13 de febrer, 2009

Divendres tretze


No hi havia cap gènere de dubte, era la casa. Es va esmunyir per la finestra de la cuina amb tanta habilitat que ni es va despentinar. Va donar una ullada a l’estança, tot estava perfectament ordenat. Li va cridar l’atenció un calendari que compartia clau amb una llonganissa seca.

- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.

Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.

Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...