13 de desembre, 2006

Pas de puça

Les llums de Nadal ja pengen pels carrers, el fred ha tardat però ha arribat amb força, i qui no s’ha retardat a la cita de cada any ha estat Santa Llúcia, qui com cada 13 de desembre, faci fred o calor, ens ve a veure, i per conservar la tradició a menjar neula beneïda perquè ens conservi la vista.

Però Santa Llúcia, a més de protectora d’ulls, es la protagonista de multitud de fires i firetes de caire nadalenc que es celebren arreu, per recordar, a qui encara no se n’hagi assabentat que Nadal ja es aquí. Ara es el moment per comprar el darrer disseny del caganer, les boles de colors per l’arbre, unes llumetes pel balcó, uns pastorets pel pessebre o simplement passejar per ambientar-se.

A mi Santa Llúcia m’agrada per un altre motiu: el dia, que ha anat escurçant-se dona un tomb i comença la recuperació. Molt poquet a poquet s’anirà estirant, ja sabeu: Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, pels reis tonto qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni... i en un tres i no res l’estiu...

1 comentari:

vpamies ha dit...

Amb un any de retard... però no em puc estar de comentar que per Santa Llúcia, el dia encara no creix.

De fet, el refrany fa referència a quan Santa Llúcia se celebrava el 23 de desembre, llavors sí ja després del solstici d'hivern, que és quan realment la llargada dels dies fa un tomb.

Ara, el 13 de desembre, abans del solstici, el dia encara s'escurça... però molt poquet.

Ho intento explicar una mica en un article que vaig fer sobre els refranys de Nadal.

Salutacions cordials

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]