Mà

Més enllà de la finestra sona la música, perdo el temps assegut al davant de l’ordinador, amb la mirada perduda sobre la pantalla. Per un instant miro la mà, una mà qualsevol, jugo amb ella al contrallum de la fulla en blanc de la pantalla. Una mà que ofereix, una mà que demana, una mà que acaricia, una mà que bufeteja.

Tanco la mà, es transmuta en puny: un puny que uneix, un puny que agredeix...obro la mà a l’instant.

Jugo amb els dits: mà que amenaça, mà que adverteix, mà que ofèn, mà que insulta, mà que saluda, mà que crida.

Apropo la mà a la paret, dibuixa ombres: gos que borda, colom que vola, conill que corre, serp que fuig...

Massa significats per a una mà que tan sols vol continuar unida al seu braç, per seguir volant sobre les lletres d’un teclat, deixant petjades d’un pensament, d’un sentiment, o d’una idea mentre el temps li permeti...