El superministre Solbes, ha afirmat que no hi ha de què preocupar-se, a pesar de la pujada de l’Euribor, la construcció seguirà endavant. Això si, les empreses i les famílies es poden sentir menys còmodes, però els preus dels habitatges s’estan desaccelerant: han passat de créixer un 18 % al 2003, a fer-ho ara a un 8%. Els crèdits hipotecaris segueixen augmentat però a menor ritme. El que si és una mala noticia ha dit: és que els espanyols no considerin raonable estalviar, quan l’estalvi és sempre positiu, al temps va reconèixer que les famílies dediquen gran part de la renda a la compra de l’habitatge i per això els resulta difícil estalviar...
Ara resulta que jo, que ja estic alliberat de crèdits hipotecaris, segons diu aquest bon senyor, no estalvio perquè no ho considero raonable, es a dir no em surt dels pebrots estalviar, no em dona la gana estalviar...Si aquests son els anàlisis de la situació econòmica del país que fa el senyor Solbes, anem llestos.
Per estalviar, podria donar-me de baixa de la línia telefònica, i quan hagi de parlar amb algú fer-ho personalment. Podria cancel·lar el subministrament elèctric i recuperar el vell llumanè per fer llum a les nits, podria recuperar la fresquera en lloc del frigorífic, i substituir la rentadora per un safareig. Podria vendre’m el cotxe i anar sempre caminant i en bici, o comprar-me un carro i un matxo, la bèstia podria menjar herba de l’hort i amb les seves deposicions podria abonar la terra, no em caldria comprar guano. Podríem deixar de dutxar-nos tots els dies i el rebut de l’aigua baixaria quantitat. Podria donar-me de baixa del gas i cuinar amb llenya de la muntanya. Podria deixar de pagar els impostos, que em reclama cada any el senyor aquest tan llest, i de ben segur que estalviaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada