27 de desembre, 2008
Per Sant Esteve, canelons !!!
Semblava que no arribaria mai, i ja som a Sant Esteve. Per no perdre la costum nadalenca, ens aixequem de taula per tornar a seure-hi. I avui per no perdre la costum toquen canelons, que enguany he fet jo i ningú s'ha queixat.
Pel farcit he emprat:
ceba
pit de pavo
magre de porc
fetge de pollastre
paté
A la cassola es prepara un sofregit de ceba, on s'anirà afegint la carn de pavo, porc, el fetge, el paté i un gotet de brandy.
Quan estigui tot cuit es posa a la trituradora. L'ideal es utilitzar un d'aquells estris a manivela per picar la carn, però una picadora elèctrica també va bé sempre que no ens passem, la textura NO ha de ser fina com el paté.
Les plaques per embolcallar la carn es posen a remulla durant vint minuts si són precuites, o el mateix temps en aigua bullent si són de les altres. S'estenen sobre un drap net i es procedeix a farcir.
Els canelons es van col·locant en un safata per a forn on prèviament s'ha escampat mantega per les parets interiors.
En un cassó es posa una porció de mantega a dissoldre, quan ja hi sigui es treu del foc i es van abocant tantes cullerades soperes de farina de blat com quarts de llet hi posem (així per a un litre de llet hi posem quatre cullerades de farina), es remena fins fer una massa homogènia sense grumolls i es torna al foc afegint llavors la llet tèbia d'un sol cop i es va remenant fins espessir. Quan estigui tot ben cuit posar una mica de nou moscada i sal.
S'aboca la bechamel sobre els canelons i es col·loca la safata al forn.
De variants n'hi ha moltes, però la millor és aquella que s'ajusta més fidelment a la elaboració que sempre hem vist i tastat a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ei que te veig fet un gran cuiner! Segur que podries obrir un blog de cuina i ensenyar-les ;)
Que et dediques a la venda de Quats, a part dels canelons?. Pos no deien que tots eren fontaners els polonesos?
bajoqueta, de cuiner res com a molt un paupaolles!!
Centrumatv, thanks.
ximo, de moment ni venc quads ni canelons, estos darrers me'ls menjo. I en quant a los dels polonesos fontaners..., sembla que alguns també són moteros.
No serà la inspiració el davantal que, segons m'ha dit un moixonet, t'han regalat els teus companys?
Publica un comentari a l'entrada