Ens han pres un raig de llum

Fa ara nou mesos, em movia per altres aigües de l'oceà d’Internet, llavors escrivia això:

El dia despunta nuvolat. Mentre el cafè es filtra a la cafetera, pego el nas al vidre de la finestra. Al carrer una farola il·lumina la absència. Em prenc el cafè ofegat en un mar blanc de llet, al temps que miro el calendari: 22 de març Sant Benvingut.

No se què hi ha de benvingut en un dia tan fosc, i prenent el paraigües, inicio la caminada diària fins la feina.

Al migdia, els núvols s’esgarren deixant pas a tímids raigs de sol i amb ells l’esperança. Un petit transistor, anuncia un alt permanent a la barbàrie. Deixo per un moment els papers que manipulava sobre la taula, i recordo els 30 anys, els 800 morts i els milers d’afectats.

Ja es tard per ells, però ja era hora. Durarà? O una altra vegada serà un miratge?
Penso en els esforços de tots aquells que han intentat seure a una taula per la pau, esforços vans, esperances ofegades, vides perdudes, però diguen el que diguen únicament en el diàleg es troben les solucions als problemes.

Valoracions i opinions sobre el tema envaeixen la nostra intimitat, emprant qualsevol medi, i ens diuen què es pot i què no, intentant posar límits a l’esperança. Poc m’importa ja el que diuen uns o altres, poc m’importa si es pot confiar o no. Sols crec que l’únic important es que la pau sobrevisque un instant més.
Aquest tímid raig de llum, alimenta una vegada més l’esperança. Tant de bo aquesta vegada no s’ofegue entre els dits de la intransigència, tant de bo algun dia puguem donar gràcies a San Benvingut, pel raig de llum amb que ens ha regalat un dia nuvolat de març...

Sembla que els terroristes es miren el calendari, i com si fora una broma macabra, el que ens van donar el dia de Sant Benvingut ens ho han pres el de Sant Sabí. Casualitat o a posta, però per desgràcia és el que hi ha...