la ceba trinxada i quan sigui rossa afegim la tomata trossejada. Quan la tomata estigui al punt, afegim les carxofes i els pèsols, el brou i el popet.

Uns minutets que faci xup xup i al plat.

Bon profit...i moderació.

12 de novembre, 2016

Avui menjarem: Rodanxes de lluç amb escopinyes







Després d'una bona temporada sense "menjar", tornem-hi.

Avui menjarem un plat molt saborós i al temps molt senzill d'elaborar.

Hem de veure al rebost si tenim:

Una Ceba
Una tomata
Dos dents d'all
Julivert
Rodanxes de lluç
Escopinyes (escopinyes, cloïsses, petxines, catxels,...)
Brou de peix

Pelem la ceba, els alls i la tomata i les trinxem. Mentre a una cassola de pedra o estri semblant, posem a roentar l'oli d'oliva.

Quan l'oli estigui a punt posem la ceba i l'all trinxat i fregim fins daurar la ceba, i afegim la tomata i el julivert .Quan estigui ben sofregit i abans que la ceba es cremi afegim el brou de peix i remenem fins que trenqui a bullir.
Afegim les rodanxes de lluç, i quan sigui apunt de cocció posem les escopinyes i quan s'hagin obert, retirem del foc i al plat.

Bon profit

05 de novembre, 2016

Avui menjarem: Llom de porc amb salsa de xampinyons







Com en altres facetes de la vida, a la cuina no cal seguir les receptes fil per randa, tot està obert a la improvisació, si surt bé perfecte, si surt malament a la pròxima es rectifica.

Així que, amb un ull a la recepta de "Fricandó de vedella amb moixernons" i l'altre al rebost, m'he tret de la mànega el plat d'avui.

Que hi havia al rebost?

800 grams de llom de porc a tallades fines.
Una ceba grossa
200 grams aprox. de tomata madura
400 grams, més o menys, de xampinyons
una cullerada sopera de farina
Oli
sal
aigua o caldo

A una paella amb oli fregim les tallades de llom prèviament enfarinades, i les reservem en cassola apart.

Al mateix oli de fregir el llom, sofregim la ceba fins que estigui cuita, i afegim la tomata, la farina i aigua o caldo fins que es redueixe. Afegim els xampinyons i tornem a afegir més aigua o caldo fins que torni a reduir.

Ara toca triturar-ho tot amb el braç elèctric, passar-ho pel xino i afegir-ho a la carn.

Un darrer xup xup lleugeret i al plat !!!