Les baranes d'en Tibau

L'amic Jesús M. Tibau des del seu bloc Tens un racó dalt del món ens anuncia la sortida al carrer del seu nou llibre, en aquesta ocasió de poemes, A la barana dels teus dits.
Ja feia dies que als lectors ens anava preparant el terreny amb una antologia fotogràfica de baranes de diferents indrets. Però he comprovat que tot i la quantitat de fotos que ha publicat apareixen trams curts de grans baranes o balconades d'unes mides força discretes, modest que és el noi. N'he trobat una que s'ajusta molt millor a la seva mestria, i encara es queda curta...

I Cursa de Muntanya Ciutat de Roquetes

El proper 4 d'abril de 2009 es celebrarà la I Cursa de Muntanya Ciutat de Roquetes, els que hi estigueu interessats teniu tota la informació al bloc de la cursa

Les fonts (12)

A la plaça de les Moreres de la Torre d'en Gil, tenim aquesta font en molt bon estat, que desitjo continuï igual o millor per molts anys.

El Gran Avet

Des de que la dona li va regalar la càmera digital, un nou món s’ha obert davant dels seus ulls. Ara veu les coses de diferent manera, fins i tot les tifes de gos tenen per ell un dallonses d’artístic.
La dona se’n penedeix, no pot anar enlloc amb ell. En quant s’encanta ja té la camera a la mà fent fotos d’allò més inesperat: al conductor del costat burxant-se el nas al semàfor, als leds fusos del semàfor, a l’avi alleujant-se la coïssor de l’entrecuix al banc del parc, al cargol rovellat incapaç d’aguantar la fusta querada del mateix banc, a la mare histèrica clavant-li un mastegot al fill entremaliat, al xupa xups del fill que ha caigut al terra de la clatellada, al borratxo que discuteix amb la bústia de correus, a la bústia que vessa cartes per la boca, a la meuca que ofereix els seus serveis a un municipal, al municipal que l’amenaça si no para de tirar fotos.

Tot és suportable per la dona, fins que el dia menys pensat es presenta a casa amb un gran embalum, que pretén penjar en un joc preferent del menjador.

- Si Nadal ha de ser cada dia de l’any què millor que aquesta foto perquè ens ho recordi dia si, i dia també –diu, mentre esgarra amb compte el paper que cobreix una gran foto que per ell representa el Gran Avet: l’esperit de Nadal que arrossega els nostres mals i ens neteja per dins.

...la dona tanca la finestra. Al mig del carrer una càmera digital feta miques i una gran foto estripada, de la xarxa d’aigües residuals d’un edifici comunitari...

...i el manteniment de la Via verda?

No en tinc ni idea, però em sembla que correspon al Consell Comarcal del Baix Ebre la conservació de la Via verda. És una llàstima que darrerament aquesta conservació vagi un pél ronsera, exemple del manteniment el trobem a les senyals i indicadors, que gràcies a l'acció de brètols i pocsucs, passa per hores baixes.

Un bloc menys

El dia 10 de febrer vaig obrir un nou bloc "Si no fos per tu", de moment semblava que tot rutllava bé, però va començar a donar-me problemes tècnics que mai havia tingut amb els altres blocs, i com no estic per sòries ni romanços he tirat pel dret tot seguint la dita de: Mort el gos s'ha acabat la ràbia. He traspassat els apunts (hem dol haver perdut els comentaris) i he finiquitat el bloc.

Ctra. de Roquetes: Ja han posat el rètol !!!

Del tot cert, avui han col·locat el rètol d'obra del desdoblament de la tan esperada carretera de Tortosa a Roquetes, on per cert posa que les obres van començar ahir dia 1 de març i acabaran el 30 de juny. Em sembla molt de córrer, a veure si ara amb les presses ho fan tot a mitges...

Per cert, segons el projecte, just a la cruïlla amb la carretera de la Nova Estació i els accessos a la zona lúdica de Roquetes s’ha de construir una rotonda que just passa per sobre de la fita de pedra que assenyala el límit de terme entre les dues poblacions. Direu que és un tros de pedra i au. Pot ser sí que és un tros de pedra, però que assenyala des del primer dia, on acaba lo d’uns i comença lo d’altres. A veure si com tantes altres coses d’arreu del país: es perd, i no se sap com va a parar al jardí de no sé on, propietat de no sé qui.

Los Monegros en venda

En plena crisis immobiliària, després de veure el fracàs de mega projectes com Marina d'Or, reapareix el Gran Scala de "Los Monegros", els propietaris dels terrenys d'Ontinyena que han rebut el 4% de l'import de les seves finques donen bots d'alegria.

Alguns dels inversors estan sota sospita, i de moment l’únic que s'està mostrant és una idea. Aigua, electricitat, una estació de l'Ave, el segon aeroport espanyol, la segona ciutat d'Aragó. Jo també sóc capaç de somniar un projecte semblant a Fullola, posem per cas...


Però no tot són aplaudiments, també hi han veus discordants i recollida de signatures contra el projecte, gent que veu que tot això és "l'Engany del rap: poca cua i molt de cap". Si voleu, feu una ullada a Los Monegros no se venden

La cadira buida

No hi ha res més depriment que una cadira buida. A un lloc on les cadires són buides, sembla que hi falti algú, mentre, elles esperen dispostes a que s’hi assegui qui sigui.
De vegades no li donem importància, ja es dóna per suposat que hi hauran moltes cadires buides a una conferència, a una presentació de treballs de papiroflexia o al passi d’una pel·lícula muda, posem per cas. D’altres vegades assenyalen clarament una absència: el polític absent al discurs del cap de files o l’actor absent el dia que li donen l'Oscar a l’actriu de moda.

A taula, una cadira buida, és el dit acusador que ens recorda contínuament l’absència de qui solia asseure’s en aquell lloc, i un dia farts de ser assenyalats injustament, ens espolsem la malastrugança desfent-nos de la cadira.

La cadira no es rendeix, i a l’ombra del contenidor de les deixalles, amb cara de víctima segueix esperant a fer llàstima i poder ser rescatada per la persona adequada, aquella que no se sentirà acusada de res encara que estigui buida.

Un lloc agradable

Perquè no tot el que es fa està malament. Perquè també hi ha racons, llocs de les nostres ciutats que són agradables.
Aquest matí m’he trobat aquest tram del carrer Barcelona de Tortosa. Tan de bo, tot el carrer fos així.

Lo safareig

Vas ser el melic de la casa, al teu voltant s’aplegaven les dones per colpejar la roba contra les teus lloses, mentre donaven solta a les llengües. A la teua vora es donava consol i es maleïa. Es plorava i es reia: es xerrava pels descosits.

Ara ja no en fas de falta, fins i tot les teves aigües s’han plenat de llac, res a veure amb aquelles aigües blaves sabonoses.

Si en sabríem de coses si poguéssim extraure de les teves pedres totes les històries que van arribar a escoltar.

Les fonts (11)

A Roquetes també n'hi han de fonts públiques, i com a tot arreu, la majoria de les fonts antigues han estat substituïdes per altres de manufacturades potser més pràctiques però que no tenen l'encant que tenien aquelles de tota la vida. Encara que de vegades l'encerten.

A la cantonada del carrer de la Parra amb el carrer de la Sèquia hi una d’aquests fonts "modernes" que acompanyada de dos seients, fa d'aquell racó un lloc ideal per petar la xerrada entre traguet i traguet d'aigua.

En arribar febrer

En arribar febrer, com si ja hagués arribat la primavera, els ametllers, fins llavors eixuts i tristos, esclaten omplint de color els camps, sense pensar que un mal fred els pot despullar de la delicada i fràgil flor que els guarneix.

I després del Carnaval?

És Carnaval, unes bones dates per disfressar-se, per criticar i sobre tot per oblidar encara que sigui momentàniament tot el que està passant al nostre entorn. Tan lluny arriben les disfresses que dia sí i dia també, uns i altres ens volen disfressar tot allò que està passant, el Rajoy no reconeix la evidència que aquells que s'han untat, són dels d'ell i els diners que s'han embutxacat són de tots. On és la ma dura amb els corruptes? El Zp per altre costat s'obstina en mantenir al Govern a persones que no es mereixen ostentar cap càrrec. I tots dos ara mirant-se el melic, ara mirant-se la Lluna, però sense posar remei a la situació que està patint la resta de la ciutadania.

Les dades no són per saltar d'alegria, sembla que hi ha un desfase de mig milió d'aturats entre la EPO i el nombre d'aturats registrats, això donaria la raó a la UE que afirma que l'any 2010 Espanya superarà els cinc milions d'aturats, es a dir nivells del 1996 (21% de la població activa). Casi res.

Segons publicava el dijous passat el diari econòmic Expansión, al ràting que elabora l’agència de qualificació Fitch Rating, la Caixa Castella La Mancha, ja és el primer àngel caigut del sistema financer espanyol, al baixar de cop tres nivells del ràting d'entitats financeres al passar de la qualificació BBB+ a BB+. Continua entre els darrers Caixa Laitana que ha caigut de BBB+ a BBB , i altres set entitats , (Caja de Ávila, Caja Segovia, Caixa Penedès, Cajasur, Caixa Sabadell, Caixa Tarragona y Caja Círculo), es situen a BBB+.

Ja veurem que passa després del carnaval, quan tots es treguin les caretes, si se les treuen. Jo ja tremolo !!!

El nomenclàtor del ràting és el següent : Des de AAA (màxim possible), AA+, AA, AA-, A+, A, A-, BBB+, BBB, BBB-, BB+, BB, BB-...i fins a D.

El contenidor

Ara estic desterrat a les afores, ja no sóc un contenidor de primera generació. La meva comesa és rebre les deixalles de l'extrarradi. Bé tampoc s’està tan malament. Una vegada t’han emmerdat una vegada el que ve al darrera tot s’hi sembla. Les situacions més dures però, les vaig viure a la porta del darrera dels supermercats i segons els meus companys la cosa no ha millorat.

Tots els vespres cap a les nou, les dependentes del supermercat recullen els articles de rebuig, les verdures passades, o els iogurts caducats, a l’hora en punt les portes del magatzem s’obrin i amb l’escorta del vigilant empenyen el carro cap el meu company que espera envoltat d’un xivarri provocat pels que esperen des de fa molta estona.

Quan la comitiva arriba , també ho fa el silenci, tothom emmudeix mentre el vigilant aixeca la tapa, però ningú perd detall dels moviments de les dependentes que buiden el carro abocant el seu contingut a la panxa grossa del contenidor.

En acabar la feina, les dependentes giren cua i el seu escorta deixa caure la tapa, és el tret de sortida. Tots es precipiten sobre el contenidor i un remolí de braços allibera les bosses acabades de dipositar, les aboquen a la vorera on les esgarren, i remenen el seu contingut esperant trobar qualsevol cosa aprofitable per menjar i retardar així el setge de la fam, al menys, fins les nou del vespre del dia següent.

Mans enlaire: La factura de la llum

Sóc un consumidor de llum assenyat, i més bé garrepa. M'agradaria poder aconseguir la utopia de què ni un cèntim més del que es mereixen vagi a mans de les grans companyies que més que cobrar, fagociten les nostres carteres. Sóc conscient que és una lluita quasi bé inútil, les elèctriques ens imposen, per llei, unes tarifes amb la connivència de qui hauria de vetllar pels nostres interessos, que no són precisament els d'ells.

Tot això ve, perquè acabo de rebre el rebut de la llum del darrer bimestre i he doblat la quantitat a ingressar respecte el bimestre anterior. Ara com altres vegades comença el martiri: submergir-se en lo més profund del rebut per intentar esbrinar que vol dir cada un dels conceptes, i d'on surten. Trucar al servei d'atenció al client per queixar-me de l'abús. Trucar al telèfon que em donin. Tornar a trucar a un altre telèfon i així fins que per art de màgia em tornen a adreçar al primer número. Presentar una reclamació per escrit.

I mentre la mala baba va retroalimentant-se, estàs a punt de perdre els nervis amb algú perfectament ensinistrat per tirar pilotes fora i l'emprenyamenta està a punt de sobreeixir al comprovar que tot plegat no ha servit per res, les peles ja te les han fotut, i qui sap quantes hauràs de gastar-te'n, si vols intentar, sols intentar, treure'n l'aigua clara.

Eggsss quin fàstic...

Dijous Jarder

Avui és Dijous Jarder i fins Mig Camí és una caminada de no res, però paga la pena passar una tarde de festa amb els companys enlloc de seure a la classe amb el mestre encarcarat de bigoti fi i regle ample, així que l’elecció és fàcil o fer campana o anar a estudi.

Després de dinar, amb l’entrepà de truita a la bossa, la cantimplora d’aigua, i ganes de sobra per passar-ho bé, jugant, jugant anem fent via.

En arribar a l’ermita hi ha que prendre prompte possessió d’un espai per poder jugar a pilota, no sigui que una altra colla ens hi passe al davant i ens haguem de consolar jugant a les boles. Sense perdre temps que la tarde passa volant ens cruspim la truita i a donar-li a la pilota.

De vegades d’una bona pilotada o d’una mala caiguda algú ha de deixar el joc, bé llavors és el moment d’anar al rocallar a estirar-se al sol com els regandaixos i buscar estrelletes. Si teniu sort com jo la he tingut alguna vegada, abans de tornar a casa,podeu fer-vos amb un petit tresor, ni més ni menys que estrelletes i pilanets caiguts del mantó de la Mare de Déu.

Perdona'm pare

El fill s'agafa al pare per no caure en els seves primeres passes, el pare s'agafa fort al fill en les darreres.

El fill corre als braços del pare buscant protecció, el pare ja no pot córrer però busca al fill amb la mirada, i molts de cops el fill no hi és...



Foto: Ad astra

Inauguració a la vista...

Sembla que m’apassione el tema de les carreteres i res més allunyat de la realitat, el meu interès pel quitrà és purament circumstancial, i únicament influenciat per la necessitat de desplaçar-me, amb un mínim de garanties de seguretat. Segons la web de l'Ajuntament de Roquetes el proper 19 de febrer, amb la presència del President de la Diputació, s'inaugurarà la rotonda i les obres de millora del tram Roquetes Raval de Cristo, i jo que em pensava que això ja feia temps que s'havia inaugurat, en la de vegades que ja n’he fet ús d’aquest vial.(¿?¿?¿?¿?¿?)

Les obres de la carretera de Roquetes a Jesús, segueixen a pas de formiga, sembla ser i segons informa La Marfanta per retards de Fecsa Endesa en la retirada de les línies elèctriques velles,

...i també ens posa al dia La Marfanta de que les obres de la carretera de 400 metres, que ara separa (és d’esperar que en un futur uneixi) Tortosa de Roquetes, estan a punt de començar.
M'ho crec? No m'ho crec? M'ho crec? Teniu a mà alguna margarida?

Retrobada al Facebook

"Avui t'he trobat, aquí, al Facebook. Sense adonar-me'n he escrit el teu nom i has aparegut del no res, he volgut esbrinar qui amagaves entre els teus amics i no he conegut ningú, sols una nena amb la teva mirada i el teu cognom. M’hagués agradat veure com ets ara, però el teu perfil no tenia foto. M’hagués agradat veure si els teus ulls color de mel encara eren vius com llavors, o si era tristor el que reflectien. Millor així, prefereixo conservar amb mi la imatge que recordo de tu.

Hagués pogut demanar-te que de nou acceptessis la meva amistat. Però millor no. No ho he fet. Millor deixar-ho córrer com ja ho vam deixar córrer fa molt de temps.
Potser tu també m'has trobat i has descobert que estic cansat i fart de donar tombs. No sóc bona companyia...”

- Bon dia Inspector.
- Com va, Bernat?
- Ja ho veu, un sonat que retroba l’amor de la seva vida i per celebrar-ho es fot un tret al cap. –va comentar en Bernat mostrant la pantalla de l’ordinador amb un missatge sense enviar...

XIV Fira de l'oli de Jesús

Per si anàveu errats de comptes o no recordàveu les dates, us faig memòria: el proper cap de setmana, del 20-02-2009 al 22-02-2009, es celebra a Jesús la XIV FIRA DE L'OLI DE LES TERRES DE L'EBRE


Amb els tradicionals:

Concurs de jotes Joan Prades "Joan de Figueretes"

Concurs d'Allioli

Bases del concurs de Llançadors, amb la boca, de pinyols d'oliva

Concurs de Mestres del Morter

Concurs de Plegadors manuals d'olives amb ungles i sense ungles

Concurs d'olives posades casolanes



Que ho passeu bé

Foto: web de l'EMD de Jesús

Llenguatge codificat

Quan anava a engegar l’ordinador va parar compte amb una nota que hi havia sobre el teclat. Va llegir:

Ppa, fs 1 anlsi davrs PC. Cnt ma 17 1 llps ple dvrs 47 prvano qudi cap.

Després d’una bona estona de trencar-se la closca va desxifrar la nota codificada del seu fill:

Papa, fes una anàlisi d’antivirus al PC. Cinta m’ha deixat un llapis ple de virus (47) prova que no en quedi cap.

Remugant i esbufegant va activar l’antivirus i va deixar que anés fent...

Sant Valentí

Ella, com tots els dissabtes va matinar per endreçar la casa. A mig matí va sortir per fer la compra setmanal abans de preparar el dinar.

Ell, com tots els dissabtes no va matinar gaire. A mig matí va sortir per esmorzar amb els amics.

Ella, al migdia, abans de parar taula va treure del forn un bescuit en forma de cor, com tots els anys.

Ell, al migdia, camí de casa va comprar una caixa de bombons en forma de cor, com tots els anys.

Ella va menjar una amanida verda, pit de pollastre a la planxa i un tall del bescuit en forma de cor. Ell va menjar una ració de “callos” precuinats i un parell de bombons de la caixa en forma de cor.

Ella va trobar a faltar la caixa de bombons que ell sempre comprava. Ell va trobar a faltar el bescuit que ella sempre preparava per dinar...

Un bloc nou: Si no fos per tu

En un intent de posar ordre al calaix de sastre que és aquest blog, he anat obrint blogs una mica especialitzats. A Lo calaix de modelisme naval, li va seguir Avui menjarem de cuina, i el passat dia 10 de febrer vaig inaugurar Si no fos per tu on aniré dipositant aquelles coses meues o de altres que en cada moment em semblin adequades.

Divendres tretze

No hi havia cap gènere de dubte, era la casa. Es va esmunyir per la finestra de la cuina amb tanta habilitat que ni es va despentinar. Va donar una ullada a l’estança, tot estava perfectament ordenat. Li va cridar l’atenció un calendari que compartia clau amb una llonganissa seca.

- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.

Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.

Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...

La bàscula de bany

Va ser implacable. La bàscula de bany no va anar amb mitges tintes, li va mostrar la més crua de les realitats, la que ell no estava disposat a reconèixer així com així. El número de tres xifres era demolidor, el va deixar paralitzat al damunt de la plataforma de vidre d’aquella bàscula de bany tan maca que havia aconseguit gràcies als punts de la caixa d'estalvis. Maleïda sia l'hora.

El cap semblava una batedora, li donava voltes, suava i no podia entendre de cap de les maneres com havia pogut arribar fins tan amunt. Havia sobrepassat tots els límits.

- Un número de tres xifres –s’exclamava sense parar.

Els seus pensaments intentaven esbrinar on havia fallat, i els seus peus el van dur a la cuina. Hauria de reestructurar la dieta que feia tres anys que duia entre mans, pensava mentre subjectava el ganivet que obria de punta a punta una baguette de pa, cruixent de crosta i tova de molla.

- He de posar fre a la golafreria, això si alguna vegada n’he tingut – sentenciava decidit, mentre escampava una bona quantitat de maionesa a banda i banda del pa.

- Aquesta vegada sí – va pensar mentre farcia l’entrepà amb una doble capa de mortadel·la - va donar la primera mossegada i es va abandonar al plaer de cruspir-se el berenar sense cap mena de remordiment ni càrrec de consciència.


En acabar de mastegar el darrer mos, va fer un glop de vi negre de la Terra Alta, i va afirmar sense embuts i totalment convençut :

- A partir de demà faré bondat.

Participació al 95 joc literari

L’estàtua és la millor flor del jardí, la peça més preuada de la casa que s’ha fet construir. Manel, cada matí l’ataulla des de la finestra. Amb qualsevol excusa s’atansa i la palpa buscant-li un defecte que no té. No es cansa de mirar-la, i cada vegada que ho fa troba un semblant nou que abans no havia percebut. N’està del tot segur que és ella. Tan hi fa que no tingue cap, ni peus, ni mans per saber que és la seua estimada. La coneix prou bé, perfectament, coneix cada plec de la seva pell, i l’estàtua és la prova del seu engany.

- Marta, has tingut la poca vergonya de despullar-te davant l’escultor. No et podré perdonar mai.
- Però què dius Manel? T’has begut l’enteniment?
-Com has pogut fer-me una cosa així?
-Manel asserenat, la gelosia t’ha fet embogir, tu ets l’escultor.

Remat final

Rebaixes. Tot rebaixat. Ara + rebaixes. Tot al 20 %. Ni al 10%, ni al 20%, ni al 30%, ni al 40%, aquí tot al 50%. Segones rebaixes. Les rebaixes de les rebaixes. Tot super rebaixat. Aquí, les millors rebaixes. Ara li fem les millors rebaixes, tot al 70%. Si no en tenia prou amb les segones rebaixes, li oferim les terceres rebaixes. Liquidació fi de temporada a preus regalats. Les rebaixes totals. Remat final.

Amb tanta rebaixa, l'únic que s'aixeca és la tensió arterial.

Un 10 per la Biblioteca de Roquetes

La falta que feia la Biblioteca a Roquetes era algo evident. I de no tenir-ne hem passat a una instal·lació amb un capital humà que no té preu.

La Biblioteca de Roquetes i la seua gent no paren, a part de les activitats que setmanalment fan amb els nens, la setmana passada ens oferien la presentació del llibre Les besties de l'Hort de Xavier Blanch. El dissabte feien lloc per a la segona jornada de l'Ebre Bloc, i el proper divendres una nova presentació de llibres, en aquesta ocasió Històries del paradís de Xavi Sarrià del grup valencià Obrint pas i al mateix temps, que aquestes activitats, segueix en cartell l'exposició: Una literatura pròpia, dones escriptores.

Endavant i a no baixar la guardia.

Si no fos per tu

Si no fos per tu, què faria jo?. De vegades et conto històries, i de vegades me les contes tu. El fulls s'omplien de paraules i ara les paraules inunden les pantalles

- Els quaderns i els llibres han mort?.
- No, avui encara no, avui segueixen malalts, però vius.

Carnaval a Roquetes

Com tots els anys l'Ajuntament organitza, amb la tradicional col·laboració de la Lira, el Carnaval 2009. El programa, que es portarà a terme el dissabte 21 de febrer, serà el següent:

18.45 Concentració a la Plaça de la Raval Nova
19.30 Desfilada de disfresses pel carrer Major, amb el Ball de diables Lucifers de Roquetes i Xarangues Filigrana i Xino Xano
24.00 Ball de disfresses a la Lira amb el Duet Elegance


A passar-ho bé que enguany la cuaresma es presenta molt llaaaaaaarga

Ebrebloc 2009: El futur ja és aquí

Aquest matí i ahir a la tarde vaig poder assistir a la programació de l'Ebrebloc 2009, que com en les trobades precedents l'he trobat força interessant.
La jornada d'ahir, celebrada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, es va dedicar principalment a la Literatura i els blocs i va deixar obert un gran interrogant: L’e-book, el llibre digital ja és un fet, però acabarà amb el llibre de paper?

A la jornada d'avui, celebrada a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb el taller de videoblocs i la xerrada de Teveon s'ha obert un nou interrogant. La televisió per Internet ja és un fet, però acabarà amb les cadenes convencionals?

Les respostes no estan gaire lluny, les guarda zelosament el futur, però el futur ja és aquí, comença en acabar de llegir aquest post o una mica abans...

Ens veiem a l'Ebrebloc 2010 o abans si potser.

Ebre bloc: I en van tres

Sembla lluny i va ser abans ahir, quan el 3 de febrer de 2007 s'encetava la taronja de l'Ebre Bloc: la I Trobada de blocs ebrencs.

El primer any el programa omplia el matí d'un dissabte, l'any passat ja va omplir la tarde d'un divendres i el matí d'un dissabte, i demà amb la tercera edició la programació s'estira una mica més, i ja omplirà la tarde del divendres, i el dissabte matí i tarde. Felicitats i ànims als que s'ho “curren” de veritat preparant i fent possible que tot estigui a punt i al seu lloc.

Ara ens toca a la resta fer acte de presència i gaudir de les xerrades, taules rodones i tallers. Ens veiem demà...

Un món d' ombres

Sempre hem viscut en un món de clars i ombres, però sembla que darrerament proliferen les ombres per sobre dels clars. Lo Papa Benet (res a veure amb los anisets que tots coneixem) restitueix a uns bisbes dels de la crosta dura i aixeca ampolles a tota Europa. Els de Berlusconi donen una volta de cargol més i volen implicar als metges en la denuncia dels seus malalts per haver comès el delicte de ser sense papers. I a França la noticia del dia, és que el Nicolás s’ha empadronat a casa la Bruni.

El Montilla afirma que al nostre país no hi ha experiència en vent. A quin país viu? Al govern (alguns al menys) diuen que volen ser subseu de les olimpíades de Madrid, la resta del govern (no diuen ni fava) estan afònics. Les xifres de l’atur gelen a qualsevol, ja anem pels 3,3 milions, i el ZP promet que entre el març i l’abril es crearan 300.000 llocs de treball, es mereix un premi: Però quin? ( A l’optimista convençut o al Mentider compulsiu)

Els banquers diuen que la culpa de la crisi no és del cha cha cha sinó de les famílies i les Pymes, que som una colla de despilfarradors i mai en tenim prou. El Sebastián contraataca dient que vigilarà de prop la Banca. Els del PP no s’entenen entre ells, s’espien en plan barroer, es peguen punyalades “traperes” a tort i a dret i encara ens volen governar a tots, mentre l’ombra del bigoti de Jose Mari es percep cada vegada més a prop. Déu mos en guard!!

Una noia nord-americana es ven la virginitat per 3 milions de dòlars. Els de Google Earth se’n van de la bola (del món), es foten baix l’aigua i es perden per l’espai, definitivament el món se’ls ha fet menut. Google es torna boig per uns minuts i col·lapsa el món. Els de l’accelerador de partícules, que encara no han estrenat, en tenen per a uns quants de mesos per reparar avaries, i la Carretera de Tortosa a Roquetes continua com sempre, de pena. Definitivament ho tenim fotut.

Menys mal que en aquest món d’ombres hi ha una llum d’esperança: el Barça ho guanya tot ¡¡¡

La meua participació al 90è joc literari

Casi al límit de temps, m'ha vingut la venada de participar al 90è joc literari del blog de Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món, i complint amb les regles del joc també el penjo al meu blog:

EL PATGE

Aquell any potser m’havia portat molt bé. Al obrir el balcó un patge de Baltasar m’esperava, tot cobert amb una capa blanca. No anava tan mudat com els patges de la cavalcada del Reis, ell portava la roba d’anar per feina.
Va donar-me un paquet que no vaig obrir, fins que va desaparèixer, impressionat com estava per la seva presencia. No recordo què em va regalar, però podria encertar dient que va ser: un quadern per colorejar, un plumier de fusta, una capseta de llapis de colors, i potser una caixa de fustetes de colors per construir allò que fos capaç de imaginar o un grapat d’indis i vaqueros de plàstic.

Allò que millor recordo, era el seu vestit blanc com un llençol, la seva cara negra com el tió i un agradable olor a fusta i vernís com la que solia fer el meu germà gran.

Sense cap dubte, vaig arribar a la conclusió que el patge era fuster.

De l'Ebre Blook a l'Ebre Bloc

Aquest dissabte 24 de gener va tenir lloc a Vall-de-roures i Arnes la trobada d'autors i presentació de l'Ebre Blook: Relats d'aigua dolça al Serret Blog, un recull de relats publicats al blog del llibreter de Vall-de-roures, Octavi Serret i que Cossetània Edicions ha portat al paper.

Dins de dues setmanes, Tortosa i Roquetes acolliran la Tercera trobada de blocaires ebrencs. L'Ebre Bloc ens espera amb un atapeït programa els dies 6 i 7 de Febrer, que tindrà lloc, com l'any passat, a cavall de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i la Biblioteca Municipal de Roquetes. Ens veiem.

Programa d’activitats de l’EbreBloc 2009:

6 de febrer de 2009 (Biblioteca Marcel·lí Domingo)

16.45 - 17.00h : Recepció i recollida de materials.

17.00 - 18.00h : Presentació i inauguració de la jornada a càrrec de:

* Carme Pla, presidenta de Blocaires Ebrencs.
* Ferran Bel, alcalde de Tortosa.
* Andreu Martí, president del Consell Comarcal del Baix Ebre.

18.00 - 19.00h : Xerrada de Teresa Fèrriz Roure, directora de “Lletra“, l’espai virtual de la literatura catalana de la UOC.

19.00 - 20.30h : Taula redona : Blocs i literatura, moderada per Emigdi Subirats. Amb la participació de:

* Jordi Ferré, editor de Cossetània.
* Albert Aragonés, escriptor, Beaba.info.
* Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús.
* Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire.

20.30h : Cloenda del primer dia de l’EbreBloc a càrrec del M. H. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.

21.00h : Vi d’honor.

7 de febrer de 2009 (Biblioteca Municipal de Roquetes)

10.00 - 11.30h : Taller de videobloc, a càrrec de Jesús Ferré.

11.30 - 12.00h : Esmorzar.

12.00 - 12.30h : Radiografia-estat de l’Ebresfera, a càrrec de Daniel Gil.

12.30 - 13.30h : TEVEON, un any de televisió per internet a les Terres de l’Ebre i el Maestrat, a càrrec de Cinta Bonet.

14.00h : Dinar.

16.00 - 17.00h : Taula redona : Els blocs col·lectius de l’Ebresfera. Amb la participació de blocaires dels blocs La Voz Telúrica, Hespèria, Cinema-Classics i Antics Alumnes de La Mercè.

17.00 - 18.30h : Taula redona : Els grups de Facebook dels pobles de les Terres de l’Ebre.

18.30 - 18.45h : Acte de cloenda, a càrrec de Francesc Gas, alcalde de Roquetes.

19.00h : Trobada de feisbucaires i Beers&Blocs, a la mateixa Biblioteca.

Ebre Blook: Relats d'aigua dolça, ja és al carrer

Vall-de-roures, 24 de gener de 2009

El vent vol ser el protagonista del dia, les previsions meteorològiques ens avisen del pas d'una ciclogènesis explosiva. No es pot anar pel carrer.
A la cruïlla d'Hispanitat amb Aragó, la Llibreria Serret suporta a les seves façanes la ventada i a l'interior del local els exemplars de l'Ebre Blook van que volen. Cada llibre du un paper amb un nom, busco la pàgina 49 "El lladre de somnis", a sobre hi escric una dedicatòria i signo, el passo i me'n passen un altre. Perdo la noció del temps, és la meva primera vegada, mai abans havia signat llibres. I m'agrada.

L'Octavi no para de promocionar el llibre entre els seus clients, es nota que s'estima la seva feina.

Tot s'atura per un bon dinar a un restaurant de la localitat, després una trucada m'allunya de l'altra fita del dia: la presentació en societat del recull al Molí d'Oli d'Arnes. Una altra vegada serà.

Torno cap a casa, però la jornada m'ha deixat un cuquet que en demana més.


Entrades relacionades:
Tens un racó dalt del món
La Via Augusta
Llibreria Serret
Triticària
Remote viewers

EBRE BLOOK: Relats d'aigua dolça al Serret Bloc

Quan al 2007 al Serret Bloc es va llançar la proposta d’enviar textos per ser mostrats al seu bloc, vaig participar com altres vegades ho he fet amb altres iniciatives, però aquesta vegada era algo diferent. Allò era tan sols l’estat embrionari d’un projecte que anava més lluny i que el proper dissabte veurà la llum, gràcies a Cossetània Edicions.

EBRE BLOOK: Relats d’aigua dolça al Serret Bloc és el recull de relats de 17 autors, entre els quals em trobo, que vam participar en la iniciativa d’Octavi Serret.

Francesca Aliern
Jordi Andreu Corbaton
Susana Antolí
Teresa Bertran
Pere Casanovas
Glòria Fandos
Joan M. Garcia
Maria Lluïsa Gascon
J. Carlos Gil
Albert Guiu
Silvestre Hernàndez
Josep Igual
Maria-Josep Margalef
Laura Mur
Vicenç Sanz
Emigdi Subirats
Jesús M Tibau

A les dotze del migdia del 24 de gener, la Llibreria Serret de Vall-de-roures acollirà una trobada dels autors, i a la tarde a les vuit del vespre al Molí de l’Oli d’Arnes es fara la presentació del llibre a càrrec de Jesús Mª Tibau, Josep Igual i les germanes Neus i Teresa Pallarès, amb la coordinadora de l’acte Pepa Nogués de l’Associació “La Bresca” d’Arnes.

De Tortosa a Roquetes: Un pas de dimoni

Sóc pesat? Tinc la carretera de Tortosa a Roquetes entravessada des de fa massa temps, tan que ja m'avorreix fer entrades sobre el mateix tema, l'any passat van arranjar l'asfalt, però pels vianants segueix sent un esport d'aventura transitar-hi i més tenint en compte els episodis de pluja que hem tingut a la tardor i començament de l'hivern.

Al 21 d'0ctubre ja vaig penjar un post informant de la licitació de l'obra d’urbanització d’aquesta carretera.
Avui llegeixo a La Marfanta que ahir el Ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar les ocupacions dels terrenys municipals per part de la Diputació de Tarragona, per iniciar les obres. Pos mira que bé.

A l'aprovació d'ahir li podríem adjudicar la dita: Per Sant Antoni un pas de dimoni.

A veure si es nota!!

Deixa'ns com estàvem...

Els Reis ja han girat cua, se'n tornen cap a Orient amb la que està caient per aquells indrets, i ens deixen un fred que pela i el fantasma dels 3 milions d'aturats fet realitat.

Ja no sé què fer, si amagar-me dins la closca com els cargols, si aixoplugar el cap sota l'ala com els estruços, si deixar de llegir noticies i emigrar a Fullola, o seguir escagarrinant-me cada vegada que ens diuen que el 2009 serà difícil però que a partir del març tot començarà a millorar...

Mare de Déu de Lourdes, deixa’ns com estàvem...!!!

Lo concurs nadalenc de bajoqueta

Enguany he participat al 2n concurs d'històries curtes que cada any per Nadal organitza bajoqueta en el seu blog, i mira per on he estat seleccionat com a finalista. Wooowww!!!

Tenint en compte que la darrera vegada que vaig guanyar algo amb els meus escrits va ser quan tenia 13 anys (o sigui fa quaranta anys) amb un concurs de redacció de la Coca-Cola, ser ara finalista en el concurs de bajoqueta, pos mireu es algo que m'omple "d'orgullo y honda satisfacción".

(Semblo un xiquet amb les sabates noves!!!)

Un nou blog: Avui menjarem...

Diuen que "Qui no te feina el gat pentina" i deu ser veritat, avui he estrenat un nou blog que sota el nom d'Avui menjarem... preten descriure els meus tràfecs entre cassoles a pesar de la meva poca destressa en estos afers.

Aquest serà el tercer blog públic que porto entre mans, ja vorem si dura.

Caldereta de sèpia

Arreu, les barques sempre han disposat d'una petita cuina o fogó on es preparava el menjar dels pescadors, fins i tot els llaguts de l'Ebre disposaven d'un petit fogó, a vora la sama, on es preparaven els àpats dels llaguters.

Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.

Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...

Les calderetes no tenen cap misteri:

A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:

Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:

aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix

Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...

Bon profit

Murs freds

Pedres fredes, arrenglerades filera a filera, des de la roca del basament fins al cel. Parets fredes, gruixudes i sense a penes obertures que no permeten el pas dels raigs de sol, però incapaces d'ofegar un lament. Murs freds, inexpugnables per obstaculitzar l'entrada o impedir la sortida?

Les torres dels castells, investides amb la majestuosa honorabilitat del seu rimbombant cognom de "l'homenatge" m'han semblat sempre qualsevol cosa menys honorables.

Què ocorria realment a l'interior d'aquelles quatre parets gruixudes, fosques i humides ? No crec que d’un escenari com aquest pogués sortir res de bo.

Estalvi energètic

Com a mesura anticrisi, amb l'objectiu de reduir la factura del petroli, augmentar l'efectiu en mans dels consumidors i fomentar el reciclatge entre la ciutadania, el Govern es planteja fer arribar a cada llar catalana un llumener inalàmbric.

L'aparell va acompanyat d'un rigorós manual d'instruccions perquè tothom en pugui fer un ús assenyat i responsable.

Per Sant Esteve, canelons !!!

Semblava que no arribaria mai, i ja som a Sant Esteve. Per no perdre la costum nadalenca, ens aixequem de taula per tornar a seure-hi. I avui per no perdre la costum toquen canelons, que enguany he fet jo i ningú s'ha queixat.

Pel farcit he emprat:
ceba
pit de pavo
magre de porc
fetge de pollastre
paté

A la cassola es prepara un sofregit de ceba, on s'anirà afegint la carn de pavo, porc, el fetge, el paté i un gotet de brandy.

Quan estigui tot cuit es posa a la trituradora. L'ideal es utilitzar un d'aquells estris a manivela per picar la carn, però una picadora elèctrica també va bé sempre que no ens passem, la textura NO ha de ser fina com el paté.

Les plaques per embolcallar la carn es posen a remulla durant vint minuts si són precuites, o el mateix temps en aigua bullent si són de les altres. S'estenen sobre un drap net i es procedeix a farcir.

Els canelons es van col·locant en un safata per a forn on prèviament s'ha escampat mantega per les parets interiors.

En un cassó es posa una porció de mantega a dissoldre, quan ja hi sigui es treu del foc i es van abocant tantes cullerades soperes de farina de blat com quarts de llet hi posem (així per a un litre de llet hi posem quatre cullerades de farina), es remena fins fer una massa homogènia sense grumolls i es torna al foc afegint llavors la llet tèbia d'un sol cop i es va remenant fins espessir. Quan estigui tot ben cuit posar una mica de nou moscada i sal.

S'aboca la bechamel sobre els canelons i es col·loca la safata al forn.

De variants n'hi ha moltes, però la millor és aquella que s'ajusta més fidelment a la elaboració que sempre hem vist i tastat a casa.

Borraines

Ara ja pràcticament desaparegudes de moltes taules ebrenques, les borraines eren un dels nostres dolços habituals als àpats nadalencs.

Com feia uns quants d'anys que no les tastava, d'enguany no podia passar i no vaig parar fins aconseguir un parell de dotzenes de fulles de borraina.

Amb una preparació molt fàcil es pot aconseguir posar a taula un postre que si bé no és de l'agrat de tothom al menys a mi em porta vells i grats records.

Per a una dotzena de fulles, es necessiten:

dos gots de llet.
dos ous
un sobret de llevat en pols (royal) o sifó
i la farina que hi entre
també es pot afegir un got petit d'infusió de matafaluga i la ratlladura d'una llimona.

Es renten les fulles de borraina i s'eixuguen bé.

Es posa a un bol la llet i els ous i es va baten mentre s'afegeix la farina evitant els grumolls. Quan al sucar una fulla la pasta s'enganxi, serà el moment de sucar-les totes i anar fregint-les banda i banda en oli abundant.

Quan estiguin fregides, col·locar-les en un plat i abocar per sobre un bon raig de mel tèbia, i ... a menjar

Bon profit !!!

Que xaleu de valent

Sembla mentida però és així. Ja ha passat tot un any, estem a un dia de Nadal i a una setmana de l'Any nou, i jo sense afaitar !!!

Passaré per alt, perquè sí, els missatges de bona voluntat, tot allò de que Nadal haurien de ser tots els dies de l'any, tampoc diré res de la Loteria, ni de la salut, em callaré els consells de moderació en el menjar i en el beure, però no oblidaré de dir-vos que l'any vinent us espero aquí de nou. Passaré llista.

Que xaleu de valent !!!

Les fonts (10)

De les poques fonts que queden algunes encara ragen, entre aquestes darreres es troba la font de la Pujada al Castell de la Suda.

Aquesta està datada al 1976, però jo diria que hi havia una font anterior de pedra blanca uns deu metres més avall.

Igual vaig errat. Segur que algú m'ho podrà confirmar o rebatre.

Avui cuino jo: Tartiflette

Avui com tenia tota la tropa per sopar he volgut provar una recepta que em va passar un company de feina.

La Tartiflette és un plat de la Savoia francesa, que té com ingredient estrella el formatge reblochon. El reblochon és el resultat de la segona munyida. Munyida que es feia de nit i a les fosques per escapolir-se de pagar, a nobles i monjos, la totalitat de les rendes per la producció de les vaques.

Per elaborar la Tartiflette, s'utilitza una cassola de fang on es sofregeix ceba, patates i bacon fumat tallat a tires.

Quan tot estigui llest, es retira l'excés d'oli i es cobreix amb formatge reblochon tallat per la meitat (la crosta ha d'estar cap a dalt), es posa al forn prèviament escalfat a 200 graus i es manté durant uns deu minuts, suficients per que el formatge es fongui i es mescle amb les patates.

Es treu del forn i es retiren les crostes del formatge amb molta cura.

Es serveix acompanyat d'una amanida variada.

Per a l'amanida hi ha que preparar una vinagreta:

Tres parts d'oli.
Una part de vinagre de Mòdena.
Dues culleretes de mel
Una cullereta de mostassa
i pebre al gust

Bon profit!!!

L'amistat invisible

Diuen los restauradors que la crisi ha fet minvar les comandes per celebrar menjars d'empresa en ocasió de les festes de Nadal. Potser sí. No tinc elements de judici per afirmar o negar aquest extrem.

Sols puc constatar que com tots els Nadals l'amic invisible es va manifestar i, coincidint amb la meva sobrevinguda afecció pels fogons, em va oferir un pràctic davantal, que prometo no vendre a l’Ebay.

Ara a vore com surten los canelons (que l'hàbit no fa al monjo...)

La pilastra del riu

De petit recordo que al mig del riu, hi havia una pilastra, i segons dien els qui ho havien vist la pilastra suportava un pont que van volar al 39. De tant en tant es deia que a la pilastra li posarien una passarel·la i fins i tot que en farien un altre de pont, perquè arribaria el dia que amb el pont de l'Estat no en hi hauria prou.

De pont no en van fer, però la pilastra del riu la van fer més alta i a sobre li van posar una estructura metàl·lica amb tot el acompanyament, llums incloses. A les nits quan l'encenien semblava un arbre de Nadal, feia patxoca.

De tant en tant la pilastra i el seu monument, desfermaven els més acalorats comentaris: que si les llums no funcionaven i no es podien reparar, que no es reparaven perquè no hi havia electricista que hi vulgues pujar, que la instal·lació estava espatllada, que si s’estava rovellant i qualsevol dia cauria, que si blanc, que si negre...

Es va retirar el víctor i les lletres de la pilastra i la tinta també va córrer. I ara de cap i volta la pilastra i allò que suporta tornen a estar en boca de tots.

Independentment d’allò que representa, i que més valdria que no representes, sempre m'ha semblat que la pilastra i el seu acompanyament són el melic de Tortosa, i ens el mirem i parlem d'ell per no vore ni parlar dels seriosos problemes que ens envolten i amenacen. Disculpeu però ara per ara em preocupa més la crisi i allò que ens pot venir de riu amunt.

I si decidiu treure la ferralla, jo poso un euro o dos si m’apreteu, però la pilastra no me la toqueu, de que parlaríem llavors?

Les fonts (9)

A la Costa dels Capellans, a tocar l'Absis de la Catedral, encara es pot trobar aquesta font que com tantes altres ja no raja, roman muda i sense aixeta. Una més...

A pesar de l'estat d'abandonament en que es troben i del maltractament que reben, lamentaria que a algú se li pogués acudir la idea de fer-les retirar del lloc on se troben.

Fent cantonades

Un de vatros va idear-me, i em va dibuixar en un paper. Algú altre em va construir. I altres d’aquí la vora, vau decidir on em col·locaríeu i em vau encomanar.

Se suposa que tots vatros havíeu de dipositar, a la meva panxa, tot allò que habitualment tiràveu al terra, i que seguiu tirant a pesar de la meva presència. He sentit dir que tinc germanes escampades per la ciutat. Deu ser veritat, però des de la meva cantonada no en veig cap.

Potser penseu que soc invisible, res més allunyat de la veritat, els brètols i bandarres sí que em veuen, i molt sovint m'utilitzen per alliberar les seves tensions esbatussant-me, abonyegant-me i de vegades inutilitzant-me durant molt temps, fins que el manyà aconsegueix guarir-me de l’ensurt.