13 de desembre, 2011

Converses amb Amy



Camines al meu costat sense dir res. De tant en tant t'atures davant meu, gires el cap i amb la teva mirada innocent em fas preguntes que soc incapaç de contestar. Ja veus, molta feina que ja hauria de estar feta, encara està per fer. I la pluja. La pluja de les darrers setmanes apenes va humitejar el terra. I els arbres? Caldrà esllemenar els ametllers i alliberar els garrofers de les branques mortes, la seva pena ja dura massa.

Tu, donant-me la raó, has agafat un branquilló de garrofer i l’has passejat una bona estona fins que al veure una de les gates has sortit esperitada al seu darrera abandonant el branquilló, deixant-me a soles amb en les meves cabòries...