Il·lusions i incerteses: A la 2 de Viladrich

Pot semblar una cosa estranya, complexa i fora de lloc, però ha estat una experiència d'allò més gratificant. Va valdre la pena participar-hi, pels resultats i per l'amistat forjada entre els autors que fins llavors no ens coneixiem.

Vuit personatges, nascuts de vuit plomes, que es belluguen pel seu petit món sense adonar-se que de mica en mica estan entrant en l’òrbita d’altres personatges, i que sense arribar a engolir-los els faran còmplices de la seva existència. D'altres, sense ni tan sols haver interactuat, hauran estat caminant molt pròxims, casi refregant-se, sense haver-se'n adonat.

Una novel·la, en la que he participat, que no deixa indiferent i que ja es pot trobar a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa

Ahí está...

Ahí está viendo pasar el tiempo... Això cantava l'Ana Belen referint-se a la madrilenya Puerta de Alcalá, els ebrencs no en tenim de Puerta de Alcalá, però tenim al mig del riu una pilastra, de l'antic pont que creuava l'Ebre, i a sobre el monument que l'any 1966 va inaugurar l’incombustible general Franco (un fotimé d'anys mort i la seva allargassada ombra encara viu entre tots natros).

Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.

Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.

Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..

Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...

Fins i tot en els dies de boira espessa, es manifesta la seva fantasmagòrica figura.