"Avui t'he trobat, aquí, al Facebook. Sense adonar-me'n he escrit el teu nom i has aparegut del no res, he volgut esbrinar qui amagaves entre els teus amics i no he conegut ningú, sols una nena amb la teva mirada i el teu cognom. M’hagués agradat veure com ets ara, però el teu perfil no tenia foto. M’hagués agradat veure si els teus ulls color de mel encara eren vius com llavors, o si era tristor el que reflectien. Millor així, prefereixo conservar amb mi la imatge que recordo de tu.
Hagués pogut demanar-te que de nou acceptessis la meva amistat. Però millor no. No ho he fet. Millor deixar-ho córrer com ja ho vam deixar córrer fa molt de temps.
Potser tu també m'has trobat i has descobert que estic cansat i fart de donar tombs. No sóc bona companyia...”
- Bon dia Inspector.
- Com va, Bernat?
- Ja ho veu, un sonat que retroba l’amor de la seva vida i per celebrar-ho es fot un tret al cap. –va comentar en Bernat mostrant la pantalla de l’ordinador amb un missatge sense enviar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada