13 d’agost, 2007

On vas?

-Saps on vas?
-No pas. Però de ben segur que el meu camí acaba en algun lloc. No importa on. Sols sé que seguiré caminant i abans de trepitjar l'horitzó hauré arribat al meu destí.
-Què vols?
-Res que no es pugui trobar a les vores del meu camí, res que no pugui admirar sense allunyar-me de la finita línia del meu destí.
-Què escoltes?
-No vull escoltar res més que les meves passes al caminar, el piular dels pardals o el xiuxiueig de les paraules arrenglerant-se per ser dites en silenci.
-Què veus?
-Res que no siguin les parets de la trinxera, a una banda la decepció, a l'altra l'esperança
-No penses aturar-te?
-No hi ha motiu per fer-ho. A cada passa que dono, estic més a prop del meu final
-Desitges descobrir el teu final?
-No, sols confio en assaborir cada instant del meu camí, ja sigui fosc, ja sigui ple de llum.
-Llavors?
-No et sàpiga greu, seguiré endavant com sempre he fet. Sento que no t'agradi, perquè és diferent al teu camí. He arribat fins aquí, amb errades i triomfs, amb encerts i fracassos, penso seguir fent camí a cada passa.
-I quan hagis arribat al teu destí?
-No t'amoïnis per mi, però tot haurà acabat.

2 comentaris:

wink ha dit...

Molt bo aquest post, fa dies que miro el teu post, tinc un carinyo especial a aquestes terres, el que has escrit és autèntic company.

Joan M. Garcia ha dit...

Gràcies per la teva visita i pel teu comentari. Sempre és d'agrair que els visitants deixen l'empremta de la seva presència.