El temps passa aparentment lent, però els dies s’amunteguen a les nostres esquenes acumulant experiència i records. L’experiència ens facilita el camí que ens queda per recórrer, però els records, ... molts ens dulcifiquen el camí al reviure els bons moments viscuts i alguns altres es converteixen en un llast que ens impedeix avançar. Com són els teus records? Els meus, són de terra mullada, de bufits de vent,de vores de riu, de núvols de cotó ensucrat, de banys a la Xiquina, de massanes caramelitzades, de sons de velles campanes, de pluja a la cara, d’escalfor d’un braser, ...
Sensacions que m’apropen a la meva llunyana adolescència i encara mes llunyana infantesa. Moments viscuts i aparentment oblidats, renaixen associats als meus sentits, un simple só, un olor habitual, un sabor quotidià em transporten per un instant a un punt llunyà del meu passat.
Però sempre hi han episodis que intento esborrar de la memòria i després de mesos de letargia, es creua al meu camí la suavitat d’una brisa o la frescor d’una aroma, i l’estómac s’encongeix, la ment s’embotorna i un nus oprimeix la gola, llavors em dono compte, que no es fàcil enterrar un record encara que sigui en el lloc mes fosc, profund i gèlid de la memòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada