No hi havia cap gènere de dubte, era la casa. Es va esmunyir per la finestra de la cuina amb tanta habilitat que ni es va despentinar. Va donar una ullada a l’estança, tot estava perfectament ordenat. Li va cridar l’atenció un calendari que compartia clau amb una llonganissa seca.
- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.
Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.
Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...
- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.
Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.
Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada