04 de març, 2009

El Gran Avet

Des de que la dona li va regalar la càmera digital, un nou món s’ha obert davant dels seus ulls. Ara veu les coses de diferent manera, fins i tot les tifes de gos tenen per ell un dallonses d’artístic.
La dona se’n penedeix, no pot anar enlloc amb ell. En quant s’encanta ja té la camera a la mà fent fotos d’allò més inesperat: al conductor del costat burxant-se el nas al semàfor, als leds fusos del semàfor, a l’avi alleujant-se la coïssor de l’entrecuix al banc del parc, al cargol rovellat incapaç d’aguantar la fusta querada del mateix banc, a la mare histèrica clavant-li un mastegot al fill entremaliat, al xupa xups del fill que ha caigut al terra de la clatellada, al borratxo que discuteix amb la bústia de correus, a la bústia que vessa cartes per la boca, a la meuca que ofereix els seus serveis a un municipal, al municipal que l’amenaça si no para de tirar fotos.

Tot és suportable per la dona, fins que el dia menys pensat es presenta a casa amb un gran embalum, que pretén penjar en un joc preferent del menjador.

- Si Nadal ha de ser cada dia de l’any què millor que aquesta foto perquè ens ho recordi dia si, i dia també –diu, mentre esgarra amb compte el paper que cobreix una gran foto que per ell representa el Gran Avet: l’esperit de Nadal que arrossega els nostres mals i ens neteja per dins.

...la dona tanca la finestra. Al mig del carrer una càmera digital feta miques i una gran foto estripada, de la xarxa d’aigües residuals d’un edifici comunitari...

2 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Al principi de tenir una càmara tot ho trobem "fotografiable" i que quedarà bé. Home ben mirat potser si que sembla un avet... una mica trist per això...

Això està a Ferreries, no?

Joan M. Garcia ha dit...

Bastant trist, no solament per l'avet, sinò per com es troba tot el seu entorn.

Sí, està a Ferreries.