Abans quan era menut, parlar de Migcamí era sinònim de festa, de bocadillo de truita per berenar, de partit de futbol a l'explanada, de donar-li voltes sense parar al volant de la bomba per poder beure aigua de la cisterna i de passar rato i rato estirat al terra intentant trobar una minúscula creveta o un pilanet.Segons el llibre Del folklore tortosí, de Joan Moreira les crevetes, estrelletes de pedra de cinc puntes, són una mena de polipers fòssils anomenats pentacrinites, encara que pels tortosins, son llagrimetes de la Verge que plora per compassió de les nostres misèries o estrelletes que cauen del manto quan en nits de tempesta torna de salvar marins i pescadors. Els tortosins, assegura Moreira, no els hi atribueixen virtuts miraculoses però si que hi ha qui creu que son bones per curar el dolor reumàtic, i alguna noia que n'anusa a les puntes del mocador en la creença que l'ajudarà a trobar novio.
Siguen miraculoses o no, crevetes i Migcamí sempre han anat agafades de la mà, no se si encara hi ha gent que va a buscar-ne, no sé si encara s’en troben, però pel llegit en els darrers dies, a l’Ajuntament, pels voltants de Migcamí, n’hi ha caigut una sense buscar-la; més que creveta es una creu de les grosses, i ara tinc un dubte, per a què la usaran? Per calmar-se el reuma o per buscar novio...
2 comentaris:
Jo pensava que era una leyenda urbana això de les estrelletes. Ma mare sempre ho contava que de jove anava i jo ni m'ho creia ni no... Però este estiu vam anar i vam trobar. Vaig tenir una gran alegria! Lo que les vaig perdre, vaja disgust! No sé on les vaig guardar. I clar quan ho vaig contar a Barna un dia pos no tenia proves. Ningú em va creure.
Hi han coses que son difícils fer entendre a qui te l'enteniment quadriculat com les illes de l'Eixample.
Si es difícil fer comprendre que les baldanes no son botifarres, i que els ebrencs no som lleidetans, m’imagino lo complicat que pot resultar convençer a algú que a Migcamí hi han estrelletes.
Ànim, no defalleixis.
Publica un comentari a l'entrada