30 de desembre, 2008

Un nou blog: Avui menjarem...

Diuen que "Qui no te feina el gat pentina" i deu ser veritat, avui he estrenat un nou blog que sota el nom d'Avui menjarem... preten descriure els meus tràfecs entre cassoles a pesar de la meva poca destressa en estos afers.

Aquest serà el tercer blog públic que porto entre mans, ja vorem si dura.

28 de desembre, 2008

Caldereta de sèpia



Arreu, les barques sempre han disposat d'una petita cuina o fogó on es preparava el menjar dels pescadors, fins i tot els llaguts de l'Ebre disposaven d'un petit fogó, a vora la sama, on es preparaven els àpats dels llaguters.

Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.

Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...

Les calderetes no tenen cap misteri:

A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:

Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:

aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix

Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...

Bon profit

Murs freds



Pedres fredes, arrenglerades filera a filera, des de la roca del basament fins al cel. Parets fredes, gruixudes i sense a penes obertures que no permeten el pas dels raigs de sol, però incapaces d'ofegar un lament. Murs freds, inexpugnables per obstaculitzar l'entrada o impedir la sortida?

Les torres dels castells, investides amb la majestuosa honorabilitat del seu rimbombant cognom de "l'homenatge" m'han semblat sempre qualsevol cosa menys honorables.

Què ocorria realment a l'interior d'aquelles quatre parets gruixudes, fosques i humides ? No crec que d’un escenari com aquest pogués sortir res de bo.

Estalvi energètic


Com a mesura anticrisi, amb l'objectiu de reduir la factura del petroli, augmentar l'efectiu en mans dels consumidors i fomentar el reciclatge entre la ciutadania, el Govern es planteja fer arribar a cada llar catalana un llumener inalàmbric.

L'aparell va acompanyat d'un rigorós manual d'instruccions perquè tothom en pugui fer un ús assenyat i responsable.

27 de desembre, 2008

Per Sant Esteve, canelons !!!



Semblava que no arribaria mai, i ja som a Sant Esteve. Per no perdre la costum nadalenca, ens aixequem de taula per tornar a seure-hi. I avui per no perdre la costum toquen canelons, que enguany he fet jo i ningú s'ha queixat.

Pel farcit he emprat:
ceba
pit de pavo
magre de porc
fetge de pollastre
paté

A la cassola es prepara un sofregit de ceba, on s'anirà afegint la carn de pavo, porc, el fetge, el paté i un gotet de brandy.

Quan estigui tot cuit es posa a la trituradora. L'ideal es utilitzar un d'aquells estris a manivela per picar la carn, però una picadora elèctrica també va bé sempre que no ens passem, la textura NO ha de ser fina com el paté.

Les plaques per embolcallar la carn es posen a remulla durant vint minuts si són precuites, o el mateix temps en aigua bullent si són de les altres. S'estenen sobre un drap net i es procedeix a farcir.

Els canelons es van col·locant en un safata per a forn on prèviament s'ha escampat mantega per les parets interiors.

En un cassó es posa una porció de mantega a dissoldre, quan ja hi sigui es treu del foc i es van abocant tantes cullerades soperes de farina de blat com quarts de llet hi posem (així per a un litre de llet hi posem quatre cullerades de farina), es remena fins fer una massa homogènia sense grumolls i es torna al foc afegint llavors la llet tèbia d'un sol cop i es va remenant fins espessir. Quan estigui tot ben cuit posar una mica de nou moscada i sal.

S'aboca la bechamel sobre els canelons i es col·loca la safata al forn.

De variants n'hi ha moltes, però la millor és aquella que s'ajusta més fidelment a la elaboració que sempre hem vist i tastat a casa.

25 de desembre, 2008

Borraines


Ara ja pràcticament desaparegudes de moltes taules ebrenques, les borraines eren un dels nostres dolços habituals als àpats nadalencs.

Com feia uns quants d'anys que no les tastava, d'enguany no podia passar i no vaig parar fins aconseguir un parell de dotzenes de fulles de borraina.

Amb una preparació molt fàcil es pot aconseguir posar a taula un postre que si bé no és de l'agrat de tothom al menys a mi em porta vells i grats records.

Per a una dotzena de fulles, es necessiten:

dos gots de llet.
dos ous
un sobret de llevat en pols (royal) o sifó
i la farina que hi entre
també es pot afegir un got petit d'infusió de matafaluga i la ratlladura d'una llimona.

Es renten les fulles de borraina i s'eixuguen bé.

Es posa a un bol la llet i els ous i es va baten mentre s'afegeix la farina evitant els grumolls. Quan al sucar una fulla la pasta s'enganxi, serà el moment de sucar-les totes i anar fregint-les banda i banda en oli abundant.

Quan estiguin fregides, col·locar-les en un plat i abocar per sobre un bon raig de mel tèbia, i ... a menjar

Bon profit !!!

23 de desembre, 2008

Que xaleu de valent


Sembla mentida però és així. Ja ha passat tot un any, estem a un dia de Nadal i a una setmana de l'Any nou, i jo sense afaitar !!!

Passaré per alt, perquè sí, els missatges de bona voluntat, tot allò de que Nadal haurien de ser tots els dies de l'any, tampoc diré res de la Loteria, ni de la salut, em callaré els consells de moderació en el menjar i en el beure, però no oblidaré de dir-vos que l'any vinent us espero aquí de nou. Passaré llista.

Que xaleu de valent !!!

22 de desembre, 2008

Les fonts (10)


De les poques fonts que queden algunes encara ragen, entre aquestes darreres es troba la font de la Pujada al Castell de la Suda.

Aquesta està datada al 1976, però jo diria que hi havia una font anterior de pedra blanca uns deu metres més avall.

Igual vaig errat. Segur que algú m'ho podrà confirmar o rebatre.

21 de desembre, 2008

Avui cuino jo: Tartiflette

Avui com tenia tota la tropa per sopar he volgut provar una recepta que em va passar un company de feina.

La Tartiflette és un plat de la Savoia francesa, que té com ingredient estrella el formatge reblochon. El reblochon és el resultat de la segona munyida. Munyida que es feia de nit i a les fosques per escapolir-se de pagar, a nobles i monjos, la totalitat de les rendes per la producció de les vaques.

Per elaborar la Tartiflette, s'utilitza una cassola de fang on es sofregeix ceba, patates i bacon fumat tallat a tires.

Quan tot estigui llest, es retira l'excés d'oli i es cobreix amb formatge reblochon tallat per la meitat (la crosta ha d'estar cap a dalt), es posa al forn prèviament escalfat a 200 graus i es manté durant uns deu minuts, suficients per que el formatge es fongui i es mescle amb les patates.

Es treu del forn i es retiren les crostes del formatge amb molta cura.

Es serveix acompanyat d'una amanida variada.

Per a l'amanida hi ha que preparar una vinagreta:

Tres parts d'oli.
Una part de vinagre de Mòdena.
Dues culleretes de mel
Una cullereta de mostassa
i pebre al gust

Bon profit!!!

19 de desembre, 2008

L'amistat invisible

Diuen los restauradors que la crisi ha fet minvar les comandes per celebrar menjars d'empresa en ocasió de les festes de Nadal. Potser sí. No tinc elements de judici per afirmar o negar aquest extrem.

Sols puc constatar que com tots els Nadals l'amic invisible es va manifestar i, coincidint amb la meva sobrevinguda afecció pels fogons, em va oferir un pràctic davantal, que prometo no vendre a l’Ebay.

Ara a vore com surten los canelons (que l'hàbit no fa al monjo...)

02 de desembre, 2008

La pilastra del riu


De petit recordo que al mig del riu, hi havia una pilastra, i segons dien els qui ho havien vist la pilastra suportava un pont que van volar al 39. De tant en tant es deia que a la pilastra li posarien una passarel·la i fins i tot que en farien un altre de pont, perquè arribaria el dia que amb el pont de l'Estat no en hi hauria prou.

De pont no en van fer, però la pilastra del riu la van fer més alta i a sobre li van posar una estructura metàl·lica amb tot el acompanyament, llums incloses. A les nits quan l'encenien semblava un arbre de Nadal, feia patxoca.

De tant en tant la pilastra i el seu monument, desfermaven els més acalorats comentaris: que si les llums no funcionaven i no es podien reparar, que no es reparaven perquè no hi havia electricista que hi vulgues pujar, que la instal·lació estava espatllada, que si s’estava rovellant i qualsevol dia cauria, que si blanc, que si negre...

Es va retirar el víctor i les lletres de la pilastra i la tinta també va córrer. I ara de cap i volta la pilastra i allò que suporta tornen a estar en boca de tots.

Independentment d’allò que representa, i que més valdria que no representes, sempre m'ha semblat que la pilastra i el seu acompanyament són el melic de Tortosa, i ens el mirem i parlem d'ell per no vore ni parlar dels seriosos problemes que ens envolten i amenacen. Disculpeu però ara per ara em preocupa més la crisi i allò que ens pot venir de riu amunt.

I si decidiu treure la ferralla, jo poso un euro o dos si m’apreteu, però la pilastra no me la toqueu, de que parlaríem llavors?

27 de novembre, 2008

Les fonts (9)


A la Costa dels Capellans, a tocar l'Absis de la Catedral, encara es pot trobar aquesta font que com tantes altres ja no raja, roman muda i sense aixeta. Una més...

A pesar de l'estat d'abandonament en que es troben i del maltractament que reben, lamentaria que a algú se li pogués acudir la idea de fer-les retirar del lloc on se troben.

21 de novembre, 2008

Fent cantonades


Un de vatros va idear-me, i em va dibuixar en un paper. Algú altre em va construir. I altres d’aquí la vora, vau decidir on em col·locaríeu i em vau encomanar.

Se suposa que tots vatros havíeu de dipositar, a la meva panxa, tot allò que habitualment tiràveu al terra, i que seguiu tirant a pesar de la meva presència. He sentit dir que tinc germanes escampades per la ciutat. Deu ser veritat, però des de la meva cantonada no en veig cap.

Potser penseu que soc invisible, res més allunyat de la veritat, els brètols i bandarres sí que em veuen, i molt sovint m'utilitzen per alliberar les seves tensions esbatussant-me, abonyegant-me i de vegades inutilitzant-me durant molt temps, fins que el manyà aconsegueix guarir-me de l’ensurt.

15 de novembre, 2008

Les fonts (8)


De fonts n'hi han de les de tota la vida, de les d'abans ahir i de l'altre dia. D'aquestes darreres és aquesta de Jesús, vora el CEIP Daniel Mangrane, a tocar el Barranc de la Vallcervera.

Esta font es va instal·lar al 2004 per commemorar el desè aniversari de l'EMD de Jesús, tal com diu la inscripció que la presideix.

14 de novembre, 2008

De la figuera estant


Si ja ho se. Ja m'ho va dir el metge, que estar a la figuera no es pot considerar fer exercici. I encara que des de la figuera puga imaginar que corro, salto, ballo i volo, totes estes activitats no serveixen per a la finalitat que ell preten: desrovellar i desengrasar.

Aixó sí, em permet que les caminades siguin tot lo absurdes que jo vulgue, poden-me transmutar en formiga, elefant o pinguï, pujarme a la parra, estar-me a la figuera o volar com una mosca, sempre que no deixe de caminar.

Potser tenia raó bajoqueta quan en un comentari a una de les meues entrades, es preguntava si a les Terres de l'Ebre no podem caminar i prou, que sempre hem de fer alguna cosa més.

A les Terres de l'Ebre, no ho se. Però jo no puc caminar i prou, alguna cosa he de barrenar per passar-m'ho bé.

Fent una passejada


Vols fer exercici? Qualsevol carrer, parc o camí és adequat per posar-se a caminar, no calen grans equipaments. Roba i sabatilles còmodes i a moure les cames.

A Roquetes ho tenim fàcil, la via verda la tenim a tocar, en línies generals està prou neta si no fora per les freqüents "tifes" de gos, que no si val a badar. Ara bé per les rodalies la cosa ja no és tan satisfactoria. Hi ha qui precisa urgentment cursos accelerats de civisme.

13 de novembre, 2008

Cabories a ran de terra




Ja ha vingut el fred, els darrers raigs de sol a penes m’escalfen la cara, duc la cremallera del xandall fins a dalt, camino apresa i sols el frec a frec de les sabatilles amb l’asfalt esgarrapa el silenci del camí. Ni un vianant, ni un ciclista, ni un gos pistol amb puces, ni una puça sense gos pistol.

Jo sol, i el camí. Miro cap avall i fins les formigues han fugit amb el seu etern caminar a ran de terra.

Per un moment tanco els ulls, desitjo ser formiga i saber per quin motiu tots m’han abandonat en aquesta caminada freda i solitària.

A ran de terra el camí és fa inacabable, les muntanyes dels Ports s’han allunyat fins l’infinit, i el fred m’ha congelat les orelles. No sense esforços, torno al meu estat habitual d’absurd caminant, i penso que potser per això, les formigues no tenen orelles...

De Roquetes a Jesús



Quan una obra s'executa, ja poc importa si s'hagués hagut de fer abans, lo important és que s'acabe aviat i tothom en pugui gaudir.

La carretera Jesús Roquetes n'és un exemple, segur que s'hagués pogut fer abans, però ara l'important es que s'acabe sense interrupcions.

Tan de bó, ben aviat puguem dir lo mateix de la de Roquetes a Tortosa (demà es celebra l'obertura de pliques...)

09 de novembre, 2008

Les fonts (7)


A l'inici del Passeig de ronda del Castell de la Suda hi ha aquesta font de foneria, no és una font de les de sempre, sembla que es va afegir en ocasió de la restauració del passeig.

Segur que farts dels robatoris de l'aixeta, els serveis de manteniment van optar per col·locar un tap cec de 3/4 de polsada en lloc d'un broc, veure-la fa llàstima. Potser hauria de reconsiderar el títol de l'entrada i substituir "Les fonts" per "Les fonts forçades al silenci" després de comprovar que la major part de les fonts ja no poden rajar.

08 de novembre, 2008

I en van dos...


Fa dos anys i quatre-centes entrades que vaig aparèixer per primera vegada al món dels blogs, amb més o menys constància he anat obrint este finestró per dir la meua tal com a mi m'apeteix fer-ho.

Em complau constatar que hi ha una munió d'ulls que segueixen amb regularitat les files rectes de lletres i tortes d’ocurrències que vaig penjant amb irregular freqüència. A tots gràcies i al temps disculpeu, sempre penso que no tardaré gaire en tornar a escriure, però la meua passió per les maquetes de vaixells de vegades m’allunya de la passió per contar les poc sucades que em venen al cap.

De moment em proposo un repte que prometo complir: No penso plegar i callar, així que el proper any tornaré a penjar un post per celebrar el tercer aniversari d’aquest blog...

06 de novembre, 2008

Les fonts (6)


Si dones voltes i més voltes per la ciutat és fàcil trobar-te amb aquest element del mobiliari urbà imprescindible per als ciutadans bastants anys enrera.

Al passeig de Ronda del Castell de la Suda, hi ha un mirador que dona al carrer Ratlla de Sant Jaume i als accesos del Col·legi de Remolins, al mig d'una placeta rodejada de palmeres es troba aquesta font, a la dreta i fora de la foto a apenes deu metres de distància es troben els carrers Travessia de Sant Jaume i carrer l'Aldea un abocador d'escombraries al mig de la ciutat.

26 d’octubre, 2008

Canvi d'hora


Com cada tardor, aquesta matinada passada, ens ha tocat parar compte de tots el rellotges i anar adaptant-los a l'horari d'hivern. Sembla segons diuen els entesos que això suposa un important estalvi energètic. Jo des de Roquetes no en tinc cap d'estalvi, les factures de la llum i del gas sempre pugen mai baixen. Això si, com jo dormo com les gallines, estos canvis em destaroten i porto uns dies fumuts fins que no li torno a agafar el puntet...

21 d’octubre, 2008

Ja mou !!!


La remodelació de la carretera de Tortosa a Roquetes, una de les que més bull al territori, sembla que ja mou.

El BOP del passat dijous publicava la licitació de les obres de desdoblament i acondicionament d'un tram de la carretera T-341, que uneix Tortosa amb Roquetes. Així i tot encara falten uns mesos per veure com comencen les obres i uns quants més per veure com s'acaben.

Fins que no estigui llesta no podrem exclamar allò de : Ja era hora !!!

17 d’octubre, 2008

Menjar per a rates...


Speedy Gonzalez, Tom i Jerry, la Rateta que escombrava l'escaleta o la Rata robinata són la cara amable i simpàtica d'un dels animalons més repulsiu de tots els que existeixen. Pels rosegadors no hi ha perill d'extinció tot el contrari, la seva facilitat reproductiva i d'adaptació al medi els converteix en una "espècie epidèmia".

A que ve tot este rotllo? Aquesta setmana mentre anava a la feina em vaig trobar, a una vorera de Ferreries vora el riu, a l’espècimen de la foto: sense vida, sobre una teula i amb restes de menjar (enverinat?)

No us penseu que aquest post és un al·legat en favor d'aquest, per mi, repugnant animal, no. Aquest és un post de preocupació. Si pel que sembla a la teula hi havia menjar enverinat per acabar amb les rates, que hagués passat si el comensal no hagués estat la rata?

Vist com hi ha qui regira els contenidors d’escombraries per menjar alguna cosa, la meua preocupació no es gratuïta...

08 d’octubre, 2008

Participació al 77è joc literari



A Negret li falta una cama, malgrat suportar el sol i la pluja, el fred i la calor, encara es manté dret i eixerit sobre les ratlles del pas zebra assenyalant a vianants i conductors de l'existència d'un pas segur.

Ara, però, són molts els qui l’assenyalen exigint la seva substitució, ja no és qui era. Se sap: pàl·lid, guerxat, descrostat, apagat, coix i rovellat, però encara estira el seu cap rodó per fer-se notar més encara, per evitar ser retirat, llençat a un camió de manteniment, amuntegat a un magatzem, venut com a ferro vell i qui sap si reconvertit en cargol de tassa de water.

Definitivament, prefereix seguir al seu carrer...



Foto: la garrofa de Mont-Roig

26 de setembre, 2008

Homenatge a Gerard Vergés


Amb motiu de l'homenatge que avui rebrà el poeta tortosí Gerard Vergés, l’Emigdi Subirats
ens proposa que posem un fragment de la seua obra als nostres blocs, i Jaume Llambrich ens posa a l'abast enllaços a la seva obra. Aquí va el meu granet de sorra:


Còmodament instal·lats en el tòpic



Hi ha multitud de fets que, per costum,
donem per bons i a cegues beneïm.
Però, per judicar, cal filar prim:
que un savi és molt distint d'una patum.

Inherent a la femta és la ferum,
com la sang és intrínseca a tot crim.
El fum dels funerals cria estalzim,
i allí on hi ha foc se sap perquè hi ha fum.

Adagis ben vulgars. Però afirmem
—plens de raó— que el peix picarà l'ham
i que la barca avança a cop de rem.

(Dames provectes lluiten per la fam,
mentre prenen el te). Ningú no tem
que aquest món tan absurd l'encengui un llamp.

Desclofollant



Una de les feines que menys m'agraden és la de desclofollar ametlles. Asseurem davant el cabàs i anar triant una a una les ametlles: aquí les bones, allí les clofolles, allà les secallones és per mi un martiri i per la esquena una tortura, però no hi ha més remei i cada any a les portes de la tardor la mateixa història.

Tot sigui pels panellets, el massapà i les punyetes...

15 de setembre, 2008

Bentornats


Ara va de veres, ja han passat la major part de les festes majors del pobles dels voltants, els estudiants tornen a les aules, els treballadors a la feina, el temps toca la gaita encara que sigui per emprenyar i les platges queden desertes... i en un tres i no res la Castanyada i si estirem el braç ja toquem Nadal...

Més val que pare, el temps ja passa prou apressa, sols fa falta que l'ajudi...

Bentornats sigueu aquells que heu estat desperdigolats, poseu al mal temps abrigalls i a la crisis carretons de paciència.

29 d’agost, 2008

XV Tradicionàrius a Roquetes


Avui, demà i passat es celebra a Roquetes la XVena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre.
A part dels ebrencs Quico el Celio, el mut i el noi de Ferreries, i les rondalles de Juanito Aragones i de Joseret, actuarà el valencià Pep Gimeno "Botifarra", Sants &fot, Amanida folk, Pont d'Arcalis i les Violines i el grup basc Oskorri.



PROGRAMA

L'HORT DE LA MÚSICA
Roquetes, 29, 30 i 31 d'agost de 2008

DIVENDRES 29: HORTET DEL CANT I LA DANSA
18h. Cloenda Esplai 2008 amb danses tradicionals
19h. Espectacle tradicional infantil
20h. Inauguració de l’exposició “Per punyetes, a Roquetes!”.
22h. Lliçó col·lectiva de jota amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Invitat especial: Pep Gimeno Botifarra
Ball folk amb El Quartet del Bar

DISSABTE 30: MARATÓ DE MÚSICA POPULAR
17h. Trobada de puntaires i lliurament de premis del I Concurs de punyetes Ciutat de Roquetes.
18h. Inauguració de la V Fira Artesanal, amb la presència del Sr. Xavier Vega Castellví, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i de l’alcalde de Roquetes l’Il·lm. Sr. Francesc A. Gas Ferré.
Actuació de Juanito Aragonés i Rondalla i els Grallers de Roquetes.
20.30h. Inauguració de les piscines municipals cobertes.
22h. XV Marató de Música Popular i Tradicional
· Grallers de Roquetes
· Joseret i Rondalla
· El Pont d’Arcalís + les Violines
· Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
· Oskorri + Banda de Música la Lira de Roquetes
· Amanida Folk

DIUMENGE 31: ELS TALLERS EN PRÀCTICA
18.30h. I Concurs Nacional de Jota Pepe García Lo Canalero. Comptarà amb la Rondalla de Joseret
19.30h. Balls i danses tradicionals amb Pas a Pas 4 + 1 i Ramon Cardona i Sants&Fot.
21.30h. Tancament de la V Fira d’artesania.

Entrada gratuïta a totes les activitats
Servei d’entrepans i begudes

ACTIVITATS PARAL·LELES

Taller de Jota Cantada impartit per Artur Gaya, dies 30 de juliol i 13,20 i 26 d’agost de 19h a 22h. al Casal de Joves. Concurs: diumenge 31 d’agost.

Curs de danses Tradicionals a càrrec del Grup Pas a Pas 4 + 1, dies del 25 al 28 d’agost de 20.30h. a 22h. al Casal de Joves. Balls: diumenge 31 d’agost.

Va. Fira d’artesania i mostra d’oficis dies 30 i 31, a partir de les 18h. a l’Hort de Cruells.

Exposició “Per punyetes, a Roquetes!”, dies 30 i 31 d’agost de 17h a 22h. i del 2 al 7 de setembre de 18h a 20h. a l’Hort de Cruells.

Més informació www.roquetes.cat

28 d’agost, 2008

Un de macarrons


Us agraden els macarrons? A mi massa i tot, i avui tocaven. Al seure a taula ja m'esperaven amuntegats al plat fen força cap endins per no caure, tenien el color vermellós característic d'haver-se banyat en tomata, per tot arreu es veien bocins de picolat i per acabar-ho d'adobar eren coronats d'un polsim de formatge ratllat gratinat al forn.

He tingut la temptació de comptar-los de cinc en cinc, cosa que mai he fet i he preferit deixar els exercicis mentals i cruspir-me'ls tal com la forquilla era capaç d'enxampar-los.

Però al fil del post anterior, us agraeixo els comentaris que heu fet, ignorava si el llindar per d'identificar un conjunt d'objectes sense haver-los de comptar està en quatre o en cinc, però el que sí coneixia són les investigacions en nadons de pocs mesos que demostren que els humans tenim la capacitat innata de percebre visualment conjunts de dos i tres objectes i d'identificar-los sense haver de comptar les unitats que els composen.

Cavil·lant, cavil·lant m'he menjat els macarrons, he escurat el plat i com he oblidat fer-li una foto abans, li faig al final.

Oi que ha quedat net?

Bona tarde i ens veiem...!!!

27 d’agost, 2008

Comptant de cinc en cinc


Sempre que veia un grup nombrós d'allò que fóra, li agradava saber-ne el nombre d'unitats que el composaven. Potser era la conseqüència d'haver-se acostumat de ben menut a comptar les ovelles que pasturava.

Comptava el nombre de músics que composaven les bandes de música de la Festa major, la quantitat de feligresos que desfilaven a la processó del Corpus, o les rajoles arrenglerades al terra d'una habitació.

Influenciat pel seu costum, una nit xafogosa, vaig intentar comptar de cinc en cinc les estrelles que emplenaven el cel, ... i no me'n vaig sortir

Avui, al anar a la feina ho he tornat a fer, tenia la curiositat per saber quants xiclets empastifats a la vorera separen casa meua de la feina. Duia 3870 quan m'he trobat un conegut i m’he vist obligat a posposar el meu repte per una altra ocasió.

26 d’agost, 2008

La rosa sobre l'asfalt


Veure una creu de pedra a la vora d'una carretera és la senyal inequívoca que ens trobem en el punt negre d'un accident mortal, però abans que les creus de pedra, sempre apareix un pom de flors en el lloc fatídic. Veure-ho sempre encongeix l'esperit i fa pensar en el tràgic final.

El dissabte passat venint de Vinaròs, vaig veure una rosa vermella solitària a la mitjana de la carretera, els vehicles circulaven en tots dos sentits i ella descansava fràgilment sobre la pintura blanca de la línia contínua.

Vaig preguntar-me què hi feia aquella rosa roja sobre l'asfalt. Vaig pensar que algú l'havia dipositat expressament en aquell punt per senyalitzar una desgracia recent, vaig pensar que li havia caigut a un enamorat quan circulava en ciclomotor a l'encontre de la seva promesa, vaig pensar...

Vaig pensar: Si tothom fa el que cal, ningú la trepitjarà, però així i tot, la seva existència penja d'un fil insignificant.

El diumenge, em vaig assabentar per la premsa del darrer "incident nuclear". Aquesta vegada Vandellòs II ha tingut un altre "ensurt sense importància".

I a hores d'ara qui se'ls creu? Jo ja fa temps que no, i vaig pensar que el nostre destí penja d'un fil tan insignificant com el de la rosa vermella al mig de l'asfalt...




foto: dragonfly.blogia.com

19 d’agost, 2008

Em fa por...


Darrerament he passat molt de temps al teu costat, però allunyat de tu, vivint pendent d'altres històries, gaudint d'altres instants.

Podria prometre que serà la darrera vegada, que no tornarà a passar, però no ho puc fer. Em fan por els silencis que em dediques, em fa por la indiferència amb que em tractes, em fa por la nuesa de la teva pantalla. Els meus dits acaronen les teves tecles, però segueixen, irremeiablement, orfes de paraules...

09 d’agost, 2008

Vuit del vuit de dos mil vuit


Vuit del vuit de dos mil vuit, els xinesos molt primmirats en aquestes qüestions han filat prim a l'hora de triar la data de començament dels Jocs Olímpics, i amb la típica cerimònia d'inauguració, els focs xinesos han assenyalat el punt de sortida a la competició, que per molts esportistes significa el reconeixement dels seus esforços i es disposen a competir netament, encara que són conscients que per alguns altres sols significa un trampolí cap al buit...

I mentre esportistes i aprofitats suen la samarreta, per molts altres als que se'ls hi fot l'esport es refreguen les mans amb aquest conte xinès que per ells és tan sols un negoci més, el negoci del quatrienni. Diners i política agafats de la mà, i tothom mirant les pistes d'esports mentre de portes enfora segueix passant allò de sempre...

08 d’agost, 2008

La caserna provisional dels Mossos, en marxa.

El proper 1 de novembre arriba a les Terres de l'Ebre el desplegament dels Mossos d'Esquadra, i a Tortosa ja s'han endegat els treballs d'acondicionament del solar municipal ubicat a les proximitats de l'actual caserna de trànsit per acollir provisionalment els nous efectius.

Ahir van llaurar els terrenys i avui les banyeres s'encarregaven de portar des de les graveres de Roquetes fins el solar materials per compactar el terreny, això si, per a no perdre's pel camí els camions han anat deixant un rastre de terra, pedres i pedrots per a "alegria i distracció" dels usuaris de la mateixa via...

07 d’agost, 2008

Estiu passat per l'aigua...

Enguany no et queixaràs de l'estiu que ens ha tocat. Caloreta de la bona per donar i per vendre. Sempre lamentaves que a l'agost, quan fas vacances, el temps estarrufava el morro i t'amenaçava amb unes vacances passades per aigua.

Jo també les voldria passades per l'aigua, per l'aigua d'una caleta tranquil·la o d'un racó idíl·lic a un riu perdut. I com de somniar encara no fan pagar, jo ja m'hi trobo...

25 de juliol, 2008

Moteros a Santa Bàrbara


El MotoClub Poc a Poc, organitza per sisena vegada la Concentració motera del Renaixement, però en aquesta edició canvia d'ubicació i es trasllada de Tortosa a Santa Bàrbara. La concentració que es celebrarà els dies 25, 26 i 27 tindrà lloc al Complex esportiu de Santa Bàrbara.

Trobareu més informació i el programa d'activitats a la web del Moto Club Poc a Poc

24 de juliol, 2008

XIII Festa del Renaixement



Una vegada més, i en van 13 (bon número) torna a Tortosa la Festa del Renaixement, per fer-nos viatjar per quatre dies al passat, a un passat que no hem viscut però que potser més d'un cop hem somiat.

Com en tota festa, oblideu les preocupacions per uns dies i submergiu-vos a les cerimònies, pregons, desfilades, mercats, jocs de cavallers, campaments i sobre tot per les tavernes de la festa.

Passeu i gaudiu de l’esplendor d'una ciutat del segle XVI...

20 de juliol, 2008

La corda de la baralluga

De tan en tan tornen a posar-se de moda els jocs de tota la vida. Aquests dies de vacances m’he adonat que els xiquets han tornat a posar de moda les barallugues. Jo de petit també hi vaig jugar, calia enrotllar una corda al cos de la baralluga tirar de la corda i la baralluga donava voltes i més voltes fins que s’aturava. Els saltirons, xocs i durada depenia de la destresa del jugador.

ERC, PP, PSOE, CDC, PSC...també s’han posat d’acord, com el xiquets que juguen amb les barallugues, per aprofitar les vacances i celebrar els seus congressos, per debatre ponències i més ponències, per elegir les seves "noves" direccions i per felicitar-se de lo bé que ho fan i manifestar-nos lo contents que estan d'haver-se conegut.

Voltes i més voltes per que res canviï. Voltes i més voltes tirant de beta, mentre la resta de mortals ens estrenyem la bossa i afegim forats al cinturó. Voltes i més voltes enredant la troca,... i enrotllant la corda rapidet, rapidet, perquè la baralluga no s'ature mai...

18 de juliol, 2008

Stella Maris

Al segle XVIII la festa de la Mare de Déu del Carme va començar a ser celebrada pels integrants de la marina gràcies a la difusió d'una llegenda que explica com l'escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

A la costa catalana, fou el corsari mallorquí Antoni Barceló, conegut com capità Toni, qui va promocionar la festivitat entre els mariners dels xebecs corsaris que defensaven la costa catalana dels pirates argelins, popularitzant la devoció per la Mare de Dèu del Carme o Stella Maris.

El culte per la Verge del Carme rivalitzà, i de vegades va desbancar, amb altres cultes protectors de mariners i pescadors, com Sant Telm (conegut com Sant Salvador de la Marina), Sant Pere o en el cas de la costa de l'Ebre la Mare de Dèu de la Providència.

Potser ens haurem d'encomanar a tots ells plegats, la travessia dels propers anys se'ns presenta complicada, segons els experts els vents són desfavorables, i el cel ens anuncia tempesta. A vore com es comporta el patró...

04 de juliol, 2008

Roquetes: Programa de Festes


Com tots els juliols arriba la Festa Major a Roquetes, i queda prohibit l'aborriment i la tristor, aixi que a fullejar el Programa de Festes i a xalar.

Que ho passeu bé !!

Font: web Ajuntament Roquetes

Roquetes estrena web

Per fi, i coincidint amb la Festa Major, l'Ajuntament de Roquetes estrena web.

La nova tarja de presentació del municipi inclou un blog de l'Alcalde on es compromet a presentar el dia a dia de la gestió municipal.

A vore si és veritat !!

29 de juny, 2008

Les tribulacions d'una caixera

Una clienta va assenyar-la amb el dit i va dir-li a la seva filla petita: Si no treballes a escola acabaras de caixera com aquesta senyora !!

Aquesta frase, com tantes altres abans, va impactar a Anna Sam, llicenciada en Literatura de 28 anys i que treballava de caixera a una gran superficie francesa. Aquell dia es va decidir a obrir un blog i contar les seves històries laborals. Estava farta de ser una caixera transparent, ignorada i insultada en moltes ocasions pels clients. Les tribulations d'une caissière va treure a Anne de l'anonimat, li va permetre publicar un llibre amb les seves entrades al blog i compartir entrevista televisiva amb la Ségolène Royal.

Tan de bó, també faci canviar les actituts de molts clients davant d'aquestes treballadores, ja prou maltractades per les precaries condicions dels seus llocs de treball...

23 de juny, 2008

Amb Sant Joan comença el "sarao"...


Encara que no en la intensitat que ho feien en darrers anys, ja fa uns dies que els petards van trencant la monotonia, i ens anuncien l'arribada de la revetlla de Sant Joan i la xafogor. Ja era hora.

Amb Sant Joan, els cargols, la coca i el cava, començarà tot un seguit de festes a poble si i a poble també, que tot plegat suposa anar de taula en taula omplint el pap.

Feu bondat, i sobre tot molt de compte...

Passeu-ho bé !!!

22 de juny, 2008

Les fonts (5): Escorxador


A la Rambla Felip Pedrell, encastada a la paret del restaurat Escorxador, encara es pot veure una antiga font de foneria, aquesta no raja li falta l'aixeta, i a més es evident l'estat d'abandonament en que es troba.

Però si la font clama al cel pel seu estat d'abandó, la "nyapa" que es pot veure al costat ja es de "nota". (On va el tub negre?)

Qüestió de grues


Un parell d'anys enrera un amic em comentava, lamentant-se, de la proliferació de grues que hi havia arreu, excepte a Tortosa. El desenvolupament, -em deia tot convençut- es medeix pel nombre de grues que hi ha en un indret determinat.

M'he tornat a retrobar amb ell i continua lamentant-se, però ara per la quantitat de grues aturades que hi troba en els seus viatges.

Jo com sols volto en dies festius no puc dur el control de grues actives i grues en atur forçós, però des de la meva petita finestra al món, entenc que deixar únicament en mans de la construcció el desenvolupament del país es jugar diariament al cara o creu. Com deien los iaios: Arrancada de matxo, parada de burro...

21 de juny, 2008

Les fonts (4): Cèlio


A deu passes del Portal de Remolins, tot just quan comença la Costa del Cèlio, a la cruïlla amb el carrer de la Granja, hi ha una font de pedra que encara raja, idèntica a la font de Sant Francesc al barri de Santa Clara.

Les vorades estan malmeses i la plataforma de formigó sobre la que es sustenta està enlaire. Llàstima que a les fonts no se'ls hi face un mínim manteniment, elles també formen part del mobiliari urbà, i demanen a crits un xic d'atenció.

17 de juny, 2008

Posa un arbre a la teua vida



Una curiosa noticia de més enllà de l’Atlàntic ens assabenta que els parlamentaris brasilers estan estudiant una proposta per imposar als ciutadans l'obligació de plantar arbres com a compensació davant de qualsevol tràmit amb l'administració. Així per exemple, plantar vint arbres per comprar un vehicle, un parell pel naixement d'un fill, deu per casar-se o seixanta per l'adquisició d'un habitatge. La mesura té per objectiu repoblar extenses zones del país, devastades per les accions inconscients de plantadors i especuladors.

Aquí a casa nostra, també hi ha la costum de plantar un arbre en adquirir un habitatge, d'aquesta manera els boscos també avancen, sobre tot per les teulades amb arbres esquelètics sense fulles i sense arrels...

15 de juny, 2008

Les fonts (3): Santa Clara


Després de superar l'empinada costa de la Pujada de Santa Clara o les escaletes de Nou Cirera, els carrers s'ajunten en un replanell abans d'enfilar tots dos junts cap el Convent de Santa Clara, i com endevinant la necessitat de refrescar-se encara raja l'aigua de la fonteta de Santa Clara.

14 de juny, 2008

Les fonts (2): Sant Lluís





Al carrer Sant Lluís, a pocs metres de la Casa d'acollida, recolzada contra la tàpia del Convent de la Purísima, rau una vella font de les moltes que hi havien a Tortosa. Malauradament l'aixeta ja ha desaparegut i únicament ragen els records de quan era una veritable font.

La font està guarnida amb unes rajoles decoratives, d'aquelles que es solien vore a la part de sota dels balcons del casc antic, amb la representació del sant que dona nom al carrer.