M'agrada passejar, caminar tranquil·lament, sense preses, veient els detalls que no vaig veure la darrera passejada. De tant en tant, sec a la vora del camí i dono una ullada en rera, de vegades em penedeixo d’haver agafat un camí en lloc d’aquell que hi havia més enllà, però jugo amb l’avantatge de saber exactament on van a parar l'un i l’altre.
Avui escoltava per enèsima vegada a “Los Suaves”, i a una de les seves cançons plantegen la possibilitat de tornar, si poguessin, a l’estació perduda on la seva vida va descarrilar. He mirat de nou en rera, m’he penedit de haver agafat en ma vida més d’un camí errat, però si pogués tornar a triar i encara que sembli un contrasentit, tornaria a escollir el mateix. Malgrat lo pedregós i polsós del camí, lo viscut ha valgut la pena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada