Arreu, les barques sempre han disposat d'una petita cuina o fogó on es preparava el menjar dels pescadors, fins i tot els llaguts de l'Ebre disposaven d'un petit fogó, a vora la sama, on es preparaven els àpats dels llaguters.
Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.
Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...
Les calderetes no tenen cap misteri:
A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:
Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:
aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix
Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...
Bon profit
Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.
Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...
Les calderetes no tenen cap misteri:
A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:
Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:
aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix
Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...
Bon profit
4 comentaris:
Com se dirà lo blog de cuina que faràs? ;)
Hahahahaha. Encara no sé si el faré, però m'ho estic pensant...
Va anima't que segur que tens moltes receptes que podràs posar :)
Ummm!! sembla que m'arribi l'olor al veure la segona imatge, amb el fum que s'enlaira.
Ànim i a seguir, que tu ho pots fer !!
Ai, i que l'any 2009 sigui un gran any per tu.
Publica un comentari a l'entrada