Va ser implacable. La bàscula de bany no va anar amb mitges tintes, li va mostrar la més crua de les realitats, la que ell no estava disposat a reconèixer així com així. El número de tres xifres era demolidor, el va deixar paralitzat al damunt de la plataforma de vidre d’aquella bàscula de bany tan maca que havia aconseguit gràcies als punts de la caixa d'estalvis. Maleïda sia l'hora.
El cap semblava una batedora, li donava voltes, suava i no podia entendre de cap de les maneres com havia pogut arribar fins tan amunt. Havia sobrepassat tots els límits.
- Un número de tres xifres –s’exclamava sense parar.
Els seus pensaments intentaven esbrinar on havia fallat, i els seus peus el van dur a la cuina. Hauria de reestructurar la dieta que feia tres anys que duia entre mans, pensava mentre subjectava el ganivet que obria de punta a punta una baguette de pa, cruixent de crosta i tova de molla.
- He de posar fre a la golafreria, això si alguna vegada n’he tingut – sentenciava decidit, mentre escampava una bona quantitat de maionesa a banda i banda del pa.
- Aquesta vegada sí – va pensar mentre farcia l’entrepà amb una doble capa de mortadel·la - va donar la primera mossegada i es va abandonar al plaer de cruspir-se el berenar sense cap mena de remordiment ni càrrec de consciència.
En acabar de mastegar el darrer mos, va fer un glop de vi negre de la Terra Alta, i va afirmar sense embuts i totalment convençut :
- A partir de demà faré bondat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada