El 9 de novembre de 1989, s'obria el Mur de Berlín (1961-1989), donant com un fet el seu enderrocament. El anys passen volant, enguany o jo estava a la inòpia (és molt possible) o no s'ha fet cap tipus de celebració. Li dèiem Mur de la vergonya, però sembla que alguns humans en tenen poca, ja que s'empenyen en aixecar murs vergonyosos a dojo, al Marroc ni ha un de monumental que parteix de nord a sud el Sàhara Occidental; de Israel no en parléssim; de Ceuta i Melilla mirem cap un altre costat; i a USA tot a punt per blindar la frontera mexicana.
A Roquetes en tenim un, que no té res de vergonyós, il·lustrat per l’artista roquetenc Ignasi Blanch, recorda l'enderrocament del trist mur berlinès, i encara hi ha lloc per aixecar-ne d'altres, per què siguin testimonis d'enderrocaments de murs vergonyosos
Sense ser de filferro i formigó, també hi ha murs molt alts, impossibles de superar. Murs invisibles, murs virtuals, murs vergonyosos, que separen molt més que els murs físics de totxana i filat.
Qui no en tingui cap, felicitats, ja pot tirar la primera pedra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada