Pedres fredes, arrenglerades filera a filera, des de la roca del basament fins al cel. Parets fredes, gruixudes i sense a penes obertures que no permeten el pas dels raigs de sol, però incapaces d'ofegar un lament. Murs freds, inexpugnables per obstaculitzar l'entrada o impedir la sortida?
Les torres dels castells, investides amb la majestuosa honorabilitat del seu rimbombant cognom de "l'homenatge" m'han semblat sempre qualsevol cosa menys honorables.
Què ocorria realment a l'interior d'aquelles quatre parets gruixudes, fosques i humides ? No crec que d’un escenari com aquest pogués sortir res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada