19 de febrer, 2009

Dijous Jarder


Avui és Dijous Jarder i fins Mig Camí és una caminada de no res, però paga la pena passar una tarde de festa amb els companys enlloc de seure a la classe amb el mestre encarcarat de bigoti fi i regle ample, així que l’elecció és fàcil o fer campana o anar a estudi.

Després de dinar, amb l’entrepà de truita a la bossa, la cantimplora d’aigua, i ganes de sobra per passar-ho bé, jugant, jugant anem fent via.

En arribar a l’ermita hi ha que prendre prompte possessió d’un espai per poder jugar a pilota, no sigui que una altra colla ens hi passe al davant i ens haguem de consolar jugant a les boles. Sense perdre temps que la tarde passa volant ens cruspim la truita i a donar-li a la pilota.

De vegades d’una bona pilotada o d’una mala caiguda algú ha de deixar el joc, bé llavors és el moment d’anar al rocallar a estirar-se al sol com els regandaixos i buscar estrelletes. Si teniu sort com jo la he tingut alguna vegada, abans de tornar a casa,podeu fer-vos amb un petit tresor, ni més ni menys que estrelletes i pilanets caiguts del mantó de la Mare de Déu.