12 d’agost, 2007

El vigilant en el camp de sègol


El 26 de novembre d’enguany, el Club de lectura de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa té previst comentar la novel·la de Jerome David Salinger: “El vigilant en el camp de sègol”, tal com es pot llegir al bloc: Tens un racó dalt del món, de l’amic Jesús M. Tibau.

Em vaig adonar que tenia aquesta novel·la per casa, fruit de les lectures obligades dels meus fills, i avui he acabat de llegir-la.

Holden Caulfield, un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu, està plena de gent hipòcrita i sense valors. El jove, que és expulsat de l’escola per rendiment acadèmic insuficient, passa tres dies visitant Nova York, abans de tornar a casa. Les experiències que viu el faran reflexionar sobre el sentit de les coses.

Sembla que Holden sigui tan sols l’ombra del mateix Salinger: Un individu barallat amb el món i amb ell mateix, que després de publicar aquesta novel·la es va retirar del món a un lloc aïllat amb la seva filla, de la mateixa manera que descriu Holden quan li proposa a la Sally fugir de tot i anar-se’n a viure al bosc. La novel·la no s’ha dut mai al cinema, per la obsessió que té l’autor amb Hol·lywood, a la novel·la el protagonista acusa al seu germà D.B., escriptor de contes, de prostituir-se escrivint guions per al cinema.

L’obra de J.D. Salinger, que a pesar de no haver publicat res més segueix escrivint, segurament ens sorprendrà amb la seva mort, quan és previsible que els seus hereus es venguin tots els escrits i els drets del Vigilant en el camp de sègol, per al cinema. Ara ja fan cola esperant que arribi el dia.

Aquesta novel·la, de lectura obligada al sistema educatiu nord-americà i a gran nombre de països del món occidental, té un puntet d’intriga que ha fet que sigui analitzada pel dret i per l’inrevés per gran nombre d’estudiosos del comportament humà. És el fet de ser la lectura preferida d’assassins famosos. Entre altres, Marck David Chapman, que va matar a John Lennon, (duia un exemplar del llibre en el mateix moment de cometre el crim); John Hinckley, Jr. que va disparar a Ronald Reagan era un lector obsessiu de la novel·la; o Lee Harvey Oswald assassí de John F Kennedy.
Però no és únicament la lectura preferida d’assassins, sinó també de personatges com Winona Ryder, Bill Gates, Pete Sampras o Billy Joe, cantant de Green Day.

En fi un llibre interessant, de lectura entretinguda i ràpida, que desperta passions i rebuig a un cinquanta per cent, però no per això s’ha de deixar de llegir.

2 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Jo estic al 50% de la gent que pensa que no hi ha per tant. És una història que està bé, però no em va marcar ni molt menys. De fet quan jo el vaig llegir ni ho sabia que era un llibre tant adorat per molta gent. I quan me vaig enterar em va sorpendre... Com sempre dic: "sobre gustos no hay nada escrito".

Joan M. Garcia ha dit...

Efectivament, per a gustos colors. Aprofito per desitjar-te un feliç retorn a terres tarragonines des de la complicada Barcelona.