Fa tan sols quinze anys, a la feina parlar d’ordinadors i fer cara de tonto era tot un. El primer PC que vam tenir el compartíem entre sis empleats, amb el MSDOS per sistema operatiu i el WordPerfect com a tractament de textos. Per fer qualsevol cosa, havies d’anar sempre amb la xuleta dels comandos, que no hi havia manera de memoritzar-los. Des de llavors, em va despertar el cuquet i sempre m’ha atret la cosa aquesta dels ordinadors, i no em parléssim quan va aterrar Internet. En fi, en quinze anys el món ha canviat un ou. I en quinze més no vull ni pensar-hi.
Avui he vist a YouTube, un petit vídeo-ficció, o potser no, anomenat Prometeus. El coi de vídeo de moment m’ha semblat interessant, però he de reconèixer que al final m’ha deprimit. Sembla, tot plegat, que estiguin ensinistrant-nos per viure en un futur no molt llunyà reclosos i feliços en un cau patètic amb una pantalla de plàstic. Per muntar-nos la nostra vida virtual, la nostra vida paral·lela, perquè la real serà una merda en majúscules. El canvi climàtic dels trons, el Prometeus dels pebrots i el capitostos del món mundial emigrats a alguna estació espacial o a mig quilòmetre sota terra, tot plegat si sembla massa a Matrix i al món d’Orwell a 1984. En fi una metamerda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada